|
|
|
Notícies :: @rtivisme : un altre món és aquí : globalització neoliberal : corrupció i poder |
|
V de Vendetta.Si no es pot ballar, aquesta no és la meva revolució
|
|
|
per Félix GarcÃa- Web CGT- Zero |
11 mai 2006
|
(Article de Félix GarcÃa Moriyón)
Dijous, 11 de maig del 2006 (11:25:54)
“Si no es pot ballar, aquesta no és la meva revolució�. És prou probable que la major part de les persones que llegeixen els meus articles conegui la citació que encapçala el que ara escric. Pertany a Emma Goldmann i és una de les citacions que més m'agrada per la riquesa humana de la seva pretensió i la vinculació que estableix entre la revolució i l'alegria de viure |
Doncs bé, en aquest cas la citació està directament presa de la pel·lÃcula V de Vendetta. En una escena de la pel·lÃcula, el protagonista emmascarat invita la xicota a ballar, a la qual cosa ella es resisteix al·legant que estan en greus moments revolucionaris. És llavors quan l'emmascarat pronuncia amb una lleugerÃssima variació la frase de Goldmann. No és freqüent veure una pel·lÃcula de cinema comercial en què s'introdueixen citacions anarquistes i es fa a més bé, sense tornar a incórrer en la sinistra imatge de l'anarquisme que des dels seus orÃgens han difós els mitjans de comunicació social afectes el desordre establert.
I el millor és que la citació no és un lapsus comès pels censors de la productora, sinó que respon a les intencions manifestes de la pel·lÃcula. Els germans Wachowski, Andy i Larry (guionistes De Matrix), han escrit el guió basant-se en un còmic ja clà ssic que va aparèixer en 1988 a Anglaterra amb el mateix tÃtol. Escrit per Alan Moore i dibuixat per David Lloyd, V està en lÃnia amb els clà ssics de la ciència-ficció, en especial amb 1984, Un món feliç i Fahrenheit 451. Alan Moore presentava la lluita contra un govern totalitari que s'havia fet amb el poder a Anglaterra en 1997. La seva intenció era denunciar la deriva totalità ria en què estaven caient els governs occidentals, en concret el del Regne Unit i reivindicar els ideals de la democrà cia radical, això és, de l'anarquisme.
És més, quan va acabar d'escriure el seu treball, Moore va considerar que el que en principi no deixava de ser una metà fora en què es denunciava possibles riscos, havia passat a convertir-se en una realitat que estava fent irrespirable la vida polÃtica i social del seu paÃs. El còmic opta per una crÃtica social i polÃtica clarament anarquista, denunciant els abusos del poder i la servitud voluntà ria dels ciutadans incapaços de dir “noâ€? als bastards interessos dels seus governants. Moore oposa a una societat repressiva una altra anarquista, afirmant que Tants disturbis i tumults V,... És això l'anarquia? —No. Aquesta és la terra de porta't el que vulguis. Anarquia significa 'sense lÃders' no 'sense ordre'?, citació literal que dec al meu amic David Seiz.
Partint d'aquest còmic, no és res estrany que la pel·lÃcula ofereixi una versió acceptable de l'anarquisme i estigui infestada de referències llibertà ries. I això que Moore va quedar descontent amb el resultat final i va prohibir que el seu nom aparegués en els crèdits. És possible que el treball cinematogrà fic no sigui del tot fidel a les pretensions inicials de Moore, que es declara polÃticament anarquista, però també és cert que ha renegat de totes les pel·lÃcules basades en els seus còmic, i hi ha diverses.
Deixant al marge aquestes discrepà ncies, segueixo mantenint que em sembla suggeridor el plantejament de la pel·lÃcula i que suposa un aire fresc especialment per tractar-se d'una certa superproducció, amb estrelles com Natalie Portman i tota la Warner Bross darrere, en cooperació això sà amb altres petites productores, Anarchos Company, que apareix per primera vegada en el món del cinema i altres dos, una francesa i una altra alemanya. El seu missatge de fons pot recordar-nos a pel·lÃcules com a Bowling for Columbine o Homes armats, i moltes altres que han difós plantejaments llibertaris, però està clar que en aquest cas seran moltes més les persones que reben el missatge.
El fil conductor de la pel·lÃcula és senzill: un home, amb semblances evidents amb Edmundo Dantés, Comte de Montecristo, i el fantasma de l'òpera, emprèn una lluita contra el govern despòtic que s'ha implantant a Anglaterra. Per un costat està l'estricta venjança personal pel mal rebut en un sinistre camp de concentració, però al mateix temps pretén que la seva acció es converteixi en un acte exemplar que tregui a la gent de la situació de submissió en què voluntà riament s'ha ficat, hà bilment manipulada pel govern.
L'ascens d'aquest govern despòtic està relacionat amb fets actuals: amenaces terroristes, plagues animals, experimentació biològica per a garantir el control de les vides animals i humanes, guerra de civilitzacions amb els musulmans com a eix del mal, omnipresència de mitjans de comunicació dedicats a manipular la informació… Sense deixar de ser una pel·lÃcula de ciència-ficció, aquests fets són completament reals i les derives totalità ries que han provocat estan presents en algunes lleis que s'han anat aprovant en països com a Estats Units i el Regne Unit.
I aquest ascens d'un govern feixista es produeix amb el consentiment “voluntariâ€? del poble que es deixa portar per la por i sacrifica la llibertat a fi de la seguretat. És la por el que alimenta els poders opressors, com bé sap el lÃder de la pel·lÃcula. L'opressió es basa en què són els pobles els que temen els seus governants, en compte de ser a l'inrevés; en una societat sana, en una societat anarquista, ens diu el protagonista, són els governants els qui han de tenir por. I difondre amenaces apocalÃptiques afavoreix sobretot als qui volen oprimir i explotar.
Enfront d'això l'única sortida és l'exercici personal i col·lectiu de la llibertat, oposar-se al poder establert, dir prou i exigir la llibertat robada. A aquest exercici de rebel·lió és al que invita el protagonista, ocult en una mà scara que recorda un rebel del segle XVII. I en la seva acció revolucionà ria, que no terrorista, segueix fidelment un vell lema anarquista: pau als homes i guerra a les institucions. El final de la pel·lÃcula no pot ser més simbòlic: un poble desarmat fent front a l'exèrcit opressor i un parlament buit caient destruït per una explosió que es mostra com a castell de focs artificials que dóna pas a un món nou. És a dir, la societat renaix quan són abolits el parlament, el govern i la policia i l'exèrcit. És llavors quan es dóna una oportunitat a l'autèntic ordre social. I no hi ha herois individuals: després de la mà scara del protagonista està present quelcom que també alimentava l'esperit revolucionari dels anarquistes. Es tracta de la Idea, això és de l'ideal de llibertat i suport mutu que anima a tots aquells que no estan disposades a deixar-se sotmetre. És més, quan el protagonista consuma la seva venjança personal, deixa en mans dels altres fer la revolució, perquè només és autèntica i alliberadora revolució aquella que té al poble, i no als seus lÃders, com a protagonista.
Està clar que la pel·lÃcula provoca divisió d'opinions. Està també clar que pot ser vista com un exemple més de ciència-ficció i superherois. Tampoc sé si contribuirà que la gent resisteixi davant les pressions totalità ries que ara mateix ens amenacen. Però no deixa de ser reconfortant escoltar una citació de Goldmann al cinema i veure reivindicats els ideals bà sics de l'anarquisme.
Article extret de la Secció El Dedo en el Ojo de Félix Gª Moriyón en www.red-libertaria.net, I traduït per, i per a, el Web de la CGT de Catalunya (article original en castellà )
Nota:
V de Vendetta (Article de Rafael Cid)http://www.cgtcatalunya.org/modules.php?name=News&file=article&sid=2101
Web V de Vendetta = A de AnarquÃa
http://www.vdevendetta.info/ |
This work is in the public domain |
|
Re: V de Vendetta.Si no es pot ballar, aquesta no és la meva revolució
|
per Ferranarquista
proshlecker3@gmail.com |
12 mai 2006
|
|
Més que al comte de montecristo s'assembla a Guy Fawkes http://es.wikipedia.org/wiki/Guy_Fawkes |
