Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
Campanya 2006 per l'objecció fiscal
04 mai 2006
Cada any, quan arriben aquestes dates, el Ministeri d’Hisenda del govern espanyol, ens recorda que tenim una cita i el deure de pagar els nostres impostos per tal de col•laborar amb el progrés i desenvolupament del país. I com cada any l’Estat ha elaborat uns pressupostos dels quals una bona part van destinats a despeses militars.
Tal com recull el Centre dâEstudis per la Pau la despesa militar aquest any sâha incrementat en un 6,13%. Si tenim en compte que lâIPC està previst en un 2% la xifra és relament alta. En tot cas, resulta complicat analitzar estrictament quina quantitat de diners es destinen a despeses militars ja que hi ha moltes partides que no són pròpiament del Ministeri de Defensa i que estan relacionades directament amb la guerra (partides del Ministeri de lâInterior o del Ministeri de Ciència i Tecnologia per exemple). Per les mateixes dates i ja des de fa prop de 25 anys sâimpulsen en molts punts de lâestat espanyol campanyes per tal de denunciar que una bona part dels nostres impostos (ja siguin els directes o els indirectes) contribueixen a finançar els exèrcits i la maquinària de la guerra. Aquesta denúncia es concreta en les campanyes per promoure que la gent faci objecció fiscal. Com podríem definir lâ0bjecció fiscal? Dit de forma breu i senzilla lâobjecció fiscal és una forma de desobediència civil amb la qual es pretén aconseguir que es respecti el dret individual a lâobjecció de consciència a les despeses militars. A nivell tècnic del que es tracta és de desviar de lâimpost sobre la renda una quantitat fixa de diners o el percentatge que correspon al Ministeri de Defensa dâacord amb els pressupostos de lâEstat cap a un projecte alternatiu i solidari. Entenem que aquests diners que estan pressupostats al Ministeri de Defensa no tenen com a objectiu defensar-nos de ningú ni de res sinó contribuir a augmentar la maquinària de guerra. No estem parlant doncs, dâestalviar-nos uns diners en impostos sinó de desviar els diners de la guerra cap a projectes solidaris.

Objectius de l'objecció fiscal

Lâobjecció fiscal però, pretén anar molt més enllà de lâacte de no pagar els diners corresponents a lâexèrcit, al mateix temps té altres objectius de caràcter social.
- Reducció progressiva dels diners que es destinen als exèrcits i a la indústria militar fins a la seva abolició. Avui en dia seâns presenten els exèrcits com a herois que realitzen sobretot tasques humanitàries. Només cal mirar els anuncis que periòdicament promou el govern per tal de reclutar joves per a lâexèrcit. Les imatges, la música, les paraules intenten transmetre que lâexèrcit és com una espècie de conjunt de boy scouts que sâho passen bé, i reben una formació i un sou mentre fan turisme humanitari al llarg dels països més empobrits de la terra. Res més lluny que això, tal com diu el mateix Carlos Taibo, âlâintervencionisme humanitari és, la majoria de les vegades, una estratègia més al servei dels interessos tradicionals i de les grans potènciesâ?. Aquesta afirmació la podem corroborar en múltiples escenaris internacionals en aquests últims anys. Les potències mundials acostumen a actuar amb presses i urgències en alguns conflictes quan en els escenaris on sâestan violant els Drets Humans o sâestan cometent genocidis són escenaris en què hi ha molts interessos en joc. En aquest sentit, només cal recordar la recent guerra de lâIraq, un país on després de grans patiments per part de la població civil a causa del bloqueig imposat per les grans potències mundials va ser ilâ¢legalment ocupat per una coalició de països que tenien lâinterès del petroli com a primera prioritat. Les condicions de vida de la població civil iraquiana lluny dâhaver millorat han empitjorat després de lâocupació liderada pel sr. Bush i pels seus companys de fatiga de les Azores. També des de fa molts anys sâestan trepitjant els drets més elementals de la població civil xexena o palestina per posar dos exemples i, en canvi, aquestes mateixes potències giren la mirada cap a un altre costat o fins i tot colâ¢laboren amb la repressió dâaquests pobles. Per finalitzar la crítica als exèrcits humanitaris que seâns estan venent des de fa uns anys adjuntem una cita dâun militar (general retirat) qué és prou eloqüent en aquest sentit: â(...) Les missions qualificades dâhumanitàries, que han realitzat recentment els exèrcits de quasi tots els països, unides al fet específic de que a lâestat espanyol, amb la finalitat de millorar la imatge social de les Forces Armades, han estat exaltades fins a extrems exagerats, no ens han de fer oblidar la qüestió fonamental: que els exèrcits tenen com a missió bàsica ser capaços de fer la guerra i de guanyar-la. En cas contrari, resultarien inútils i podrien ser reemplaçats per altres institucions menys costoses i més adequades a les tasques dâajuda o reconstrucció dels pobles devastats per la guerra o les calamitatsâ?. Extreta del llibre âLa abominable cara oculta de los ejércitos humanitariosâ? del colectivo gasteizkoak.
Des de lâantimilitarisme, doncs, hem de ser capaços de contrarestar aquesta imatge bucòlica i quasi hippie que seâns vol vendre de lâexèrcit perquè la lògica militar tal com ens recorda aquest mateix militar té com a principal objectiu fer la guerra i guanyar-la, o el que és el mateix continuar defensant els interessos dels poderosos encara que representi un cost la població civil que és, com ja sabem, lâautèntica víctima de tot conflicte bèlâ¢lic.

- Contribuir a impulsar el moviment antimilitarista obrint noves vies de participació i de lluita.
El moviment antimilitarista va tenir durant els anys 80 i 90 un gran impuls sobretot a través de les campanyes i de la lluita que van dur a terme els insubmissos. En aquells moments sâentenia però, que lâobjecció només la podia fer un segment molt concret de la població, els nois en edat militar. Dâalguna manera, es va reduir el concepte dâobjecció de consciència al dâobjecció al servei militar o a la PSS. Però tal com es defineix al diccionari lâobjecció de consciència és lâactitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler al decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva. Ãs interessant doncs, retornar a la idea que lâobjecció de consciència és un concepte molt més ampli i que ha dâincloure a tota la població. En aquest sentit, lâobjecció fiscal atorga la possibiltat de desobeir per raons de consciència a un fragment de la població realment extens, un fragment de la població que no té en compte edat, sexe, nòmina,... és una possibilitat dâimplicació molt més colâ¢lectiva que la lluita dels insubmissos que si bé és veritat que van rebre un suport social molt considerable a nivell personal van haver dâassumir un cost molt elevat. Cal que entenguem la lluita antimilitarista com una lluita colâ¢lectiva.

- Lâobjecció fiscal impulsa una lluita no violenta, activa i pública que defensa els drets de les persones i una societat més justa.
Ãs important que en la nostra lluita quotidiana amb les injustícies socials siguem capaços de qüestionar, denunciar, reivindicar,...a través de formes no violentes. Lâexemple citat abans nâés una mostra: els insubmissos van ser capaços de posar en dubte un pilar bàsic de lâestat: lâexèrcit. Malgrat les campanyes de descrèdit a les quals van ser sotmesos tenien el recolzament de gran part de la població i la seva lluita era no violenta. El mateix paralâ¢lelisme podem trobar en el món okupa. La capacitat de posar en dubte un element tant sagrat com la propietat privada de forma no violenta i al mateix temps ser capaços dâoferir nous models de relació, de viure,...són exemples que hem de tenir en compte. En aquest sentit, lâobjecció fiscal, si bé no és tant directa, tant profunda, pretén també seguir aquest model.
Però lâobjecció és també activa, no ens esperem tranquilâ¢lament a que dâaltres persones siguin les principals protagonistes de les transformacions socials sinó que nosaltres no deleguem la nostra responsabilitat individual en ningú. I pública perquè fem pública la nostra desobediència i la reivindiquem com a tal. Ãs per això que la promocionem al nostre sindicat, al nostre lloc de treball,...

- Amb la objecció fiscal reafirmem que la millor forma de resolució de conflictes entre els pobles és el diàleg, la cooperació i la solidaritat.
Quin model de societat volem? Aquell que és dominat per una gran potència que imposa la cultura de la por per justificar constantment conflictes, guerres, danys colâ¢laterals i lâaugment continuat de la despesa militar? Un model que permet que tres quartes parts de la població visqui en la pobresa perquè un grup de privilegiats visqui en lâopulència? De què o de qui ens hem de defensar? Potser dels desesperats que es juguen la vida cada dia a les nostres costes per buscar una vida digna? Lâobjecció fiscal no evitarà conflictes, ni repartirà justícia social ni trencarà fronteres,...però és un dels petits grans de sorra que tenim al nostre abast per dir que no és el seu model de societat el que volem.

Per fer aquest article sâhan consultat documents de lâassemblea per lâobjecció fiscal, tant de Catalunya com dâaltres dâarreu de lâestat, del llibre La abominable cara oculta de los ejércitos humanitarios del Colectivo Gasteizkoak i la pàgina web del Centre dâEstudis per la Pau.

Font: Article extret de la Campanya de la CGT per l'objecció fiscal.

més a,
http://www.objecciofiscal.org

This work is in the public domain

Comentaris

niunduro
05 mai 2006
objeccio.jpg
elsud.org
Sindicat Terrassa