Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Entrevista :: un altre món és aquí : globalització neoliberal
propostes bàsiques de la federació catalana d´ongd per al pròxim pla director
17 mai 2006
I - QUINA COOPERACIÓ DES DE CATALUNYA?

II – UNA COOPERACIÓ QUE CONTRIBUEIXI A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL

III - EL MARC REFERENCIAL

IV - OBJECTIUS ESTRÀTEGICS I TRANSVERSALS
IDEES BÃSIQUES PER AL PLA DIRECTOR 2007-2010
PROPOSTES DE LA FEDERACIÃ CATALANA DâONGD
(Versió 13.05.06)



1.Objectiu estratègic i transversal de governabilitat democràtica i enfortiment del teixit social
1.1Ãrees estratègiques de treball
1.1.1Construcció de drets i serveis socials bàsics
Educació
Salut bàsica
Aigua i sanejament
Habitatge
1.1.2.Capacitats productives
1.1.3.Ajut humanitari
1.1.4.Xarxes
1.1.5.Coneixement i formació

2.Objectiu estratègic i transversal de drets humans i construcció de pau
2.1Ãrees estratègiques de treball
2.1.1Construcció de drets i serveis socials bàsics
Educació
Salut bàsica
Aigua i sanejament
Habitatge
2.1.2.Capacitats productives
2.1.3.Ajut humanitari
2.1.4.Xarxes
2.1.5.Coneixement i formació

3.Objectiu estratègic i transversal dâequitat dona-home
3.1Ãrees estratègiques de treball
3.1.1Construcció de drets i serveis socials bàsics
Educació
Salut bàsica
Aigua i sanejament
Habitatge
3.1.2Capacitats productives
3.1.3Ajut humanitari
3.1.4Xarxes
3.1.5Coneixement i formació


4.Objectiu estratègic i transversal de sostenibilitat mediambiental
4.1Ãrees estratègiques de treball
4.1.1Construcció de drets i serveis socials bàsics
Educació
Salut bàsica
Aigua i sanejament
Habitatge
4.1.2Capacitats productives
4.1.3Ajut humanitari
4.1.4Xarxes
4.1.5Coneixement i formació

5. Objectiu estratègic i transversal dâEducació per al Desenvolupament âEPD- i Educació Popular
5.1Ãrees estratègiques de treball
5.1.1Construcció de drets i serveis socials bàsics
Educació, Salut bàsica, Aigua i sanejament, Habitatge
5.1.2Capacitats productives
5.1.3Ajut humanitari
5.1.4Xarxes
5.1.5Coneixement i formació






QUINA COOPERACIÃ DES DE CATALUNYA?

Els models de cooperació al desenvolupament han estat, generalment, marcats per teories exteriors i massa condicionades pel que sâanomena etnocentrisme europeu. Poques vegades sâha demanat a les societats del Sud que innovin a partir de les seves dinàmiques internes ni que orientin el canvi en el sentit de llurs sistemes de referència. I com ja sâha pogut veure tot model de cooperació pensada i gestionada segons criteris del Nord ha estat condemnada al fracàs.

Els pobles han dâarribar a un desenvolupament sostenible reconeixent les seves responsabilitats i creient en les seves pròpies forces. Sâha de treballar des de lâautoresponsabilitat, desenvolupant i consolidant estructures pròpies de participació popular que permetin als pobles conèixer els seus deures i drets. Tot això ha de passar pel suport a la estructuració social que augmenti la participació i representació dels pobles en les polítiques de desenvolupament, fomentant la presa de consciència i lâautoresolució dels problemes

El desenvolupament no és un assumpte merament dâinstitucions, de medis ni de tècnica. Ãs una història de compromisos, de somnis compartits i dâaccions concertades entre persones.

En el cas català partim d'una realitat econòmica determinada, la cooperació al desenvolupament que es deu impulsar des de la Generalitat representa una xifra relativament petita si la comparem amb la cooperació espanyola i és molt petita a nivell mundial. Excepte en el hipotètic cas que deguem parlar del 0,7% del PIB català, en tots els altres supòsits estaríem parlant de xifres que si bé són importants comparades amb altres institucions de Catalunya que fan cooperació1 són petites en una perspectiva internacional.

En aquesta situació hem dâaspirar a què la cooperació catalana sigui similar a la del conjunt de països donants amb un cert plus de qualitat que ens posi en la línia dels països més avançats en cooperació.
Des de la FCONGD, entenem que aquesta qualitat es pot assolir a dos nivells. Per una banda, mitjançant la capitalització dels nostres punts forts tradicionals (per exemple, educació bilingüe, descentralització administrativa, govern autonòmic, vitalitat de lâassociacionisme civil). Per una altra, a través de la búsqueda dâun major impacte basat en la coordinació de les intervencions dels diferents agents de la cooperació, la connexió entre les actuacions sectorials i lâacció en una escala territorial més reduïda.

El fet que siguem un país sense Estat, en aquest tema específic, deu representar un avantatge, ja que no tenim les obligacions típiques d'un Estat ni la necessitat de defensar posicions geoestratègiques determinades. Les intervencions en clau regional, des de la perspectiva de lâexperiència catalana dâautogovern i proximitat a la ciutadania, poden orientar a lâhora de precisar lâàmbit geogràfic dâactuació de la cooperació catalana.

UNA COOPERACIÃ QUE CONTRIBUEIXI A LA TRANSFORMACIÃ SOCIAL

La Llei de cooperació (Article 4, Finalitats, p. 14) senyala que âlâactivitat de lâAdministració de la Generalitat i dels ens locals en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional ... ha de tenir âentre dâaltres- les finalitats següents: a)Lâeradicació de la pobresa i, en especial, la facilitació de lâaccés efectiu a tots els béns i els serveis necessaris per a la satisfacció de les necessitats humanes bàsiquesâ?
Així, el Pla Director 2003-2006 marca, en primer lloc, els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM) com uns criteris per assolir els valors i finalitats que estableix la Llei. La definició de les prioritats sectorials deriva en bona mesura dâaquesta orientació i de la realitat de les capacitats existents a Catalunya en matèria de cooperació.

Lâactual Pla Director situa lâeradicació de la pobresa com un dels seus objectius bàsics2, la qual cosa, senyalen alguns experts, significa enfocar les actuacions sobre els efectes i no tant sobre les causes de les desigualtats Nord-Sud. Des de la FCONGD proposem, per al nou Pla Director, un concepte de cooperació més ample ja que lâactual està centrat en els aspectes assistencials i de transferència de recursos. Tot i això, cal que aquest necessari canvi dâorientació sigui compatible amb lâesperit de la Llei.

En el marc del Codi Ãtic i de conducta de les ONGD (1997) i la Positura Internacional de la FCONGD (2003) (www.pangea.org/fcongd) entenem el desenvolupament com lâaugment de les capacitats humanes (econòmiques, socials, polítiques, culturals i psicològiques) i no només com la reducció de la pobresa material o lâassoliment dels ODM.

Proposem doncs, el concepte de pobresa de capacitats3 per dues raons. Per una banda, aquest concepte engloba la manca dâoportunitats econòmiques (finalitat de la cooperació, segons la Llei) però no es limita únicament a la pobresa de necessitats bàsiques (ODM). I per una altra, defineix de manera integral les problemàtiques que afecten a lâésser humà sobre les quals la cooperació vol incidir alhora que incorpora als subjectes del desenvolupament de manera més proactiva en els processos.

Ens remet també aquest concepte a la consideració de la pobresa com a fenomen estructural, i ens permet redefinir la cooperació com a eina de transformació de les estructures polítiques, econòmiques, socials, culturals âlocals i globals-, que són les principals causes originàries de lâexclusió no únicament de certs grups socials sinó de pobles i països sencers.

A més, aquesta proposta és compatible amb els valors de lâactivitat de lâAdministració de la Generalitat i dels ens locals en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional âa) El reconeixement de lâésser humà en la seva dimensió individual i col·lectiva, com a protagonista i destinatari últim de la política de cooperació pública al desenvolupamentâ? (Llei, Capítol I, Article 3, Valors, p.13)

Continuadora dels processos endegats, la cooperació catalana, sense abandonar el treball per eradicar la pobresa, un dels efectes de les desigualtats Nord-Sud, maldarà per enfortir les capacitats necessàries en els subjectes de desenvolupament per què ells liderin de manera autònoma les dinàmiques de canvi a les seves societats.
Aquesta estratègia però, entesa com un procés a llarg termini, és inseparable del treball dâeducació i sensibilització al Nord, instrument reconegut a la Llei de cooperació catalana i poc explorat fins ara pels agents públics i privats. Cal recordar que el Codi Ãtic de la FCONGD (1997) estableix que âal Nord, les ONGD han de realitzar activitats orientades a provocar canvis en els seus propis països per tal de transformar les relacions Nord-Sudâ?.

Independentment dels àmbits dâactuació i el tipus dâaccions, lâEducació per al Desenvolupament s'ha d'entendre com un âprocés per generar consciències crítiques, fer a cada persona responsable i activa (compromesa) a fi de construir una nova societat civil, tant al Nord com al Sud, compromesa amb la solidaritat -entesa com a corresponsabilitat en el desenvolupament en què estem tots embarcats- i participativa, les demandes de la qual, necessitats, preocupacions i anàlisi es tinguin en compte a l'hora de la presa de decisions polítiques, econòmiques i socialsâ?4.

Lâobjectiu últim, doncs, en la línia dels processos dâacompanyament i treball en curs amb les contraparts del Sud, apunta cap a una millora de les capacitats organitzatives i participatives dels col·lectius objecte de desenvolupament. Aquest empoderament al Sud, juntament amb el treball en Educació per al Desenvolupament desplegat al Nord per fer entendre a la seva ciutadania el nou paper que la cooperació internacional pot jugar en una realitat de globalització econòmica, posarà les bases dâun autèntic intercanvi bidireccional entre les societats del Nord i del Sud.

Per aconseguir-ho, en el marc del nou Pla Director 2007-2010, proposem treballar sobre la base de cinc objectius estratègics: els quatre principis transversals de lâantic Pla Director 2003-2006 (governabilitat democràtica i enfortiment del teixit social, cultura de pau i els drets humans, equitat dona-home, sostenibilitat mediambiental) âque en el nou Pla Director esdevenen objectius estratègics- i lâobjectiu de lâEducació per al Desenvolupament.

Aquest plantejament per reorientar les grans línies de la cooperació catalana, plasmades al Pla Director, sâencabeix dins de lâexigència del principi de coherència de les polítiques del Govern català amb les directives i convenis aprovats dins del marc de les cimeres i conferències mundials promogudes per les agències de les Nacions Unides. Això significa demanar, tant el compliment a Catalunya dels diversos acords presos a les cimeres, com una transversalitat efectiva en les polítiques del Govern (participació, drets humans, equitat dona-home i sostenibilitat mediambiental). Recordem que aquesta voluntat figura a la Positura Internacional de la FCONGD (2003) on a més sâexplicita el suport a les iniciatives vinculades amb el multilateralisme actiu5.

EL MARC REFERENCIAL

El marc teòric que proposem des de la FCONGD sâinspira en una sèrie de principis que ordenen el model de cooperació per al desenvolupament (Art.6, Principis ordenadors, Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament) i sâestructura a través de tres nivells a lâhora de concretar les actuacions de cooperació.

Així plantegem una estructura que emmarqui les accions de cooperació a partir de tres nivells: objectius estratègics, àrees estratègiques de treball i actuacions (o accions) de cooperació.

Els objectius estratègics defineixen les grans finalitats perseguides per les accions de cooperació. Per cada objectiu estratègic, les àrees estratègiques de treball determinen lâàmbit de la intervenció que agrupa les accions de cooperació. Estem parlant de cinc àrees estratègiques de treball: drets socials bàsics, capacitats productives, ajut humanitari, xarxes i formació i coneixement. Finalment, les accions de cooperació són la plasmació tangible de la política de cooperació que es concretitza en productes i resultats a través dels instruments, els agents i els recursos amb què compta la cooperació catalana.

A més, i per garantir què totes les accions de cooperació incorporin plantejaments dels cinc objectius estratègics, proposem que aquests objectius siguin alhora estratègics i transversals. Per altra banda, els Plans Anuals establiran els indicadors per orientar el compliment quantitatiu dels objectius estratègics i les Bases inclouran criteris per valorar les sol·licituds tenint en compte lâaplicació dels cinc objectius estratègics.

Objectius estratègics i transversals:

1. Governabilitat democràtica i enfortiment del teixit social
2. Drets humans i construcció de pau
3. Equitat dona-home
4. Sostenibilitat mediambiental
5. Educació per al Desenvolupament

Finalment, volem també insistir en lâespecificitat dels destinataris de les accions de cooperació. La proposta de la FCONGD apunta cap a lâenfortiment de les capacitats necessàries en els subjectes de desenvolupament. Per tant seria interessant definir el perfil dels destinataris atenent a lâorigen rural o urbà, situació laboral, familiar i sanitària, categoria professional, sexe i edat, contexte sociopolític i econòmic (camperols, obrers, desocupats, emigrants, desplaçats, desmobilitzats, discapacitats, malalts, minories ètniques, treballadores del sexe, gais i lesbianes, dones, adolescents, vells, infants, personal docent, personal sanitari, personal de presons, periodistes, etc.).





El resultat final seria el que ara es presenta:

MARC DâACTUACIÃ


Objectius transversals i estratègics
Ãrees estratègiques de treball
Construcció de drets i serveis socials bàsics
Capacitats Productives
Ajut Humanitari
Xarxes
Coneixement i formació
Educació
Salut
Aigua i Sanejament

Habitatge
1. Governabilitat democràtica i enfortiment del teixit social
Descriure actuacions*
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
2. Drets humans i construcció de pau
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
3. Equitat dona-home
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
4. Sostenibilitat mediambiental
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
5. Educació per al Desenvolupament
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
* Propostes dâactuacions per cadascuna de les àrees estratègiques de treball que incorporen els diferents objectius estratègics i transversals en la seva concepció




OBJECTIUS ESTRATÃGICS I TRANSVERSALS

1.Objectiu estratègic i transversal de governabilitat democràtica i enfortiment del teixit social
Lâàmbit local i regional és el lloc propici âtenint en compte les nostres limitacions i capacitats- per potenciar la millora de les capacitats humanes i reivindicar la democratització de les institucions públiques i el caràcter públic i obligatori dels drets socials bàsics. El territori és un espai proper a la població, per la qual cosa, des de la cooperació, cal promoure estratègies dâinterlocució, participació directa i concertació entre els governs locals i la societat civil organitzada.
Alhora, els processos dâorganització, participació i conscienciació de les comunitats i dels sectors socials són clau per un empoderament real âdes de baixâ. Aquest empoderament, combinat amb la democratització dels governs locals, redundarà en un exercici dels drets civils i polítics i una extensió del concepte de ciutadania a tots els sectors de la població. La universalització dels drets i dels deures individuals i col·lectius suposarà reforçar i legitimar el paper dels Estats, el seu màxim complidor i garant.
Per altra banda, existeixen iniciatives de participació directa i de concertació al Sud de les quals podríem aprendre al Nord.

1.2Ãrees estratègiques de treball
Propostes dâactuacions (només avancem algunes propostes dâactuacions, però també caldria contemplar els instruments, productes, resultats, agents i recursos)

1.2.1Construcció de drets i serveis socials bàsics
Educació:
Formació continua del professorat.
Difusió dâexperiències educatives dâaltres regions del mateix país o països veïns.
Promoció professorat de la comunitat.
Provisió dâequipaments, infrastructures i materials educatius.
Formulació dâestratègies dâeducació en clau local.
Demanda dâincrementar el pressupost nacional dâeducació (i reduir despeses militars)
Salut bàsica:
Campanyes dâeducació familiar, escolar i de pràctiques de salut bàsica
Rescat i sistematització de coneixements de les comunitats i pobles indígenes.
Medicina preventiva bàsica.
Formació personal sanitari local.
Formulació dâestratègies de salut en clau local.
Foment de programes de salut mental.
Demanda dâincrementar el pressupost nacional de salut (i reduir despeses militars)
Aigua i sanejament:
Provisió dâaigua potable per comunitats en situació de vulnerabilitat.
Construcció dâinfrastructures locals i creació de capacitats per la seva gestió i manteniment comunitari
Habitatge:
Participació comunitària de les organitzacions socials a programes dâautoconstrucció.
Formació en construcció, rehabilitació i manteniment dâhabitatges i infrastructures.
Creació dâun banc de materials.
Sistemes de crèdit. Foment de la titularització de la habitatge i terrenys.
Denúncia de lâespeculació immobiliària.
1.2.2Capacitats productives
Conformació dâestructures cooperatives o sistemes associats de producció i comercialització, incloent cooperatives de compra dâinsumos.
Conformació de bancs de llavors col·lectius.
Capacitació administrativa, comptable, comercial, gerencial i en recursos humans.
Conformació de xarxes tecnològiques.
Fomentar accés dels productors als preus de les matèries primeres.

1.2.3Ajut humanitari
Participació comunitària de les organitzacions socials a programes de reconstrucció, rehabilitació i millora dâinfrastructures afectades.
Ãs dels coneixements i pràctiques reactives i preventives pròpies de les comunitats davant de catàstrofes.

1.2.4Xarxes (vinculació Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud)
Recolzament a la creació o al funcionament de xarxes territorials de producció, comercialització, participació ciutadana.
Interlocució amb les administracions, joventut, cultura de gènere, poblacions indígenes, col·lectius camperols o obrers, estudiants, professionals de la salut, mestres, etc.
Foment dâintercanvi dâexperiències i treball en xarxes (Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud).
Formulació dâestratègies en clau local: urbanístiques, fiscals, administratives, joventut, cultura, ensenyament, salut, etc.
Foment de processos de pressupost participatiu.
Foment dâespais de resolució de conflictes.
Foment de comissions temàtiques integrades per veïns i veïnes, etc.

1.2.5Coneixement i formació
- Formació de líders en processos participatius i foment de lâeducació ciutadana en estratègies participatives.
- Formació en el coneixement de lâestructura organitzativa de les poblacions del continent africà. Estudis i diagnòsis de països i sectors dâintervenció.
- Formació sobre incidència política (advocacy) Nord-Sud.
- Impuls a la recuperació i difusió de tradicions productives, ecològiques i de vida comunitària (fomentar lâintercanvi dâexperiències, coneixements i tecnologies entre comunitats).
- Recolzament a la formació i consolidació dâorganitzacions comunitàries, locals i sectorials, de caràcter democràtic (organitzacions productives autogestionades, organitzacions de dones, organitzacions indígenes, etc.).
- Impulsar la recerca propositiva i la vinculació entre ONGD i món acadèmic.



2.Objectiu estratègic i transversal de drets humans i construcció de pau
Des de la FCONGD, en el marc de la seva Positura Internacional i emparant-se de la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948), sâentén que el desenvolupament humà està vinculat de manera indissociable i interdependent amb els drets humans.
Hi ha tres àmbits de drets humans. Només els drets civils i polítics són exigibles i per tant deuen ser garantits pels Estats. Els DESC -Drets Econòmics, Socials i Culturals- i els drets col·lectius (dret al desenvolupament, dret a la pau, dret a un medi ambient sa, dret a ser reconegut com a poble, dret dels pobles a exercir sobirania sobre els seus recursos naturals, etc.) no són estrictament exigibles avui per avui i representen declaracions dâintencions sense compromís real.
Partim del principi, derivat de la Declaració Universal dels Drets Humans, que els drets humans són indivisibles: la defensa dels drets civils i polítics implica també la promoció i defensa dels DESC i dels drets col·lectius. Així, una cooperació que busqui potenciar les capacitats humanes ha de promoure el respecte dels drets civils i polítics i lâexigibilitat dels DESC i dels drets col·lectius, tan a Catalunya com als països del Sud. Aquesta exigibilitat deriva del caràcter públic dels drets socials bàsics i està vinculada amb la necessitat dâenfortir els Estats i les administracions locals i la reivindicació del seu paper regulador i garant dâaquests drets humans.
Per altra banda, a Catalunya, aquest respecte i exigibilitat té com a referent jurídic la Llei 21/2003 de foment de la pau on sâespecifica (articles 2 i 3) les diverses actuacions de lâAdministració de la Generalitat i els ens locals en el àmbit dels drets humans i les llibertats individuals i col·lectives.
Finalment, per afavorir lâempoderament de les comunitats, entenem que lâàmbit dâactuació ha de ser local (formació, conscienciació i denúncia) però inserit a les esferes nacional i internacional.
Quant a la construcció de pau i/o recerca de la seguretat humana, es tracta de fomentar processos per convertir els conflictes violents i/o amb risc de generar situacions violentes en situacions de pau estable i duradora, requisit imprescindible per garantir el desenvolupament humà. Des de la FCONGD entenem que els plantejaments i les accions de construcció de pau han de coordinar-se amb el recolzament i la promoció dels drets humans.

2.2Ãrees estratègiques de treball
Propostes dâactuacions (només avancem algunes propostes dâactuacions, però també caldria contemplar els instruments, productes, resultats, agents i recursos)

2.2.1Construcció de drets i serveis socials bàsics
Educació:
Educació multicultural i plurilingüe.
Difusió de la cultura popular.
Educació sobre drets humans (civils i polítics, DESC i col·lectius) i construcció de pau.
Alfabetització dâadults a les presons.
Salut bàsica:
Drets sexuals i reproductius.
Atenció a col·lectius de refugiats i desplaçats interns.
Foment de programes de salut mental.
Foment dels medicaments genèrics.

Aigua i sanejament:
Difusió del dret universal i públic a lâaigua
Habitatge:
No utilització de materials provinents de països on es violin els drets humans (cobalt, niquel, etc.).
Foment dels programes de titulació dâhabitatge.
2.2.2Capacitats productives
Tinença de la terra (titulació, cadastres, reforma agrària).
Sobirania alimentària.
Formació en drets laborals i recolzament jurídic als treballadors/es.
Recolzament a processos de sindicació laboral.
No fomentar activitats extractives que propiciïn violacions dels drets humans.
Projectes de reinserció laboral per a desocupats i discapacitats.

2.2.3Ajut humanitari
Atenció a refugiats i desplaçats interns.
Vinculació amb construcció de pau (prevenció, emergència, rehabilitació i transformació).
Foment de programes de salut mental (pe post trauma, post desastre, etc)

2.2.4Xarxes (vinculació Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud)
Promoció del treball en xarxa i recolzament a campanyes (Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud).
Promoció dels DESC (seminaris, materials educatius, observatoris, pressió internacional, etc).
Multilateralisme actiu: implicació activa âno només com a finançador- en el seguiment dels programes dâalguna agència de les NNUU on sâaportin recursos.
Recolzament al Tribunal Penal Internacional.
Potenciació dâorganitzacions locals de drets humans.

2.2.5Coneixement i formació
- Impulsar la recerca propositiva i la vinculació entre ONGD i món acadèmic.
- Formació sobre incidència política (advocacy) Nord-Sud.
- Promoure estudis i denúncies que vinculin la problemàtica del deute extern i lâincompliment dels DESC als països del Sud.
- Formació a les organitzacions comunitàries i als governs locals sobre instruments i mecanismes per fonamentar jurídicament les denúncies.
- Educació en lâàmbit dels drets humans a moviments i xarxes socials, institucions locals, ONGD, centres educatius, etc.
- Recolzament a la denúncia de les violacions dels drets humans.
- Recolzament a la creació de comissions de la veritat, comissions de reconciliació, comissions dâobservació i verificació dâacords, programes de reinserció i desmobilització, programes de protecció de víctimes, recol·lecció de mines i armes, protecció de defensors de drets humans i líders dâorganitzacions.

3.Objectiu estratègic i transversal dâequitat dona-home
El desenvolupament centrat en lâésser humà es fa ressò de la situació de discriminació que viuen les dones respecte als homes. Una cooperació que promogui lâenfortiment de les capacitats humanes ha de buscar reduir i eliminar aquestes desigualtats dona-home.
Lâenfocament GED (Gènere en el Desenvolupament) busca lâempoderament de les dones a través dâun enfortiment de les seves capacitats i lâampliació de les oportunitats, autonomia i llibertat com a grup social. Aquest enfocament busca també el reconeixement i la visualització de la seva capacitat transformadora.
Per què les accions de cooperació fomentin lâempoderament de les dones no han de limitar-se només a atendre les seves necessitats pràctiques sinó qüestionar les causes estructurals de la seva discriminació i subordinació als homes. Des de la FCONGD defensem lâestabliment de quotes: com a mínim el 10% del pressupost de cooperació destinat a accions dirigides a organitzacions de dones i com a mínim el 50% de la població beneficiària de les actuacions de cooperació seran dones.

Per altra banda, a lâhora de pensar i planificar les intervencions adreçades a col·lectius de dones cal considerar el seu triple rol, a més del seu caràcter de beneficiàries directes i gestores comunals. També sâha de treballar la masculinitat tenint en compte lâimpacte i les resistències en les relacions de poder.

3.2Ãrees estratègiques de treball
Propostes dâactuacions (només avancem algunes propostes dâactuacions, però també caldria contemplar els instruments, productes, resultats, agents i recursos)

3.2.1Construcció de drets i serveis socials bàsics
Educació:
Promoció dâuna educació no sexista.
Fomentar lâeducació de les nenes i les dones atenent a les especificitats dels contextos socials.
Incloure en els programes educatius lâaportació de les dones en els contextos socials i històrics.
Destinar accions específiques de sensibilització als homes (Nord, Sud).
Salut bàsica:
Drets sexuals i reproductius.
Campanyes contra la violència de gènere.
Foment de programes de salut mental.
Foment dels medicaments genèrics.
Conscienciar a la comunitat de la importància de la salut de les dones.
Treballar lâautoestima i la percepció del propi cos en els programes de salut bàsic, sempre atenent a les especificitats del contexte.
Aigua i sanejament:
Participació de les dones en el disseny i la gestió de les infrastructures
Habitatge:
Titulació de les habitatges a nom de les dones cap de família.
Foment de la titulació compartida entre dones i homes.

3.2.2Capacitats productives
Formació en tècniques de producció a dones.
Finançament per microempreses i petites empreses gestionades per dones.
Capacitació administrativa, comptable, comercial, gerencial i en recursos humans, especialment per a dones.
Incorporar les dones en organitzacions i empreses treballant el seu empoderament i el seu reconeixement intern.
Modificar la divisió sexual del treball en les activitats productives i de participació.

3.2.3Ajut humanitari
Participació de les dones en disseny i execució de les intervencions.
Visibilització de lâagreujament de la càrrega per les dones després dâuna catàstrofe.
Atenció de les necessitats específiques de dones en perill de violència de gènere als camps de refugiats.

3.2.4Xarxes (vinculació Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud)
Promoció del treball en xarxa i recolzament a campanyes (Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud).
Potenciar xarxes de dones i fomentar vincles entre la cooperació i els moviments feministes, participació en fòrums, elaboració de materials pedagògics.
Definir estructures pròpies amb responsables dâUnitats de Gènere.
Creació de centres dâacollida i de trobada per dones al Nord i al Sud.

3.2.5Coneixement i formació
- Metodologia específica en gènere obligatòries a les intervencions: anàlisi de gènere, indicadors de gènere, avaluacions dâimpacte de gènere.
- Impulsar la recerca propositiva i la vinculació entre ONGD i món acadèmic.
- Formació de personal en temes de gènere a les comunitats, moviments socials, ONGD, governs locals, escoles, hospitals, etc.
- Formació sobre incidència política (advocacy) Nord-Sud.
- Formulació de polítiques públiques amb perspectiva de gènere.

4.Objectiu estratègic i transversal de sostenibilitat mediambiental
El desenvolupament humà i la sostenibilitat mediambiental són processos interdependents. El mediambient és el suport i el garant de la vida humana actual i la de les generacions futures. La degradació del mediambient suposa una privació de capacitats que afecta a la qualitat de vida dels éssers humans i hipoteca el desenvolupament humà sostenible.
Les actuacions de la cooperació no deuen plantejar-se sota un enfocament reactiu o curatiu a problemes mediambientals sinó en termes de polítiques preventives que integrin la relació entre el desenvolupament humà i el medi ambient de manera unitària en el seu disseny.

4.2Ãrees estratègiques de treball
Propostes dâactuacions (només avancem algunes propostes dâactuacions, però també caldria contemplar els instruments, productes, resultats, agents i recursos)

4.2.1Construcció de drets i serveis socials bàsics
Educació:
Promoció de lâeducació ambiental
Salut bàsica:
Rescat de pràctiques medicinals pròpies a les comunitats i als pobles indígenes
Aigua i sanejament:
Provisió dâaigua potable per comunitats en situació de vulnerabilitat.
Educació ambiental i maneig acurat de conques
Habitatge:
Utilització de materials i tècniques de construcció no agressives amb el medi ambient.
No utilització de fustes precioses tant al Nord com al Sud.
Promoure lâestalvi en el consum energètic.

4.2.2Capacitats productives
Sobirania alimentària: priorització de lâagroecologia, control efectiu dels recursos, bancs comunitaris de llavors, reforma agrària.
Projectes de transferència tecnològica, tant en producte, com procés o organització, que siguin apropiats i nets.
No fomentar activitats extractives, pesqueres o agrícoles agressives amb el medi ambient.
Promoció de la compra pública ètica i el comerç just

4.2.3Ajut humanitari
- Intervencions preventives i correctives de situacions de vulnerabilitat mediambiental

4.2.4Xarxes (vinculació Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud)
Promoció del treball en xarxa i recolzament a campanyes (Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud).
Denúncia de la responsabilitat del Nord sobre la crisi ecològica global (sobredesenvolupament, sobreutilització dels recursos naturals del Sud, sobreexplotació dels béns i serveis comuns del planeta).
Formació i recolzament a les comunitats i governs locals sobre mecanismes i instruments per exigir i denunciar violacions mediambientals per part dâempreses transnacionals (deute ecològic).

4.2.5Coneixement i formació
- Formació i enfortiment de capacitats a les comunitats, col·lectius organitzats, ONGD i governs locals a partir de recursos naturals i energètics propis.
- Impulsar la recerca propositiva i la vinculació entre ONGD i món acadèmic.
- Formació sobre incidència política (advocacy) Nord-Sud.
- Promoció del concepte de consum responsable i reciclatge al Nord i al Sud (formació, campanyes, EpD-Sensibilització)

5. Objectiu estratègic i transversal dâEducació per al Desenvolupament âEPD- i Educació Popular
El necessari canvi dâestructures depèn més de les transformacions a les societats del Nord que no pas a les del Sud, i aquestes responen a una lògica de procés i no de projecte. Es tractaria doncs dâimpulsar lâEducació per al Desenvolupament perquè progressivament adquirís tanta importància com els projectes al terreny, i dâaprofitar-la com una oportunitat tant per orientar la cooperació pública catalana, com per impulsar canvis a les ONGD que els permetin contrarestar els efectes organitzatius de lâexcessiva dependència dels projectes i els fons públics. Així lâeducació per al desenvolupament ha de ser entesa dâuna manera dinàmica (com un concepte en permanent revisió) i àmplia (incloent les accions de sensibilització i comunicació dels agents públics i privats) però sempre com lâeina indispensable per facilitar el canvi social. Des de la FCONGD defensem lâestabliment de quotes: entre el 15-20% del pressupost total de cooperació es destinarà a accions dâEducació per al Desenvolupament.

Finalment, des de la FCONGD plantegem tres premisses per a començar a treballar:
Augmentar considerablement el percentatge de recursos per a lâEducació per al Desenvolupament
Definir estructures pròpies amb responsables dâEducació per al Desenvolupament tant a lâACCD com al Departament dâEducació
Fomentar la coherència entre les accions de desenvolupament i les dâEPD, i la coordinació de les actuacions i els missatges dâEPD al si del govern català (mitjans de comunicació públics, Ajuntaments, Immigració, Joventut, Medi Ambient, Dona, Serveis Socials etc.), i entre les diferents administracions.

5.2Ãrees estratègiques de treball
Propostes dâactuacions (només avancem algunes propostes dâactuacions, però també caldria contemplar els instruments, productes, resultats, agents i recursos)

Sempre caldria adaptar-se als principis bàsics de lâEPD (treball sobre la interdependència Nord-Sud, per a lâAcció/Mobilització i prioritzant la visió del Sud) i tenir presents els diferents àmbits dâactuació (educació formal, programes de sensibilització i/o mitjans de comunicació).

5.2.1Construcció de drets i serveis socials bàsics
Educació, Salut bàsica, Aigua i sanejament, Habitatge:
- Foment dâespais / plataformes temàtiques per analitzar les problemàtiques que afecten aquests drets al Nord (Plataforma per la Sanitat Pública, campanyes per la difusió dels medicaments genèrics etc.)
- Espais de coordinació/mobilització Nord-Sud contra la privatització de serveis
- Suport a les organitzacions del Sud que treballen contra la privatització de serveis bàsics
- Fomentar el treball de sensibilització dels diferents agents (administració / universitat / ONGD/ associacions) de manera especialitzada
- Espais / centres de recursos especialitzats

5.2.2Capacitats productives
Promoció de la compra pública ètica
Promoció Comerç Just / Consum Responsable vinculant el treball cooperatiu del Nord i del Sud
   
5.2.3Ajut humanitari
Difondre les capacitats de les pròpies comunitats davant les catàstrofes.
Educar en els principis de la Bona Donació Humanitària tant per part de les institucions com dels particulars
Incentivar el donar-li seguiment a lâevolució de les comunitats afectades per catàstrofes
Treballar en la revisió de les pautes comunicatives de les ONGD i els mitjans per evitar lâespectacularització de les catàstrofes

5.2.4Xarxes (vinculació Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud)
Impulsar lâintercanvi i lâenfortiment de les xarxes dâEducació per al Desenvolupament Nord-Nord i Educació per al Desenvolupament / Educació Popular Nord-Sud.
Incorporar al disseny i lâexecució de projectes dâEducació per al Desenvolupament els agents del Sud.
Donar suport a ONGD generadores de coneixement al Nord i al Sud i al seu treball conjunt.
Recolzament a xarxes de comunicació local mitjançant programes de ràdio, televisió, premsa escrita i altres mitjans
Incorporar als col·lectius i associacions dâimmigrants vivint al Nord al treball dâEducació per al Desenvolupament

5.2.5Coneixement i formació
Impulsar la recerca i la formació sobre Educació per al Desenvolupament per part dels agents públics i privats
Fomentar la recerca pública especialitzada sobre relacions Nord-Sud, globalització i cooperació internacional posant lâaccent en lâanàlisi de les causes de les desigualtats i, sobretot, en lâestudi de les possibles alternatives.
Fomentar els intercanvis i les aliances entre les ONGD i el món acadèmic.
Formació i difusió del coneixement i la innovació del Sud: Educació popular
Impulsar la investigació i reflexió sobre estratègies comunicatives de les ONGD i aplicació del Codi Ãtic de la FCONGD, i la formació dâespecialistes sobre el Sud i la cooperació als mitjans de comunicació.
Fer estudis dâopinió pública per conèixer les percepcions i opinions i lâimpacte de les actuacions de cooperació internacional.

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa