La CAL també farà campanya pel NO en el referèndum

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/


Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
La CAL també farà campanya pel NO en el referèndum
per NO	19 mai 2006
Convocada una gran concentració pel NO el proper dissabte 27 de maig, a les 18, a la Plaça Catalunya de Barcelona.

La Coordinadora d'Associacions per a la Llengua Catalana (CAL) demanarà el vot negatiu en el referèndum de l'Estatut del 18 de juny per què considera que no és un text que respongui a les necessitats bàsiques de la nació catalana. La CAL dóna quatre raons per al seu no: el text no reconeix la nació catalana ni el català com a única llengua oficial, no permet la gestió dels recursos propis i no reconeix el dret d'autodeterminació. L'entitat nacionalista considera que és el moment de reobrir el debat sobre el dret a l'autodeterminació del poble català, ja que afirma que les reformes estatutàries han resultat ser una "via morta". "La sobirania no pot acceptar els límits que ens imposen des de l'Estat espanyol i francès", sentencia la CAL en un comunicat emès ahir. A més de demanar el vot negatiu en el referèndum, la CAL també ha decidit adherir-se a la campanya Diguem No i participar "activament" en tots aquells actes que demanin el no. La plataforma pel Dret a decidir farà campanya pel no al nou estatut. La plataforma Pel dret de decidir, que aplega set-centes entitats , ha anunciat que demanarà el no en el referèndum del nou estatut del Principat. El primer acte de pre-campanya serà una concentració el dissabte de la setmana vinent a les sis de la tarda a la plaça de Catalunya de Barcelona. La campanya Diguem No també hi prendrà part, a més de diverses personalitats del món de la cultura que s'han expressat obertament contraris al text estatutari. La plataforma va fer públic el proppassat 24 d'abril que donaria suport al vot nul en el referèndum, però els seus representants han dit avui que després d'un procés de reflexió, durant el qual algunes entitats significatives que en formen part, com ara ERC, han optat pel no, han decidit de demanar també el vot negatiu. Pocs dies després de la concentració del 27 de maig la plataforma farà un altre acte a les cotxeres de Sants, el dia 30 de maig a dos quarts de vuit del vespre, on es farà un homenatge a l'obra gràfica de Joan Brossa, de qui es descobrirà una obra inèdita relativa a l'autodeterminació. Els partidaris del sí escalfen motors. La pre-campanya pel referèndum comença avui pel PSC: el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, participarà a dos quarts de vuit del vespre en l'inici dels actes pel sí al Palau de Fires. Zapatero s'implica, per tant, en la campanya pel sí a un estatut que es va començar a definir arran del pacte a què va arribar amb Artur Mas. Per cert que CiU començarà dilluns la pre-campanya per a demanar el sí. També a començaments de la setmana vinent es presentarà una nova plataforma que demanarà el sí al text estatutari. COMUNICAT DE LA COORDINADORA D'ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA Posicionament de la CAL sobre el sentit de vot NO al referèndum de ratificació de l’Estatut del Principat de Catalunya. La CAL considera que l’estatut aprovat a les Corts generals d’Espanya i que es posarà a votació en referèndum el proper 18 de juny no és un estatut que respongui les necessitats de la nació catalana per, entre d’altres, quatre raons bàsiques: 1) No reconeix la nació catalana En el text aprovat al Congrés dels Diputats / 30 de març de 2006 es recull: Preàmbul: '�?El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit, de forma àmpliament majoritària a Catalunya com a nació. La Constitució espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya como a nacionalitat.�? Article 1. Catalunya “Catalunya com a nacionalitat exerceix el seu autogovern constituïda en Comunitat Autònoma d’acord amb la Constitució i amb el present Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.�? Tanmateix, ni la definició de nació catalana pactada pel Parlament del Principat de Catalunya, el 30 de setembre de 2005, contempla tota la territorialitat de la nació catalana. Doncs aquesta esta integrada per diferents territoris, és a dir pels Països Catalans. La renúncia per part dels polítics catalans a definir la nació catalana completa és injustificable, sense anar més lluny, al País Basc, tot i que l’Estatut només és vigent als territoris de Guipúscoa, Biscaia i Àlaba, es contempla la nació basca incloent-hi la resta de territoris que constitucionalment pertanyen a altres comunitats autònomes o a l’estat francès. 2) No reconeix el català com a única llengua oficial En el text aprovat pel Parlament del Principat de Catalunya, el 30 de setembre de 2005, l’ inclusió del “deure de conèixer les dues llengües oficials�? en l’article 6.2 és, doncs, l’equiparació jurídica dels drets i deures dels ciutadans en relació amb les dues llengües oficials, que avui ja disposa -amb una fórmula més ambigua- l’apartat tercer de l’article 3 de l’Estatut de 1979. En el text aprovat al Congrés dels Diputats, el 30 de març de 2006, s’ha mantingut el deure de coneixement, però el precepte ha sofert dues modificacions. La primera és la substitució de “totes les persones a Catalunya�? per “els ciutadans de Catalunya�? com a destinataris del deure de coneixement. La segona modificació, més rellevant, comporta inserir en l’article 6 una cita de l’article 32, amb l’alteració de la literalitat del darrer en dir que “no pot existir discriminació per l’ús d’una o altra llengua oficial�?. Al mateix temps, de l’article 32 s’ha eliminat l’incís final que establia la validesa i eficàcia dels actes jurídics fets en les dues llengües oficials “sense que se’n pugui al•legar desconeixement�?. Això darrer fa sospitar que aquests canvis obeeixen a una intenció de desvirtuar en la pràctica el deure establert. Tanmateix, la CAL entén que l'Estatut només s'hauria d'ocupar del català. Del castellà ja se n'ocupa prou la Constitució espanyola. Tenint presents exemples com els de Suïssa, Canadà, Bèlgica o el mateix Estatut de Núria de 1931, on l' única oficialitat del català ja va ser recollida: Art.5 “La llengua catalana serà l’oficial a Catalunya, però en les seves relacions amb el Govern de la República serà oficial la llengua castellana.�? En J.M. Terricabras ha sintetitzat en cinc raons el perquè de l’única oficialitat del català: 1) L'oficialitat única és un bon mitjà per defensar una llengua. No en garanteix la supervivència (pensem en el cas d'Andorra), però en força la presència i l'ús. Així ho entenen tots els països. 2) La llengua oficial d'un país serveix per a la confluència dels seus ciutadans. El català no ha de ser només la llengua pròpia de Catalunya, sinó també la llengua comuna dels catalans. 3) Com tothom, amb la llengua ens hi juguem moltes coses (cultura, història, presència en el món, etc.) que han de quedar en un primer pla, en el primer pla oficial. 4) L'oficialitat del català crearia situacions d'ús obligat de la llengua. La llibertat d'elecció de llengua és un mite. La llengua ens la trien les circumstàncies, fins i tot les del naixement. Per això s'han de crear situacions d'obligació de parlar el català, tal com hi ha situacions que obliguen a parlar altres llengües del món. L'oficialitat única del català crearia algunes d'aquestes situacions. 5) En resum: allò que es veu necessari, s'ha de fer. Si veiem necessari salvar el català, hem de posar els mitjans que ho facin possible. L'oficialitat única és un bon mitjà. El dia que el català esdevingués única llengua oficial en el territori del Principat, el castellà encara seria una llengua potentíssima, perquè la parlarien molts usuaris i continuaria tenint al darrere un poder social enorme, i el del mateix Estat espanyol. Aquesta mesura, doncs, no aniria contra l'ús del castellà, sinó que blindaria un espai important d'ús per al català. Si algú el vol defensar de debò, ha d'exigir que sigui única llengua oficial a Catalunya. En compartir l'oficialitat amb el castellà, el català juga, per demografia i poder, amb desavantatge i és condemnat a fer de comparsa. 3) No permet la gestió dels recursos propis. No hi ha canvi de model de finançament i no suposarà una reducció substancial del dèficit fiscal de Catalunya. La Generalitat ja no recaptarà tots els impostos suportats a Catalunya. De fet, seguirà recaptant els que ja recapta ara la Direcció General de Tributs: Successions i Donacions i Transmissions Patrimonials. Aquesta direcció general canviarà de nom i passarà a anomenar-se Agència Tributària de Catalunya. Pel que fa als impostos compartits (IRPF, IVA i Especials), sembla ser que l’Agència Catalana establirà algun mecanisme de relació amb l’Agència Estatal espanyola, que podria concretar-se en un consorci en dos anys. Aquest consorci és només una possibilitat i no tenim cap garantia que s’acabi materialitzant. Això dependrà de la voluntat futura del govern de l’Estat espanyol. Pel que fa a l’impost de societats l’Estat espanyol no en cedeix cap tram. Queda clar que l’Estat espanyol segueix recaptant els grans impostos i determinant quines són les necessitats de finançament de la Generalitat. El model actual de la LOFCA queda plenament incorporat a l’Estatut. Aquestes necessitats de finançament es cobriran amb una cessió superior a l’actual dels impostos compartits: 50% de l’IRPF, 50% de l’IVA i 58% dels especials grans (tabac, alcohol i hidrocarburs. Però el text pactat preveu que aquests ingressos s’han d’ajustar en virtut dels mecanismes d’anivellament i solidaritat. La fórmula concreta de càlcul de les necessitats de les comunitats autònomes, la decideix de manera unilateral, l’estat espanyol, amb la qual cosa si la posició del Principat de Catalunya no millora en relació a l’actual quedaria anul•lat l’increment d’ingressos derivats de la cessió d’un percentatge superior dels impostos. L’economista Elisenda Paluzie adduïa aquestes conclusions en un article publicat fa pocs mesos a l’Avui i arribava a la conclusió que en el millor dels casos amb aquest Estatut reduiríem el dèficit fiscal en un 1% del PIB del Principat de Catalunya. 4) No reconeix el dret d’ autodeterminació En el text aprovat al Congrés dels Diputats, 30 de març de 2006, no es recull enlloc, ni es fa cap menció al reconeixement del dret a l'autodeterminació del poble català. Tanmateix, el Parlament català s'ha pronunciat dos cops (1989 i 1998) per reiterar que el poble català no renunciava a exercir el dret d'autodeterminació en el futur. Aquest dret és per naturalesa imprescriptible, però el règim polític existent a l'Estat espanyol, tot i que reconeix les llibertats individuals i els drets socials, manté una situació de dominació política sobre els pobles que, com el català, reivindiquen el dret a decidir el seu futur nacional en llibertat. Des de la CAL entenem que s’ha evidenciat que la via estatutària ha resultat ser una via morta i hem de començar a explorar noves vies que superin els estatuts. Ara toca reprendre el camí de la reivindicació del dret a l'autodeterminació del poble català. Per un futur sense límits, Països Catalans. Per què hem de votar NO? Hem de votar NO, perquè les escarransides millores que pugui aportar l’Estatut del 2006 tenen com a contrapartida un cost elevadíssim per al interessos de la nació catalana, és una hipoteca per als propers 25 anys. Portem 25 anys lamentant-nos i patint les deficiències del estatut del 79, per ara tornar a caure en la mateixa pedra per un seguit d'interessos que no tenen a veure amb la voluntat general del país. * Votar NO a l’Estatut vol dir que diem sí a que els Països Catalans són una nació. * Votar NO a l’Estatut vol dir que diem sí al reconeixement del català com a única llengua oficial. * Votar NO a l’Estatut vol dir que diem sí a retallar els privilegis de la llengua espanyola sobre la catalana. * Votar NO a l’Estatut vol dir que diem sí a una relació bilateral, de tu a tu, amb Espanya i els altres països d’Europa i el món. * Votar NO a l’Estatut vol dir que diem sí a unes competències completes. * Votar NO a l’Estatut vol dir que diem sí a una capacitat normativa plena i sobirana. * Votar NO a l’Estatut vol dir que diem sí al reconeixement del dret a l’autodeterminació. * Votar NO a l’Estatut vol dir que a la recaptació i administració dels impostos que paguem els catalans. El S�? ja sabem el que ens aportarà: Molles al plat, els propers anys! I com ens deia l’Ovidi Montllor: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer! Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent; Les molles volen al vent!! Mentre el Govern de la Generalitat i la classe política catalana ens vol fer creure que l’aprovació de l’Estatut serà un gran avenç per a Catalunya. El Govern d’Euskadi desplaçarà una representació governamental el proper dia 21 de Maig, a Montenegro, per conèixer de primera mà com realitzar un referèndum sobre l'autodeterminació amb normalitat i maduresa. Tant nacionalistes com independentistes bascos no deixen de buscar referents vàlids per poder portar a la pràctica en un futur no massa llunyà el dret de la ciutadania a decidir el seu futur. La victòria del NO comportaria un punt d’inflexió, l’inici d’un canvi d’etapa en la història del Principat de Catalunya. La victòria del NO constataria un fet que s’intuïa amb la manifestació del 18-F, que una important massa social està prenent consciència de la inviabilitat d’un projecte comú amb Espanya. La victòria del NO no és quedar-se igual. Amb el NO s'obre la possibilitat d'arribar més lluny. Amb el NO s’obre la possibilitat d'explorar aquestes noves vies que han de superar el procés estatutari. En Xavier Bru de Sala ha copsat aquestes idees en un recent article al diari La Vanguardia, on assegura que els vents bufen a favor de les aspiracions catalanes: “potser naveguem ara amb les veles esquinçades, donant cops de timó. Però el vent de la història seguirà a favor, o sigui, en contra del centralisme de Madrid. Per si fos poc, el poble català està deixant de tenir por. Ara, el risc està en la covardia�?.
Mira també: http://www.cal-llengua.org http://www.diguemno.org
This work is in the public domain

Comentaris

Re: La CAL també farà campanya pel NO en el referèndum
per rasty	20 mai 2006
Allà serem! en peu de lluita pels nostres drets