Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
Comunicat davant una eventual ampliació del contingent a l'Afganistan
08 mai 2006
Davant de la intenció expressada pel Govern espanyol d’incrementar els efectius militars a l’Afganistan, el Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau, desitja expressar la seva preocupació pels següents fets:
1. La participació espanyola en una operació militar contrària al Dret Internacional

La relació entre les dues operacions militars a lâAfganistan (Llibertat Duradora i ISAF) és confusa i perversa. Lâoperació Llibertat Duradora, dirigida pels Estats Units, es va iniciar fa quasi cinc anys com a resposta als atacs terroristes de lâ11 de setembre de 2001 i es fonamenta actualment en la cerca i captura de membres dâAl-Qaeda i milícies taliban. Aquesta operació es va presentar com una acció de legítima defensa, però de fet no reuneix els requisits dâaquesta, regulats a lâarticle 51 de la Carta de les Nacions Unides. A més, tampoc ha sigut mai autoritzada expressament pel Consell de Seguretat de l'ONU, lâaltra mesura que pot legitimar lâús de la força. En el marc dâaquesta operació, els EUA han armat i finançat senyors de la guerra afganesos, àdhuc reconeixent aquests individus com un dels principals obstacles per a la pau a lâAfganistan. En realitat, aquesta operació constitueix un acte dâagressió que es troba des dels seus inicis i avui encara fora de la legalitat internacional. Tot i així, lâEstat espanyol hi va participar de forma directa i oficial fins a juliol de 2004. Des de llavors, també hi participa indirectament, contribuint als Equips de Reconstrucció Provincials (PRT) a través de la seva pertinència a la Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat a lâAfganistan (ISAF), operació dirigida per lâOTAN des del 2003.

La ISAF, malgrat haver sorgit com a paraigües legitimador de l'operació Llibertat Duradora, és una iniciativa que compta amb lâautorització de l'ONU. Recentment, però, sâha fet pública la voluntat de fusionar la ISAF i lâoperació Llibertat Duradora, amb la creació de casernes conjuntes i dâun únic comandant per a ambdues. Lâintent de legalitzar una operació a través de lâaltra converteix la nova fusió en un altre projecte contrari al Dret Internacional. El Govern espanyol ja ha apuntat que no s'oposarà a la fusió entre aquestes dues operacions militars. Dâaltra banda, lâampliació sol·licitada del contingent de l'exèrcit espanyol a lâAfganistan es vol justificar com a protecció pel PRT al seu càrrec. Els PRT, creats en el marc de l'operació Llibertat Duradora, comprenen diferents actuacions dâ âassistència humanitàriaâ?, funcions no incloses en el mandat de la ISAF i amb legitimitat i legalitat més que ambigües.

2. La creixent assumpció de l'acció humanitària per part dels exèrcits

El 2004, quasi la meitat dels fons del govern espanyol per a lâacció humanitària van ser gestionats per l'exèrcit. Els criteris d'intervenció humanitària emprats per l'exèrcit espanyol no estan basats en una avaluació de les necessitats de les persones que travessen una situació de crisi, sinó que també incorporen estratègies i objectius politicomilitars. De fet, l'exèrcit espanyol només ha intervingut en contextos de gran repercussió mediàtica. Així mateix, les actuacions de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional a lâAfganistan no haurien d'estar subordinades als criteris de l'exèrcit ni donar cobertura civil a les seves operacions militars, sinó basar les seves actuacions en criteris exclusivament centrats en les necessitats de les persones, amb independència dels actors armats i dels interessos polítics.
Les forces militars no estan preparades per implementar tasques civils. La seva pertinència i eficàcia són molt qüestionables per la seva pròpia naturalesa no imparcial i no independent, i els costos de les seves actuacions són normalment molt superiors als dels actors humanitaris. Amb tot el respecte per als soldats espanyols, resulta paradoxal que alguns hagin viatjat tan lluny per a realitzar treballs que podrien ser perfectament portats a terme per treballadors qualificats locals.

3. El perill que representa lâexecució de tasques humanitàries per part dels exèrcits en contextos de conflicte armat

Malgrat que soldats han proporcionat a vegades un espai segur perquè actors humanitaris puguin dur a terme el seu treball, diferenciant clarament lâespai militar de lâhumanitari, cal recordar que el millor mecanisme de protecció per als humanitaris és la seva integració amb la població local i l'acceptació de la seva presència i comeses, el seu respecte pels principis de neutralitat, imparcialitat i independència, i la seva total desvinculació dels actors armats, especialment quan es tracta de situacions d'ocupació militar.
La imparcialitat i la independència són principis recollits en el Dret Internacional Humanitari que, tenint en compte la seva pròpia naturalesa, els exèrcits nacionals estrangers no poden aplicar. Com més compartits siguin els espais d'actuació militars i humanitaris, més feble serà la diferenciació entre ells i més difícils les possibilitats d'identificació de tot el conjunt com a militar, convertint actors humanitaris i població local en objecte d'hostilitats. Les estadístiques són reveladores. Entre gener de 2003 i juny de 2004 es van registrar 220 atacs armats contra actors humanitaris, 32 dels quals van perdre la vida.
El procés de fusió de mandats i activitats entre les operacions militars ISAF i Llibertat Duradora pretén disfressar d'humanitaris interessos que no ho són, i l'exèrcit espanyol està contribuint a aquestes dinàmiques dirigides pels Estats Units. No té sentit que una de les tasques centrals de l'exèrcit espanyol a lâAfganistan consisteixi a protegir-se a si mateix.




Per tot això,

1) Considerem rebutjable la pretensió d'ampliar el contingent de tropes a lâAfganistan, que pretén legalitzar interessos que tenen poc d'humanitaris
2) Entenem que el més adequat en aquests moments seria acordar el retorn de totes les tropes espanyoles d'Afganistan i replantejar-se l'actuació espanyola en aquest país, tot rebutjant criteris geopolítics en benefici d'una veritable acció humanitària centrada en les necessitats de les persones.
3) Alertem de nou sobre la insensatesa i els perills que comporta voler fer dels exèrcits actors humanitaris en conflictes armats.





Centre dâEstudis per a la Pau J.M. Delàs
Justícia i Pau - 6 de maig de 2006

This work is in the public domain
Sindicat