Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Arrenca la Campanya Diguem No
04 mai 2006
diguemno_4maig_1.jpg
diguemno_4maig_2.jpg
TRET DE SORTIDA DE LA CAMPANYA 'DIGUEM NO' A L'ESTATUT

Aquest matí sâha presentat la Campanya Diguem No de cara al referèndum del nou Estatut de Catalunya. La roda de premsa s'ha fet al Col·legi de Periodistes de Periodistes de Barcelona. La Campanya Diguem No està impulsada des de la societat civil i que compta amb el suport de la Plataforma pel Dret a Decidir i de la Campanya Unitària per l'Autodeterminació.

El portaveu de la campanya Diguem No, Carles Riera, ha estat lâencarregat dâobrir el torn de paraules deixant clar que lâobjectiu de la campanya âés derrotar el sí perquè el nou text no prosperiâ?. En aquest sentit, ha subratllat que es tracta dâun âobjectiu possible perquè tenim molts indicis que el ânoâ? és un posicionament que va augmentant dia rere diaâ?. Carles Riera ha afegit que âaquest Estatut no satisfà les expectatives de sobirania nacional del nostre poble, sinó que és un impediment per endegar un procés dâautodeterminació i, per tant, és un bon Estatut per Espanyaâ?. Així mateix, ha assegurat que âés un ânoâ? que va contra la classe política catalana, que ha anat de renúncia en renúncia i ni tan sols ha respectat lâacord del 30 de setembreâ?.

Una altra de les ponents, Blanca Serra, ha destacat que un hipotètic triomf del ânoâ? és una âvictòria de la regeneració política i un toc dâatenció als qui consoliden la nostra subordinació a Espanyaâ?. Serra ha explicat que sâoposen al nou Estatut perquè no contempla que âsom una nació, impedeix el dret a lâautodeterminació, oblida la territorialitat dels Països Catalans i no té en compte drets socials fonamentalsâ?. Dâaltra banda, Xevi Safont, de la CUP de Mataró, ha ressaltat que âens trobem en una segona transició, on el gran protagonista és la societat civil, que ha perdut la por i és capaç dâexigir el dret a lâautodeterminacióâ?. Finalment, lâescriptor Julià de Jòdar ha afirmat que la âconsciència popular està fent moure els políticsâ?, la qual cosa confirma la importància de la societat civil en la presa de decisions. Lâhistòric dirigent del moviment pagès, i portaveu dâAssemblea Pagesa, Pep Riera, ha assegurat que el ânoâ? és un âacte de dignitat perquè no volem ser
tractats com un ramat de xaisâ? i perquè âvolem passar de ser súbdits a ciutadansâ?.

El portaveu de la campanya ha explicat que en les darreres hores desenes dâentitats (com per exemple les JERC) sâhan interessat en participar a la campanya, fet que denota lâabast que podria tenir la iniciativa durant les properes setmanes. Així mateix, s'estan constituint nuclis locals de la
campanya arreu del país.


Comissió de Premsa de la Campanya Diguem No
Dijous 4 de maig de 2006 â Barcelona

www.diguemno.org â diguemno ARROBA atzavara.net
Mira també:
http://www.diguemno.org

This work is in the public domain

Comentaris

Diguem No: Entitats adherides
04 mai 2006
PRIMER LLISTAT D'ENTITATS ADHERIDES A LA CAMPANYA 'DIGUEM NO'

Acció Solidària-IGMAN
Alerta Solidària
Assemblea Revolucionària d'Artés
CAJEI
Campanya Unitària per l'Autodeterminació
Coordinadora Obrera Sindical (Osona)
Corrent Roja
CUP de Mataró
CUP de Sallent
CUP de Sant Cugat
CUP El Masnou i Alella
Endavant-OSAN
Esquerra Unitària d'Argentona
Intersindical-CSC
Lillet Rebel
Lluita Internacionalista
Maulets el jovent independentista revolucionari
Moviment de Defensa de la Terra (MDT)
Revolta Global
Rojos/Roges d'EUiA
Terra i Llibertat
Re: Arrenca la Campanya Diguem No
04 mai 2006
sembla que us oblideu de l´ Alternativa Pagesa, de Pepe Riera ...
Re: Arrenca la Campanya Diguem No
04 mai 2006
Molt bona notícia.

EI fa el que ha de fer, i ben fet que fa. ERC navega que no sap on va, i a aquest pas acabarà naufragant. A veure si el cop de timó que han fet els de les JERC aconsegueix redreçar el vaixell o el parteix per la meitat.
Re: Arrenca la Campanya Diguem No
04 mai 2006
http://noestatut.bloc.cat
Re: Arrenca la Campanya Diguem No
04 mai 2006
no hi ha cap dubte que ERC en sortir÷a malparada i que l-executiva sencera ha de dimitir. Com es menja una direcció desautoritzada fent campanya per un no que ningú es creu? serà divertit veure en bargalló fent campanya pel si, el no i el nul alhora...

No és l'EI qui li fa la campanya a ERC, sinó ERC que li fa a CiU... Vaia craks..

Per dignitat, la que no han tingut els polítics professionals, Diguem NO!
Re: Arrenca la Campanya Diguem No
04 mai 2006
ERC fa la campanya a CIU quan votaran coses diferents??? no ho acabo d´entendre la veritat.

http://catalunyapersempre.blogspot.com/
Re: Arrenca la Campanya Diguem No
04 mai 2006
doncs ets curt de gambals. a ciu li importa una merda l'estatut, coma tots els partits... miren en clau electoral i el lamentable espectacle d'ERC i del tripartit li dóna vots a cabassos. Pq volen fer d'oposició i el govern cau per si sol?
Re: Arrenca la Campanya Diguem No
04 mai 2006
Què us fa por, demòcrates de talla única?
Ara que el moviment popular sorgit del 18-F comença a desplegar damunt el tauler polític les seves possibilitats reals d'incidir en els resultats del referèndum sobre l'estatut, ja n'hi ha que voldrien encotillar-lo i, si es deixés fer, acollonir-lo.

Al rerefons dels comentaris de sociòlegs i politòlegs, hi ha la intenció de convertir el moviment en un mer apèndix (i, si pot ser, amb data de caducitat) del joc electoralista. Si voleu ser ‘algú’, ens vénen a dir, aneu a les urnes i demostreu la vostra força ‘real’, deixeu-vos ‘mesurar’ segons els patrons de la reputada sastreria ‘La Confiança Democràtica’. Molt bé, però, sisplau, permetin que, aquesta possibilitat d'entrar en una batussa amb les regles tan marcades pel màrqueting, la dictin l'evolució i maduresa del moviment mateix, i no pas la voluntat dels sastrinyolis que voldrien fer-li un vestit de Papitu-va-de-curt.

N'hi ha que pretenen fer-nos creure que el no és una actitud purament negativa, un empantanegament, com si el país es quedés, de cop, aturat a l'estatut de Sau. Són aquells qui voldrien reduir el moviment al nihilisme del ‘tot o res’, una manera com una altra de capar-lo abans que pugui demostrar la seva potència real. Aquests senyors deixen de banda que els qui han paralitzat el país són els promotors d'un estatut que, si s'aprova, ens deixarà a mercè del poder espanyol durant un temps impossible de quantificar. Un temps no mesurable, perquè allò que el marca és la lluita o no per la consciència del poder propi. És un temps de consciència. I aquest estatut ens retorna, precisament, a un temps de consciència postfranquista. O sigui, a la subordinació. A la renúncia de lluitar per la consciència del poder propi.

Els comentaristes que tenen sempre la democràcia a la punta de la llengua vénen a dir-nos que les coses són com són i que, si no ens hi avenim, muts i a la gàbia. Però, la democràcia, no la fan els partits, ni els vots, ni el parlament, sinó la voluntat popular, de la qual tot plegat són mers instruments. I la voluntat popular respon a moviments profunds en la presa de consciència. A moviments com el d'ara mateix.

Dels corrents que es mouen actualment en la formació d'una consciència del poder propi, n'hi ha un de merament tàctic, possibilista, que és el dels sobiranistes institucionals. La contesa del referèndum ja és el camp de proves de la seva capacitat de maniobra, que, ara com ara, es demostra tan escassa que perilla de veure's engolida pel cabal socioconvergent.

L'altre corrent en la formació d'una consciència del poder propi és de caire estratègic, radical, i el moviment sorgit del 18-F n'és l’origen. També el referèndum li servirà de trinquet per a demostrar la seva capacitat de convocatòria, però els primers senyals no poden ser més positius. I aquests senyals són la punta de llança de la creació d'una consciència del poder propi.

No hi ha dubte que aquest corrent estratègic manté una relació dialèctica amb el tacticisme dels sobiranistes institucionals. Però, ara com ara, és l'actitud davant el referèndum, allò que establirà la línia divisòria entre ambdós corrents.

Que no pateixin els qui diran no a l'estatut que ens volen vendre. El seu vot no serà el de l'empatanegament, sinó el de la dinàmica cap a un moviment al voltant del qual, i en no gaire temps, hauran de definir-se tots aquells qui estan de debò compromesos en uns Països Catalans lliures. El seu 'no' no serà únicament un 'no'; serà, sobretot, un 'sí' a la capacitat d'articular una nova consciència del poder propi. El germen d'un Moviment per l'Autodeterminació.
Sindicat Terrassa