|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : corrupció i poder : ecologia |
|
Les nuclears ? La gran imposició de la Dictadura
|
|
|
per (()) |
26 abr 2006
|
Les futures generacions tindran
la informació científica crítica
suficient i el llegat de la memòria popular
a través de la xarxa Internet per
poder-s’hi oposar. |
D’una altra banda, ni les institucions
bancà ries que van finançar les
nuclears (Eximbank, Chase Manhattan
Bank), ni les societats de capital
risc invertiran en aquest model de
producció d’electricitat si l’Estat, com
es de preveure, no es compromet a
facilitar ajuts fiscals i socialitzar pèrdues
de les elèctriques en cas d’un accident
greu o una fallida. No oblidem
que la tecnologia nuclear és una «tecnologia
d’Estat» i no una tecnologia
de mercat lliure. La prova és que el
president Bush ha promès a les elèctriques
nord-americanes ajuts equivalents
a un terç del preu del kW hora
nuclear!
La nucleocrà cia mundial i el Govern
Bush estan impulsant una nova
escalada en la construcció de reactors
per condicionar les economies europees
durant tot aquest segle. Aquesta
operació estratègica explica tanta publicitat
i tantes editorials dels diaris a
favor de la reactivació de l’energia
nuclear per frenar el canvi climà tic,
fals dilema que ja ha analitzat per a
USERDA en Josep Puig, cofundador del
Grup de CientÃfics i Tècnics per un
Futur No Nuclear (GCTPFNN).
Els inicis d’un
moviment autònom
La campanya que hem iniciat amb
el manifest «100X100 renovables»,
que està recollint un notable suport,
ja sigui en forma d’adhesions
personals i/o col·lectives, és
l’herència d’un llarg treball de milità ncia
d’un grup de pioners que
durant els anys setanta se la van jugar
enfrontant-se polÃticament als
poders fà ctics del paÃs, als partits
democrà tics pronuclears (des del PCE
de Santiago Carrillo, passant per
l’ERC d’Heribert Barrera i pel pujolisme
proatòmic) i als principals
mitjans de comunicació. Per als periodistes
que ens hi vam implicar
va significar caure en desgrà cia de
Fecsa, Hidruña i Enher i, en conseqüència,
ser persones no grates dels
consells d’administració dels mitjans
que eren dependents de la publicitat
d’aquestes societats o de la
influència dels seus directius i accionistes.
El temps, però, ens ha donat la raó
i els accidents nuclears de Three Mile
Island (1979), Txernòbil (1986) i
l’incendi de Vandellòs I (1989) van
fer capgirar l’opinió pública europea
i catalana a favor de les tesis antinuclears,
que sempre havien estat ben
documentades per cientÃfics i experts
independents i per organismes ecopacifistes
internacionals.
No oblidem que la
tecnologia nuclear és
una «tecnologia
d’Estat» i no de
mercat lliure.
T A N C A M E N T N U C L E A R ? S � , G R À C I E S !
ECOTEMA 07
USERDA #21 ABRIL 2006
DE LA NUCLEARITZACIO FRANQUISTA INICIADA EL 1972, A LA CLAUDICACIO DEL
PARLAMENT CATALA EL 1981, FINS AL COMPROMIS «ANTINUCLEAR» DEL TINELL DE 2005
El moviment antinuclear català és un dels fenòmens sociopolÃtics menys estudiat i
divulgat de la nostra història contemporà nia. El desinterès i una certa ignorà ncia
dels historiadors i dels sociòlegs i la censura, sense pal·liatius, dels mitjans de comunicació
expliquen aquesta marginació. La prova més contundent la tenim amb les
sèries documentals de TV3 sobre els darrers anys del franquisme i sobre la transició
democrà tica on hi han sortit amb més o menys objectivitat totes les organitzacions
polÃtiques, els moviments contraculturals i en defensa de la llibertat d’expressió
i fins i tot el moviment feminista. Ni una paraula, però, del moviment antinuclear
i ecologista. Es nota que una de les empreses patrocinadores d’aquests reportatges
era Endesa, propietà ria de les centrals d’Ascó i de Vandellòs.
La gran imposició de la Dictadura:
LES NUCLEARS
Trenta anys després dels
inicis de la contestació
antinuclear a Catalunya
protagonitzada pels malaurats
mossèn Miquel Redorat,
Joan Carranza (exbatlle
d’Ascó) i Carmel Biarnés des de les
terres de l’Ebre, que foren assessorats
per l’enginyer ecologista Pedro Costa
Morata i per Carlos Carrasco Muñoz
de Vera, president de l’associació ecologista
AEORMA, hem començat el
que desitjarÃem que fos el darrer
combat per la desnuclearització del
nostre paÃs.
Hem de començar per lamentar,
però, que el Pla de l’Energia de Catalunya
2006-2015, sorprenentment,
deixi el tancament definitiu prà cticament
fins el final del perÃode de vida
útil dels reactors, és a dir, més enllÃ
del 2020, quan el perÃode de vida
útil acaba el juliol de 2010 per a Vandellòs
I i l’octubre de 2001 per a Ascó
I i Ascó II.
LA GUARDIA CIVIL PROTEGINT L’ENTRADA DE LA CENTRAL NUCLEAR D’ASCÓ.11 DE MARÇ DE 1979. DETALL DE LA MANIFESTACIÓ MASSIVA EN QUÈ ES DEMANAVA EL TANCAMENT DE LES CENTRALS NUCLEARS
AMB UN LEMA EXPLÃ?CIT.
nuclears ? NO GRÀCIES |
This work is in the public domain |
|
Re: Les nuclears ? La gran imposició de la Dictadura
|
|
per v |
26 abr 2006
|
estic d´acord
algu pot, pero, explicar sino es potenciar la sobirania d´un pais la energia nuclear? |
|
Re: Les nuclears ? La gran imposició de la Dictadura
|
|
per eo |
27 abr 2006
|
...perquè l'Urani ens ve de fora. Principalment d'Austràlia, Canadà, Àfrica
i també s'acaba! ...no és pas precisament un combustible abundant i fàcil d'obtenir. El contrari, acompanya tota la qüestió militar i de contaminació radioactiva durant tot el procés de fabricació d'aquest. |
