Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : laboral
[Revolta Global] Prou precarietat, no a la reforma laboral! Pels drets socials de la classe treballadora i el jovent!
28 abr 2006
Declaració de Revolta Global per al 1er de maig
logo_revolta.jpg
âNo firmeu!â?, cridaven els treballadors de Renault, el juny de 1968, als dirigents sindicals que negociaven la fi de la vaga general més gran que ha conegut Europa. Ara com ara, al nostre país, semblem estar molt lluny dâuna vaga general. Fins i tot dâuna jornada dâacció. I, encara més, dâun moviment social com el que, aquestes darreres setmanes, ha sacsejat França, obligant el govern de dretes a retirar el seu contracte precari per als joves. Però, no és pas perquè ens faltin motius per plantejar-nos, aquí també, una lluita de conjunt del moviment obrer i del jovent... Com tampoc ha perdut actualitat aquell âNo firmeu!â?, adreçat a les cúpules sindicals.

Quan se celebra el 1er de Maig dâenguany, les direccions federals de CCOO i UGT estan a punt de concloure les negociacions que, des de fa mesos i amb gran secret, porten, amb el govern del PSOE i la patronal, sobre lâenèsima reforma del mercat del treball i les pensions. Doncs bé, ja podem dir que estem davant dâuna nova escomesa contra els drets de la classe obrera i contra el futur de la seva nova generació, seguint la mateixa agenda liberal, inspirada per les grans multinacionals que dirigeixen lâactual construcció europea, que ha acabat desfermant la revolta francesa.

Els termes de lâacord que sâhan anat filtrant dibuixen un escenari de precarietat generalitzada: abaratiment de lâacomiadament i noves facilitats per dur-lo a terme de forma més arbitrària; rebaixa multimilionària de les cotitzacions patronals; manteniment del sistema de subcontractacions i ampliació de prerrogatives per a les empreses de treball temporal... I, pel que fa les pensions, augment, de fet, de les anualitats necessàries per tenir-ne el gaudi i rebaixa generalitzada del seu import, exclusió dâuna part de treballadors i treballadores del dret a una pensió mínima... amb la perspectiva de diferir lâedat de la jubilació i de potenciar els plans privats.

Així doncs, en un país europeu com el nostre, âcapdavanterâ? pel que fa a la temporalitat, a la inestabilitat que pateix el jovent, al nombre dâaccidents de treball, a les bosses de mà dâobra immigrada mantinguda en condicions dâil·legalitat, al frau fiscal i a la baixa despesa educativa i sanitària; en un país, en fi, en què el poder adquisitiu dels salaris no ha parat de caure des del 1995 â mentre es disparaven els beneficis de les grans empreses i els profits del mercat especulatiu i de la banca - i que, tanmateix, té un dels índex de productivitat més baixos de la Unió... tornem a sentir el discurs sobre el necessari augment de la productivitat... a còpia de desballestar la malmesa legislació laboral i el sistema de protecció social. I ho fem sota un govern dâesquerres. Un govern que la ciutadania, farta de la prepotència dâAznar i la seva trepa dâhereus del franquisme, va dur al poder ara fa dos anys amb lâesperança dâuna vida més digna.

I, efectivament, algunes coses han canviat des dâaleshores. Zapatero va retirar les tropes de lâIraq. Però el contingent militar espanyol segueix a lâAfganistan, i el govern pretén augmentar-ne el nombre. Sâhan adoptat mesures legislatives contra la violència de gènere i a favor dels drets civils dels homosexuals. Però es voten lleis educatives que mantenen els privilegis de lâensenyament catòlic i la difusió de la religió a les escoles. Es va aturar el PHN. Però Marbella apareix com el paradigma dâuna destrossa general i insostenible del territori... fent encara més insuportable la impossibilitat, per a tanta gent, dâaccedir a un habitatge digne. Finalment, sâenceta un esperançador procés de pacificació al País Basc. Però, alhora, es retalla fins a lâinsult la Proposta de reforma estatutària del Parlament de Catalunya, refusant al seu poble el dret de decidir i el dret a lâautodeterminació.

Segurament fóra més exacte parlar dâun govern social-liberal. Val a dir, més fortament vinculat, tot i el seu âtarannàâ?, a les institucions i polítiques del capital globalitzat que no pas a les aspiracions de la població humil que el va votar. I el mateix podríem dir del tripartit català que, lâendemà dâanunciar-nos la imminència dâun âgir socialâ?, donà llum verda a lâacomiadament de centenars de treballadors i treballadores de SEAT. En tot cas, enfront de lâagitació reaccionària del PP com davant lâesperit de conciliació amb els interessos dels poderosos que caracteritza els dirigents del PSOE, el moviment obrer i les classes populars només tenen un camí: el de la mobilització.

Quan els partits dâesquerres han girat lâesquena a aquesta via, hem acabat topant-nos, com ara, amb un Estatut mesquí que no pot encabir els anhels de progrés nacional i social dâaquest país, i que tan sols mereix el nostre rebuig més contundent: un âNoâ? catalanista i dâesquerres, com inequívocament democràtic i social va ser el âNoâ? de França al Tractat de les grans corporacions. De la mateixa manera, quan els sindicats han abandonat la lluita, optant per la negociació âen fredâ? i els arranjaments amb la patronal, ens han abocat a autèntiques infàmies, com lâacord dels 660 acomiadaments de SEAT... o com aquesta reforma laboral regressiva, davant la qual la CEOE es frega les mans, i que està a punt de ser rubricada per Méndez i Fidalgo.

Fa 75 anys, amb lâadveniment de la Segona República, el moviment obrer conqueria reconeixement i llibertats. Avui, el somni republicà batega amb una força creixent en el cor de la joventut. El futur dependrà, una altra vegada, de la capacitat de la classe treballadora i les seves organitzacions per fondreâs amb aquesta embranzida. França ens diu que vénen temps de lluita de classes, i ens hi hem de preparar. Hem de començar a aturar els peus al liberalisme i els seus estralls socials. El 1er de Maig ens convida a fer-ho cercant la unitat dâacció de les corrents i forces militants que, des dels sindicats majoritaris fins a les organitzacions alternatives i els moviments socials, volen defensar pam a pam els drets de la nostra classe i conquerir-ne de nous.

Prou precarietat! Fora la reforma laboral que ens volen imposar! Mai més un acord com el de SEAT! Readmissió de tots i totes ! Contractació estable i salaris dignes per a tothom! La reforma que volem, és la llei de les 35 hores; la garantia de les pensions, fer pagar els més rics! Mobilització, lluita, solidaritat...

VISCA EL 1er DE MAIG!
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [Revolta Global] Prou precarietat, no a la reforma laboral! Pels drets socials de la classe treballadora i el jovent!
28 abr 2006
Pero aquesta gent de Revolta Global es preocupa de la classe obrera? És bona noticia, creiam que solament es dedicavem als Forums Socials i al catalanisme politic. En tot cas, visca la lluita pel socialisme i la llibertat dels pobles!!
Re: [Revolta Global] Prou precarietat, no a la reforma laboral! Pels drets socials de la classe treballadora i el jovent!
28 abr 2006
Per la readmissió dels acomiadats/ades de SEAT, contra la reforma laboral, organitzem la lluita i la solidaritat

per Revolta Global [full del mes de gener]

en castellano

L'acord entre la direcció de SEAT i els representants d'UGT i CCOO al Comitè Intercentres pel qual s'acomiada a 660 treballadors/as de manera forçosa, acord afavorit pel conseller de Treball del Govern del PSC-ERC-ICV-EUiA de la Generalitat i que ha tingut les benediccions del Molt Honorable President Pascual Maragall, és una càrrega de profunditat contra els últims reductes d'ocupació estable en les grans empreses, i facilita una nova ofensiva de la patronal contra els drets i les condicions de treball del conjunt de la classe treballadora.

Les declaracions del secretari general de CCOO, Sr. Fidalgo, confirmen el pitjor dels escenaris al valorar que aquest acord ha donat una solució âmomentània i positivaâ? i que en raó de la lluita per la competència entre les empreses de l'automòbil, totes elles poden âportar a terme iniciatives similars a les de SEATâ?. Així doncs, en lloc de cridar a oposar-se a aquest tipus d'acord i solidaritzar-se amb els acomiadats/as, justifica la seva generalització, avui en les grans empreses de l'automòbil, però demà amb la mateixa âfilosofiaâ? en qualsevol altra empresa o sector laboral. Ens trobem, per tant, davant una agressió de primer ordre contra la seguretat al lloc de treball, una concessió flagrant als objectius de la Patronal en plena negociació de la âReforma laboralâ? on empresaris i govern defensen noves mesures liberalitzadores del mercat de treball, en el sentit de facilitar, entre altres objectius, l'automatisme dels acomiadaments col·lectius i l'abaratament de les indemnitzacions.

En aquesta situació, la lluita contra la Resolució i l'acord d'acomiadaments en SEAT i per la Readmissió dels 660 treballadors/as acomiadats en virtut de l'acord, i dels treballadors acomiadats per participar en accions de vaga durant el conflicte, és inseparable de la lluita contra el projecte de Reforma laboral que promou el govern i els empresaris, i de la defensa de l'estabilitat i dignitat en l'ocupació i contra la precarietat. La defensa dels drets de la classe treballadora, passa avui per estendre i generalitzar la solidaritat amb els acomiadats/as de SEAT.

Lâacord signat en SEAT trenca diversos dels principis del moviment obrer: No signar acords dâacomiadaments; No participar en la confecció directa de la llista dâacomiadaments; No ser còmplice en la discriminació per acomiadament contra les dones en general, dones embarassades, treballadors amb minusvalideses, majors de 50 anys (de molt difícil recol·locació per motiu dâafiliació sindical), per motiu de la seva afiliació sindical o per la seva militància política.

Els criteris de la multinacional per a confeccionar la llista d'acomiadaments són arbitraris, i de la seva aplicació resulten una sèrie de greus atemptats a drets fonamentals. D'assentar-se i generalitzar-se aquests procediments, la lluita contra la discriminació laboral de la dona sofrirà grans reculades, al igual que la llarga lluita per protegir i garantir els drets dels disminuïts físics. Per tant, la lluita per la readmissió dels acomiadats/as ha d'estar unida a una gran mobilització en defensa dels drets fonamentals i contra la discriminació de la dona i altres col·lectius. Cridem a les organitzacions i moviments de defensa dels drets de la dona, a les organitzacions defensores dels drets dels disminuïts, a totes les organitzacions sindicals, socials i polítiques a emprendre una vigorosa denúncia contra aquestes pràctiques retrògrades i inhumanes de la multinacional VW i de la direcció de SEAT. I a exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya lâanul·lació de la Resolució, la Readmissió dels acomiadats, la penalització de direcció de SEAT per agressió a drets fonamentals, i el cessament immediat del Conseller de Treball i Indústria Sr.Rañé i del seu equip col·laborador més immediat per la seva evident responsabilitat en la Resolució dâacomiadaments i el seu abandó en la defensa de drets laborals i humans elementals.

El fet que la Resolució d'acomiadaments es dictés després de l'acte commemoratiu sobre el balanç de dos anys de Govern Tripartit al âSaló del Tinellâ?, on el President Pascual Maragall va anunciar que la segona part del mandat seria el de el âGir socialâ?, mostra la demagògia del social-liberalisme, la pràctica real del qual contradiu als pocs dies les âbelles promeses i discursosâ?. Els propis sindicats que han signat l'acord, per a justificar-se, han retret en les fulles informatives de SEAT l'actitud del Govern de la Generalitat que, lluny de donar suport als treballadors, s'ha alineat amb la multinacional. En un govern on l'hegemonia la posseïx un partit social liberal com és el PSC, la participació en aquest d'organitzacions que es reclamen de l'esquerra transformadora com ICV i EuiA, les converteix en còmplices de les decisions governamentals anti-socials. En aquest sentit els acomiadaments en SEAT són un exemple clamorós. Els dirigents de ICV i dâEuiA han de ser honestos i constatar que no és possible un âGir socialâ? aplicant al seu torn polítiques neoliberals que afavoreixen a la patronal, i no tenen justificació per a seguir en les âpoltronesâ? de la Govern Tripartitt. Han de recobrar la seva independència d'acció i passar a l'oposició, han de condemnar sense pal·liatius l'acord i la resolució d'acomiadaments, i donar suport a la mobilització per la seva readmissió.

Els treballadors/es de SEAT van donar el dia 23 un magnífic exemple de solidaritat, al parar els tallers i oficines de SEAT de Martorell, a pesar de les amenaces de les prefectures i el clima de terror infós per un acord d'acomiadaments signat pels representants d'UGT i CCOO. En aquesta magnífica resposta, i en els crits unànims dels treballadors contra l'Acord d'acomiadaments i d'exigència de dimissió dels signants, es troba una part de l'esperança per a aconseguir la readmissió dels acomiadats/as. Altra part de l'esperança, decisiva, es troba en la pròpia voluntat d'acció dels acomiadats/as que van acordar autoorganizarse en Assemblea el passat 2 de Gener. La resta de l'esperança, per a aturar l'ofensiva de la patronal contra l'ocupació estable, digne i de qualitat, i assegurar la readmissió dels treballadors/as acomiadats de SEAT, es troba en la mobilització de tots aquells, joves, dones, treballadors, activistes en defensa dels drets socials, i en la bona gent solidària que es resisteix a descendir a la barbàrie i vol un altre món de justícia i drets.

Tots/es units/ides en suport a les iniciatives i mobilitzacions que acordi la âAssemblea d'Acomiadats/ades de SEATâ?.
Sindicat