Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: mitjans i manipulació
El film Salvador Puig Antich profana el Festival de Cannes.
10 mai 2006
Així com celebrem la selecció del film dâAlmodóvar a la Palma dâOr del Festival de Cannes, no podem dir el mateix de la selecció âEl Salvadorâ? a la categoria inferior, anomenada âuna certa miradaâ?, on concorren films innovadors que no opten a la Palma dâOr.

âSalvadorâ? és una superproducció de Mediapro TV-3, un film comercial amb finalitat dâentreteniment, evasió de la realitat, i lucre, característiques que van completament en contra de la política del Festival de Cannes, famós per rebutjar les superproduccions americanes, les series dâentreteniment i espectacle, que es fan com xurros a base de milions i actors molt ben pagats.

Aquesta profanació dintre mateix del Festival de Cannes, temple de lâautèntic bon cine, fou possible bàsicament a les dues raons següents:

En primer lloc, âSalvadorâ? és lâimposture de la productora Mediapro, que ha aprofitat uns ingredients morbosos com el garrot, la violència dâuns atracadors socials, i una víctima anarquista condemnada pel règim odiat franquista, i ha afegit ingredients roses com âels lliguesâ? dâuniversitat del Puig Antich, i dâaltres anècdotes de porteres (un testimoniatge real dâuna portera), per a fer-ho passar com un film històric i polític de lâEspanya negra silenciada. Aquest engany es deu a que el festival de Cannes ha valorat i premiat els films polítics i històrics de lâEspanya silenciada, des de Buñuel, Saura, Erice, Berlanga, Mario Camus, Aranda, Armendariz i el film polític dâAlmodovar, la mala educació. âSalvadorâ? és sols una evasió de la realitat, una cortina de fum de la historia de lâanarquista Puig Antich, a base de plors legítims de les germanes, de consells reaccionaris dels advocats, capellans i la dâun carceller Irurre que en la realitat maltractava als presos polítics i que en el film acaba essent un rebel antifranquista, qui també sermoneja i aconsella al Puig Antich. Es un film reaccionari que viola la memòria històrica dels que lluitaven amb armes i sense armes per a transformar la societat.

En segon lloc, lâimpostura del film âSalvadorâ?, fet a lâestil de les telenoveles facilones, entretingudes i lacrimògenes, sâagrava al presentar a França el film, on sâignoren els francesos del MIL, lâinfluencia francesa en lâhistoria de Puig Antich, imprescindible per a comprendre el que va passar.

El film de Huergas, fet a partir del llibre âCompte enreraâ? de lâEscribano de TV-3, crea el mite de Puig Antich, com a nacionalista català i lluitador democràtic. Una mentida

De la historia del Puig Antich desapareix el context social, el perquè de la lluita armada, el floriment de grups armats, la radicalització de vagues dâestudiants i obreres, per a defensar drets i aspiracions del poble, que passaven per acabar amb Franco i el seu successor el príncep Juan Carlos.

Ignora el protagonisme de Jean Marc Rouillan i Jean Claude Torres que vivien amb Puig Antich, als que presenta com âeixelebrats que feien atracaments a bancs per a seguir fent atracamentsâ?.

Ignora lâideòleg del MIL, Jean Barrot, pseudònim del parisenc Guilles Dauvé, dirigent del Mouvement Comuniste.

Ignora les influencies franceses dels 10 amics del MIL: el Maig 68 francès, els situacionistes, i lâinfluencia dels exiliats anarquistes a Tolosa, i també lâimpacte dels maquis anarquistes, entre ells Faceries, Sabater, que continuaren la resistència armada a la dictadura.

Ignora els mils de francesos, artistes, intel·lectuals i militants, que informaren durant els cinc mesos abans lâexecució de lâafiliació política de Puig Antich, mentre lâoposició espanyola el considerava un gàngster. Aquests son els mateixos que avui governen a Catalunya i han fet aquest film de mil milions dâeuros per exculpar-se, o expiar el no haver fet res, i treureân profit.

La historia personal i familiar de Puig Antich té per funció crear un mite per a fer digerible un passat truculent i dâutopies traïdes. Han creat un mite que servirà com a catequesi històrica per a les grans majories que no saben res de Puig Antich, MIL i lâeufòria revolucionaria dâaquell temps, i pels desmemoriats historiadors. A més ho tenen fàcil, diners a dojo, publicitat, i els mites no han dâamollar-se a la realitat històrica.

La conclusió que nâha tret lâactor Daniel Brüln és representativa:âel film Salvador fou una lliçó dâhistòriaâ? (titular de El Periòdic). La meva conclusió pel moment és que hi ha una finalitat dâensenyar lâhistoria falsejada. Segons el director Huerga âSalvadorâ? té una finalitat política âEs un al·legat contra la pena de mortâ? (titulars en la premsa). Hem de recordar que el conservador Camilo José Cela, Nobel i inquisidor franquista, ja va escriure fa cinquanta anys Pascual Duarte, la història dâun anarquista condemnat al garrot vil, llibre i pel·lícula publicats en ple franquisme. Cela ja presentava la seva obra com un al·legat contra la pena de mort. Per tan jo no hi veig finalitat política quan ja fa 30 anys que no existeix la pena de mort a Espanya, a no ser que es volgui ressaltar una de les anècdotes de la pel·lícula en la que sâacusa a ETA dâhaver matat al Puig Antich, fet que tindria una relació manipuladora amb lâactualitat. Per a mi la finalitat soterrada del llibre de lâEscribano i guió de la pel·lícula és una faula reaccionaria per explicar als joves el que no han de fer i insistir en els valors dominants tan ahir com avui: : âcal estudiar i no embolicar-se en políticaâ?, âobeir als pares e integrar-seâ?, etc. I hi ha també lâactitud missionera de comprendre i aliar-se amb els franquistes, el de la bona convivència fent un relat fictici amb tot de paraules comprensives cap els franquistes: âels militars i carcellers eren bona gent, ploraven per la mort del Puig Antichâ?. Una actitud meritòria i difícilment criticable, però insostenible quan els franquistes dâavui segueixen essent intolerables amb els que pensen diferent. I a més, tothom és bona gent: Bush és bona gent, els joves que torturen a Iraq també deuen ésser bons nanos quan estan amb família, amb la novia o fills, el Garzón és un tros de pa quan parla dels seus fills i de totes les hores que dedica per la fer el bé, també ho son els bisbes que surten a manifestar, i ho son els criminals franquistes autoamnistiats que encara viuen. Tothom és bona gent... Qui ho pot posar en dubte?

Per tan, convé deconstruir el mite del bon Puig Antich, dels bons xicots, del bon carceller, del bon militar, del capellà bo i de les bones germanes i centrar el debat en la denuncia de les mentides i omissions històriques que hi ha en aquest tipus de recuperació de la memòria històrica. Sobretot per a que no en fassin un model i lâimpossin.

Txema Bofill, Baix Empordà

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El film Salvador Puig Antich profana el Festival de Cannes.
11 mai 2006
L'haurem de veure per poder opinar. Això si ens la baixarem d'Internet, perque no rebin ni un cèntim aquests cretins de les productores
Sindicat