Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió : ecologia
Tàctiques i contratàctiques a la lluita d'Eivissa
07 mai 2006
Text de l'Albert, membre del moviment antiautopista d'Eivissa, adreçat a la publicació de Maulets-Mallorca.
Des del principi de la lluita directa a Eivissa ens hem trobat que ens enfrontem a uns cossos de lâexèrcit que empren mètodes militars contra la població civil. Multitud de fotos i vídeos mostren com els oficials fan gestos claus per tal de desplegar els seus homes als costats dâun camió, per exemple, o per tal dâindicar-los que formin columnes quan sâapropen a nosaltres, o de quina manera han de formar un cordó i començar a fer-nos recular. També han fet servir lâengany enviant un petit destacament a un punt determinat per desviar la nostra atenció mentre el gruix âdesembarcavaâ? a una finca a cinc-cents metres i començava a acordonar el carrer. Els oficials duen uns intercomunicadors a les orelles i estan en permanent contacte entre ells. Així mateix, conten amb tot el material (plànols, logística) necessari, a més de la iniciativa. En qualsevol moment poden decidir atacar i nosaltres no ho podem saber fins que són a una finca determinada, per la qual cosa hem hagut dâestar presents en tot moment fent guàrdia allà on pressentíem un major risc, amb el consegüent desgast dels activistes. Alguns duguem matinant des del principi dels enfrontaments, i de vegades hem estat convocats davant una amenaça no materialitzada des de les 4:30 del matí. Això és molt dur quan després encara has dâanar a treballar i tens tot un dia per davant, i més si, en sortir de la feina, tornes al front.

A banda dâaixò, hem de tenir en compte que la nostra mobilització ha estat de caràcter anàrquic (només en alguns casos en sentit ideològic, però quasi sempre en sentit literal) i pràcticament impulsiu. Ãs a dir, no hem tingut més òrgans de decisió o plantejament de solucions que les persones presents en qualsevol dels moments de crisi que hem patit. Hem actuat davant els atacs de les forces de âseguretatâ? de lâestat, responent en la mesura en què ens ha estat possible i a colp de SMS per tal de convocar el màxim de gent. Mentre arriben els nostres reforços, els presents sâasseuen, sâenfilen a arbres o fan qualsevol altra cosa per tal de dificultar tot el possible la feina de la âdestructoraâ? i dels antidisturbis, guanyant temps per a que arribi més gent. Quant als SMS, sâhan emprat bases de dades centralitzades i enviament dâSMS a través dâInternet per tal dâarribar al màxim de gent ràpidament amb un text únic i sense gènere de dubtes, atès que aquestes darreres sâhan donat en alguns casos. Qualsevol pot iniciar un avall de missatges SMS en una situació dâalarma social com la que es dóna aquí, i de vegades no ho fa la persona correcta, bé per la seva mala intenció (desgast provocat per lâenemic) o bé per la manca de criteri per a calibrar una situació. Les conseqüències són nefastes quan el motiu de la crida és injustificat; si sempre dius que ve el llop, al final no et creuran el dia que vengui de veritat.

Els antidisturbis ens han colpejat en moltíssimes ocasions, i davant dâaquesta situació lâúnica resposta possible és evitar els colps cedint el mínim de terreny possible, mai contestant amb violència (sempre rebràs i, a més, acabaràs tenint la culpa al jutjat), encara que sí resistint amb força. Alguns mètodes per tractar dâevitar lâavanç dâun cordó dâantidisturbis són seure amb els braços enganxats o amb les cames fermades entre els companys amb cinta dâembalar. En el primer cas, els agents donen cops al tronc de lâactivista amb la porra de front (és a dir, amb la punta), de manera que la pressió exercida és forta (és un bon colp) i pot apuntar a qualsevol part mínimament descoberta. També ens colâ¢loquen les porres sota la mandíbula i ens aixequen des de darrera, ens luxen a la zona entre el coll i lâespatlla i un altre mètode que no falla és retorquir i luxar els dits. Molts de nosaltres han patit dolors aguts als dits com a resultat dâaquest mètode, que no falla per aconseguir que una persona actuï segons la voluntat dels agents. Per això, sempre que seâns acosten i ens enllacem, avisaâm a la gent que no sâha enfrontat encara amb ells de que han de tancar bé les mans, si és possible ficar-les sota els braços dels companys i amagar els dits gords a dintre del puny.

Quant a la manera de fer recular a la gent, normalment formen una paret dâantidisturbis amb els escuts cobrint la seva primera línia, i els que queden darrera enfilen ràpids i contundents colps frontals (amb la punta de la porra) en lâespai que queda entre els escuts contigus. Dâaquesta manera un activista sâenfronta amb un mur dâescuts que avancen i dâentre els quals es disparen colps frontals de porra. A més a més, la primera línia dâantidisturbis també participa amb entusiasme amb colps de porra frontals, laterals o de qualsevol mena, moltes vegades als caps dels manifestants.

Altre mètode emprat per desgastar i desmoralitzar ha estat la intimidació, abundant des del primer dia. Constantment ens identifiquen, i quan demanem per què ho fan ens contesten que ja ho veurem a la citació quan arribi a casa. O bé ens detenen sense cap mena de justificació i ens imputen tres o quatre càrrecs infundats. I en alguns dâaquestos casos de detenció ha hagut fortes agressions i abusos greus que estan pendents de judici i per tant no puc detallar aquí.

El desgast és, per tant, molt fort entre nosaltres. A les notícies adverses sâafegeixen la manca de mitjans, el cansament i la impredictibilitat de quan, quants, com i a on atacaran; ens tenen en una permanent tensió que de vegades sâha manifestat en forma de discrepàncies sobre quina passa sâhavia de prendre o de quina manera sâhavia de prendre, o sobre la magnitud de la resposta que havíem de donar. Qualsevol mana, o millor dit ningú no mana, a un moviment ciutadà anàrquic, i si bé això pot estar molt bé com idea, resta molts enters en efectivitat a la nostra lluita. Aquest ha estat un debat continu entre els activistes, que finalment sâha tancat (o mai no es va tancar) tal com es va obrir.

Però la defensa més eficient contra el cansament, lâesgotament físic i moral i els problemes legals que ens assetgen ha estat la camaraderia. Hores i hores segut sobre un totxo davant un forat en què treballen màquines i circulen camions donen per moltes xerrades, per conèixer a molta gent, de tot tipus, edats i ocupacions, i de vegades per riure molt traient el costat humorístic dâaquest desastre. I sobretot, els moments de tensió i patiment compartits amb companys que has conegut en aquestes circumstàncies, la solidaritat entre nosaltres i amb els afectats, gestos com lâautoimplicació de trenta persones durant un judici a quatre detinguts, els plors de ràbia, indefensió i injustícia quan ens han maltractat, fet fora i trepitjat els nostres drets; totes aquestes coses han format un vincle molt especial entre nosaltres. Quan veig a un company pel carrer la salutació que li adreç és molt diferent de la que adreçaria a qualsevol altra persona. Tenim un objectiu comú, i en el fons sabem que estam fent el correcte i que, passi el que passi, nosaltres podrem dir que vam fer el que havíem de fer

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Tàctiques i contratàctiques a la lluita d'Eivissa
08 mai 2006
Ni autopistes, ni línies d'alta tensió, ni agressions de cap tipus al medi.

Endavant companys, la lluita continua

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat