Resum dels fets i de la situació actual
El dimecres 17 de juliol de 2002, amb motiu de la visita d'Arias Cañete (en aquella època ministre espanyol d'agricultura) a Vilafranca, convidat per l'associació Tastavins, Endavant (OSAN) i l'Assemblea de Joves de Vilafranca vam convocar una concentració a la plaça de la Vila per mostrar el nostre rebuig a les polítiques espanyolistes, reaccionàries i autoritàries del govern espanyol.
Els concentrats estàvem a la plaça de la Vila exercint el nostre dret a manifestació i una forta dotació de la Guàrdia Civil va intentar que disolguéssim la concentració amb amenaces d'utilitzar la força per dispersarn-nos. Els manifestants ens vam mantenir ferms, i a mesura que passava el temps el ministre s'anava impacientant. Finalment va ordenar, des del despatx de l'Alcalde i en companyia de les màximes autoritats locals (Joan Aguado i Jordi Cuyàs), que la Guàrdia Civil i els mossos d'Esquadra dissolguessin a cops de porra la concentració. Les autoritats municipals van acatar obedientment la seva ordre. Els concentrats i alguns vianants van rebre bastants cops de porra i altres lesions lleus provocades per la brutalitat de la càrrega del cossos policials. Els agents de la Guàrdia Civil, davant les recriminacions de la gent de la plaça, va amenaçar els concentrats amb prendre represàlies més endavant, com efectivament va passar dos dies després durant la Festa Major dels Monjos.
El divendres 19 de Juliol de 2002 es va celebrar un concert en motiu de la Festa Major dels Monjos. Durant el transcurs del concert uns 10 skins amb simbologia feixista van provocar repetidament a una part dels assistents. Es va iniciar una breu baralla en la que hi van intervenir agents de la Policia Municipal dels Monjos, els quals es van interposar entre els dos bàndols. En aquesta situació un dels provocadors va apunyalar al ventre a un noi magrebí i en va ferir un altre a la mà amb l'arma blanca; tot això davant dels nassos dels agents. Davant l'estupor dels presents, la Policia Local dels Monjos van protegir la fugida dels agressors, no van avisar cap ambulància per atendre els ferits d'arma blanca i es van encarar amb els assistents al concert. Els quals demanaven insistentment que perseguissin els agressors.
Com a única resposta els agents asseguraren que ja coneixien els agressors i que ja se n'encarregarien ells, de fet es van limitar a acompanyar a casa seva l'autor de les punyalades, veí dels Monjos. La colla dels agressors es va instal·lar a una plaça molt propera a on es celebrava el concert i van continuar increpant i provocant als assistents. Una part dels quals els va anar a demanar explicacions. Quan els provocadors van veure que s'acostava gent del concert van arrencar a córrer.
La Policia Municipal dels Monjos va interceptar el grup d'assistents al concert barrant-los el pas, davant d'això els joves van continuar demanant que els agents fessin la seva feina i detinguessin a l'autor de la ganivetada. Enmig de la discussió van aparèixer nombrosos cotxes de la Guardia Civil i, sense creuar cap paraula, van treure les porres i van començar a carregar, usant també gasos lacrimògens, contra el grup d'assistents al concert.
Entre la Guardia Civil i la Policia Local dels Monjos, van practicar cinc detencions. Els detinguts van ser apallissats, insultats i humiliats pels agents de la Guàrdia Civil. Finalment foren traslladats a la caserna de la Guàrdia Civil de Vilafranca. Un grup de militants independentistes s'hi va desplaçar per interessar-se per l'estat de les persones detingudes. Quan van arribar es van trobar amb una dotació antiavalots conjunta de Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra i Policia Local dels Monjos que, sense creuar paraules, van carregar per dispersar els concentrats.
Dos militants independentistes de Vilafranca van arribar tard a la concentració davant la caserna. Van aparcar el cotxe i en van sortir tot i el desplegament d'antiavalots. Tant bon punt van sortir del cotxe van ser identificats per agents de la Guàrdia Civil com a participants de la concentració de rebuig contra el ministre espanyol Cañete del dimecres 17. Tot seguit foren apallissats i detinguts. Els van traslladar dins la caserna amb els altres cinc detinguts, on els cops, els insults i les humiliacions no van parar fins que van ser postas en llibertat el matí de dissabte 20 de juliol de 2002.
Després de quatre anys dels fets es celebrarà el judici contra els detinguts que afronten penes de presó i multes. En canvi, les seves denúncies contra la Guàrdia Civil, per tortures i per negligència al deixar escapar l'autor de l'agressió amb arma blanca, han quedat només en una pena de faltes pels agents. A més, la Guàrdia Civil afirma que els agents responsables dels fets han estats canviats de destinació i no es poden localitzar.
La situació política conjuntural ha canviat força en aquests quatre anys. Hi ha hagut un canvi de color polític del govern espanyol, això ha suposat ha suposat un gir en algunes de les polítiques de l'anterior govern. També hi ha hagut un canvi en el govern de la Generalitat del Principat. Però tots aquests canvis no han afectats els pilars bàsics de l'estat espanyol, molts dels quals són una herència del franquisme. Un bon exemple d'això és la justícia espanyola i la seva tendència a castigar durament tots aquells que qüestionen les autoritats i l'ordre establert i, en canvi, fer els ulls grossos davant les tortures i les negligències dels cossos de seguretat.
Davant d'aquesta situació un ampli conjunt d'organitzacions, col·lectius i persones del Penedès, i d'arreu dels Països Catalans, no ens pensem quedar de braços plegats davant la injustícia que suposa que els nostres companys vagin a la presó i hagin de pagar grans multes per haver exercit els seus drets i recriminat a les autoritats i als cossos policials les seves accions negligents, deshonestes i antidemocràtiques. Mentres que la justícia espanyola minimitza els càrrecs contra els agents responsables de les tortures i assegura la impunitat de l'agressor que va apunyalar públicament una persona.
Demanem a totes les persones, col·lectius i organitzacions compromeses socialment del país que recolzin aquesta campanya de solidaritat en la mesura de les seves possibilitats: divulgant la situació, protestant davant les autoritats competents, recollint diners per pagar els advocats i les despeses judicials, seguint les convocatòries que anirem fent des del Penedès, etc... Perquè l'experiència ens ha ensenyat que davant la repressió només la solidaritat i la mobilització popular poden impedir els abusos de poder de l'aparell judicial espanyol, llastrat encara per l'herència represora de la dictadura feixista.
