Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
Joves Comunistes: Per un Primer de Maig de Classe i combatiu
per jove comunista	30 abr 2006
1 de Maig, Dia de la Classe Treballadora     La juve quedem a les 11.15h a Ronda Sant Pere / Passeig de Gràcia (Barcelona) per anar junts a la manifestació de l'1 de Maig! Dilluns 1 de maig, DIA INTERNACIONAL DE LES TREBALLADORES I DELS TREBALLADORS!!! Tothom a la mani!
Precarietat. Aquesta és la paraula que s'ha incorporat a les nostres vides. Precarietat laboral. Precarietat social. Precarietat vital. Som precaris, perquè l'atur entre la gent jove és més alt que entre la resta, però sobretot perquè habitem en la temporalitat dels contractes il·legals (quan tenim contracte), amb salaris molt per sota de la resta de treballadores i treballadors, amb més accidents en el lloc de treball. I perquè som vulnerables. Vulnerables als abusos, a la violació dels nostres drets. Vulnerables en el nostre temps. Perquè l'abús arriba a privar-nos de la capacitat de controlar el temps de la nostres vides, en mans d'aquells que ens contracten. Som precaris perquè un de cada tres joves no acaba els estudis de secundària (quan a Europa l'acaben vuit de cada deu). Perquè cada cop més de nosaltres iniciem la nostra vida laboral sense estudis mitjans i abocats a una rotació permanent de feines degradades. Mal pagades, inestables, que no ens permeten pensar el nostre futur. Som precaris perquè el preu dels pisos (tant de compra com de lloguer) fa temps que ha escapat de les nostres possibilitats, perquè si no tenim per pagar una entrada impossible i un contracte estable no podem accedir a una hipoteca a la que hauríem de destinar molt més de la meitat del nostre salari durant la resta de la nostra vida. Però no ens conformem. No ens conformem perquè sabem que la precarietat no és un fenomen natural i inevitable com la sortida del sol o els dies de pluja. Perquè sabem que hem arribat a aquesta situació degut a unes decisions polítiques i empresarials que han apostat per establir la llei del més fort, que el creixement econòmic es basi en l'especulació de l'habitatge i la degradació de les condicions de treball per a les noves generacions. Que no cal invertir en educació. Que condemnen a la gran majoria per enriquir a una minoria. I actuem. Actuem perquè sabem que podem canviar la situació. Que actuant juntament amb la resta de gent que està com nosaltres podem aconseguir canviar les coses. Perquè algunes coses ja han canviat, com la inversió en educació pública que preveu el Pacte Nacional de l'Educació, o l'increment d'habitatge protegit (encara insuficient), o la incorporació al nou Estatut de Catalunya de l'obligació de que els poders públics garanteixin el nostre dret a emancipar-nos. O la reducció de la temporalitat a molts convenis col·lectius. Actuem perquè encara cal canviar moltes més coses, per conquerir el nostre futur, el control sobre els temps de les nostres vides. Actuem com ho a fet la gent jove a França, paralitzant la proposta de contracte de primera ocupació. I actuem per a exigir que la reforma laboral a Espanya es faci per a reduir la precarietat dels nostres contractes i no per abaratir el nostre acomiadament. I et cridem. Et cridem per a que tu també actuïs. Com a estudiant, treballadora o treballador, com a jove. Perquè junts som més forts i cridem més alt.
Mira també: http://www.jovescomunistes.org
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more