|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
[Cada cosa pel seu nom, la veu de la Joventut Comunista]: El petroli per als Bolivians
|
|
|
per CJC-Joventut Comunista |
18 mai 2006
|
|
|
EL PETROLI PER ALS BOLIVIANS
Si no vigilem els mitjans de comunicació ens faran estimar els opressors i odiar els oprimits
Hem agafat prestades aquestes paraules de Malcolm X, per expressar com d’absurda ens ha semblat la situació generada a partir de la decisió del govern bolivià de nacionalitzar els hidrocarburs. Com és ben conegut, el passat 5 de maig, el president Evo Morales feia efectiva aquesta decisió mitjançant un decret amb el qual l’Estat recupera la propietat i el control ple d’aquests recursos.
Immediatament hem assistit a les reaccions d’indignació dels lobbies energètics i petrolers, entre els quals destaca l’empresa espanyola Repsol-YPF. I de forma prà cticament automà tica hem vist també manifestar-se la preocupació del govern espanyol, la qual cosa ha servit per recordar-nos la influència que les classes socials monopolistes i especuladores encara juguen en la societat i en la polÃtica espanyola.
El que ha vingut després ha estat una campanya medià tica per desprestigiar i deslegitimar al govern bolivià . Un cop més s’ha utilitzat el recurs fà cil de parlar de règim populista i demagog, que porta inestabilitat a la regió; un recurs, tendenciós i mentider, que comença a estar gairebé tan gastat com el de les armes de destrucció massiva. Perquè, entre d’altres coses, la decisió del govern bolivià és legal, justa, democrà tica i integradora.
Una decisió legal
El Pacte Internacional pels Drets Civils i PolÃtics, aixà com el Pacte dels Drets Econòmics i Culturals, del 1966, determinen que: “tots els pobles poden disposar lliurement de les seves riqueses i recursos naturalsâ€?. D’altra banda, en canvi, els actuals contractes de concessió de l’explotació dels jaciments bolivians no complien els requisits que marca la constitució del paÃs. A què respon aleshores tanta indignació de la “comunitat internacionalâ€??
Una decisió democrà tica
La lluita dels bolivians per rescatar els seus recursos del control estranger no és un fenomen nou. Va ser el 13 de març de 1937 quan el govern de David Toro Ruilova va nacionalitzar la Standard Oil i va fundar la companyia estatal YPFB. El control sobre el petroli es va tornar a perdre en els anys següents fins que, el 17 d´octubre de 1969, durant la gestió de Marcelo Quiroga Santa Cruz en el ministeri de Mines i Petroli, es van nacionalitzar els béns de la Bolivian Gulf Oil Company.
Prenent el testimoni d´aquesta lluita, el poble bolivià ha demanat amb el vot i la mobilització una nova i definitiva nacionalització dels hidrocarburs. Primer va ser en el referèndum vinculant del 18 de juliol del 2004; després en les mobilitzacions de maig i juny de 2005, que no només van aconseguir fer fora al president Carlos Mesa, sinó que també van representar les primeres mobilitzacions veritablement unità ries dels moviments socials de l´Orient i l´Occident del PaÃs; i, finalment, en el recolzament massiu a la candidatura d´Evo Morales a les eleccions presidencials, amb la nacionalització com un dels eixos centrals del seu programa.
Una decisió justa
BolÃvia posseeix les segones reserves d´hidrocarburs més importants d´Amèrica Llatina, i, en canvi té els Ãndexs de pobresa més elevats de la regió. La decisió del nou govern bolivià és una condició imprescindible per promoure el desenvolupament econòmic i productiu del paÃs i per acabar amb les enormes desigualats socials, la misèria i la marginació. El poble bolivià realitza, d´aquesta manera un pas endavant per a la conquesta de la seva sobirania i trenca amb aquella “normaâ€? de la globalització neoliberal, per la qual, els països del tercer món exporten matèries primeres a preus molt baixos, per haver d´importar, després, productes elaborats i processats, a preus inaccessibles.
Una decisió integradora
Aquesta mesura ha suscitat unes reaccions tan hostils perquè afecta directament els interessos de les grans multinacionals de l´energia. Com sabem, a més, el control del petroli juga un paper geoestratègic fonamental en aquest començament del segle XXI i per aquesta raó, l´actual govern nordamericà , el busca a qualsevol preu. Ho veiem a l´Orient Mitjà , però també en la preocupació i els intents desestabilitzadors a Amèrica Llatina.
El que és cert, és que la preocupació dels que volen imposar un món unipolar, amb l´hegemonia econòmica, militar i cultural d´una única gran superpotència, és bastant legÃtima. En efecte, la nacionalització dels hidrocarburs bolivians, suposa un pas més en el procés d´integració llatinoamericana. Brasil, Veneçuela, Uruguai, Cuba, Argentina i ara BolÃvia, estan demostrant que és possible teixir acords de caire regional d´una forma justa i encaminats a la millora de les condicions de vida dels seus pobles. Les seves col·laboracions en el terreny econòmic, energètic, social i medià tic permeten a més, consolidar un bloc de poder regional que situa a Amèrica Llatina en una condició cada vegada més parità ria a nivell internacional, fet que constitueix també un avenç cap a un món multilateral.
Robant-li l’expressió a Eduardo Galeano, podem dir que sembla que a aquesta Amèrica Llatina se li van tancant les seves venes obertes, i des de Catalunya, els i les comunistes no podem fer més que celebrar-ho i oferir tota la nostra solidaritat. |
Mira també:
http://www.joventutcomunista.org
|
This work is in the public domain |
