|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal |
|
Fòrum Social Europeu: calendari de mobilització i alguns apunts
|
|
|
per copyleft |
09 mai 2006
|
|
|
L'Assemblea de Moviments Socials, del diumenge, 7 de maig, va posar el punt i final a la celebració de la 4a edició del Fòrum Social Europeu (FSE) a Atenes. En una sala plena a vessar, més de mil persones d'organitzacions i xarxes de tota Europa van aprovar un calendari de protesta per als pròxims mesos. Les diferents xarxes temàtiques van presentar, en el transcurs del matí, el seu programa de treball així com les dates de respectives de mobilització. El moviment contra la guerra va aprovar la convocatòria d'una setmana d'accions, del 23 al 30 de setembre, per a denunciar l'ocupació a L'Iraq i Palestina i l'amenaça de guerra a l'Iran. Per la seva banda, les xarxes de suport als col·lectius d'immigrants van acordar convocar a una jornada de mobilització europea a favor dels drets dels immigrants i per exigir el tancament dels centres d'internament, el dia 7 d'octubre.
Altres dates a destacar són les mobilitzacions previstes en motiu de la celebració de la cimera del G8 a Sant Petesburg, al juliol d'aquest any, i l'organització del pròxim Fòrum Social Mundial, al gener del 2007, a Nairobi (Kenya). L'agenda de mobilitzacions aprovada a l'Assemblea de Moviments Socials es tanca amb un crida a l'acció en motiu de la cimera del G8 a Alemanya, el juny del 2007. La propera edició del FSE es celebrarà d'aquí a dos anys, per alternar la realització dels fòrums socials regionals amb la dels fòrums mundials, i la ciutat d'acollida es decidirà en l'assemblea preparatòria del FSE al setembre.
A destacar
El FSE tanca així amb una participació d'unes 35 mil persones, segons els seus organitzadors. Els convocants grecs realitzen una valoració molt positiva tant de l'esdeveniment en si com de la massiva manifestació que va tenir lloc el dissabte, dia 6, pel centre de la ciutat amb unes 100 mil persones al carrer. El repte consisteix a donar continuïtat a la protesta més enllà d'esdeveniments i marxes puntuals, tant a Grècia com a la resta del continent. Els fòrums socials reuneixen a milers de persones allà on s'organitzen i la tasca pendent és sempre com canalitzar la protesta i mantenir el "tempo" de la mobilització.
Una de les principals aportacions d'aquesta 4a edició ha estat l'obertura del procés del FSE als països de l'Est i ha significat un primer pas en la construcció d'aliances i diàleg entre les organitzacions de l'oest i de l'est del continent. El FSE ha comptat amb la participació de delegacions importants de Turquia, amb més de mil assistents, de Rússia i d'altres països dels Balcans. En aquesta ocasió, delegacions que en altres edicions havien comptat amb una important assistència, com l'anglesa i la de l'Estat espanyol, han vist reduït el nombre de participants, tant per qüestions de distància i costos, com per la celebració de les eleccions locals a Anglaterra, en el primer dels casos.
A nivell temàtic el FSE ha centrat la seva màxima atenció en l'auge de les polítiques neoliberals, la privatització dels serveis públics i la voluntat de construcció d' una "Altra Europa". Dels 210 seminaris, cal destacar l'alt nombre dels dedicats a analitzar els reptes del moviment després de la retirada del CPE a França i sobre quina altra Europa es proposa des dels moviments socials després del no al Tractat de Constitució Europea a França i Holanda. Les estratègies per a confrontar les polítiques neoliberals pel que fa a la privatització de l'àmbit educatiu, sanitari, portuari... van ser d'altres temàtiques destacades.
En aquest 4rt FSE s'han manifestat els avanços aconseguits en la construcció de xarxes temàtiques, des de les que fan front al canvi climàtic, les que defensen els serveis públics, les que donen suport als immigrants, les de dones, les d'estudiantes, contra l'OMC i el lliure comerç, contra el G8, les de suport a Palestina, contra la privatització de l'aigua, contra la guerra. Des del 1r FSE al 4rt, un dels canvis més significatius ha estat l'avanç en la construcció i definició de xarxes temàtiques europees que permeten la coordinació d'agendes i mobilitzacions. Aquest és un dels elements clau en el qual s'ha d'anar avançant, encara que encara s'està en una fase inicial on la capacitat d'acció internacional conjunta és encara molt feble.
En aquesta 4a edició, podem afirmar que el FSE ha deixat de ser novetat i la seva celebració no coincideix amb un període de mobilitzacions massives en motiu de cimeres internacionals o contra els senyors de la guerra. En el període actual de protesta, molt determinat per la conjuntura política en cada país, els FSE s'han consolidat com un espai de trobada de xarxes i organitzacions que permeten els debats i l'establiment d'una agenda comuna de mobilització i que per si mateixos són capaços de convocar a un gran nombre de xarxes, col·lectius i persones. Es tracta d'un moment idoni de visibilització, malgrat el decreixent impacte que han deixat de tenir en els mitjans més enllà de l'àmbit local i regional.
Però queden pendent reptes importants com ara reforçar les mobilitzacions específiques impulsades per la xarxes europees, encara febles, i promoure algunes dates centrals de mobilització per al conjunt del moviment, que serveixin com element unificador del mateix. Alhora que és necessari mantenir un discurs radical i combatiu en el conjunt de la pluralitat que ha d'imperar en un espai com el Fòrum. Queda, doncs, camí per recórrer.
Ester Vives al lloc www.revoltaglobal.net |
This work is in the public domain |
