Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
En defensa de l'ensenyament públic: No al Pacte Nacional per l'Educació!
14 mai 2006
Text subscrit per treballadors i treballadores de l’ensenyament en desacord amb el Pacte Nacional per l’Educació
Text subscrit per treballadors i treballadores de lâensenyament en desacord amb el Pacte Nacional per lâEducació:

EN DEFENSA DE LâENSENYAMENT PÃBLIC:
NO AL PACTE NACIONAL PER LâEDUCACIÃ

Els sotasignats, treballadors i treballadores de lâensenyament, alguns dels quals afiliats a alguns dels sindicats signants del pacte, volem manifestar el següent:

1. El nostre desacord tant amb el contingut com en el mètode utilitzat per signar aquest pacte, dâindubtable transcendència tant pel futur de lâensenyament a Catalunya com per a les condicions laborals dels docents.

2. El pacte suposa un pas més dirigit a augmentar els diners públics que es destinen a finançar lâensenyament privat. De moment, en els propers 4 anys es destinaran més de 91 milions dâeuros per a âcontractes programa i ajuts a centres concertats que escolaritzin alumnat amb necessitats educatives específiquesâ?. El pacte preveu també la revisió del mòdul econòmic del concert. Ãs a dir, a més de lâaugment immediat de diners a la privada, es posen les bases per a un augment generalitzat de les subvencions durant els propers anys, ja sigui mitjançant els contractes programa amb aquells centres que hi vulguin acollir-se o a través dâun augment generalitzat dels concerts.
Més diners a la privada sense que a canvi ni tan sols sâobligui als centres concertats a escolaritzar en condicions dâequitat amb la pública els alumnes amb necessitats educatives específiques o sâestableixi mecanismes rigorosos de control social i democràtic de lâús que seân fa dels diners públics. A ningú no li ha dâestranyar doncs que la patronal privada hagi signat el pacte.

3. Sâimplanta la sisena hora a primària a la xarxa pública per poder justificar lâaugment de les subvencions a la privada, que cobra per aquesta hora de més. Però aquesta hora no està justificada des del punt de vista de la qualitat del servei educatiu, com demostren els estudis realitzats sobre el rendiment escolar a diversos països del nostre entorn. Més aviat a lâinrevés: amb la sisena hora es destinaran molts recursos a cobrir la permanència dels alumnes durant més temps als centres i no a millorar la seva atenció ni la qualitat del servei educatiu. Els problemes socials que seân deriven dâuns horaris laborals cada cop més flexibles i precaris --com a conseqüència de lâaplicació de polítiques de desregulació de drets laborals i socials--, no es poden desviar cap a lâensenyament, sinó que cal cercar solucions en el terreny que correspon: el de la millora dels horaris laborals (jornada de 35 hores setmanalsâ¦) i dels drets socials.

4. Si veritablement es volia millorar lâensenyament hauria calgut:

-Apostar decididament per lâensenyament públic, lâúnic veritablement democràtic i que pot garantir la igualtat dâoportunitats, augmentant lâoferta i els recursos per a la pública i reduint-los a la privada, en la perspectiva dâavançar cap a una única xarxa de titularitat pública. El Pacte en canvi va en sentit contrari, aprofundint la doble xarxa amb més diners i recursos públics per a la privada concertada: això, es vulgui o no reconèixer, significa apostar per un ensenyament públic concebut amb una funció assistencial, subsidiari del privat i destinat a aquells que tenen menys recursos.

-Augmentar la inversió en lâensenyament públic per respondre als problemes reals amb què es troba: dotar de més professorat els centres per poder desdoblar els grups, reduir les ràtios i millorar lâatenció individualitzada; invertir en equipaments i instalâ¢lacions; millorar lâhorari del professorat per incrementar la qualitat del servei (20 hores lectives a primària...).

5. Tampoc no compartim el mètode amb què ha estat aprovat el pacte. El professorat hem estat espectadors passius i desinformats de tot el procés i els sindicats en cap moment han obert un procés participatiu, ni cap als seus afiliats ni cap al conjunt dels docents, que desemboqués en una consulta amb garanties; els pares i mares tampoc no han estat informats ni hi han participat; la conselleria per la seva banda sâha dedicat a llançar últimàtums autoritaris pels mitjans de comunicació anunciant que aplicaria unilateralment la sisena hora amb o sense acord... Tot plegat un Pacte a esquenes dels i les afectades.

Davant aquesta situació hem fet arribar a les organitzacions signants del Pacte aquest posicionament escrit, que també difondrem per diversos mitjans, alhora que expressem la nostra resolució a continuar treballant per un ensenyament públic únic, laic, democràtic i de qualitat i per unes condicions de feina dignes per als treballadors i treballadores de lâensenyament públic.
Maig de 2006


Alejandro Andreassi (Universitat), Silvano Andrés (secundària), Marta Bachs (secundària), Mercè Bagà (primària), Julian Barbosa (primària), Rafa Bellés (primària), Mª Pau Benito (primària), Núria Bergé (secundària), Maria Blancat (primària), Miquel Blanch (adults), Albert Blasco (primària), Clara Borrós (primària), Miguel Candel (Universitat), Irene Castells (Universitat), Pere de la Fuente (secundària), David de Pablo (secundària), Ramón Del Río (Universitat), Joaquim Delgado (secundària), Joan Díaz (primària), Albert Díez (primària), Lourdes Faro (secundària), Pilar Farràs (primària), Patricia Farré (primària), Jesús Gálvez (primària), Norberta Gàmez (primària), Rosalina Jordán (primària), Fructuoso Lecina (secundària), Jordi López (secundària), Ana Mª López Pozuelo (primària), Lluís Lucea (secundària), Elena Martínez (primària), Laura Martínez Díaz (primària), Santi Medina (secundària), Elsa Mercader (secundària), Jaume Miranda (primària), Joaquín Miras (secundària), Carme Miró (primària), Francis Motos (primària), Teo Navarro (secundària), Juan Palomino (primària), Carles Peris (secundària), Ferran Polo (secundària), Magda Prieto (primària), Alba Ramon (primària), Mª del Carmen Riobello (primària), Tatiana Román (primària), Martín Rodrigo (Universitat), Raül Romero (primària), Maria Romero (primària), Víctor Ronda (secundària), Elvira Safont (primària), Assumpta Sala (primària), Joaquim Sempere (universitat), Maria Lluïsa Serrano (secundària), Joaquin Sojo (secundaria), Joan Tafalla (primària), Ana de Tena (primària), Anna Torregrosa (primària), Gabi Torregrosa (primària), Rufino Vallejo (secundària)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: En defensa de l'ensenyament públic: No al Pacte Nacional per l'Educació!
18 mai 2006
VAGA DE MESTRES EL 7 DE JUNY

WWW.noalasisena.tk
www.noalasisena.tk
23 mai 2006
Perquè no volem la Sisena Hora?

1. NO GARANTEIX UNA MILLORA EN LA QUALITAT EDUCATIVA
L'augment d'una hora lectiva diària no garanteix la millora dels aprenentatges, fins i tot pot arribar a perjudicar aquest procés.

2. NO ES UNA PRIORITAT DEL SISTEMA EDUCATIU
Si dediquem els recursos que es pretenen invertir amb la 6a hora en un augment de les plantilles de professorat tal i com s'ha vingut reivindicant històricament pel col·lectiu de mestres sí que podrem pensar seriosament en una millora de la qualitat de l'ensenyament.

3. NO va en la línea de l'INFORME PISA / INFORME OCDE
En sis anys, Finlàndia s'ha col·locat del penúltim lloc del rànking de qualitat educativa europea en el primer lloc. Com? Amb polítiques d'esquerres tals com prohibir determinats horaris laborals per famílies amb fills en edat escolar, reducció de l'horari laboral, augment de mestres a les escoles, i no oblidem que els nens finesos comencen l'escola als 7 anys.

4. NO S'HA DEMANAT OPINIÓ AL PROFESSORAT
Tot i que en dos anys els mestres de primària disposarem de dues hores sense alumnes que ara no tenim, pensem que aquesta mesura no ha confiat ni ha demanat l'opinió dels professionals de l'educació que cada dia estan amb els nens i nenes. Quin tipus d'escola estem creant? Com s'han de sentir les mestres i els mestres aplicant una mesura en la que no creuen, on s'ha menyspreat la seva professionalitat, i amb la que estan convençuts que empitjorarem la qualitat del procés d'ensenyament aprenentatge dels alumnes?

5. NO COMPARTIM AQUESTA NOVA DISTRIBUCIÓ HORARIA A PRIMÀRIA
A d'altres comunitats autònomes de l'Estat (Navarra, Andalusia, Illes Balears,etc.) estan aplicant un model horari intensiu durant tot el curs complimentat amb activitats extraescolars, no lectives, i s'estan ensortint amb un content generalitzat per part de les famílies que veuen que els seus fills estan atessos a l'escola per mestres en horari lectiu i, en cas de necessitat i/o desig de la família, per monitors de menjador i d'activitats extraescolars fins a les 7 de la tarda en molts dels casos.

6. NO AFAVOREIX UNA COHERÈNCIA HORARIA A LA VIDA FAMILIAR
Penseu en la dificultat de les famílies amb nens en educació infantil i educació primària que podran tenir diferents horarisd'entrada i sortida. Penseu en la necessitat dels nostres fills de gaudir d'una vida familiar coherent, amb el recolzament i el contacte necessari de la seva família.

7. NO VOLEM AUGMENT DE CONCERTS A LA PRIVADA AMB ELS DINERS DE TOTS
Aquesta mesura està pensada per pagar la 6a hora a la concertada que fins ara pagaven les famílies. I tot això amb els diners de tots.

8. NO A LA FLEXIBILITZACIÓ DELS HORARIS DEL PROFESSORAT
Els principals problemes amb que é impossibilitat bes troben els professors de secundària és la dificultat d'omplir de coherència la seva acció educativa per la gairebé impossibilitat de reunir-se i coordinar les diferents accions que es duen a terme pels diferents professionals a dintre la mateixa aula. Aquesta dificultat ve donada per la disparitat d'horaris dels professors. Disparitat que traspassem a primària amb la sisena hora.

9. L'ANY VINENT FALTARAN MESTRES PER APLICAR LA SISENA HORA I SERAN ELS ALUMNES ELS QUI HO PATIRAN
El proper curs és més que probable que sigui impossible cobrir les baixes dels mestres amb substituts. En els darrers anys ja hi han hagut molts problemes per cubrir baixes. Pensem que cada cop que hi ha un mestre de menys a la plantilla implica que part del treball previst pels alumnes s'ha de deixar de fer.
Sindicat