Reforma Laboral 2006: â��El pacte ja Ã©s un fetâ�?

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/


Notícies :: @rtivisme : globalització neoliberal : laboral
Reforma Laboral 2006: “El pacte ja és un fet�?
per Web CGT	18 mai 2006
El document final per a la Reforma Laboral, que ha sigut subscrit el 9 de maig, pel Govern PSOE, Empresaris, CC.OO i UGT, a pesar de les declaracions retÃ²riques de les parts firmants, no resoldrÃ el problema de milions i milions de persones, que viuen, sobreviuen, consenten i han de patir un sistema de relacions laborals sustentat en la desregulaciÃ³, l'atur, la subocupaciÃ³, la sinistralitat i la precarietat. Aquesta Reforma Laboral resulta vergonyosa, tant en les seves formes de negociaciÃ³, amagada als/es treballadors/es, com en els seus continguts, en els que consolida el model de relacions laborals precari i subvenciona, encara mÃ©s, als empresaris. L'exercici d'ilÂ·lusiÃ³ i engany (â��ara sÃ, acabarem amb la precarietat laboralâ�¦(???)â�?, dissimula les relacions laborals reals sota formes jurÃdiques que s'allunyen dels drets laborals: contractes i subcontractes, franquÃcies, contractes d'agÃ¨ncia, falsos autÃ²noms, becariat, teletreball, interininitat, descentralitzaciÃ³ productiva, exterioritzaciÃ³ de l'ocupaciÃ³... Totes aquestes formes de desregulaciÃ³ legalitzada sÃ³n institucionalitzades com a model consolidat, sent l'Ãºnica intervenciÃ³ realitzada en aquesta reforma l'establiment de llibres de registre burocrÃ tics de les contractes. La coartada del binomi seguretat i flexibilitat â�� Filosofia mediÃ tica que ha presidit l'any i escaig de â��diÃ leg socialâ�?â��, els ha permÃ¨s tancar un marc jurÃdic-laboral que ignora la realitat dels problemes, repressiÃ³ i mortalitat de milions i milions de persones assalariades. CONTINGUTS DEL PACTE
ReducciÃ³ de quotes empresarials. S'ha pactant la reducciÃ³ de les quotes empresarials per dues vies, l'atur (Un quart de punt menys en el 2006 i un altre quart de punt menys en el 2008) i el Fogasa (cotitzaran un 0,2 menys). Bonificacions en cotitzacions empresarials al foment de l'ocupaciÃ³. Es legisla (Decret Llei primer i desprÃ©s Llei) un increment dels Incentius en les contractacions: de 2 anys a quatre anys de contractes subvencionats, amb quantitats fixes per contracte i any. Contractes Temporals. Es mantenen totes les modalitats de contractaciÃ³ temporal a la carta, a excepciÃ³ del contracte d'inserciÃ³ que es deroga, i es regula com a presumpta mesura limitadora dels encadenaments contractuals que tots aquells treballadors/es que durant un perÃode de 30 mesos, hagueren tingut dues o mÃ©s contractes temporals en els Ãºltims 24 mesos, per al mateix Lloc de treball amb la mateixa empresa, a partir de la reforma, adquiriran la condiciÃ³ de treballadors fixos. Contracte de formaciÃ³. Els contractes de formaciÃ³ pateixen unes correccions, quedant sense lÃmits d'edat sempre que els treballadors/es provinguin de programes de polÃtiques d'ocupaciÃ³ o persones amb discapacitat. Contracte de foment de la contractaciÃ³ indefinida. Es mantenen totes les bonificacions als empresaris ampliant-les a quatre anys i amb quantitats fixes per a majors de 45 anys, demandants d'ocupaciÃ³ amb inscripciÃ³ continuada a l'oficina d'ocupaciÃ³ del menys sis mesos, totes les dones i totes les persones amb discapacitat, treballadors/es en situaciÃ³ d'exclusiÃ³ social i vÃctimes de violÃ¨ncia de gÃ¨nere. La mesura s'universalitza en la prÃ ctica, en afegir a aquests supÃ²sits un nou, que consisteix a incloure els homes joves de 16 a 30 anys. Tots aquells empresaris que converteixin els seus contractes temporals en Indefinits de foment de l'ocupaciÃ³, obtindran 800 â�¬ per contracte i any durant tres anys. CessiÃ³ ilÂ·lÃcita. S'afegeix un nou apartat, el 2, a l'article 43 (cessiÃ³ IlÂ·lÃcita de treballadors/es) i es defineix la mateixa basant-se en els supÃ²sits que ja estan recollits en la doctrina del Tribunal Suprem: Posada a disposiciÃ³ de treballadors/es sense ser ETT. CarÃ¨ncia d'organitzaciÃ³, activitat i/o patrimoni propi. No cÃ³rrer risc i ventura inherent a un empresari. SubcontractaciÃ³. Es crea un llibre de registre on figurarÃ la informaciÃ³ establerta en l'article 42.4 relativa a raÃ³ social de la contracta, temps de durada, nombre de treballadors, etc., quan concÃ³rreguen a l'empresa principal contractista o sotscontractista i comparteixen de forma continuada un mateix centre de treball. Llibre que podrÃ ser vist pels representants dels treballadors; als que s'amplien els seus drets d'informaciÃ³ sobre contractes i subcontractes, tant de les contractes com de la principal. (S'atorga la possibilitat de formular qÃ¼estions als treballadors/es d'una contracta i/o subcontracta davant els Representants de la principal, sempre que la contracta manquÃ©s de Representants i es trobi en el mateix centre de treball de forma continuada i sense que puguem de moment conÃ¨ixer l'abast real de les referides consultes). Prestacions per atur. S'estÃ©n el subsidi per atur de 6 mesos als majors de 45 anys sense responsabilitats familiars i als fixos discontinus quan hagin esgotat una prestaciÃ³ de qualsevol durada, sempre que hagin cotitzat un mÃnim de nou anys. El sistema de subsidi agrari s'equipara al general i s'amplien les prestacions per desocupaciÃ³ a les â��dues classesâ�? de â��fixos-discontinusâ�? (si repeteix o no, activitat en data certa). Prestacions del FOGASA. S'amplien els lÃmits que abona el FOGASA aixÃ com determinats elements de cÃ lcul. Respecte dels salaris deguts, la quantia mÃ xima de salari a abonar passa del doble del salari mÃnim interprofessional al triple del dit salari. S'eleva el nombre de dies a abonar de 120 a 150 dies. S'inclourÃ en l'abonament del FOGASA la part proporcional de les pagues extraordinÃ ries. Respecte de les indemnitzacions s'amplia igualment al triple del SMI la base de cÃ lcul, l'import de la indemnitzaciÃ³ serÃ de 30 dies per any de servei davant dels 25 actuals mantenint el lÃmit d'una anualitat, s'inclouen les indemnitzacions de l'art. 52. a), b) i e), s'inclouen les indemnitzacions per finalitzaciÃ³ de contractes temporals, per conciliacions judicials i per extinciÃ³ amb base en processos concursa'ls. ReducciÃ³ de la cotitzaciÃ³ a les ETTs. Finalment , a les ETT se'ls elimina les sobrecotitzacions pels seus contractes de posada a disposiciÃ³, tractant, d'aquesta manera, de fomentar la seva utilitzaciÃ³. ValoraciÃ³ del Contingut de la Reforma.- Es mantÃ© en les qÃ¼estions fonamentals l'actual estat de coses, respecte de la subcontractaciÃ³ i la Temporalitat, renunciant al principal objectiu, que presumptament inspirava la present reforma S'avanÃ§a en el model de subvencionar als empresaris la contractaciÃ³, reduint d'esta manera els seus costs i continuant la transferÃ¨ncia de rendes del treball al capital. A mÃ©s, en aquesta ocasiÃ³ se li redueixen les cotitzacions al FOGASA i a l'atur. Aquestes bonificacions, que van de 500 a 3.200 euros anuals, s'atorguen en funciÃ³ del colÂ·lectiu de treballadors a qui estÃ destinat la contractaciÃ³, sense condicionar-ho en cap cas a la permanÃ¨ncia en l'ocupaciÃ³. Se subvenciona als empresaris sense cap tipus de condiciÃ³ a l'estabilitat, i una posterior justificaciÃ³ de la mateixa com ocorre en qualsevol altra subvenciÃ³. AixÃ s'injecta diners pÃºblics a les empreses sense cap requisit i sense cap justificaciÃ³ posterior . El cost que suposarÃ la transferÃ¨ncia de fons pÃºblics a les mans privades empresarials arran d'aquesta reforma estÃ estimat entre els 2.164,9 i els 2600 milions d'Euros entre el 2006 i el 2007. Aquesta quantitat se suma als quasi 3.000 milions anuals que suposen ara els incentius a l'ocupaciÃ³. S'amplien algunes prestacions per desocupaciÃ³ i es milloren algunes quanties del FOGASA com a mÃnima contraprestaciÃ³ que permeti defensar aquesta reforma als sindicats que han renunciat a una lluita real en defensa dels interessos dels treballadors i treballadores. Es tornen a potenciar les Empreses de Treball Temporal, la qual cosa mostra el model de precarietat a quÃ¨ se'ns sotmet. Com massa bÃ© sabem el manteniment dels nivells de precarietat comporta l'increment dels nivells de repressiÃ³ i sinistralitat Quedem a l'espera de veure el text del Reial Decret que matisarÃ i concretarÃ la reforma per a posar-la en marxa. AlgÃº guanya, perÃ² qui?: Des de 1997, data de l'Ãºltima Reforma Laboral pactada entre els mateixos actors, en el qual es crea el contracte de foment d'ocupaciÃ³ amb una disminuciÃ³ de drets en origen (33 dies en cas d'acomiadament improcedent quan s'han alÂ·legat causes objectives) i una subvenciÃ³ a l'empresari durant dos anys, lligada a la reducciÃ³ percentual de quotes a la seguretat social, fins aquesta nova reforma pactada en el 2006, el pacte social s'ha mostrat com una eina de flexibilitzaciÃ³ i desregulaciÃ³ de drets laborals, i les retÃ²riques salvadores nomÃ©s sÃ³n certes per al capital. Ja anteriorment, la reforma del 94 va imposar les condicions als treballadors de la disponibilitat per part d'empresaris sobre les seves condicions de treball relatives a la jornada, a la mobilitat funcional i geogrÃ fica i sistemes de remuneraciÃ³. La regulaciÃ³ aquest mateix any de les ETT, comporta la implantaciÃ³ d'un model de relacions laborals basat en l'inseguretat jurÃdica del contracte per a milions de treballadors i treballadores i el blindatge dels drets del capital. En 1997, amb una alta temporalitat i rotativitat en les ocupacions, Govern, Empresaris, CC.OO i UGT, pacten el nou contracte estable (el de foment d'ocupaciÃ³ dels 33 dies), com La suposada soluciÃ³ al treball precari. En aquest temps i responent a les necessitats de desregulaciÃ³ requerides pels empresaris, el Tribunal Suprem canvia el seu criteri jurisprudencial i legalitza el contracte d'obra o servei, lligat a les contractes i subcontractes entre empreses. A partir d'aquests moments i fins a l'actualitat , milions de persones es veuen atrapades en el trampÃ³s i injust sistema de relacions laborals: l'empreses externalitzen les seves activitats, es desprenen de treballadors/es directes per mecanismes com a acomiadaments individuals, EROs i prejubilacions, i aquests mateixos treballadors, o el seu relleu per milions de joves, tornen a ingressar al mercat de treball, amb contractes temporals i immersos en la relaciÃ³ laboral basada en el model de contractes i/o subcontractes. Aquesta Reforma Laboral pactada en el 2006, no dÃ³na cap resposta a la SubcontractaciÃ³, i mantÃ© l'â��ilegalismeâ�? institucional i empresarial. Es configura el contracte â��indefinidament interÃâ�? en temps i precari en condicions i drets, legalitzant la major crueltat del sistema de relacions salarials: la mort en el treball, la sinistralitat i la mala salut laboral i social. Els empresaris, podran continuar realitzant tots els contractes que desitgin per mitjÃ de contractes i subcontractes, podran recÃ³rrer a la â��quasi universalitzaciÃ³â�? del contracte de foment d'ocupaciÃ³ (el de 33 dies), perquÃ¨ se'ls subvenciona durant 4 anys per a mÃ©s tard acomiadar lliurement i molt barat, reduint a mÃ©s les seves quotes a l'atur i al FOGASA. La mesura de convertir en fixos quan es porten mÃ©s de dos contractes temporals en un mateix lloc de treball i en una mateixa empresa, durant 24 mesos en un perÃode de 30, per als contractes que se subscriguin a partir de l'entrada en vigor de la reforma, no suposa cap fre real a la temporalitat, perquÃ¨ a mÃ©s de la seva incidÃ¨ncia parcial, els empresaris continuaran disposant d'un acomiadament que Ã©s lliure i Ãºnicament hauran de costejar un preu Ãnfim. Bastaria tambÃ© de modificar el lloc de treball a l'empleat per a no concÃ³rrer en aquesta situaciÃ³. Es renuncia a intervenir sobre la realitat, tancant un pacte que beneficia a la patronal amb noves transferÃ¨ncies de rendes sense cap contraprestaciÃ³ i amb un lleuger augment en algunes prestacions per desocupaciÃ³ i del FOGASA , Govern, Empresaris, CC.OO i UGT, consoliden el seu model, flexible i precari, de relacions laborals: ocupaciÃ³ temporal (interinitat permanent), subcontractaciÃ³, vulnerabilitat, indefensiÃ³ i es continua la tendÃ¨ncia de subvencionar les contractacions, mÃ©s i en major quantia, als empresaris, quan al mateix temps, es redueixen substancialment els seus costs rebaixant les seves quotes empresarials. En definitiva â�?es pixen sobre nosaltres i, a sobre, hem de dir que plouâ�?, per tot aixÃ² la CGT fa un crida a la unitat i la mobilitzaciÃ³ de tots/e els/es treballadors/es: Contra la Reforma Laboral i la Directiva Bolkestein, pel repartiment de la riquesa i els drets socials. Tots i totes el 10 de juny !! Jornada de protesta i reivindicaciÃ³ a Madrid !! CONFEDERACIÃ� GENERAL DEL TREBALL Secretariat Permanent del ComitÃ¨ Confederal C/ Sagunto, 15 - Madrid. 28010 - Tf: 91 447 57 69. Fax: 91 445 31 32. Correo: sp-a.sindical ARROBA cgt.e
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Reforma Laboral 2006: “El pacte ja és un fet�?
per Jordi datzira1 ARROBA terra.es	22 mai 2006
tot aixo esta mol be pero pel que fa els autonoms quines son les millores aconseguides en aquesta reforma. ja portu 40 anys cotitzats crec que si m'hagues autofinançat la meva juvilaciò ja tindria la meva renta. encara en tinc que cotitzar 7 anys mes fins els 65 anys i encara no tinc la seguratat que altres cotitzim per a mi. aixo si que és una empresa piramidal i no la filatelia.