|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per Senyor Pepet ;-)
Correu-e: ravachol@yahoo.es (no verificat!) |
18 mai 2006
|
|
Els equips de futbol són l'equivalent contemporani del "panem et circensis" del romans de fa dos mil anys i mouen billions de € arreu del món. |
Els esports d'equip substituexen ventajosament des del inici del segle XX els exércits i les guerres. Aquesta fascinació popular pel futbol (sobretot entre els mascles bel.ligerants) només es pot explicar mitjançant aquestes premises neurológiques i psicológiques. Si la política es la continuació de la guerra per altres mitjans. El futbol es la continuació de la política per altres mitjans. Els imperis que s'han mantingut molts anys sobre els seus dominats saben que han de tenir-los dominats mitjançant quelcom millor que la repressió i la por: han d'aconseguir l'acquiescencia dels seus dominats. I si fós possible la seva col.laboració per obtenir la normalització del seu imperi. Aquestes són les lleis del vassallatje. Aixó és fa encara més evident si tenim en compte que varen ser els anglosaxons els qui varen introduïr el futbol als països que col.lonitzaven militar i/o económicament; Catalunya i Espanya entre d'altres. El film "Evasió o victoria" ho explica molt bé. Els exemples de la selecció d'Alemanya al 1936 fent la salutació nazi, o el Real Madrid d'en Franco i en Di Stéfano "conquerint" una Europa que els rebutjava. Fins i tot l'assassí Videla i el seu régim de terror varen ser aclamats com herois quan la selecció argentina del 78 va guanyar la copa del món contra la democrática Holanda d'en Cruijff i companyia. Aquests son potser els casos més evidents s'aquest fenòmen. El col.lonialisme i el imperialisme nord-americá també ha fet servir el baseball per mirar de controlar els seus dominats a Sudamérica... com una "lingua franca" que enreonen tant dominats com dominants. També ténen aquesta funció dominador-dominat la música rock, les hamburgueses MacDonald, les bambes Nike i les pelis d'en Rambo (entre d'altres).
L'iconografia esportiva i futbolera ha estat un substitut molt eficaç de altres iconografíes precedents, básicament mediátiques, religioses i militars. Es molt més eficaç sometre pel cervell que per les armes. En Wilhelm Reich ho explica molt bé al seu llibre "Psicología de masses del feixisme". Sembla que en Franco també ho sabia, perque una de les seves perversions favorites quan venia a Barcelona era aplegar cent mil persones al Camp Nou per fer-los ballar sardanes, com un Santiago Russinyol aplegant geperuts a la plaça del Pi per en riuren's. Però allavores a ningú no se li acudía anar-hi a demanar l'independència per a Catalunya. Curiosament l'enrenou que es va aixecar amb "l'afer Guruzeta" va contribuir a fer oblidar al poble catalá l'humil.liació exercida pel dictador sobre aquest poble amb l'assassinat legal d'en Salvador Puig Antich. L'identitat nacional catalana va fer pinya com mai al voltant del Barça durant la llarga nit del franquisme. Potser per aixó el dictador va gaudir fent del Real Madrid un contrapoder ideológic i esportiu altament eficaç. El Madrid d'en Raul i el Aznar va esser l'exponent d'una rebifalla d'en centralisme d'en Franco però amb caire pepero = modern i plutocrátic. Els diners del "pelotazo" urbanistic madrileny varen substituir les armes i la terror d'en Franco. El Madrid d'en Sanz i en Florentino humillava al Barça d'en Nuñes i en Gaspart. Un Madrid trionfant sempre comporta un Barça afligit (i viceversa). La dualitat és una de les premises de la sugestió ideológica (bó-dolent, deu-diable, verge-puta...). A Catalunya el Barça és l'unica institució qu'aplega burguessos i indigents, fatxes i anarquistes, imbécils i genis. Potser aixó fa que tot el que l'envolta tingui una repercussió ideológica tant potent. A Catalunya, el Barça es un dels tres icons sagrats, fins al punt que hi ha qui demana que l'enterrin amb la senyera i la bandera del Barça al seu taud. Els altres dos icons sagrats al Principat son la Moreneta (per cert, recenment a quedat demostrat que es tracta d'una devesa pre-cristiana de les que floreixien a les riberas del Mediterránea) i La Caixa (però aquests dos icons els deixarem per un altre dia).
Doncs ahir a Saint Denis varen veure moltes coses semióticament complexes i ideológicament inquietants:
(Per cert, en Saint Denis és un dels sants més inquietants de la "cristiandat" amb el seu cap decapitat sota el braç = simbol esotéric de la dualitat dins el tarot)
A) Herois-mercenaris: Un equip anglès on no hi jugava ni un sol anglès de soca-rel, amb tres espanyols i un catalá.
B) Un barça que semblava la ONU (només faltaven els asiátics i els australians) però amb un entrenador mestís que és un geni. Amb un espanyol (Iniesta), un xarnego (Víctor Valdés) i dos catalans de soca-rel (Puyol i Oleguer).
C) Els catalans de soca-rel varen tenir actuacions "duals".
c.1) El capitá Puyol (identificable amb el mercenari almogáver de la terra ferma) va fer un partit excel.lent. Va mantenir a dalt l'equip i va aixecar la Copa. Va fer una abraçada "teletubby" al Juanca, al Zapatitos, al Maragall i al nostre benvolgut Clos. Collonut. La pela es la pela.
c.2) L'Oleguer (identificable amb l'independentisme ploramiques) va esser el pitjor dels jugadors que van trepitjar la gespa. Va regalar el gol del Campbell quan l'equip jugava a un home més. Va arrivar tard a tot arréu. El Barça només va aixecar el cap quan en Rikjaard el va substituïr per en Belleti, que va ser qui va fer el gol de la victòria. Quan va acabar el partit, veure'l tot sol fent propaganda nazionaniste al mig del camp amb l'estelada mentres tots feien conya i reien fou patétic.
D) El Juanca i els pol.litics es van fer la foto i s'ho van passar d'alló més bé. Fan fastic... però millor ells qu'en Franco o el Aznar.
Conclusions semiótiques: un Barça plural i mestis es molt millor qu'un Barça "de la ceba". La pluralitat és riquesa i benestar. La tolerancia i la complicitat son molt més divertides que l'uniformitat. La coexisténcia és impossible amb el etnocéntrics. El model holandés es molt millor que el model croat...
Conclusions ideológiques: les ideologíes nacionals son molt útils per a manipular la gent, però només afavoreixen als manipuladors (cas de la I Guerra Mundial, d'el conflicte de l'ex-Iugoslávia, de les guerres de religió, del conflicte vasc, de la guerra Iraq-Irán, etc...)
Conclusions practiques: quan juguis al futbol mira de passar-t'ho be i deixa't de xorrades... collons!
Eso es tó, eso es tó, eso es to...do amigos
P.D.
versions anglesa, francesa i espanyola per demá, qu'ara tinc sony |
Mira també:
http://www.johnlennon.com
|
Comentaris
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per calla progre |
18 mai 2006
|
|
ja està el tipic k va de no nacionalista o simplement és un intoxicador. Aquest llenguatge de xarnegos i catalans de soca-rel ja està passat de moda, no ens vinguin a donar classes de sociologia. El Barça és el que és, és més que un club i no ens hem pas d'avergonyir del que som. Tant et molesta que hi hagi jugadors que duguin l'estelada? Aquest autoodi no és bo. |
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per bla bla bla |
18 mai 2006
|
obsessionats que esteu amb el barça -que curios que sigui sempre amb el barça
("independentisme ploramiques"? pregunta-li a en Jimenez Losantos quan sent mal temps o humitat a la cama)
avui el Barça amb la Copa, dema la independencia i el socialisme -llibertari- |
|
Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per pilota |
19 mai 2006
|
|
No m'agrada el futbol i estic d'acord amb bastantes coses de les que dius... però al final acabes caient a la mateixa trampa de la que rajes aprofitant per fer-ne una lectura política... llàstima semblaves llest i ets un tòtil més... |
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per tamudo |
19 mai 2006
|
|
Llàstima, semblava un escrit que prometia molt però, un cop llegit, és francament patètic i simplista. Es podria haver titulat "Teories de quan no pots dormir", i així ens estalviem el temps de lectura. |
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per canaleto |
19 mai 2006
|
Molt insults, pocs enraonaments.
Per cert, la teoria del "auto-odi" anticatalá, l'heu plagiada de les webs sionistes que van desenvelopar aquest concepte per tal de rebatre els arguments de gent com en Chomsky quan criticava les polítiques neofeixistes d'Israel.
Cerqueu a Google "Chomsky self hate". |
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per Catalonia is Not |
19 mai 2006
|
|
al Jimenez Losantos quan ve mal temps, li deu fer mal un genoll, perquè Terra Lliure li va fotre un cop de pipa ben donat que encara se n´en recorda. |
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per Montenegro |
19 mai 2006
|
Un totxo de pseudo-sociología que acaba dient veritables collonades. Poc més a afegir al que ja s'ha escrit al respecte. Només que el Barça és un equip català i se n'orgulleix de ser-ho, se n'orgulleix de ser català i no espanyol o francès o alemany. Quin problema tens? La globalitat mestísa i plural és resultat de la suma de les parts, així que si tant t'agrada la tolerància aplica-te-la tu mateix. Perque és molt fàcil donar lliçons de pluralitat i respecte i etc. pero una altre cosa és practicar-ho i nosaltres els catalans amb tots els nostres defectes ho hem fet i ho fem malgrat patir la nostra subjecció al nacionalisme espanyol i el seu estat que no és capaç ni de fer els DNI multilíngües com a Suïssa.
A tu el que et passa és que has vist tota la gentada cridant Visca el Barça i Visca Catalunya, onejant estelades i senyeres, gentada de tots els colors de pell i pluralitat d'origens i has hagut d'escriure aixó. Perque a la societat catalana ens enorgullim de ser alhora catalans i plurals, catalans i mestissos, catalans i tolerants, etc. Nosaltres no tenim cap problema en ser-ho. Només el te la gent com tu i l'estat espanyol als que, en una interessant i aclaridora coincidència, us incomòda molt veure esclats com aquest d'alegria col.lectiva i plural i alhora desacomplexadament catalana. |
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per pudor |
19 mai 2006
|
|
hippy de merda. IMAGINE't penjat d'un abre. El futbol és dolent prò la merda que't cardes no prové del poder.No! |
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per uno |
19 mai 2006
|
|
Puto racista de mierda, ¿y para eso tanta xapa?. Menuda pérdida de tiempo. |
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per serem |
19 mai 2006
|
Això mateix... és un puto escrit racista.
Visca el barça i visca catalunya... mestissa, plural, multilingue i de mil colors... però Catalunya sempre!
som i serem. |
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per See you later, alligators |
20 mai 2006
|
Consignes, slogans, menyspreu, insults, amenaces de mort. Cap raonament. Cap idea. Obscurantisme, fanatisme, doctrina. Veritats "sagrades". Aixó ens confirma que son els mateixos qu'organitzaven les sardanes al Camp Nou per en Franco els qui ara manipulen el jovent amb senyeres i consignes que els porten cap als murs de ciment ón acaben tots els nazionalismes. Camvien les caretes, el discurs y els métodes dels dominadors, però els dominats son sempre els mateixos.
Els Samaranchs, els Sentís, els Sanahuja, els Maragalls, els Pujol, els Xaviers Vendrells, els Mas, els Carods i els Duran-Lleidas (paradigmes de la catalanitat) i la gent que els hi fa el treball brut al carrer (mitjançant subvencións i extorsions)són els veritables enemics del poble.
Una mafia dirigent amb els colors de la pàtria?
Alliberament nazional?
Quin és el preu de la llibertat?
Demaneu pressupost al sr. Vendrell... |
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per Crna Gora |
24 mai 2006
|
|
I tu ets el nostre messies alliberador... ja saps que la viagra no s'esnifa ni que es fa servir com si fos avecrem ni es posa a la pizza substituint l'orenga?
|
|
Re: Una lectura semiótica-ideológica de la final de la Champions
|
|
per pff |
25 mai 2006
|
|
Aixó ens confirma que son els mateixos qu'organitzaven les sardanes al Camp Nou per en Franco els qui ara manipulen el jovent amb senyeres i consignes que els porten cap als murs de ciment ón acaben tots els nazionalismes... |
|
|
