|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Avui a les 17 h., manifestació del tomb antirepressiu
|
|
|
per mani tomb |
20 mai 2006
|
|
|
Avui, a les 17 h. a la Plaça Universitat de Barcelona, manifestació del Tomb Anbtirepressiu.
www.moviments.net/tombantirepressiu
Manifest 2006
La repressió és el darrer recurs de l’estat capitalista per doblegar les resistències de les persones a formar part del seu engranatge, a obeir les seves consignes. L’amenaça, la coacció són presents en gairebé la totalitat de les relacions socials, però és sense dubte contra els moviments antagonistes on aquestes es manifesten d’una manera més clara i evident (però no necessàriament més crua). Ens colpegen perquè els desafiem, els desafiem perquè no estem disposats a ser els braços que construeixin el seu món, perquè volem construir noves formes de relació i organització social on no tenen cabuda les seves pràctiques.
D’un temps ençà s’inicia l’ofensiva securitària arreu del món amb eufemismes com llibertat duradora, o les missions humanitàries dels exèrcits. A la Unió Europea es comencen a implementar lleis que consideren un delicte la intenció (que l’ha de valorar un jutge) de subvertir l’ordre establert, mentre a l’Estat espanyol es manté -i a ple rendiment- la legislació antiterrorista i l’Audiència Nacional alhora que s’endureixen les de penes recollides dins el Codi Penal. No és d’estranyar, doncs, que augmentin el nombre de centres penitenciaris al llarg de la nostra geografia. Paral•lelament a aquest increment de la repressió es despleguen arreu de les nostres ciutats, tot seguint l’estela de Barcelona, ordenances cíviques que criminalitzen la dissensió, la cultura del carrer i la pobresa.
En els darrers anys els cops repressius han estat una constant sobre persones actives, militants i lluitadores en els nostres espais. Malgrat que no sempre hem sabut respondre ni teixir xarxes de solidaritat suficientment fortes i estretes, hem estat capaços de començar a caminar, de no quedar-nos immòbils davant d’aquests. El bagatge d’aquests anys es tan intens com ric.
Un dels objectius de la repressió és el d’aïllar i enfonsar les persones que colpeja directament i al seu entorn social i polític, un altre és el d’intentar ser alliçonador i mostrar-li a tot aquell que s’apropi a segons quins llocs, o faci o digui segons què, el que li pot passar. Al llarg d’aquests anys hem estat capaços en algunes ocasions d’aprimar moltíssim els murs de les presons, de donar suport a les persones empresonades o represaliades; xerrades, accions, jornades, manifestacions, tallers de cartes s’han anat repetint pels nostres carrers, places i centres socials. I pensem que es fonamental continuar creixent en aquesta línia, continuant apropant-nos les unes a les altres per combatre les pors, les coaccions, les amenaces, l’estigmatització social i l’aïllament, perquè aquesta serà la nostra manera de créixer.
Però la lluita antirepressiva no és tan sols la solidaritat amb les persones i col•lectius represaliats, és un eix bàsic de la lluita anticapitalista, un element fonamental en la construcció d’alternatives i possibilitats de vida fora i més enllà de les relacions capitalistes.
Construint les nostres realitats, tomba la repressió |
This work is in the public domain |
