Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : especulació i okupació
Detingut el company i amic Jaume d'Urgell per escalar la façana d'un edifici oficial i canviar la bandera nacional per la republicana.
20 mai 2006
Diumenge passat 14 de maig, en el transcurs de la manifestació improvisada que va seguir a âl'assegudaâ? amb la qual alguns milers de persones âprincipalment jovesâ, van reclamar en diverses capitals de tota la geografia espanyola el seu Dret a un Habitatge Digne, l'escriptor madrileny Jaume dâUrgell va escalar la façana de l'edifici de la seu dels Jutjats del Contenciós-Administratiu, fins a arribar a el lloc on es troben les banderes nacional i autonòmica, procedint a arriar la bandera nacional d'Espanya i posar en el seu lloc la senyera de la República, vermella, groga i morada, moment en el qual bona part dels manifestants va esclatar amb una sonora ovació, llançant vives a la República i reivindicant el dret dels obrers de tota classe a gaudir d'un habitatge digne a un preu raonable. També es va registrar alguna protesta aïllada d'individus que van afirmar no voler que âes polititzés la manifestacióâ? (sic.).
L'acció âque posteriorment el propi Jaume descriuria com âperformance poètic basat en un text de 1931 i autors diversosâ?, es va realitzar a la vista de tots, a la vista de tots, a plena llum de dia (cap a les vuit de la tarda), davant de milers d'ulls meitat felices, meitat incrédulos.

Cap assenyalar que no es va portar a terme cap acte en contra de la bandera nacional âa part de retirar-laâ; no va ser cremada, ni destrossada, escopida ni calcigada, simplement, es va llevar del seu lloc, i es va lliurar als manifestants, per a així deixar pas a la tricolor.

Les conseqüències no van ser immediates âsuposem que per a no provocar a la multitudâ, així, alguns agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, vestits de paisà, van iniciar un discret seguiment a l'autor de tan singular reivindicació, fins a assolir donar amb ell en un moment en el qual estava relativament allunyat de la resta de manifestants, en concret, al caminar enfront del Senat, en direcció al Palau Nacional, anant per dalt âi no per sota, on estaven els altresâ.

Eren poc més de les nou quan un agent se li va abalançar per l'esquena, prenent-li l'avantbraç esquerre i mostrant-li una identificació del Cos Nacional de Policia. Segons després, un segon agent procedia a immobilitzar-li flexionant el seu canell dret. Immediatament, Jaume va manifestar la seva voluntat de no oferir resistència i va informar que mai havia estat detingut anteriorment, que es trobava en el seu poder el preceptiu carnet d'identitat, que no portava armes, i que no consumia ni es trobava en possessió de cap tipus de substància psicotrópica. En aquest moment, la policia li va comunicar que es trobava detingut per un presumpte delicte d'injúries a la Bandera, li va informar d'alguns drets bàsics âguardar silenci, no declarar en la seva contra, etc.â, i li va conduir a l'interior de l'edifici del Senat (que per a l'ocasió va fer les vegades de dipòsit de detinguts).

Una vegada allí, es va produir una situació extremadament tiba quan els agents van introduir al detingut en un fosc recoveco al resguard de mirades alienes âsituació que Jaume va identificar com d'imminent violènciaâ, no obstant això, tot va quedar en un esglai. Els agents, es van limitar a comminar-li que buidés el contingut de les seves butxaques (en el sòl), que immediatament va ser examinat, i li van escorcollar per a comprovar que efectivament es trobés desarmat. Cap dels efectes personals era susceptible de considerar-se un arma, ni un cos punxent⦠no obstant això, se li va intervenir algun document de l'associació cultural Unitat Cívica per la República, l'Adreça de la qual havia celebrat una trobada aquest mateix matí.

Passats alguns minuts âen els quals es va verificar la filiació i altres dades d'interès sobre Jaumeâ, aquest va ser conduït a un vehicle sense distintius exteriors, i d'allí traslladat a la comissaria de policia del barri de Moratalaz.

Cal destacar que el tracte dispensat pels agents va ser correcte en tot moment, sense que es produïssin insults, cops ni cap altre fet que pogués considerar-se degradant o inadequat. De fet, ni tan sols van arribar a emmanillar a Jaume dâUrgell en els desplaçaments exteriors (del Senat al cotxe que ho conduiria a la comissaria del barri de Moratalaz, ni en els espais oberts de l'interior d'aquesta comissaria; el matí següent sí va ser emmanillat, en el trasllat als calabossos dels jutjats de plaça de Castella). Així mateix, en múltiples ocasions se li va oferir la possibilitat de ser reconegut per un metge legal, ofertes que sempre van ser refusades.

També cal assenyalar que durant la seva estada en la comissaria del barri de Moratalaz, tot el món va ser extraordinàriament correcte, es diria que en lloc de âpoli bo vs. poli dolentâ?, jugaven a âpoli bo, poli bé, poli béâ?. Sigui menjo fos, Jaume va mantenir el to respectuós âencara que afectatâ, però sense arribar a respondre ni una sola pregunta que encara a nivell no-oficial se li plantegés. Per no declarar, ni tan sols va signar el document de reconeixement d'haver estat informat dels seus propis drets⦠no ho va signar fins a l'arribada de la seva advocada de confiança, sota la supervisió de la qual sí va signar quant li va ser presentat. Inclòs un imprès més tard va observar que figurava com hora de la detenció les 22.30 h. (un pueril intent de la policia per a falsejar l'hora real de la detenció, que en realitat va ser molt anterior a la consignada, amb la intenció de responsabilitzar al detingut d'incidents ocorreguts quan aquest ja es trobava en guarda policial, i que per tant no va poder cometre).

Després de negar-se a declarar fins i tot davant la presència de la seva pròpia lletrada de confiança âJaume va optar per prestar declaració en Seu Judicialâ, va ser traslladat als soterranis, on li va ser intervingut un manojo de claus, el carnet d'identitat, la cartera, el telèfon mòbil, els diners i el cinturó. Se li van prendre petjades per a la fitxa policial, li van fer les fotos de front, perfil i perspectiva, i va ser conduït a una cel·la de sis metres quadrats, aïllat.

Al matí següent, després de deixar-li 25 segons en el bany i proporcionar-li un desdejuni consistent en algunes galetes i un petit suc âque va refusarâ, va ser traslladat a Plaça de Castella, en companyia d'altres set detinguts, emmanillats de dos.

Una vegada en els jutjats de plaça de Castella, els ciutadans espanyols van ser apartats de la resta i agrupats per quinzenes; i cada grup va ser reclòs en cel·les d'uns 30 metres quadrats, escassament ventilades âa la cambra d'hora l'alè provocava condensacióâ. AL cap de tres hores va ser dut davant la secretària judicial, qui li va identificar i va informar dels seus drets, regressant a la cel·la altre parell d'hores, fins que va ser cridat a declarar en presència del titular del jutjat d'instrucció nombre 25, un representant de la Fiscalia, la seva lletrada de confiança i la secretària judicial.

En la seva declaració davant el Jutge, es va poder comprovar que en efecte, la policia havia mentit sistemàticament en la seva versió dels fets, arribant a imputar a Jaume d'Urgell l'autoria d'uns suposats actes de vandalisme contra el mobiliari urbà, l'organització de la manifestació âque tota la premsa ha qualificat com espontània, sense convocants ni caps visiblesâ, i fins i tot la responsabilitat una suposada agressió a una persona.

No obstant això, els embustes de la policia no resisteixen ni la primera anàlisi: ja que la detenció es va produir en els voltants del Senat, existeix enregistrament del circuit tancat de televisió de seguretat, en el qual es pot veure que en el moment de la detenció havia sol, molt sol, ergo no podien ser les 22.30 h que @malintencionadament figuraven en l'informe de la policia. A més, en aquests enregistraments apareix la data i l'hora superposada a les imatges.

Per tant, Jaume d'Urgell no va poder cometre cap dels fets esdevinguts amb posterioritat a la seva detenció, perquè no és possible estar en dos llocs al mateix temps. Existeix abundant material gràfic en el qual s'aprecia l'autèntic desenvolupament dels fets, i on és fàcil comprovar que Jaume ni tan sols va arribar a arribar a el cordó policial que es va aixecar per a protegir al Palau Nacional. Tot està registrat. I no hi ha ni una sola prova gràfica de la participació de Jaume d'Urgell en cap fet, excepte la pacífica substitució de la bandera nacional ârojigualdaâ, per la republicana âtricolorâ.


OPINIÃN I - La detenció

Per què van mentir els policies? per què van tractar d'imputar falsament delictes que sabien que Jaume no va poder cometre? perquè van falsejar l'hora de la detenció en un document públic? Ãs possible que algú se sentís pressionat a respondre per una actuació que no sempre oferix resultats âcondecorablesâ?.

Potser âel Sistemaâ? asseu vergonya aliena davant la perspectiva de no disposar més que d'un delicte polític al que agarrar-se per a processar a un ciutadà que expressa pacíficament les seves opinions polítiques... en ple any 2006... en plena Unió Europea.

Molts són els interrogants que s'obren davant una situació com aquesta: hem de permetre que els nostres empleats âels funcionaris públicsâ, es tornin impunement contra nosaltres âels ciutadansâ? on queda l'Estat de Dret? aquesta és la nostra âDemocràciaâ?? estem indefensos davant l'Estat que hauria de protegir-nos? és millor no pensar en aquestes coses? acceptar i callar? haurà conseqüències pel fet de denunciar el propi muntatge policial? deu Jaume sentir-se amenaçat? i els altres? en quin any vivim?

En Espanya ens estem acostumant que la policia esmenta per a intentar augmentar les penes dels reus. I això que se'ns presenta com si fos una mica normal, no solament no ho és, sinó que és un escàndol que minva la credibilitat del Estadoy destrueix la seguretat d'uns ciutadans que avui més que mai, se senten nus davant la formidable maquinària del Sistema.


OPINIÃN II - La manifestació

El catorze de maig, milers de persones es van tirar al carrer per a reclamar alguna cosa tan elemental com el compliment de l'article 47 de la Constitució Espanyola de 1978, és a dir, que l'Estat intervingui per a garantir el dret dels ciutadans a gaudir d'un habitatge digne, i que s'adoptin amidades per a prohibir l'especulació immobiliària. En el nostre país, existeixen més de vuit milions de pobres, o el que és el mateix: gairebé una cinquena part de la població sobreviu amb menys de 400 euros per persona i mes.

I pensar que existeixen persones que creuen que una manifestació pugui ser apolítica!

El problema de la dificultat per a accedir a una vivien dóna digna és causa d'una situació d'estafa massiva en el sector immobiliari. Ãs injust, indigne, que la compra més important de la vida d'una família sofreixi una diferència mitja propera a un 750% entre el preu de cost i el preu pagat.

Una mica greu ocorre quan existeixen centenars de milers d'habitatges sense gent, i milions de gents sense habitatge. Ãs un problema macroeconòmic, d'inqüestionable caràcter polític. I davant un problema polític, les solucions no vindran de l'oligarquia bienestante, sinó que haurien d'arribar del poble, de la classe obrera, de baix, com sempre.

Si no assolim pressionar amb eficàcia, l'única mesura que obtindrem serà un lleu canvi en algun indicador macroeconòmic âen precampaña electoral, naturalmentâ, i per a de contar... ens seguiran regalant parells de sabatilles per a patearnos els voltants de ciutats a la recerca de pisos allunyats i deficients, que malgrat tot, seguiran sent inassolibles per a un ampli espectre de la societat. Ens vendran l'exclusiva a so de bombo i platerets en un intermedi del programa âGentâ?, i com les sabatilles seran roses i gracioses, no faltarà algun infeliç al que l'assumpte li faci gràcia, ni algun âindecísâ? que arribi a canviar el vot per semblant insult.

També han aparegut moltes persones que es pregunten, que què pinta la defensa de la República en una manifestació concebuda per a reclamar el dret a un habitatge digne. Bé, no es pot esperar que tot el món tingui el mateix nivell de formació política, ni de bon tros que el procés de reflexió i anàlisi sobre dos conceptes en aparença tan distints dugui a un bon nombre de persones a establir relacions entre l'habitatge i la forma de govern. Però el fet és que estan relacionats. Per què? perquè la idea de la República no consisteix en el mer acomiadament del funcionari cap de l'Estat i la seva substitució per un càrrec electe renovable. No: repúbliques les hi ha de molts tipus, i es poden classificar per criteris ben diferents: soviètiques, presidencialistas, àrabs, totalitàries, federals, democràtiques... però més enllà de tota etiqueta, la República encarna a Espanya un conjunt de valors cívics que defineixen una manera distinta de gestionar els assumptes públics.

Quan un pis de trenta metres quadrats, a dues hores del centre de treball, malament ventilat, d'obra vella, sense plaça de garatge, sense col·legis ni botigues, costa més de 300 vegades un salari mensual terme mitjà, ens trobem davant un gegantesc problema, que per si solament és responsable d'un alt nivell d'inestabilitat política. I de la inestabilitat política a l'hecatombe... un pas.

No és que âEspanya es trenquiâ?; el que està a punt de trencar-se és el sac, i el càntir, i la font, i la paciència.

Davant això, hissar una bandera republicana és sinònim d'afirmar: henos aquí, som El Poble i estem resolts a gestionar els nostres assumptes, per a treballar per les nostres solucions i convertir-nos en protagonistes actius del nostre propi futur, de nou, i per a sempre.
Mira també:
http://www.kaosenlared.org/
http://www.larepublica.es/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Detingut el company i amic de kaosenlared Jaume d'Urgell per escalar la façana d'un edifici oficial i canviar la bandera nacional per la republicana.
20 mai 2006
www.kaosenlared.net
www.kaosenlared.info
Sindicat