|
|
|
|
|
Entrevista :: un altre món és aquí : globalització neoliberal |
|
propostes bà siques de la federació catalana d´ongd per al pròxim pla director
|
|
|
per cqc |
17 mai 2006
|
I - QUINA COOPERACIÓ DES DE CATALUNYA?
II – UNA COOPERACIÓ QUE CONTRIBUEIXI A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL
III - EL MARC REFERENCIAL
IV - OBJECTIUS ESTRÀTEGICS I TRANSVERSALS |
IDEES BÀSIQUES PER AL PLA DIRECTOR 2007-2010
PROPOSTES DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ONGD
(Versió 13.05.06)
1.Objectiu estratègic i transversal de governabilitat democrà tica i enfortiment del teixit social
1.1Àrees estratègiques de treball
1.1.1Construcció de drets i serveis socials bà sics
Educació
Salut bà sica
Aigua i sanejament
Habitatge
1.1.2.Capacitats productives
1.1.3.Ajut humanitari
1.1.4.Xarxes
1.1.5.Coneixement i formació
2.Objectiu estratègic i transversal de drets humans i construcció de pau
2.1Àrees estratègiques de treball
2.1.1Construcció de drets i serveis socials bà sics
Educació
Salut bà sica
Aigua i sanejament
Habitatge
2.1.2.Capacitats productives
2.1.3.Ajut humanitari
2.1.4.Xarxes
2.1.5.Coneixement i formació
3.Objectiu estratègic i transversal d’equitat dona-home
3.1Àrees estratègiques de treball
3.1.1Construcció de drets i serveis socials bà sics
Educació
Salut bà sica
Aigua i sanejament
Habitatge
3.1.2Capacitats productives
3.1.3Ajut humanitari
3.1.4Xarxes
3.1.5Coneixement i formació
4.Objectiu estratègic i transversal de sostenibilitat mediambiental
4.1Àrees estratègiques de treball
4.1.1Construcció de drets i serveis socials bà sics
Educació
Salut bà sica
Aigua i sanejament
Habitatge
4.1.2Capacitats productives
4.1.3Ajut humanitari
4.1.4Xarxes
4.1.5Coneixement i formació
5. Objectiu estratègic i transversal d’Educació per al Desenvolupament –EPD- i Educació Popular
5.1Àrees estratègiques de treball
5.1.1Construcció de drets i serveis socials bà sics
Educació, Salut bà sica, Aigua i sanejament, Habitatge
5.1.2Capacitats productives
5.1.3Ajut humanitari
5.1.4Xarxes
5.1.5Coneixement i formació
QUINA COOPERACIÓ DES DE CATALUNYA?
Els models de cooperació al desenvolupament han estat, generalment, marcats per teories exteriors i massa condicionades pel que s’anomena etnocentrisme europeu. Poques vegades s’ha demanat a les societats del Sud que innovin a partir de les seves dinà miques internes ni que orientin el canvi en el sentit de llurs sistemes de referència. I com ja s’ha pogut veure tot model de cooperació pensada i gestionada segons criteris del Nord ha estat condemnada al fracà s.
Els pobles han d’arribar a un desenvolupament sostenible reconeixent les seves responsabilitats i creient en les seves pròpies forces. S’ha de treballar des de l’autoresponsabilitat, desenvolupant i consolidant estructures pròpies de participació popular que permetin als pobles conèixer els seus deures i drets. Tot això ha de passar pel suport a la estructuració social que augmenti la participació i representació dels pobles en les polÃtiques de desenvolupament, fomentant la presa de consciència i l’autoresolució dels problemes
El desenvolupament no és un assumpte merament d’institucions, de medis ni de tècnica. És una història de compromisos, de somnis compartits i d’accions concertades entre persones.
En el cas català partim d'una realitat econòmica determinada, la cooperació al desenvolupament que es deu impulsar des de la Generalitat representa una xifra relativament petita si la comparem amb la cooperació espanyola i és molt petita a nivell mundial. Excepte en el hipotètic cas que deguem parlar del 0,7% del PIB català , en tots els altres supòsits estarÃem parlant de xifres que si bé són importants comparades amb altres institucions de Catalunya que fan cooperació1 són petites en una perspectiva internacional.
En aquesta situació hem d’aspirar a què la cooperació catalana sigui similar a la del conjunt de països donants amb un cert plus de qualitat que ens posi en la lÃnia dels països més avançats en cooperació.
Des de la FCONGD, entenem que aquesta qualitat es pot assolir a dos nivells. Per una banda, mitjançant la capitalització dels nostres punts forts tradicionals (per exemple, educació bilingüe, descentralització administrativa, govern autonòmic, vitalitat de l’associacionisme civil). Per una altra, a través de la búsqueda d’un major impacte basat en la coordinació de les intervencions dels diferents agents de la cooperació, la connexió entre les actuacions sectorials i l’acció en una escala territorial més reduïda.
El fet que siguem un paÃs sense Estat, en aquest tema especÃfic, deu representar un avantatge, ja que no tenim les obligacions tÃpiques d'un Estat ni la necessitat de defensar posicions geoestratègiques determinades. Les intervencions en clau regional, des de la perspectiva de l’experiència catalana d’autogovern i proximitat a la ciutadania, poden orientar a l’hora de precisar l’à mbit geogrà fic d’actuació de la cooperació catalana.
UNA COOPERACIÓ QUE CONTRIBUEIXI A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL
La Llei de cooperació (Article 4, Finalitats, p. 14) senyala que “l’activitat de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional ... ha de tenir –entre d’altres- les finalitats següents: a)L’eradicació de la pobresa i, en especial, la facilitació de l’accés efectiu a tots els béns i els serveis necessaris per a la satisfacció de les necessitats humanes bà siques�
AixÃ, el Pla Director 2003-2006 marca, en primer lloc, els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM) com uns criteris per assolir els valors i finalitats que estableix la Llei. La definició de les prioritats sectorials deriva en bona mesura d’aquesta orientació i de la realitat de les capacitats existents a Catalunya en matèria de cooperació.
L’actual Pla Director situa l’eradicació de la pobresa com un dels seus objectius bà sics2, la qual cosa, senyalen alguns experts, significa enfocar les actuacions sobre els efectes i no tant sobre les causes de les desigualtats Nord-Sud. Des de la FCONGD proposem, per al nou Pla Director, un concepte de cooperació més ample ja que l’actual està centrat en els aspectes assistencials i de transferència de recursos. Tot i això, cal que aquest necessari canvi d’orientació sigui compatible amb l’esperit de la Llei.
En el marc del Codi Ètic i de conducta de les ONGD (1997) i la Positura Internacional de la FCONGD (2003) (www.pangea.org/fcongd) entenem el desenvolupament com l’augment de les capacitats humanes (econòmiques, socials, polÃtiques, culturals i psicològiques) i no només com la reducció de la pobresa material o l’assoliment dels ODM.
Proposem doncs, el concepte de pobresa de capacitats3 per dues raons. Per una banda, aquest concepte engloba la manca d’oportunitats econòmiques (finalitat de la cooperació, segons la Llei) però no es limita únicament a la pobresa de necessitats bà siques (ODM). I per una altra, defineix de manera integral les problemà tiques que afecten a l’ésser humà sobre les quals la cooperació vol incidir alhora que incorpora als subjectes del desenvolupament de manera més proactiva en els processos.
Ens remet també aquest concepte a la consideració de la pobresa com a fenomen estructural, i ens permet redefinir la cooperació com a eina de transformació de les estructures polÃtiques, econòmiques, socials, culturals –locals i globals-, que són les principals causes originà ries de l’exclusió no únicament de certs grups socials sinó de pobles i països sencers.
A més, aquesta proposta és compatible amb els valors de l’activitat de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional “a) El reconeixement de l’ésser humà en la seva dimensió individual i col·lectiva, com a protagonista i destinatari últim de la polÃtica de cooperació pública al desenvolupamentâ€? (Llei, CapÃtol I, Article 3, Valors, p.13)
Continuadora dels processos endegats, la cooperació catalana, sense abandonar el treball per eradicar la pobresa, un dels efectes de les desigualtats Nord-Sud, maldarà per enfortir les capacitats necessà ries en els subjectes de desenvolupament per què ells liderin de manera autònoma les dinà miques de canvi a les seves societats.
Aquesta estratègia però, entesa com un procés a llarg termini, és inseparable del treball d’educació i sensibilització al Nord, instrument reconegut a la Llei de cooperació catalana i poc explorat fins ara pels agents públics i privats. Cal recordar que el Codi Ètic de la FCONGD (1997) estableix que “al Nord, les ONGD han de realitzar activitats orientades a provocar canvis en els seus propis països per tal de transformar les relacions Nord-Sud�.
Independentment dels à mbits d’actuació i el tipus d’accions, l’Educació per al Desenvolupament s'ha d'entendre com un “procés per generar consciències crÃtiques, fer a cada persona responsable i activa (compromesa) a fi de construir una nova societat civil, tant al Nord com al Sud, compromesa amb la solidaritat -entesa com a corresponsabilitat en el desenvolupament en què estem tots embarcats- i participativa, les demandes de la qual, necessitats, preocupacions i anà lisi es tinguin en compte a l'hora de la presa de decisions polÃtiques, econòmiques i socialsâ€?4.
L’objectiu últim, doncs, en la lÃnia dels processos d’acompanyament i treball en curs amb les contraparts del Sud, apunta cap a una millora de les capacitats organitzatives i participatives dels col·lectius objecte de desenvolupament. Aquest empoderament al Sud, juntament amb el treball en Educació per al Desenvolupament desplegat al Nord per fer entendre a la seva ciutadania el nou paper que la cooperació internacional pot jugar en una realitat de globalització econòmica, posarà les bases d’un autèntic intercanvi bidireccional entre les societats del Nord i del Sud.
Per aconseguir-ho, en el marc del nou Pla Director 2007-2010, proposem treballar sobre la base de cinc objectius estratègics: els quatre principis transversals de l’antic Pla Director 2003-2006 (governabilitat democrà tica i enfortiment del teixit social, cultura de pau i els drets humans, equitat dona-home, sostenibilitat mediambiental) –que en el nou Pla Director esdevenen objectius estratègics- i l’objectiu de l’Educació per al Desenvolupament.
Aquest plantejament per reorientar les grans lÃnies de la cooperació catalana, plasmades al Pla Director, s’encabeix dins de l’exigència del principi de coherència de les polÃtiques del Govern català amb les directives i convenis aprovats dins del marc de les cimeres i conferències mundials promogudes per les agències de les Nacions Unides. Això significa demanar, tant el compliment a Catalunya dels diversos acords presos a les cimeres, com una transversalitat efectiva en les polÃtiques del Govern (participació, drets humans, equitat dona-home i sostenibilitat mediambiental). Recordem que aquesta voluntat figura a la Positura Internacional de la FCONGD (2003) on a més s’explicita el suport a les iniciatives vinculades amb el multilateralisme actiu5.
EL MARC REFERENCIAL
El marc teòric que proposem des de la FCONGD s’inspira en una sèrie de principis que ordenen el model de cooperació per al desenvolupament (Art.6, Principis ordenadors, Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament) i s’estructura a través de tres nivells a l’hora de concretar les actuacions de cooperació.
Aixà plantegem una estructura que emmarqui les accions de cooperació a partir de tres nivells: objectius estratègics, à rees estratègiques de treball i actuacions (o accions) de cooperació.
Els objectius estratègics defineixen les grans finalitats perseguides per les accions de cooperació. Per cada objectiu estratègic, les à rees estratègiques de treball determinen l’à mbit de la intervenció que agrupa les accions de cooperació. Estem parlant de cinc à rees estratègiques de treball: drets socials bà sics, capacitats productives, ajut humanitari, xarxes i formació i coneixement. Finalment, les accions de cooperació són la plasmació tangible de la polÃtica de cooperació que es concretitza en productes i resultats a través dels instruments, els agents i els recursos amb què compta la cooperació catalana.
A més, i per garantir què totes les accions de cooperació incorporin plantejaments dels cinc objectius estratègics, proposem que aquests objectius siguin alhora estratègics i transversals. Per altra banda, els Plans Anuals establiran els indicadors per orientar el compliment quantitatiu dels objectius estratègics i les Bases inclouran criteris per valorar les sol·licituds tenint en compte l’aplicació dels cinc objectius estratègics.
Objectius estratègics i transversals:
1. Governabilitat democrà tica i enfortiment del teixit social
2. Drets humans i construcció de pau
3. Equitat dona-home
4. Sostenibilitat mediambiental
5. Educació per al Desenvolupament
Finalment, volem també insistir en l’especificitat dels destinataris de les accions de cooperació. La proposta de la FCONGD apunta cap a l’enfortiment de les capacitats necessà ries en els subjectes de desenvolupament. Per tant seria interessant definir el perfil dels destinataris atenent a l’origen rural o urbà , situació laboral, familiar i sanità ria, categoria professional, sexe i edat, contexte sociopolÃtic i econòmic (camperols, obrers, desocupats, emigrants, desplaçats, desmobilitzats, discapacitats, malalts, minories ètniques, treballadores del sexe, gais i lesbianes, dones, adolescents, vells, infants, personal docent, personal sanitari, personal de presons, periodistes, etc.).
El resultat final seria el que ara es presenta:
MARC D’ACTUACIÓ
Objectius transversals i estratègics
Àrees estratègiques de treball
Construcció de drets i serveis socials bà sics
Capacitats Productives
Ajut Humanitari
Xarxes
Coneixement i formació
Educació
Salut
Aigua i Sanejament
Habitatge
1. Governabilitat democrà tica i enfortiment del teixit social
Descriure actuacions*
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
2. Drets humans i construcció de pau
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
3. Equitat dona-home
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
4. Sostenibilitat mediambiental
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
5. Educació per al Desenvolupament
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
Descriure actuacions
* Propostes d’actuacions per cadascuna de les à rees estratègiques de treball que incorporen els diferents objectius estratègics i transversals en la seva concepció
OBJECTIUS ESTRATÈGICS I TRANSVERSALS
1.Objectiu estratègic i transversal de governabilitat democrà tica i enfortiment del teixit social
L’à mbit local i regional és el lloc propici –tenint en compte les nostres limitacions i capacitats- per potenciar la millora de les capacitats humanes i reivindicar la democratització de les institucions públiques i el carà cter públic i obligatori dels drets socials bà sics. El territori és un espai proper a la població, per la qual cosa, des de la cooperació, cal promoure estratègies d’interlocució, participació directa i concertació entre els governs locals i la societat civil organitzada.
Alhora, els processos d’organització, participació i conscienciació de les comunitats i dels sectors socials són clau per un empoderament real ‘des de baix’. Aquest empoderament, combinat amb la democratització dels governs locals, redundarà en un exercici dels drets civils i polÃtics i una extensió del concepte de ciutadania a tots els sectors de la població. La universalització dels drets i dels deures individuals i col·lectius suposarà reforçar i legitimar el paper dels Estats, el seu mà xim complidor i garant.
Per altra banda, existeixen iniciatives de participació directa i de concertació al Sud de les quals podrÃem aprendre al Nord.
1.2Àrees estratègiques de treball
Propostes d’actuacions (només avancem algunes propostes d’actuacions, però també caldria contemplar els instruments, productes, resultats, agents i recursos)
1.2.1Construcció de drets i serveis socials bà sics
Educació:
Formació continua del professorat.
Difusió d’experiències educatives d’altres regions del mateix paÃs o països veïns.
Promoció professorat de la comunitat.
Provisió d’equipaments, infrastructures i materials educatius.
Formulació d’estratègies d’educació en clau local.
Demanda d’incrementar el pressupost nacional d’educació (i reduir despeses militars)
Salut bà sica:
Campanyes d’educació familiar, escolar i de prà ctiques de salut bà sica
Rescat i sistematització de coneixements de les comunitats i pobles indÃgenes.
Medicina preventiva bà sica.
Formació personal sanitari local.
Formulació d’estratègies de salut en clau local.
Foment de programes de salut mental.
Demanda d’incrementar el pressupost nacional de salut (i reduir despeses militars)
Aigua i sanejament:
Provisió d’aigua potable per comunitats en situació de vulnerabilitat.
Construcció d’infrastructures locals i creació de capacitats per la seva gestió i manteniment comunitari
Habitatge:
Participació comunità ria de les organitzacions socials a programes d’autoconstrucció.
Formació en construcció, rehabilitació i manteniment d’habitatges i infrastructures.
Creació d’un banc de materials.
Sistemes de crèdit. Foment de la titularització de la habitatge i terrenys.
Denúncia de l’especulació immobilià ria.
1.2.2Capacitats productives
Conformació d’estructures cooperatives o sistemes associats de producció i comercialització, incloent cooperatives de compra d’insumos.
Conformació de bancs de llavors col·lectius.
Capacitació administrativa, comptable, comercial, gerencial i en recursos humans.
Conformació de xarxes tecnològiques.
Fomentar accés dels productors als preus de les matèries primeres.
1.2.3Ajut humanitari
Participació comunità ria de les organitzacions socials a programes de reconstrucció, rehabilitació i millora d’infrastructures afectades.
Ús dels coneixements i prà ctiques reactives i preventives pròpies de les comunitats davant de catà strofes.
1.2.4Xarxes (vinculació Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud)
Recolzament a la creació o al funcionament de xarxes territorials de producció, comercialització, participació ciutadana.
Interlocució amb les administracions, joventut, cultura de gènere, poblacions indÃgenes, col·lectius camperols o obrers, estudiants, professionals de la salut, mestres, etc.
Foment d’intercanvi d’experiències i treball en xarxes (Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud).
Formulació d’estratègies en clau local: urbanÃstiques, fiscals, administratives, joventut, cultura, ensenyament, salut, etc.
Foment de processos de pressupost participatiu.
Foment d’espais de resolució de conflictes.
Foment de comissions temà tiques integrades per veïns i veïnes, etc.
1.2.5Coneixement i formació
- Formació de lÃders en processos participatius i foment de l’educació ciutadana en estratègies participatives.
- Formació en el coneixement de l’estructura organitzativa de les poblacions del continent africà . Estudis i diagnòsis de països i sectors d’intervenció.
- Formació sobre incidència polÃtica (advocacy) Nord-Sud.
- Impuls a la recuperació i difusió de tradicions productives, ecològiques i de vida comunità ria (fomentar l’intercanvi d’experiències, coneixements i tecnologies entre comunitats).
- Recolzament a la formació i consolidació d’organitzacions comunità ries, locals i sectorials, de carà cter democrà tic (organitzacions productives autogestionades, organitzacions de dones, organitzacions indÃgenes, etc.).
- Impulsar la recerca propositiva i la vinculació entre ONGD i món acadèmic.
2.Objectiu estratègic i transversal de drets humans i construcció de pau
Des de la FCONGD, en el marc de la seva Positura Internacional i emparant-se de la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948), s’entén que el desenvolupament humà està vinculat de manera indissociable i interdependent amb els drets humans.
Hi ha tres à mbits de drets humans. Només els drets civils i polÃtics són exigibles i per tant deuen ser garantits pels Estats. Els DESC -Drets Econòmics, Socials i Culturals- i els drets col·lectius (dret al desenvolupament, dret a la pau, dret a un medi ambient sa, dret a ser reconegut com a poble, dret dels pobles a exercir sobirania sobre els seus recursos naturals, etc.) no són estrictament exigibles avui per avui i representen declaracions d’intencions sense compromÃs real.
Partim del principi, derivat de la Declaració Universal dels Drets Humans, que els drets humans són indivisibles: la defensa dels drets civils i polÃtics implica també la promoció i defensa dels DESC i dels drets col·lectius. AixÃ, una cooperació que busqui potenciar les capacitats humanes ha de promoure el respecte dels drets civils i polÃtics i l’exigibilitat dels DESC i dels drets col·lectius, tan a Catalunya com als països del Sud. Aquesta exigibilitat deriva del carà cter públic dels drets socials bà sics i està vinculada amb la necessitat d’enfortir els Estats i les administracions locals i la reivindicació del seu paper regulador i garant d’aquests drets humans.
Per altra banda, a Catalunya, aquest respecte i exigibilitat té com a referent jurÃdic la Llei 21/2003 de foment de la pau on s’especifica (articles 2 i 3) les diverses actuacions de l’Administració de la Generalitat i els ens locals en el à mbit dels drets humans i les llibertats individuals i col·lectives.
Finalment, per afavorir l’empoderament de les comunitats, entenem que l’à mbit d’actuació ha de ser local (formació, conscienciació i denúncia) però inserit a les esferes nacional i internacional.
Quant a la construcció de pau i/o recerca de la seguretat humana, es tracta de fomentar processos per convertir els conflictes violents i/o amb risc de generar situacions violentes en situacions de pau estable i duradora, requisit imprescindible per garantir el desenvolupament humà . Des de la FCONGD entenem que els plantejaments i les accions de construcció de pau han de coordinar-se amb el recolzament i la promoció dels drets humans.
2.2Àrees estratègiques de treball
Propostes d’actuacions (només avancem algunes propostes d’actuacions, però també caldria contemplar els instruments, productes, resultats, agents i recursos)
2.2.1Construcció de drets i serveis socials bà sics
Educació:
Educació multicultural i plurilingüe.
Difusió de la cultura popular.
Educació sobre drets humans (civils i polÃtics, DESC i col·lectius) i construcció de pau.
Alfabetització d’adults a les presons.
Salut bà sica:
Drets sexuals i reproductius.
Atenció a col·lectius de refugiats i desplaçats interns.
Foment de programes de salut mental.
Foment dels medicaments genèrics.
Aigua i sanejament:
Difusió del dret universal i públic a l’aigua
Habitatge:
No utilització de materials provinents de països on es violin els drets humans (cobalt, niquel, etc.).
Foment dels programes de titulació d’habitatge.
2.2.2Capacitats productives
Tinença de la terra (titulació, cadastres, reforma agrà ria).
Sobirania alimentà ria.
Formació en drets laborals i recolzament jurÃdic als treballadors/es.
Recolzament a processos de sindicació laboral.
No fomentar activitats extractives que propiciïn violacions dels drets humans.
Projectes de reinserció laboral per a desocupats i discapacitats.
2.2.3Ajut humanitari
Atenció a refugiats i desplaçats interns.
Vinculació amb construcció de pau (prevenció, emergència, rehabilitació i transformació).
Foment de programes de salut mental (pe post trauma, post desastre, etc)
2.2.4Xarxes (vinculació Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud)
Promoció del treball en xarxa i recolzament a campanyes (Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud).
Promoció dels DESC (seminaris, materials educatius, observatoris, pressió internacional, etc).
Multilateralisme actiu: implicació activa –no només com a finançador- en el seguiment dels programes d’alguna agència de les NNUU on s’aportin recursos.
Recolzament al Tribunal Penal Internacional.
Potenciació d’organitzacions locals de drets humans.
2.2.5Coneixement i formació
- Impulsar la recerca propositiva i la vinculació entre ONGD i món acadèmic.
- Formació sobre incidència polÃtica (advocacy) Nord-Sud.
- Promoure estudis i denúncies que vinculin la problemà tica del deute extern i l’incompliment dels DESC als països del Sud.
- Formació a les organitzacions comunità ries i als governs locals sobre instruments i mecanismes per fonamentar jurÃdicament les denúncies.
- Educació en l’à mbit dels drets humans a moviments i xarxes socials, institucions locals, ONGD, centres educatius, etc.
- Recolzament a la denúncia de les violacions dels drets humans.
- Recolzament a la creació de comissions de la veritat, comissions de reconciliació, comissions d’observació i verificació d’acords, programes de reinserció i desmobilització, programes de protecció de vÃctimes, recol·lecció de mines i armes, protecció de defensors de drets humans i lÃders d’organitzacions.
3.Objectiu estratègic i transversal d’equitat dona-home
El desenvolupament centrat en l’ésser humà es fa ressò de la situació de discriminació que viuen les dones respecte als homes. Una cooperació que promogui l’enfortiment de les capacitats humanes ha de buscar reduir i eliminar aquestes desigualtats dona-home.
L’enfocament GED (Gènere en el Desenvolupament) busca l’empoderament de les dones a través d’un enfortiment de les seves capacitats i l’ampliació de les oportunitats, autonomia i llibertat com a grup social. Aquest enfocament busca també el reconeixement i la visualització de la seva capacitat transformadora.
Per què les accions de cooperació fomentin l’empoderament de les dones no han de limitar-se només a atendre les seves necessitats prà ctiques sinó qüestionar les causes estructurals de la seva discriminació i subordinació als homes. Des de la FCONGD defensem l’establiment de quotes: com a mÃnim el 10% del pressupost de cooperació destinat a accions dirigides a organitzacions de dones i com a mÃnim el 50% de la població beneficià ria de les actuacions de cooperació seran dones.
Per altra banda, a l’hora de pensar i planificar les intervencions adreçades a col·lectius de dones cal considerar el seu triple rol, a més del seu carà cter de beneficià ries directes i gestores comunals. També s’ha de treballar la masculinitat tenint en compte l’impacte i les resistències en les relacions de poder.
3.2Àrees estratègiques de treball
Propostes d’actuacions (només avancem algunes propostes d’actuacions, però també caldria contemplar els instruments, productes, resultats, agents i recursos)
3.2.1Construcció de drets i serveis socials bà sics
Educació:
Promoció d’una educació no sexista.
Fomentar l’educació de les nenes i les dones atenent a les especificitats dels contextos socials.
Incloure en els programes educatius l’aportació de les dones en els contextos socials i històrics.
Destinar accions especÃfiques de sensibilització als homes (Nord, Sud).
Salut bà sica:
Drets sexuals i reproductius.
Campanyes contra la violència de gènere.
Foment de programes de salut mental.
Foment dels medicaments genèrics.
Conscienciar a la comunitat de la importà ncia de la salut de les dones.
Treballar l’autoestima i la percepció del propi cos en els programes de salut bà sic, sempre atenent a les especificitats del contexte.
Aigua i sanejament:
Participació de les dones en el disseny i la gestió de les infrastructures
Habitatge:
Titulació de les habitatges a nom de les dones cap de famÃlia.
Foment de la titulació compartida entre dones i homes.
3.2.2Capacitats productives
Formació en tècniques de producció a dones.
Finançament per microempreses i petites empreses gestionades per dones.
Capacitació administrativa, comptable, comercial, gerencial i en recursos humans, especialment per a dones.
Incorporar les dones en organitzacions i empreses treballant el seu empoderament i el seu reconeixement intern.
Modificar la divisió sexual del treball en les activitats productives i de participació.
3.2.3Ajut humanitari
Participació de les dones en disseny i execució de les intervencions.
Visibilització de l’agreujament de la cà rrega per les dones després d’una catà strofe.
Atenció de les necessitats especÃfiques de dones en perill de violència de gènere als camps de refugiats.
3.2.4Xarxes (vinculació Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud)
Promoció del treball en xarxa i recolzament a campanyes (Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud).
Potenciar xarxes de dones i fomentar vincles entre la cooperació i els moviments feministes, participació en fòrums, elaboració de materials pedagògics.
Definir estructures pròpies amb responsables d’Unitats de Gènere.
Creació de centres d’acollida i de trobada per dones al Nord i al Sud.
3.2.5Coneixement i formació
- Metodologia especÃfica en gènere obligatòries a les intervencions: anà lisi de gènere, indicadors de gènere, avaluacions d’impacte de gènere.
- Impulsar la recerca propositiva i la vinculació entre ONGD i món acadèmic.
- Formació de personal en temes de gènere a les comunitats, moviments socials, ONGD, governs locals, escoles, hospitals, etc.
- Formació sobre incidència polÃtica (advocacy) Nord-Sud.
- Formulació de polÃtiques públiques amb perspectiva de gènere.
4.Objectiu estratègic i transversal de sostenibilitat mediambiental
El desenvolupament humà i la sostenibilitat mediambiental són processos interdependents. El mediambient és el suport i el garant de la vida humana actual i la de les generacions futures. La degradació del mediambient suposa una privació de capacitats que afecta a la qualitat de vida dels éssers humans i hipoteca el desenvolupament humà sostenible.
Les actuacions de la cooperació no deuen plantejar-se sota un enfocament reactiu o curatiu a problemes mediambientals sinó en termes de polÃtiques preventives que integrin la relació entre el desenvolupament humà i el medi ambient de manera unità ria en el seu disseny.
4.2Àrees estratègiques de treball
Propostes d’actuacions (només avancem algunes propostes d’actuacions, però també caldria contemplar els instruments, productes, resultats, agents i recursos)
4.2.1Construcció de drets i serveis socials bà sics
Educació:
Promoció de l’educació ambiental
Salut bà sica:
Rescat de prà ctiques medicinals pròpies a les comunitats i als pobles indÃgenes
Aigua i sanejament:
Provisió d’aigua potable per comunitats en situació de vulnerabilitat.
Educació ambiental i maneig acurat de conques
Habitatge:
Utilització de materials i tècniques de construcció no agressives amb el medi ambient.
No utilització de fustes precioses tant al Nord com al Sud.
Promoure l’estalvi en el consum energètic.
4.2.2Capacitats productives
Sobirania alimentà ria: priorització de l’agroecologia, control efectiu dels recursos, bancs comunitaris de llavors, reforma agrà ria.
Projectes de transferència tecnològica, tant en producte, com procés o organització, que siguin apropiats i nets.
No fomentar activitats extractives, pesqueres o agrÃcoles agressives amb el medi ambient.
Promoció de la compra pública ètica i el comerç just
4.2.3Ajut humanitari
- Intervencions preventives i correctives de situacions de vulnerabilitat mediambiental
4.2.4Xarxes (vinculació Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud)
Promoció del treball en xarxa i recolzament a campanyes (Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud).
Denúncia de la responsabilitat del Nord sobre la crisi ecològica global (sobredesenvolupament, sobreutilització dels recursos naturals del Sud, sobreexplotació dels béns i serveis comuns del planeta).
Formació i recolzament a les comunitats i governs locals sobre mecanismes i instruments per exigir i denunciar violacions mediambientals per part d’empreses transnacionals (deute ecològic).
4.2.5Coneixement i formació
- Formació i enfortiment de capacitats a les comunitats, col·lectius organitzats, ONGD i governs locals a partir de recursos naturals i energètics propis.
- Impulsar la recerca propositiva i la vinculació entre ONGD i món acadèmic.
- Formació sobre incidència polÃtica (advocacy) Nord-Sud.
- Promoció del concepte de consum responsable i reciclatge al Nord i al Sud (formació, campanyes, EpD-Sensibilització)
5. Objectiu estratègic i transversal d’Educació per al Desenvolupament –EPD- i Educació Popular
El necessari canvi d’estructures depèn més de les transformacions a les societats del Nord que no pas a les del Sud, i aquestes responen a una lògica de procés i no de projecte. Es tractaria doncs d’impulsar l’Educació per al Desenvolupament perquè progressivament adquirÃs tanta importà ncia com els projectes al terreny, i d’aprofitar-la com una oportunitat tant per orientar la cooperació pública catalana, com per impulsar canvis a les ONGD que els permetin contrarestar els efectes organitzatius de l’excessiva dependència dels projectes i els fons públics. Aixà l’educació per al desenvolupament ha de ser entesa d’una manera dinà mica (com un concepte en permanent revisió) i à mplia (incloent les accions de sensibilització i comunicació dels agents públics i privats) però sempre com l’eina indispensable per facilitar el canvi social. Des de la FCONGD defensem l’establiment de quotes: entre el 15-20% del pressupost total de cooperació es destinarà a accions d’Educació per al Desenvolupament.
Finalment, des de la FCONGD plantegem tres premisses per a començar a treballar:
Augmentar considerablement el percentatge de recursos per a l’Educació per al Desenvolupament
Definir estructures pròpies amb responsables d’Educació per al Desenvolupament tant a l’ACCD com al Departament d’Educació
Fomentar la coherència entre les accions de desenvolupament i les d’EPD, i la coordinació de les actuacions i els missatges d’EPD al si del govern català (mitjans de comunicació públics, Ajuntaments, Immigració, Joventut, Medi Ambient, Dona, Serveis Socials etc.), i entre les diferents administracions.
5.2Àrees estratègiques de treball
Propostes d’actuacions (només avancem algunes propostes d’actuacions, però també caldria contemplar els instruments, productes, resultats, agents i recursos)
Sempre caldria adaptar-se als principis bà sics de l’EPD (treball sobre la interdependència Nord-Sud, per a l’Acció/Mobilització i prioritzant la visió del Sud) i tenir presents els diferents à mbits d’actuació (educació formal, programes de sensibilització i/o mitjans de comunicació).
5.2.1Construcció de drets i serveis socials bà sics
Educació, Salut bà sica, Aigua i sanejament, Habitatge:
- Foment d’espais / plataformes temà tiques per analitzar les problemà tiques que afecten aquests drets al Nord (Plataforma per la Sanitat Pública, campanyes per la difusió dels medicaments genèrics etc.)
- Espais de coordinació/mobilització Nord-Sud contra la privatització de serveis
- Suport a les organitzacions del Sud que treballen contra la privatització de serveis bà sics
- Fomentar el treball de sensibilització dels diferents agents (administració / universitat / ONGD/ associacions) de manera especialitzada
- Espais / centres de recursos especialitzats
5.2.2Capacitats productives
Promoció de la compra pública ètica
Promoció Comerç Just / Consum Responsable vinculant el treball cooperatiu del Nord i del Sud
5.2.3Ajut humanitari
Difondre les capacitats de les pròpies comunitats davant les catà strofes.
Educar en els principis de la Bona Donació Humanità ria tant per part de les institucions com dels particulars
Incentivar el donar-li seguiment a l’evolució de les comunitats afectades per catà strofes
Treballar en la revisió de les pautes comunicatives de les ONGD i els mitjans per evitar l’espectacularització de les catà strofes
5.2.4Xarxes (vinculació Nord-Sud, Nord-Nord, Sud-Sud)
Impulsar l’intercanvi i l’enfortiment de les xarxes d’Educació per al Desenvolupament Nord-Nord i Educació per al Desenvolupament / Educació Popular Nord-Sud.
Incorporar al disseny i l’execució de projectes d’Educació per al Desenvolupament els agents del Sud.
Donar suport a ONGD generadores de coneixement al Nord i al Sud i al seu treball conjunt.
Recolzament a xarxes de comunicació local mitjançant programes de rà dio, televisió, premsa escrita i altres mitjans
Incorporar als col·lectius i associacions d’immigrants vivint al Nord al treball d’Educació per al Desenvolupament
5.2.5Coneixement i formació
Impulsar la recerca i la formació sobre Educació per al Desenvolupament per part dels agents públics i privats
Fomentar la recerca pública especialitzada sobre relacions Nord-Sud, globalització i cooperació internacional posant l’accent en l’anà lisi de les causes de les desigualtats i, sobretot, en l’estudi de les possibles alternatives.
Fomentar els intercanvis i les aliances entre les ONGD i el món acadèmic.
Formació i difusió del coneixement i la innovació del Sud: Educació popular
Impulsar la investigació i reflexió sobre estratègies comunicatives de les ONGD i aplicació del Codi Ètic de la FCONGD, i la formació d’especialistes sobre el Sud i la cooperació als mitjans de comunicació.
Fer estudis d’opinió pública per conèixer les percepcions i opinions i l’impacte de les actuacions de cooperació internacional. |
This work is in the public domain |
|
|
