Res més absurd que lamentar-se i auto-compadir-se quan a Europa hi ha moltíssima gent que lluita contra per l'Europa democratica i social contra la precarietat i el capital. Com per exemple els milions de joves treballadors i estudiants francesos que van prendre els carrers contra la ofensiva neoliberal encetada per la patronal europea mitjançant els governs al seu servei. O, com al cas de l'estat espanyol, fins i tot mitjançant els sindicats al seu servei. Aquesta és la gent que construeix una Europa prospera i sense exclusions, aquests altres l'estàn deconstruint per imposar el seu projecte politico-social fent pagar el cost als treballadors en nom de la competitivitat, la flexibilitat i d'altres eufemismes que només amaguen l'explotació laboral i exclusió social. El més interessant és que tota aquest jovent treballador i estudiant combat per aquesta nova Europa alhora que lluita contra els abusos de la patronal que pateix personalment. Així que cal donar la més gran enhorabona a tota aquesta gent que lluita per dur endavant la seva vida i, a la vegada, per una Europa més lliure i justa. Incloent, és clar, els Països Catalans. El cofoïsme és dels que, com els sindicats espanyols, es dobleguen sense dubtar-ho a les exigències i els interessos de la patronal. Els joves treballadors i estudiants no tenim temps per cofoïsmes, encara que sigui perque no tenim prou diners per tenir-ne i estem cercant una feina amb un sou digne i mínimament estable.