|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Institucionalisme cultural
|
|
per Josep
Adreça: www.aixotoca.com |
09 mai 2006
|
|
|
Institucionalisme cultural
per Cesk Freixas
Extret de www.aixotoca.com
"El marc institucional es troba emparat bàsicament, i com és lògic en un Estat occidental i neoliberal com l'espanyol i el francès, pels poder fàctics i polítics dominants, elegits o reelegits per la màxima interpretació que aquests mateixos en fan de la democràcia actual: el vot cada quatre anys.
Les institucions culturals no en són cap excepció, i es presenten a través de circuits oficials i oficiosos, inaugurats amb la bandereta de les dues franges i, en el millor dels casos -relatiu, és clar!-, pel folklorisme intencionat de les quatre barres, la barretina i l'espardenya. Circuits que satisfan l'oferta mediàtica i interessada d'aquells que s'autodenominen defensors de la cultura catalana, els amants de les fotografies i del seu nom a peu de pàgina. L'art és una expressió tan subjectiva i àmplia que hi hauria de tenir cabuda tothom. Però l'experiència ens recorda que sovint allò que hauria de semblar evident queda en quelcom llunyà, impossible, irreal. Així, trobem, per exemple, que des de la Generalitat del Principat es ret homenatge a la cultura únicament, i amb prou feines, col·locant sales i auditoris amb llurs noms com el d'Ovidi Montllor. Interpretem-ho des de la vessant pràctica: en quantes d'aquestes sales, l'Ovidi (i parlo de l'Ovidi perquè és el primer que m'ha vingut al cap), va poder actuar al Principat mentre va ser-hi en cos? En quantes d'aquestes sales va poder-se desenvolupar com a artista? I, el que és més important, per què volen fer seus aquests personatges que van ser totalment ignorats i marginats abans, durant i després d'aquella transició on ens intenten vendre, encara avui, que es van conquerir totes les llibertats possibles i més?"
continua a www.aixotoca.com |
This work is in the public domain |
|
Re: Institucionalisme cultural
|
|
per cuba lliure i socialista |
09 mai 2006
|
|
visca fidel capsigrany (ves mirant l'ABC que semblaras el Peter Sellers a les escenes finals de "Telefon roig" del Kubrick |
|
Re: Institucionalisme cultural
|
|
per X |
10 mai 2006
|
te´n dic alguns: en serrat, la bonet, en llach, la rosell i en raimon: els icones musicals de l´establishment.
Sí, els temps han canviat. Ara ja no estan amb l´oposició, la protesta ara estan amb el poder. |
