Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado.


Todo lo que la movilización de los trabajadores había conseguido históricamente (mantenimiento de la marca SEAT, plan industrial, reducción del volumen de despidos forzosos a la mitad, mantenimiento de las condiciones salariales del Convenio Colectivo, etc) queda ensombrecido por la aplicación de despidos forzosos para centenares de trabajadores de SEAT. Desde el sindicalismo de clase tuvimos que enfrentarnos solos al dilema de tirar por la borda todo lo avanzado o negociar las condiciones de reingreso de los despedidos, ante la ausencia de una legislación laboral que lo permita.

Cada 12 años, en SEAT acontece una reestructuración de empleo. La de 1993 se saldó con 3000 despidos para mayores de 55 años con una pensión actual inferior a los 800 â¬/mes y 1.400 eventuales âno renovadosâ?, según reza la resolución administrativa.

Resultado de la política industrial: mantenimiento de la marca, con un recorte de empleo cercano al 50%. Resultado de la política social: inexistencia de medidas protectoras con reingreso de los eventuales y una prejubilación digna.

Entre 1.981 y 1993, SEAT pasó de tener 32.000 puestos de trabajo a tener 13.000.

En el 2005, la âmultinacionalâ? Volkswagen (VW) nos lanza la ofensiva de âFormotionâ?, que busca sin distinción (centro o periferia) un recorte de empleo del 10% de todas las fábricas en Europa.

Antes de agosto SEAT oficializó su ofensiva: o recorte del salario o recorte del empleo al 10%. Ante la ofensiva del capital buscando recuperar los beneficios, no se escapa nadie: ni siquiera influyó el hecho de que VW y Audi presentaran beneficios históricos.

No han cambiado nada las cosas desde Marx: la crisis de la acumulación de capital es estructural debido a la contradicción entre el carácter social y a la vez privado de la producción. Y lo seguirá siendo mientras no se cambie el orden social.

En esos momentos de ofensiva, dentro de CC.OO. vimos la necesidad de movilizar a los miles de trabajadores de SEAT -donde apenas teníamos aliados firmes- para cambiar la correlación de fuerzas. Unos ya habían participado en la película de miedo titulada âdespués del verano vendrán 1400 másâ? y otros se desvinculaban de cualquier campaña unitaria y masiva el 5 de octubre, con una manifestación de menos de 200 trabajadores/as del âsector del autoâ?. Los demás proponían movilizaciones los sábados por la tarde sin convocatorias de huelga. Así que con semejante âartillería pesadaâ? no se iba a mover ni un ápice la amenaza que se cernía de 1.346 despidos, chantaje con vender la marca y el futuro industrial de SEAT.

Tras nuestra insistencia cerril llegó la plataforma unitaria ofreciendo un plan social y llegaron también las asambleas con paros, corte de autovía y ronda, huelgas generales (excepto en Centro Técnico, donde UGT se desmarcó) y las movilizaciones multitudinarias en Barcelona ante la Generalitat.

Durante los dos meses en los que vivimos todo eso, hubo tiempo para la intervención política, pero se agotó el plazo: un dos de diciembre alguien manifestó en una rueda de prensa lo que un responsable de relaciones laborales de la Generalitat ya anticipó en septiembre, âel problema laboral no es un tema de fondoâ?. Lo dijo en relación a la propuesta de las prejubilaciones anticipadas para evitar medidas traumáticas (despidos forzosos). Si no había acuerdo entre las partes, la Administración dictaría una resolución nada salomónica, siguiendo el modelo de otras empresas y de Gearbox con una resolución que deja a casi la mitad del ERE (Expediente de Regulación de Empleo) sin reingreso.

No hubo prejubilaciones en SEAT para absorber todo el excedente y por eso se pactó el reingreso preferente. El periodo pre-vacacional de la presentación del ERE, y la complicidad de la Administración en su tramitación jugaban como arma de doble filo para que no se entraran a negociar las condiciones de los trabajadores despedidos, lo que, de hecho, hubiese supuesto el doble de despidos forzosos. Ante eso no se podía cimentar un nuevo oportunismo sobre 1.346 âcadáveresâ? sin garantía de reingreso.



Hay quienes plantearon judicializar el conflicto. Resultado: 180 trabajadores no han optado por el reingreso a SEAT y, hasta ahora, sólo hubo cuatro juicios nulos. En el resto se enjuician despidos procedentes e improcedentes y en estos casos no hay readmisión sino aplicación del acuerdo de reingresos pactado por CC.OO. y UGT.



--

Como nadie se tira piedras a su propio tejado, ningún juzgado de lo social ha dado la razón al ERE y ello al margen de nuestros argumentos defendidos durante el proceso de movilización/negociación, ya que esto no es lo que âlegalmenteâ? prevalece ante unas administraciones plegadas a la filosofía de la âglobalizaciónâ?. Basta con que una empresa presente causas productivas y previsión de pérdidas, para que la administración con E.T. en mano, desde hace más de 20 años, le apruebe un ERE y las medidas caigan sin piedad alguna sobre los trabajadores/as. ¿Cuándo se va a cambiar una legislación laboral que se basa en el predominio empresarial y el ajuste a los trabajadores ante las crisis de acumulación de capital? ¿Acaso no nos merece una posición política anti neoliberal que ataque de frente y globalmente el problema, en vez de plegarse al capital privado y a las âmultinacionalesâ??.



No es sólo de política industrial de lo que aquí se habla, aunque ésta sea la gran ausente (reducción del empleo en el sector industrial en comparación con el resto de sectores), sino de política laboral y protección social, de filosofía anti neoliberal. De lucha global contra el orden social capitalista imperante. Mientras tanto, nuestra tarea consiste en acumular fuerzas, organizar a los trabajadores socialmente y articular una vanguardia política que nos dirija hacia el objetivo socialista.

No nos vale esa teoría de que la globalización impide que se articulen medidas anti neoliberales desde los Estados: eso suena a fin de la Historia y de la lucha de clases. Ahí está Cuba resistiendo contra el bloqueo, cuando sus niveles de protección social son envidiables en todo el âtercer mundoâ? y gran parte del âprimer mundoâ?. Ahí está Venezuela luchando contra el golpismo imperialista y avanzando socialmente. ¿Y nosotros? ¿Acaso vamos a caer en la parcelación de nuestras luchas, separando la economía de la política? ¿No es eso lo que defienden los gurús de la globalización? Frente a la tesis del predominio del mercado capitalista sin regulación política ni social, hay que oponerse con una política en la que la economía no escape a la intervención pública, y, hoy, ésta es más necesaria que nunca frente al capitalismo neoliberal, destructor de empleo industrial y demoledor de la protección social. La filosofía de la globalización es cuestionar los estados-nación y sus políticas protectoras de lo social, es la de separar la economía de la política, para terminar de matar al estado del bienestar. ¿A quién le da igual que la política laboral y social intervenga sobre el mercado capitalista?.



En el Estatut se contempla nuestra arma política: âdret al treball, planificació de lâeconomia i la indústria, protecció socialâ?... En el conflicto de SEAT hemos echado de menos la defensa de las conquistas sociales. Mientras los trabajadores reivindicaban jubilaciones anticipadas y medidas no traumáticas para absorber todo el excedente, la derecha (coherente con sus intereses de clase), los Gobiernos y los oportunistas de la política extraparlamentaria de ultraizquierda (que cuestionan las luchas) hacían oídos sordos. Pero ¿acaso esta situación no beneficia a aquellos que desde la derecha atacan el Estatut pero, a la vez, aplauden las exenciones fiscales de empresarios y la condonación de los intereses de la deuda pública a banqueros? ¿Como podemos admitir que la cuestión laboral y social es un problema âno de fondoâ?? ¿No va siendo hora de que la izquierda política se diferencie entendiendo que las necesidades sociales deban estar atendidas? ¿No va siendo hora de que las cosas del comer se coloquen a la altura del corazón y de la cabeza en la actuación política?. ¿Acaso era más importante donar 147 millones de euros a VW en I+D que defender una inversión de 45 millones para prejubilaciones en SEAT? ¿No va siendo hora de reforzar las políticas de izquierda y el sindicalismo de clase en vez de actuar de forma oportunista contra nuestras propias conquistas y luchas?

Es hora de pasar a la defensa de la protección social y laboral en mayúscula, con leyes y acuerdos laborales. Los cambios no se dan en los juzgados de lo social, sino en las movilizaciones y en la organización de la mayoría social contra las estrategias neoliberales, en defensa de lo que sí es un problema de fondo en el siglo XXI: el dret al treball i la protecció social.

Miguel Ã?ngel Montes
Responsable de movimient obrer del PCC a SEAT.
Article publicat a l'AVANT del mes de maig.
Mira també:
http://www.pcc.es
http://www.joventutcomunista.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
ergo, el més normal és apuntalar el sistema polític que permet i fomenta les deslocalitzacions i la precarietat votant sí al seu estatutet. oi que sí?

www.diguemno.org
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
iros a...bla,bla,bla.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
No, el més normal és votar que no sense cap tipus de possibilitat d'engegar un procés estatutari més ambiciós en matèria de drets socials.

www.diguemno-i-anemadormirtranquils.cat
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
La hipocresia del PCC no té límits, els mateixos alliberats sindicals de CCOO (sector oficial i crític, on estan els del PCC) què van signar els acomiadaments ara ens parlen com si no tinguéssin res a veure.

Montes la teva hipocresia no té límits, perquè no vas a una assemblea d'acomiadats i acomiadades de Seat i els expliques això? A veure que et diuen.

PCC HIPÒCRITES
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
Aquí teniu els delegats sindicals que van signar els acomiadaments dels 660 de Seat

J.ANTONIO MONTOYA (UGT)
ANTONIO CARRETERO (UGT)
DAVID ALIAGA (UGT)
ANTONIO J. RUDILLA (UGT)
FRANCISCO NAVARRO (UGT)
MATIAS CARNERO (UGT) aquest després ha explicat els mamoneos de l'empresa i els sindicats
MANUEL GALVEZ (CC.OO)
JOAQUIN ASENSIO (CC.OO)
JOSÃ GARCÃ?A (CC.OO)
MIGUEL ANGEL MONTÃS (CC.OO) Aquí tenim al signant de l'article del PCC
MANUEL TOSCANO (CC.OO)

Qui és Miguel Angel Montes Orellana?
Doncs és membre del Comitè d'Empresa Intercentres, líder dels anomenats crítics de CCOO a Seat, membre del PCC i SIGNANT dels acomiadaments.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
PCC iros a la mierda...no engañais a nadie !
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
merci per l' "Info"

Prou caragirats!! Prou sindicalistes professionals!
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
Ni hipocresia ni òsties,

Firmar un acord, no significa estar satisfet pels acomiadaments, sinó creure que si no es signava un acord les condicions dels treballadors i treballadores a SEAT seria pitjor.

Com molt bé repassa l'article, no és el primer cop que hi ha acomiadaments a SEAT, ni tampoc és el cop que n'hi ha hagut més. Per tant és del tot raonable, pensar que sense acord, la situació hauria estat pitjor.

Perque aquesta és en el fons la clau del problema.

El problema no és si es signa o no es signa, sinó quines expectatives si es signa i quines expectatives hi ha si no es signa.

És evident que els que us mostreu contraris a signar l'acord (que a SEAT representeu una minoria), no teniu ni la certesa, ni segurament tampoc, la intuició, de que no signant era possible una millor situació. Entre d'altres coses perque com molt bé diu l'article, l'administració pública (amb la legislació laboral vigent) hagues acceptat l'ERE.

D'altra banda, la vostra mateixa marginalitat us situa en una condició quasi bé messiànica, doncs tansols així s'enten que demaneu als treballadors i treballadores de no optar pel "reingrés". Espero que almenys tingueu la dignitat de dir al cap d'un any, què ha passat amb aquests treballadors, i en quin porcentatge els ha convingut la decisió.

"Si fácil es abusar más fácil es condenar
y hacer papeles para la historia para que te haga un lugar.
[...]
cuántos colores, cuántas facetas tiene el
pequeño burgués"

Quanta raó.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
Completament d'acord.

Em sembla vergonyosa la cara dura que tenen alguns dels qui aquí intervenen.

Endavant, expliqueu quina era l'alternativa que doneu els qui tant rajeu dels que van signar. Jo ua l'avenço: CAP! És a dir: si no s'hagués arribat a cap acord, la situació en aquests moments hagués estat de 1400 acomiadats i la marca venuda als xinesos: tot un avenç cap a la revolució social!

Està clar que l'acord segueix sent una merda, en tant que acomiada a 660 treballadors (que, no ho oblidem, es podran anar reincorporant, mantenint les condicions laborals que tenien) i el lloc dels comunistes i els sindicalistes ha d'estar al costat d'aquests treballadors. Però em segueixo preguntant quina és la gran alternativa que doneu.

És tan perjudicial per als treballadors el que diu que sí a qualsevol acord, com el que es manté al marge de la negociació, ja que, tal i com van ara les coses, ambdues postures acaben donant lloc a la solució menys favorable. El paper que calia jugar era el d'intervenir en l'acord i estirar-lo el més possible en contra dels acomiadaments i pel manteniment de la marca.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
está claro que es mejor 100 despidos que 150... y si son los despidos de los demás ni te digo, rodrigo...

nocurresliberateypaseaelmaletín.com
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
hola soy un puto estalinista vendio al capital,soy de la sección sindical de comisiones troleras (criticos)en seat y la verdad es que le hemos salvao el culo a la generalitat con este acuerdo, y bueno ya sabeis que si no se firma el acuerdo, seat cierra etc... pero soy comunista...bla..bla,la cgt son los culpables bla..bla..no me gusta currar ....bla..bla
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
criticocos venuts,aneu a fer punyetes amb el vostre discurs del mal menor
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
Seguir vomitant impotència, però encara ningú ha explicat quina alternativa proposàveu els que us cagueu en l'acord.

Fem política ficció: estem en el dia abans que es signés l'acord. Teniu via lliure per decidir, però amb les condicions qe hi havia tant per part del Departament de treball com de la direcció d'Alemanya, com de la direcció d'aquí (on recorod que la majoria són del PSC).

Endavant, ilustreu-me.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
aquests estan demanant alternatives als anarcosindicalistes ?? que miserables, si fossiu una mica comunistes haurieu demanat la nacionalització de la Seat, i punto en boca amb la multinacional alemanya. La seat és dels ciutadans catalans, i a caminar!
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
17 mai 2006
Està clar que ens agradaria això. Però si creus que només demanant això, els treballadors actuals de SEAT s'haguessin vist beneficiats, o bé ets un jovenet de 14 anys innocent, o bé ets una mica ximplet.

Al costat de les posicions maximalistes que un es posa com a objectiu final, o tens propostes concrets i viables en la situació actual, o les condicions de vida dels treballadors empitjoren a ritmes forçats i es desvinculen de qualsevol tipus de lluita.

Per tant, un cop més, parlant amb serietat. QUina proposta tindrieu, més enllà de desplegar una pancarta davant de la seu dels sindicats per dir que la SEAT s'ha de nacionalitzar i que tots ells són uns venuts? Quina proposta que, amb una mica d'honestedat, pugueu assegurar que hagués portat a una situació millor que la del manteniment de la marca, la reducció a la meitat del nombre d'acomiadats o l'obligació de l'empresa de reincorporar a tots els acomiadats amb les mateixes condicions?
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
Venuts del PCC hi ha una cosa que es diu DIGNITAT i que vosaltres fa anys que la vau perdre.

Feu fàstic intentant justificar el que fa la direcció i els alliberats del vostre partidutxo, us tenen menjada l'olla, repetiu amb mi:

Marià Pere sempre té raó
Celes sempre té raó
Miralles sempre té raó

i tornem:

Marià Pere sempre té raó
Celes sempre té raó
Miralles sempre té raó

Intenteu pensar per vosaltres mateixos, reflexioneu sobre tots els tombs polítics que ha donat la dirigència del PCC i penseu quan temps porten els mateixos dirigint el vostre intocable partidutxo.

Allibereu-vos
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
Un cop més la única resposta a la pregunta sobre una alternativa a l'acord, és vomitar ràbia i impotència cap a unes sigles.

Plantejo un cop més, quin és el vostre projecte polític per a la situació actual?
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
Com teniu collons els del PCC de demanar projecte a ningú? Si el vostre projecte és només tenir el xiringo obert i que els vostres dirigents visquin de la política o el sindicat.

Apa, aneu a pastar
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
no passa res, podeu seguir rajant del PCC... Òbviament, a Indymedia tindreu molt èxit, però millor que almenys aneu pensant un projecte, almenys pels treballadors que heu enganyat perque no demanessin el reingrés.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
Crec que una persona que milita en un lloc que es diu PCC Partit Comunista de Catalunya tindria que tenir clara quina és l´alternativa. O no és així ?
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
L'alternativa a llarg termini, tots la tenim clara.

La pregunta clau és quin és el camí menys llarg per arribar-hi. És a dir, per repetir dues mil vegades a indymedia que el que cal és nacionalitzar la SEAT, no ens aproparem més ni a això ni a l'abolició del treballat assalariat.

En canvi, mantenir teixit industrial, mantenir la plantilla, limitar el nombre d'acomiadats i no permetre la renegociació del conveni col·lectiu a la baixa, com a mínim és el que menys ens n'allunya.

Resulta trist que el màxim al que puguem aspirar en aquests moments sigui limitar el cop que rebem i no donar-lo nosaltres. Però la correlació de forces és la que és, a nivell econòmic polític i cultural. La immensa majoria de treballadors no està per la labor.

El projecte del PCC, tot i els errors que pugui cometre, com tothom, va precisament encaminat, en aquests moments a acumular forces, a que la societat civil s'organitzi, i això és molt difícil si en nom d'una (dubtosa) coherència maximalista, es va acumulant una derrota rere l'altra.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
...i mentres s´acumulen forces i es va dient que l´Alternativa és a llarg termini, ens aprofitem dels nostres carrecs de poder i dels nostres privilegis com a memebres d´un partit governant. això si que és vida!
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
Però de què estàs parlant?

Com és obvi, i com fa qualsevol partit comunista del món, es participa en les institucions i per tant es tenen responsabilitats.

El PCC té poquíssims alliberats i poquíssims càrrecs institucionals en comparació no només amb la resta de partits sinó en comparació a un munt de txiringos sectaris. Estaria bé que estudiéssim d'on surt la pasta per treure cartells a tot color cada setmana. Com s'utilitzen els contactes amb regidors convergents als pobles, o els tractes preferencials de més d'un òrgan gubernamental.

Crec que molts txiringos sou els primers interessats en què això no s'aixequi no? Per no parlar dels que a la que es monta una nova plataforma al més pur estil, nou moviment social, sou els primers en apuntar-vos-hi com a alliberats. Això sí que és coherència eh!

El PCC es financia gràcies a les quotes que cada més paguen els seus militants, als diners que cadascuna de les seves organitzacions treu de les activitats que organitza, i també, de les subvencions que aconsegueix (poques, donada la seva ideologia) per a projectes concrets. I pro d'inventar-se més coses sobre el PCC per amagar complexes.

I que cal acumular forces, em sembla que salta a la vista no? Amb un PP amb 9 milions de vots, amb l'economia en mans de les classes especuladores i monopolistes, amb els mitjans de comunicació amb un pes tan alt, i al servei del capital, amb els indexs d'afiliació política i sindical més baixos d'Europa, amb unes condicions de vida tan precàries que allunyen als treballadors i als joves de qualsevol perspectiva de lluita... no crecs que el que cal és acumular forces.

Limitar els danys de les deslocalitzacions, promoure la lluita sindical, empényer la llei d'habitatge, aprovar aquest estatut, ens situen en millors condicions per seguir avançant i punt. És sumament senzill.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
Diu "quin?": "El projecte del PCC, tot i els errors que pugui cometre"

No m'ho puc creure un del PCC reconeixent que potser cometen errors. Què no s'enterin del teu nom en el PCC perquè t'expulsen per derrotista.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
molt maca la xerrameca casi que m´has convençut. Però no em referia al PCC en concret sino a Iniciativa per Catalunya en general, i als seus dirigents, més en concret.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
Bé, seguim amb el de sempre:

Comunistes argumentant i oportunistes i "comunistes d'esquerra" fent el numeret, com sempre, sense oferir cap alternativa.

I després els fets són els que són:

1.El PCC a SEAT ha experimentat un creixement molt fort arrel de les mobilitzacions.

2.On han experimentat el creixement les organitzacions que impulsen "l'assemblea d'acomiadats"? Segurament, si han crescut, ha estat fora de SEAT, perquè serà?

3.Quines perspectives ténen els i les treballadores que seguint els "consells" de CGT i companyia han rebutjat el reingrés? Què passa amb aquests 176 treballadors?

4.Perquè ningú ha donat cap alternativa d'aquí i ara, al projecte que estem aplicant els comunistes?? Com algú que no és capaç de donar una alternativa concreta a la realitat d'avui, pot pretenir bastir un projecte a llarg termini, amb realitats canviants, incertes i impossibles de preveure?

5.Perquè dediqueu tant de temps en rajar d'un altre projecte? Quant temps dediquem els comunistes a rajar dels vostres projectes?En quants fòrums has vist a comunistes rajant dels trotksistes o dels independentistes o dels anarquistes? Serà que compartim el que fan? Evidentment que no, però respectem el que fan, entre d'altres coses perque tenim un projecte.

A la Catalunya de principis del segle XXI:
Construïm el Front d'Esquerres!
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
vaja, pobre de mi, i jo que pensava que el Front d´Esquerres ja estava construït...
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
"Ja aleshores i ara tornem a recordar que la mediació política no és el Front d’Esquerres, que aquest representa un estadi més avançat de radicalitat democràtica i d’una aliança més ampla. Que el Front d’Esquerres s’expressa en la vessant econòmica, cultural, social i política i que cada una d’aquestes parts que estan plenament relacionades disposa d’una independència relativa, o sigui que podem trobar estadis més avançats de l’alianca social o la política etc., però que la interrelació pot fer que s’ajudin a avançar mútuament. "
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
Ja veiem com expressa el PCC el seu Front d´Esquerres en el vesant econòmic i laboral:

-firmant acomiadaments a la Seat (i expulsant a dit els treballadors més conscients) per satisfer els executius de la multinacional


o en la vessant política: formant part d´un govern que té el suport parlamentari de les dretes neoliberals catalanes...

Això si, que el PCC i Iniciativa que vagin acumulant forces que d´aquí a uns mesos quan governi el PSC i CIU les necessitaran!
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
sant tornem-hi.

1.Ja s'ha respost la qüestió relativa a SEAT, sense qui ningú hagi plantejat cap altra alternativa.

2.Respecte al govern, em sembla que tu mateix et respons, així que ni cas.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
No se on han anat els 176 que han seguit els consells de CGT, el que si se es el que tenen, i es diu dignitat.

El que es indigne, ara que parlem de CGT, es que dos sindicats amb amplia representació en el Comité firmin uns acomiadaments que, extranyament, inclouen pocs dels seus afiliats a les llistes, que una tercera part dels acomiadats formin part de CGT, que totes totes les treballadores i treballadors que es van presentar a les eleccions com a CGT han estat inclosos a les llistes (excepte els jubilats o els escollits). Suposo que aquesta es la vosta idea de front d'esquerres.

Es indigne i ofensiu pels acomiadats que parlis de que s'han salvat llocs de treball quan al dia següent dels acomiadaments (i suposo que ho deus saber prou be)SEAT agafes nous treballadors pels mateixos llocs dels acomiadats (això si, amb diferents condicions).

Es indigne que a SAS CCOO negoci la readmissió dels seus delegats a canvi de no "molestar" durant els anys que queden.

Es indigne que el teu sindicat cobri dels acomiadaments.

Es indigne que dos sindicats (ara convertits en mers gestors) firmin una nova (l'enèssima) reforma laboral.

Però be, com ets del sectro crític això no deu anar amb tu....

Si vols alternatives potser que, per exemple, els hi preguntis als/les treballadors/es de FUNOSA.
Re: SEAT: Crónica de un despido (masivo) anunciado
18 mai 2006
I perquè no dius res de que s'evités que la llista fos desproporcionada amb el nombre de dones, o que no es puguessin acomiadar a nuclis familiars sencers, o que algú, d'aquest txiringo tan terrible i dolent que és el PCC (sí, sí, es mengen als nens i el seu objectiu és vendre als treballadors per una poltrona. És que no poden anar a l'IKEA?), va tenir molt a veure en la readmissió de la secretària general de la CGT?

Segueixo esperant que algú m'expliqui l'alternativa a la decisió dels companys de SEAT.
Sindicat Terrassa