Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Abril»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30    

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Sobre la presentació del referèndum
27 abr 2006
Sobre la presentació del referèndum, estic pensant aquest dies en aquesta història de la pinça.
Sobre la presentació del referèndum, estic pensant aquest dies en aquesta història de la pinça. Tot i que no acabo de trobar el sentit que li donen els diferents polítics. Penso en coses com el vot negatiu âantinacionalistaâ? (?) que promourà el que vol ser el partit âCiutadans de Catalunyaâ?. Penso també en alguna associació de catòlics, que no accepten un Estat laïc, ni lâapartat de drets i deures, entre altres coses. I imagino algun âven, ven como nosotros teníamos razón!!â? dâalguna de les veus del PP o el PSOE.

Pot ser puguin valorar que han guanyat les seves idees perquè hgui guanyat el ânoâ?. I crec que això, tot i ser una simplificació inacceptable, ajuda a qui vol un ambient ben contaminat.

No sé si hem de situar el principal problema en facilitats als mitjans per vendre enfrontaments; o perquè aquests tradicionalismes son un missatge més fàcil. Un problema dâinèrcies informatives, vicis de submissió, etc. No sé si part del problema és que parlem de fronts; i aleshores hi ha el risc de fer âfront comúâ?. Com a ciutadana, el principal entrebanc el trobo en la prepotència i fatxenderia de la majoria del representants polítics que han fet el âdebatâ?. [Més:]

Pot ser per coses com aquestes el millor sigui fer un vot pactat, nul i pactat. Un no que deixi clar que, a banda de continguts, no sâaccepta aquest âpacte dâEstatâ? (jo li dic misèria política) que sâhan muntat. Un vot que deixi clar que es tracta dâuna reclamació de sobirania, respecte, i el final de les rendes de la dictadura.

Per altra banda, em sembla que és important mantenir el valor del referèndum. Perquè sovint ens trobem que el resultat dâun referèndum es ven com una resposta a qualsevol altra cosa que no sigui la pregunta que en realitat es planteja.

No dic que no pugui ser certa o bona una interpretació, donat el cas; però segur que no a priori. I, si no, que canviïn la pregunta i deixin de marejar opinió publica, opinió publicada, i possible resposta.

El que votarem és lâEstatut de la Moncloa; el text i tràmits del que haguera hagut dâestar un nou Estatut. I sâapunten algunes possibilitats dâinterpretació de la consulta que volen fins i tot justificar ânecessitats polítiquesâ?. Algunes son impressionants; algunes tenen efectes retroactius. Un vell i pobre Estatut central. En mans de polítics, covards alguns, violents altres; i seriosos uns quants (gràcies). Així ho veig, i entenc que és un text inacceptable més enllà de continguts, opinions, declaracions i, fins i tot les bondats que pugui tenir.

També em sembla interessant que deixem de creure que només el âsíâ? és un bon resultat a qualsevol referèndum o consulta. I especialment important que no fem cas dâamenaces que ens envien des del govern central pel que fa al resultat de la consulta als ciutadans. Que canviïn el guio. O, millor encara, que es deixin de guions, i, si volen pel·lícules, que vagin al cinema.

Dâaquestes violències a que em refereixo en son exemples el âlògic final del govern catalàâ? que prediquen alguns polítics o partits (El Sr. José Blanco torna a insistir aquesta setmana). Un altre exemple és el misteri d'Artur Mas respecte a creure o no en el text: acusacions estranyes a ERC, desqualificació a qualsevol preu.

Jo diria que per aquests verals el que cal és creure en projectes; i que els texts que recullen lleis són més aviat bones o males eines. Pot ser en aquest sentit fóra bo que alguns deixin de creure tant en la Constitució del 78; i més encara amb les cegueses i barra amb que ens presenten aquestes seves creences.

A vegades ho veig tot plegat com un mal vici. Com una mostra del mal costum dâalguns representants polítics a creure que dominen tota la realitat. A vegades, però, sóc molt optimista. Perquè entenc que lâactual situació política és mostra de que ja no dominen el que en diuen l' âopinió publicaâ?. Cosa que voldria dir que els ciutadans tenim un xic dâespai per fer-nos opinió de veritat sobre els projectes polítics.

Al final crec que, entre la vanagloria de Zapatero com a âreformadorâ? dâEstatuts; el tema de la llengua i la participació de lâEstatut valencià; la ârealitat nacionalâ del projecte andalús; les patenes, pedres, amenaces i mentides; les intromissions en la política catalana, etc., poca reforma.

I penso que en mig de tantes confusions està bé mantenir visibles algunes diferencies importants. Així, com a ciutadana dels Països Catalans, em declaro contraria a lâEstatut de la Moncloa per les raons que he exposat. I, de la mateixa manera que vaig llegir i interessar-me pel text del Parlament, no penso dedicar ni un minut a la lectura del text âcepilladoâ? pel Congreso. Dâaquesta manera declaro la meva total manca de respecte a un conte ple de violències, i mostro el meu total desinterès pel manteniment del control central dels nostres projectes.

Sílvia Martínez Pérez
Amer. Girona

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more