|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : laboral |
|
[Revolta Global] Prou precarietat, no a la reforma laboral! Pels drets socials de la classe treballadora i el jovent!
|
|
|
per Revolta Global |
28 abr 2006
|
|
Declaració de Revolta Global per al 1er de maig |
|
“No firmeu!â€?, cridaven els treballadors de Renault, el juny de 1968, als dirigents sindicals que negociaven la fi de la vaga general més gran que ha conegut Europa. Ara com ara, al nostre paÃs, semblem estar molt lluny d’una vaga general. Fins i tot d’una jornada d’acció. I, encara més, d’un moviment social com el que, aquestes darreres setmanes, ha sacsejat França, obligant el govern de dretes a retirar el seu contracte precari per als joves. Però, no és pas perquè ens faltin motius per plantejar-nos, aquà també, una lluita de conjunt del moviment obrer i del jovent... Com tampoc ha perdut actualitat aquell “No firmeu!â€?, adreçat a les cúpules sindicals.
Quan se celebra el 1er de Maig d’enguany, les direccions federals de CCOO i UGT estan a punt de concloure les negociacions que, des de fa mesos i amb gran secret, porten, amb el govern del PSOE i la patronal, sobre l’enèsima reforma del mercat del treball i les pensions. Doncs bé, ja podem dir que estem davant d’una nova escomesa contra els drets de la classe obrera i contra el futur de la seva nova generació, seguint la mateixa agenda liberal, inspirada per les grans multinacionals que dirigeixen l’actual construcció europea, que ha acabat desfermant la revolta francesa.
Els termes de l’acord que s’han anat filtrant dibuixen un escenari de precarietat generalitzada: abaratiment de l’acomiadament i noves facilitats per dur-lo a terme de forma més arbitrà ria; rebaixa multimilionà ria de les cotitzacions patronals; manteniment del sistema de subcontractacions i ampliació de prerrogatives per a les empreses de treball temporal... I, pel que fa les pensions, augment, de fet, de les anualitats necessà ries per tenir-ne el gaudi i rebaixa generalitzada del seu import, exclusió d’una part de treballadors i treballadores del dret a una pensió mÃnima... amb la perspectiva de diferir l’edat de la jubilació i de potenciar els plans privats.
Aixà doncs, en un paÃs europeu com el nostre, “capdavanterâ€? pel que fa a la temporalitat, a la inestabilitat que pateix el jovent, al nombre d’accidents de treball, a les bosses de mà d’obra immigrada mantinguda en condicions d’il·legalitat, al frau fiscal i a la baixa despesa educativa i sanità ria; en un paÃs, en fi, en què el poder adquisitiu dels salaris no ha parat de caure des del 1995 – mentre es disparaven els beneficis de les grans empreses i els profits del mercat especulatiu i de la banca - i que, tanmateix, té un dels Ãndex de productivitat més baixos de la Unió... tornem a sentir el discurs sobre el necessari augment de la productivitat... a còpia de desballestar la malmesa legislació laboral i el sistema de protecció social. I ho fem sota un govern d’esquerres. Un govern que la ciutadania, farta de la prepotència d’Aznar i la seva trepa d’hereus del franquisme, va dur al poder ara fa dos anys amb l’esperança d’una vida més digna.
I, efectivament, algunes coses han canviat des d’aleshores. Zapatero va retirar les tropes de l’Iraq. Però el contingent militar espanyol segueix a l’Afganistan, i el govern pretén augmentar-ne el nombre. S’han adoptat mesures legislatives contra la violència de gènere i a favor dels drets civils dels homosexuals. Però es voten lleis educatives que mantenen els privilegis de l’ensenyament catòlic i la difusió de la religió a les escoles. Es va aturar el PHN. Però Marbella apareix com el paradigma d’una destrossa general i insostenible del territori... fent encara més insuportable la impossibilitat, per a tanta gent, d’accedir a un habitatge digne. Finalment, s’enceta un esperançador procés de pacificació al PaÃs Basc. Però, alhora, es retalla fins a l’insult la Proposta de reforma estatutà ria del Parlament de Catalunya, refusant al seu poble el dret de decidir i el dret a l’autodeterminació.
Segurament fóra més exacte parlar d’un govern social-liberal. Val a dir, més fortament vinculat, tot i el seu “tarannà â€?, a les institucions i polÃtiques del capital globalitzat que no pas a les aspiracions de la població humil que el va votar. I el mateix podrÃem dir del tripartit català que, l’endemà d’anunciar-nos la imminència d’un “gir socialâ€?, donà llum verda a l’acomiadament de centenars de treballadors i treballadores de SEAT. En tot cas, enfront de l’agitació reaccionà ria del PP com davant l’esperit de conciliació amb els interessos dels poderosos que caracteritza els dirigents del PSOE, el moviment obrer i les classes populars només tenen un camÃ: el de la mobilització.
Quan els partits d’esquerres han girat l’esquena a aquesta via, hem acabat topant-nos, com ara, amb un Estatut mesquà que no pot encabir els anhels de progrés nacional i social d’aquest paÃs, i que tan sols mereix el nostre rebuig més contundent: un “Noâ€? catalanista i d’esquerres, com inequÃvocament democrà tic i social va ser el “Noâ€? de França al Tractat de les grans corporacions. De la mateixa manera, quan els sindicats han abandonat la lluita, optant per la negociació “en fredâ€? i els arranjaments amb la patronal, ens han abocat a autèntiques infà mies, com l’acord dels 660 acomiadaments de SEAT... o com aquesta reforma laboral regressiva, davant la qual la CEOE es frega les mans, i que està a punt de ser rubricada per Méndez i Fidalgo.
Fa 75 anys, amb l’adveniment de la Segona República, el moviment obrer conqueria reconeixement i llibertats. Avui, el somni republicà batega amb una força creixent en el cor de la joventut. El futur dependrà , una altra vegada, de la capacitat de la classe treballadora i les seves organitzacions per fondre’s amb aquesta embranzida. França ens diu que vénen temps de lluita de classes, i ens hi hem de preparar. Hem de començar a aturar els peus al liberalisme i els seus estralls socials. El 1er de Maig ens convida a fer-ho cercant la unitat d’acció de les corrents i forces militants que, des dels sindicats majoritaris fins a les organitzacions alternatives i els moviments socials, volen defensar pam a pam els drets de la nostra classe i conquerir-ne de nous.
Prou precarietat! Fora la reforma laboral que ens volen imposar! Mai més un acord com el de SEAT! Readmissió de tots i totes ! Contractació estable i salaris dignes per a tothom! La reforma que volem, és la llei de les 35 hores; la garantia de les pensions, fer pagar els més rics! Mobilització, lluita, solidaritat...
VISCA EL 1er DE MAIG! |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: [Revolta Global] Prou precarietat, no a la reforma laboral! Pels drets socials de la classe treballadora i el jovent!
|
|
per Lliga Socialista Revolucionaria |
28 abr 2006
|
|
Pero aquesta gent de Revolta Global es preocupa de la classe obrera? És bona noticia, creiam que solament es dedicavem als Forums Socials i al catalanisme politic. En tot cas, visca la lluita pel socialisme i la llibertat dels pobles!! |
|
Re: [Revolta Global] Prou precarietat, no a la reforma laboral! Pels drets socials de la classe treballadora i el jovent!
|
|
per +revolta de gener |
28 abr 2006
|
Per la readmissió dels acomiadats/ades de SEAT, contra la reforma laboral, organitzem la lluita i la solidaritat
per Revolta Global [full del mes de gener]
en castellano
L'acord entre la direcció de SEAT i els representants d'UGT i CCOO al Comitè Intercentres pel qual s'acomiada a 660 treballadors/as de manera forçosa, acord afavorit pel conseller de Treball del Govern del PSC-ERC-ICV-EUiA de la Generalitat i que ha tingut les benediccions del Molt Honorable President Pascual Maragall, és una cà rrega de profunditat contra els últims reductes d'ocupació estable en les grans empreses, i facilita una nova ofensiva de la patronal contra els drets i les condicions de treball del conjunt de la classe treballadora.
Les declaracions del secretari general de CCOO, Sr. Fidalgo, confirmen el pitjor dels escenaris al valorar que aquest acord ha donat una solució “momentà nia i positiva� i que en raó de la lluita per la competència entre les empreses de l'automòbil, totes elles poden “portar a terme iniciatives similars a les de SEAT�. Aixà doncs, en lloc de cridar a oposar-se a aquest tipus d'acord i solidaritzar-se amb els acomiadats/as, justifica la seva generalització, avui en les grans empreses de l'automòbil, però demà amb la mateixa “filosofia� en qualsevol altra empresa o sector laboral. Ens trobem, per tant, davant una agressió de primer ordre contra la seguretat al lloc de treball, una concessió flagrant als objectius de la Patronal en plena negociació de la “Reforma laboral� on empresaris i govern defensen noves mesures liberalitzadores del mercat de treball, en el sentit de facilitar, entre altres objectius, l'automatisme dels acomiadaments col·lectius i l'abaratament de les indemnitzacions.
En aquesta situació, la lluita contra la Resolució i l'acord d'acomiadaments en SEAT i per la Readmissió dels 660 treballadors/as acomiadats en virtut de l'acord, i dels treballadors acomiadats per participar en accions de vaga durant el conflicte, és inseparable de la lluita contra el projecte de Reforma laboral que promou el govern i els empresaris, i de la defensa de l'estabilitat i dignitat en l'ocupació i contra la precarietat. La defensa dels drets de la classe treballadora, passa avui per estendre i generalitzar la solidaritat amb els acomiadats/as de SEAT.
L’acord signat en SEAT trenca diversos dels principis del moviment obrer: No signar acords d’acomiadaments; No participar en la confecció directa de la llista d’acomiadaments; No ser còmplice en la discriminació per acomiadament contra les dones en general, dones embarassades, treballadors amb minusvalideses, majors de 50 anys (de molt difÃcil recol·locació per motiu d’afiliació sindical), per motiu de la seva afiliació sindical o per la seva milità ncia polÃtica.
Els criteris de la multinacional per a confeccionar la llista d'acomiadaments són arbitraris, i de la seva aplicació resulten una sèrie de greus atemptats a drets fonamentals. D'assentar-se i generalitzar-se aquests procediments, la lluita contra la discriminació laboral de la dona sofrirà grans reculades, al igual que la llarga lluita per protegir i garantir els drets dels disminuïts fÃsics. Per tant, la lluita per la readmissió dels acomiadats/as ha d'estar unida a una gran mobilització en defensa dels drets fonamentals i contra la discriminació de la dona i altres col·lectius. Cridem a les organitzacions i moviments de defensa dels drets de la dona, a les organitzacions defensores dels drets dels disminuïts, a totes les organitzacions sindicals, socials i polÃtiques a emprendre una vigorosa denúncia contra aquestes prà ctiques retrògrades i inhumanes de la multinacional VW i de la direcció de SEAT. I a exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya l’anul·lació de la Resolució, la Readmissió dels acomiadats, la penalització de direcció de SEAT per agressió a drets fonamentals, i el cessament immediat del Conseller de Treball i Indústria Sr.Rañé i del seu equip col·laborador més immediat per la seva evident responsabilitat en la Resolució d’acomiadaments i el seu abandó en la defensa de drets laborals i humans elementals.
El fet que la Resolució d'acomiadaments es dictés després de l'acte commemoratiu sobre el balanç de dos anys de Govern Tripartit al “Saló del Tinellâ€?, on el President Pascual Maragall va anunciar que la segona part del mandat seria el de el “Gir socialâ€?, mostra la demagògia del social-liberalisme, la prà ctica real del qual contradiu als pocs dies les “belles promeses i discursosâ€?. Els propis sindicats que han signat l'acord, per a justificar-se, han retret en les fulles informatives de SEAT l'actitud del Govern de la Generalitat que, lluny de donar suport als treballadors, s'ha alineat amb la multinacional. En un govern on l'hegemonia la posseïx un partit social liberal com és el PSC, la participació en aquest d'organitzacions que es reclamen de l'esquerra transformadora com ICV i EuiA, les converteix en còmplices de les decisions governamentals anti-socials. En aquest sentit els acomiadaments en SEAT són un exemple clamorós. Els dirigents de ICV i d’EuiA han de ser honestos i constatar que no és possible un “Gir socialâ€? aplicant al seu torn polÃtiques neoliberals que afavoreixen a la patronal, i no tenen justificació per a seguir en les “poltronesâ€? de la Govern Tripartitt. Han de recobrar la seva independència d'acció i passar a l'oposició, han de condemnar sense pal·liatius l'acord i la resolució d'acomiadaments, i donar suport a la mobilització per la seva readmissió.
Els treballadors/es de SEAT van donar el dia 23 un magnÃfic exemple de solidaritat, al parar els tallers i oficines de SEAT de Martorell, a pesar de les amenaces de les prefectures i el clima de terror infós per un acord d'acomiadaments signat pels representants d'UGT i CCOO. En aquesta magnÃfica resposta, i en els crits unà nims dels treballadors contra l'Acord d'acomiadaments i d'exigència de dimissió dels signants, es troba una part de l'esperança per a aconseguir la readmissió dels acomiadats/as. Altra part de l'esperança, decisiva, es troba en la pròpia voluntat d'acció dels acomiadats/as que van acordar autoorganizarse en Assemblea el passat 2 de Gener. La resta de l'esperança, per a aturar l'ofensiva de la patronal contra l'ocupació estable, digne i de qualitat, i assegurar la readmissió dels treballadors/as acomiadats de SEAT, es troba en la mobilització de tots aquells, joves, dones, treballadors, activistes en defensa dels drets socials, i en la bona gent solidà ria que es resisteix a descendir a la barbà rie i vol un altre món de justÃcia i drets.
Tots/es units/ides en suport a les iniciatives i mobilitzacions que acordi la “Assemblea d'Acomiadats/ades de SEAT�. |
|
|
