Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Joan-Enric Vives, Bisbe d´Urgell i co.pricep d´Andorra
28 abr 2006
Com andorrà i com a ciutadà europeu, exerceixo el meu dret garantit en l’art. 12 de la Constitució a la llibertat d’expressió, de comunicació i d’informació, encara que els tradicionals sectors andorrans reaccionaris inmobilistes em vulguin lapidar i impossibilitin no a dret la meva expressió i defensa
El bisbe Joan-Enric Vives, com a Copríncep d’Andorra, com un dels dos Cap d’Estat no pot immisciu-se en política nacional espanyola, perquè legalment en una de les seves dobla facetes, representa al Poble andorrà com un dels cap d’Estat. Una de les normes essencials del dret internacional públic de les relacions inter - estatals, és la no ingerència per part d’òrgans públics d’un Estat en assumptes interns d’un altre Estat. El Copríncep Episcopal com ciutadà andorrà no pot fer política interna espanyola al costat dels sectors partidistes de dreta, ni d’esquerra. Ni encara en la seva qualitat de bisbe i ciutadà espanyol en el cas que desitgi personalment conservar i respectar en la seva persona la figura de Copríncep episcopal, pot entrar a fer política a Espanya. Penso que ningú pot discutir al bisbe d’Urgell el seu pensament ideològic i religiós com a capellà i com a catòlic. Però com a figura de cap d’Estat, solament pel fet de co-representar a l’Estat andorrà, no posseeix la legitimació constitucional ni legal, i en conseqüència democràtica de la voluntat de la gran majoria de ciutadans per posar-se en política directa en els assumptes interns de l’estat espanyol.
La constitució andorrana, primer el seu preàmbul i després altres preceptes proclamen que el poble andorrà amb plena llibertat, independència i en exercici de la seva sobirania, accepta les institucions que troben el seu origen en els Pareatges de 1278 i de 1288. Entre elles la dels Coprínceps. El poble andorrà ha acceptat els Coprínceps com tradició històrica, però els Coprínceps han de romandre en les funcions en dret que li atorga la Constitució, sinó en cas contrari, sempre la voluntat popular pot prescindir per una d’aquestes figures de cap d’Estat i buscar una possible altra solució dins del dret públic Europeu, en el qual el nostre país té un lloc, uns drets i unes obligacions. La legitimació i continuïtat del Copríncep es troba en mans de la voluntat popular, del poble andorrà, encara que ells acceptin el Coprincipat.

El bisbe i Copríncep episcopal, son figures jurídiques ambdós indissociables constitucionalment, no pot doncs el bisbe Joan-Enric Vives unilateralment menysprear la figura constitucional del Copríncep i fer manifestacions d’ingerència en política interna d’un altre Estat que no sigui l’andorrà. En aquest cas ingerència en una llei d’educació espanyola, on existeix un fort enfrontament directe contra el govern de la nació espanyola. A part de la violació dels preceptes constitucionals i del dret internacional públic hi ha nombrosos ciutadans que som directament contraris a les manifestacions del bisbe, i més quan comprometen la sobirania d’Andorra, quan el bisbe d’Urgell Joan-Enric Vives manifesta que “...encara pensa si participarà en la manifestació convocada per les organització catòliques i que disposa del suport de les més altes instàncies de l'Església i el Partit Popular, el que sí que és clar és que el Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, dóna suport a l'objectiu de l'acte: expressar el rebuig a la llei orgànica d'educació (LOE)….I és que el Copríncep va participar dilluns passat en la Conferència Episcopal Tarraconense, de la qual és secretari i en la qual els bisbes catalans van consensuar un document en contra de la citada llei i que presentaran en el moment que es tramiti a les Corts espanyoles. …també lamenta "l'atribució gairebé absoluta a les administracions educatives de la responsabilitat de planificar, dirigir i gestionar tots els centres escolars que imparteixen ensenyaments finançats amb fons públics". Aquestes afirmacions dites per un dels Cap d’estat d’Andorra, comprometen a l’Estat andorrà i doncs de seguida cal qüestionar si el Copríncep ha expressat la voluntat política del Govern d’Andorra ? O el Govern d’Andorra pensa de la mateixa manera ? El Govern d’Andorra s’ingereix en la política interna de l’Estat espanyol ?


L’art. 1.3 proclama que la sobirania resideix en el poble andorrà i no en els Coprínceps. L’art. 3.1 també proclama que la Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic i vincula a tots els poders públics i ciutadans. Per tant també els Coprínceps es troben vinculats per la Constitució encara que la norma suprema diu que no es troben subjectes a responsabilitat per als seus actes i que son responsables polítics en cas d’existir responsabilitat les persones que contrasignen els seus actes. Els actes d’opinió públics fets pel bisbe Joan-Enric Vives, Copríncep d’Andorra comprometen políticament als ciutadans i al Govern d’Andorra. Solament l’art. 46 defineix quins son els actes de lliure decisió del Coprínceps entre els qual no hi ha les relacions internacionals ni l’obligació de l’Estat en polítiques internes d’altres Estats, en elles les d’Espanya. Solament poden lliurament decidir, per voluntat constitucional, sobre les prerrogatives de gràcia; el nomenament i l’estructuració dels seus serveis personals; el nomenament de membres del Consell Superior de la Justícia i del Tribunal Constitucional; requeriment de dictàmens d’inconstitucionalitat sobre lleis i tractats internacionals i sobre conflictes competencials d’òrgans constitucionals; i, finalment la participació directa en les negociacions de tractats internacionals que afectin a Espanya i França en les matèries de seguretat interior, defensa, tractats internacionals relatius al territori d’Andorra; i de tractats internacionals que versin sobre representació diplomàtica, funcions consulars, cooperació judicial i cooperació penitenciaria. En cap més altre tema o situació els Coprínceps, i menys l’Episcopal tenen o posseeix capacitat el darrer per entrar en política nacional d’un altre Estat, en aquest cas Espanya, per molt que sigui un bisbe d’espanya i ideològicament des de la perspectiva de la religió catòlica desitgi entrar en política espanyola. El bisbe Joan-Enric Vives és Copríncep d’Andorra i per tant ha de complir la constitució andorrana i la voluntat del poble andorrà. No pot entrar en política espanyola ni ingerir-se en la política interna d’espanya.

L’art. 43.2 diu que el poder dels Coprínceps deriva de la constitució, i la norma suprema de l’ordenament els hi exigeix jurar o prometre la Constitució i exercir llurs funcions d’acord amb Ella. L’Art. 44.1 afirma que els Coprínceps son el símbol i garantia del manteniment de l’esperit paritari en les tradicionals relacions d’equilibri amb els Estats veïns : Espanya i França. Manifesten el consentiment de l’Estat andorrà a obligar-se internacionalment, d’acord amb la Constitució. El bisbe Joan-Enric Vives al realitzar les manifestacions i actuar en la conferencia de bisbes de la regió espanyola de Catalunya i al expressar les seves intencions en la manifestació contraria al Govern de la nació espanyola, compromet unilateralment i sense la voluntat del parlament andorrà la política internacional de l’estat andorrà.

L’art. 20.3 reconeix el dret a tot ciutadà d’Andorra a escollir la educació moral o religiosa d’acord amb les conviccions pròpies, sense cap classe de remissió a la religió catòlica. Per tant els Coprínceps no poden imposar una ideologia que la norma suprema no obliga i que moltissims ciutadans d’Andorra passen ideològicament de complir i d’inculcar la moral i religió cristiana als seus fills.

Josep Parramon Llavet
Advocat


www.monde-diplomatique.ad

This work is in the public domain
Sindicat