Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Carme Figueras, nova consellera de Benestar i Família, és esposa del capitost psoecialista José Zaragoza
16 mai 2006

Màfia sociovergent

Carme Figueras, a la dreta, rient-se amb L'Alfonso Guerra després d'haver-se cepillado l'estatut


A Molins de Rei encara tenen els pèls de punta. La nova consellera de Benestar i Família, Carme Figueras, és regidora del municipi pel PSC (tot i que entenem que haurà de plegar per causa del seu nou càrrec). I la veritat és que, segons ens informen els amics de Busot en aquest bonic municipi del Baix Llobregat, la Figueras (que per cert és la dona de José Zaragoza, jefe dels esbirros de l'aparell) deixa el seu partit en una situació de desballestament total. Ens expliquem.

El cas és que el PSC de Molins de Rei, sota la direcció de la Figueras, va començar abans de les eleccions municipals del 2003 una guerra fratricida interna entre l'aparell (els de la "securitate", per entendre'ns) i el sector 'normal' del partit, encapçalat per l'exalcalde socialista Casimir Boy. Li va fer la vida impossible fins que el va fer fora del partit i també del poble.

Després de la guerra bruta que li van fer, el Casimir Boy va arribar a escriure que lamentava molt "el tracte inhumà que vaig rebre per part d’alguns anomenats companys i companyes del PSC a Molins de Rei i a fora, que volien decidir per mi i aconsellar-me el que era bo i havia de fer per no tenir problemes". Més clar, l'aigua.

El resultat de tot plegat va ser que ella va encapçalar la llista socialista i que a Molins de Rei governen junts ICV i ERC, mentre que el PSC es podreix a l'oposició. Com sempre diem, la gent no és tonta i sap què passa (i vota en conseqüència).

Per cert, que el tal Casimir Boy viu ara a Sant Pere de Ribes i és militant d'ERC.

Busot


This work is in the public domain

Comentaris

Re: Carme Figueras, nova consellera de Benestar i Família, és esposa del capitost psoecialista José Zaragoza
16 mai 2006
En lâacte dâahir, de presa de possessió dels nous consellers, el discurs del president va estar farcit de perles maragallianes. Només algun exemple:

1. El president va fer un elogi abrandat dels consellers dâERC que ell havia cessat i va acabar dient que, després dâhaver-ho intentat tot, âhavia hagut de prendre una de les decisions més difícils de la meva vida política, si no la més difícilâ?.

A mi, aquesta mena dâafirmacions em resulten incomprensibles. Sembla que el president ens vulgui fer pena. Sembla que, després de fer el que va fer, encara sigui ell la víctima, encara lâhàgim de compadir. Si va prendre la decisió és perquè va voler o perquè ho van voler PSOE/PSC i ell ho va acceptar. I, si ho va acceptar, sâha de suposar que és perquè la decisió era bona. O no? Per què, doncs, tants elogis als altres i tant sofriment per a ell? Que el poder vulgui que el planyin és un tic conegut però es veu que eficaç.

2. El president va dir que el Pacte del Tinell tenia âun futur esplèndidâ?. Això té molta gràcia. El president, que és un visionari, potser veu el gran futur del pacte, però no sembla que li vegi el present. El dia que sâenterra oficialment el pacte i el tripartit, parlar del seu futur és creure en lâaltra vida. I això ja és fe i teologia, però no política.

3. El president va dir als nous consellers les tres coses que volia que fessin:

1. Abans que res el referèndum. Quina mania que hi té Maragall. Jo no entenc ni què vol dir. El conseller de governació, juntament potser amb la consellera dâInterior, potser sí que sâhauran dâimplicar en la logística del referèndum, però els altres no. Vejam: què faran els consellers dâEducació-Universitats o de Benestar Social a favor del referèndum? Deixaran la feina per fer -en tenen molta i nâhan dâaprendre- per sortir al carrer a fer campanya? Què farà, doncs, el partit, amb les ganes que sembla que en tenen la Manuela de Madre, lâIceta, o en Zaragoza? I el mateix president, què farà si no? Ãs incomprensible que un govern sencer tingui com a primera i, fins al 18 de juny, com a única tasca, preparar el referèndum dâun text que no ha fet ell, que no és el resultat de cap projecte de llei del govern. En aquest punt -que és lâarrel de tots els problemes i de la destitució dâERC- es veu claríssimament lâabsoluta submissió del govern âcatalanista i dâesquerresâ? al govern âespanyolista i dâesquerresâ? que hi ha a Madrid.

2. En segon lloc, el president demana als nous consellers que facin el que han de fer quan governin. La recomanació em sembla bonica però potser innecessària. No convindria que els digués alguna cosa amb una mica més de contingut?

3. En tercer lloc, es veu que han dâexplicar a tothom què ha fet EL govern, què fa AQUEST govern i què farà EL govern -quin?-. No són massa explicacions? Les han de fer aquests consellers? Podran complir ni mínimament amb el segon punt -governar-, si després del 18 de juny ja sâhan de dedicar a parlar del passat, del present i del futur?

Qui li fa els discursos al president? O seâls fa ell?
Sindicat Terrassa