|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
[Maulets] Manifest 1er de maig
|
|
per Maulets
Correu-e: contacte ARROBA maulets.org (no verificat!) |
01 mai 2006
|
|
Estem sent testimonis de la mort anunciada del capitalisme amb rostre amable, o altrament dit de les socialdemocràcies de l’Estat del Benestar, i aquestes estan donant pas a una era de globalització on l’única premissa vàlida és la llei del màxim benefici. El capitalisme comporta precarietat per naturalesa. Aquesta mutació té greus conseqüències per a la classe treballadora a escala mundial, i sobretot en territoris en vies de desenvolupament, on s’està gairebé vetant la seva capacitat de progressió (en termes econòmics). |
|
Els elements o poders fà ctics que tenen un paper important en tot això són per una banda les empreses, però per l’altra hi trobem els estats i els sindicats. Aquests primers s’han subjugat incondicionalment als interessos del capital: privatització d’empreses, reformes laborals que faciliten deslocalitzacions, acomiadaments, tancaments d’empreses, ... i que en definitiva deixen totalment despullats de drets als treballadors. Exemples clars són la SEAT, Miniwatt, ONO-Auna i un llarg etcetera.
A més, tenim el paper dels sindicats majoritaris i grocs que, si ja són per definició parts integrants del propi sistema, en els últims temps ens han fet assistir a un llistat de renúncies i pactes amb la patronal com si de simples mercenaris de l’estat es tractessin, deixant en un complet estat de desprotecció als i les treballadores.
Sota aquest esquema del mÃnim cost, podem sintetitzar que el món ha quedat repartit per sectors, cada territori és destinat a l’explotació “monosectorialâ€?, fent que la resta de sectors tradicionals, desprotegits, morin. En el cas els PPCC ens estem veient abocats a la terciarització, que es tradueix en: un territori malmès, recursos malbaratats, infraestructures turÃstiques desproporcionades, especulació urbanÃstica..., i en l’à mbit laboral, augment de la temporalitat, més inseguretat, disminució dels salaris.... Alhora, i per reafirmar-se en el nostre destÃ, la passivitat dels governs regionals (no sé com posar-ho!!) i l’execució directa del govern Espanyol i Francès, faciliten les deslocalitzacions, els acomiadament en massa, i són còmplices de la mort de l’economia tradicional.
Joves, dones i immigrants som els col•lectius més vulnerables. La precarietat s’expressa amb molta més cruesa quan se li sumen factors com la impossibilitat d’accedir a una vivenda, la dificultat creixent d’accedir a l’ensenyament, i la poca credibilitat que tenen posteriorment els tÃtols. La temporalitat i la incertesa econòmica, ser pluriempleats i la inexistència de drets laborals, ens col•loquen en una situació molt apetitosa pel sistema de producció capitalista, perquè ens converteixen en mà d’obra molt barata, fà cil d’aconseguir i fà cil de prescindir. Darrerament, tan sols cal veure el que està passant a l’Estat Francès, on es posen totes les facilitats a les empreses per aguditzar la precarietat juvenil; a Alemanya on, sota l’excusa d’engruixir l’ocupació tot fent un servei, es proporcionen feines extres a un euro l’hora; o esperar la imminent reforma laboral a l’Estat Espanyol en què sindicats i patronals pactaran una volta més la reducció de les indemnitzacions i la flexibilització del mercat de treball.
Malgrat tot això i que sabem que la lluita és dura, també sabem que el sistema que han creat és frà gil, (i se sustenta en totes i cada una de les peces que s’han construït,) (jo trauria aquesta part) per això és feina de tots i totes usar les eines que tinguem al nostre abast per anar desemmascarant aquest monstre de ferro, començant per exigir responsabilitats als malgovernants i passant per l’autoorganització, la creació de xarxes solidà ries entre treballadores, i reforçar la consciència de classe que intenten esborrar. I aixà acabar finalment amb un sistema injust, que viu de l’explotació de les persones.
Si bé la consecució de la millora de condicions de les treballadores i la lluita per als nostres drets han de ser immediates, no hem de perdre de vista que sota aquest sistema continuarem sent explotades, les mesures no són més que fórmules mitigadores per integrar-nos en el sistema. El problema de fons no és el salari o la reducció de l’horari laboral, si no la mateixa concepció del treball pel capitalisme, doncs aquest no és més que alienació, plusvà lua, mà xim benefici.
La lluita laboral és indestriable de la social, per tant, és la nostra responsabilitat treballar (en lÃnia) per destruir el sistema capitalista i construir una societat sense classes socials, justa i lliure. |
This work is in the public domain |
