Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
[Maulets] Manifest 1er de maig
01 mai 2006
Estem sent testimonis de la mort anunciada del capitalisme amb rostre amable, o altrament dit de les socialdemocràcies de l’Estat del Benestar, i aquestes estan donant pas a una era de globalització on l’única premissa vàlida és la llei del màxim benefici. El capitalisme comporta precarietat per naturalesa. Aquesta mutació té greus conseqüències per a la classe treballadora a escala mundial, i sobretot en territoris en vies de desenvolupament, on s’està gairebé vetant la seva capacitat de progressió (en termes econòmics).
joventenlluita.gif
Els elements o poders fàctics que tenen un paper important en tot això són per una banda les empreses, però per lâaltra hi trobem els estats i els sindicats. Aquests primers sâhan subjugat incondicionalment als interessos del capital: privatització dâempreses, reformes laborals que faciliten deslocalitzacions, acomiadaments, tancaments dâempreses, ... i que en definitiva deixen totalment despullats de drets als treballadors. Exemples clars són la SEAT, Miniwatt, ONO-Auna i un llarg etcetera.

A més, tenim el paper dels sindicats majoritaris i grocs que, si ja són per definició parts integrants del propi sistema, en els últims temps ens han fet assistir a un llistat de renúncies i pactes amb la patronal com si de simples mercenaris de lâestat es tractessin, deixant en un complet estat de desprotecció als i les treballadores.

Sota aquest esquema del mínim cost, podem sintetitzar que el món ha quedat repartit per sectors, cada territori és destinat a lâexplotació âmonosectorialâ?, fent que la resta de sectors tradicionals, desprotegits, morin. En el cas els PPCC ens estem veient abocats a la terciarització, que es tradueix en: un territori malmès, recursos malbaratats, infraestructures turístiques desproporcionades, especulació urbanística..., i en lâàmbit laboral, augment de la temporalitat, més inseguretat, disminució dels salaris.... Alhora, i per reafirmar-se en el nostre destí, la passivitat dels governs regionals (no sé com posar-ho!!) i lâexecució directa del govern Espanyol i Francès, faciliten les deslocalitzacions, els acomiadament en massa, i són còmplices de la mort de lâeconomia tradicional.

Joves, dones i immigrants som els colâ¢lectius més vulnerables. La precarietat sâexpressa amb molta més cruesa quan se li sumen factors com la impossibilitat dâaccedir a una vivenda, la dificultat creixent dâaccedir a lâensenyament, i la poca credibilitat que tenen posteriorment els títols. La temporalitat i la incertesa econòmica, ser pluriempleats i la inexistència de drets laborals, ens colâ¢loquen en una situació molt apetitosa pel sistema de producció capitalista, perquè ens converteixen en mà dâobra molt barata, fàcil dâaconseguir i fàcil de prescindir. Darrerament, tan sols cal veure el que està passant a lâEstat Francès, on es posen totes les facilitats a les empreses per aguditzar la precarietat juvenil; a Alemanya on, sota lâexcusa dâengruixir lâocupació tot fent un servei, es proporcionen feines extres a un euro lâhora; o esperar la imminent reforma laboral a lâEstat Espanyol en què sindicats i patronals pactaran una volta més la reducció de les indemnitzacions i la flexibilització del mercat de treball.

Malgrat tot això i que sabem que la lluita és dura, també sabem que el sistema que han creat és fràgil, (i se sustenta en totes i cada una de les peces que sâhan construït,) (jo trauria aquesta part) per això és feina de tots i totes usar les eines que tinguem al nostre abast per anar desemmascarant aquest monstre de ferro, començant per exigir responsabilitats als malgovernants i passant per lâautoorganització, la creació de xarxes solidàries entre treballadores, i reforçar la consciència de classe que intenten esborrar. I així acabar finalment amb un sistema injust, que viu de lâexplotació de les persones.

Si bé la consecució de la millora de condicions de les treballadores i la lluita per als nostres drets han de ser immediates, no hem de perdre de vista que sota aquest sistema continuarem sent explotades, les mesures no són més que fórmules mitigadores per integrar-nos en el sistema. El problema de fons no és el salari o la reducció de lâhorari laboral, si no la mateixa concepció del treball pel capitalisme, doncs aquest no és més que alienació, plusvàlua, màxim benefici.

La lluita laboral és indestriable de la social, per tant, és la nostra responsabilitat treballar (en línia) per destruir el sistema capitalista i construir una societat sense classes socials, justa i lliure.

This work is in the public domain
Sindicat