Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat : especulació i okupació
Mamà, jo vull ser okupa
24 abr 2006
Passa-ho!
Aquest matí a primera hora he anat a l'entitat on vaig contractar la hipoteca i els he dit, textualment: "Mirin, ke a partir d'avui li passin l'import de la kuota mensual a l'Ajuntament de BCN. Ah, i la resta de rebuts ja vindré a buskar-los personalment perkè, saben kè passa, que m'instal·lo en una kasa okupa i encara no sé en kina. O sigui ke, de moment, tindré una adreça incerta. Enkantat d'haver-los konegut i ke mori el kapital".

I sap per què aquest matí he fet això? Home (i dona) és la reacció normal després de llegir que l'Ajuntament de BCN ha ofert un pis de protecció oficial i diners a uns okupes perquè abandonin un edifici en què, com és evident, s'estaven il·legalment. És la notícia que ens canvia la vida a tots (i a totes). Ciutadans (i ciutadanes), s'ha acabat arribar justet a final de mes (o no arribar-hi) per culpa del rebut de la hipoteca. Fem-nos tots okupes i a viure. I espero que amb mi vinguin, per exemple, els adjudicataris dels pisos de protecció oficial que van ser sortejats a Badalona l'any 2000. Sis anys després només saben que de 900 habitatges promesos se n'han fet 103. ¿Per què aquestes 797 parelles que encara no tenen pis han de continuar esperant pacientment que l'administració solucioni un problema que ella mateixa ha creat, oi? Au, tots a okupar i a esperar el pis de protecció oficial.

Bé, i també espero que en aquesta aventura m'acompanyin els veïns del casal okupa del carrer Sant Pere Més Baix de BCN. Ni s'imagina que contents que estan per poder suportar cada cap de setmana des de fa cinc anys macrofestes amb presència de més de mil persones. Miri si són unes trobades multiculturals que la batalla campal del passat mes de febrer va acabar amb un membre de la Guàrdia Urbana en estat de coma a causa d'una pedrada.

Vinga, va!!! Què fa encara a casa seva? Okupem-ho tot i a partir d'aquí exigim els nostres drets.

Copyright by the author. All rights reserved.

Comentaris

Re: Mamà, jo vull ser okupa
24 abr 2006
S'ha de ser una mica ignorant per fer un article com aquest. Primer informa't una mica abans d'escriure. Saps res d'aquest cas o ho has llegit a la premsa?
No saps ni de que parles nano.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
24 abr 2006
MOSSO DEL GIRONENG SEGUEIX PAGANT HIPOTECA!!
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Doncs no va pas malament el Sr. Forn, snese saber-ho pot ser que ens doni una lliçó d'insumissió fiscal. Si tothom deixés de pagar les seves hipoteques, ja ho veuríem el que passaria...
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Però qui és aquest subnormal. Ara el problema de l'especulació i la manca de pisos serà culpa dels okupes, ves a parir, si tens enveja perque tu mai t'has plantejat sortir del cercle, et refots i menja't l'hipoteca. Que facil que volen fer veure l'okupació els idiotes de sempre. De moment la vostra alternativa es plorar i dir "jo també". Almenys aquesta gent s'han plantejat una solució al seu problema arriscant pel camí moltes coses que el Iu dels pebrots ni imaginaria, pel que es veu els hi ha servit.

Això no vol dir que estigui d'acord en que s'accepti un pis de l'ajuntafems però bé, això ja és un altre debat i tampoc conec el cas.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
mira que hi ha gent ignorant...no calen paraules...
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Doncs jo amb aquest text em faig un fart de riure. És graciós com algú que se les dóna tant de mímimamant intel·lectual, o culte, o que té un poc de cultura ens ve a exhibir a indymedia la seva enveja, dons el teu text neix de tota la enveja que pugui haver parit el teu cor. A veure si és veritat que et fas okupa, i t'enfrontes als judicis que solen aguantar l'altre 99'99999999... % dels okupes al estat espanyol i dels que mai parlen els teus maleïts mass media, i 1.000 vegades maleïts siguin per silenciar les lluites socials.

PS: espero que compleixis amb tot el que dius perqué al pas que anem aquesta és la única vía que ens quedarà, sobretot als joves.

PS2: el meu text neix del rencor i el resentiment, per si no ho notes.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
oi tant ke te rao l'iu. kins kollons ara tindran mes drets akuets guarros de merda, ke kualsevol altre, per el sol fet destar tot el dia drogantse i tokanse els collons envoltat de merda.ja poden anar a tv3 a defensarse am els mestre cuní, ke no ens feu pas pensa okupes dels collons!anem a okupar algun poble abandonat, ke potser fer algo mes de servei ke aki nomes embruteu
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
oi tant ke te rao l'iu. kins kollons ara tindran mes drets akuets guarros de merda, ke kualsevol altre, per el sol fet destar tot el dia drogantse i tokanse els collons envoltat de merda.ja poden anar a tv3 a defensarse am els mestre cuní, ke no ens feu pas pensa okupes dels collons!anem a okupar algun poble abandonat, ke potser fer algo mes de servei ke aki nomes embruteu
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Jo faig una proposta fàcil: que okupi com diu i a veure que passa.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Un que paga, doncs no et queixis tant i fes-te okupa? on hi ha el problema? Que envejes que tu tinguis que sacrificar el 50% o més del teu sou per una puta hipoteca? et fa rabia potser? Doncs així es la vida, o lluita o calla.

Salut
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
I per cert, Iu Forn, crec que quan estaves escribint t'has donat conte de qui verdaderament té la culpa de que no hi hagin cases i les que hi hagin no puguin ser accesibles a tothom.
Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Escolteu..jo puc compartir o no el contingut d'aquest article, però no crec que culpi als okupes del tema inmobiliari. Penso que està plantejant una qüestió molt seriosa. A veure..es pot estar més d'acord o menys d'acord amb la ocupació i es pot estar molt sensibilitzat o poc amb el gravissim tema de la especulació inmobiliaria, però aqui o tots moros o tots cristians...jo tampoc entenc perque uns han d'aguantar tants anys d'espera per a que els entreguin uns pisos que els pertanyen per contracte amb l'ajuntament i uns altres només per ser okupes n'han de rebre un així..perque si..Jo no conec els detalls del tema, per tant agrairïa que algú que en conegui els detalls explicatius, ens informi de què ha passat en aquest cas, però escolteu, jo fa molt de temps que busco pis i m'estic en pisos de mala mort pagant una fortuna de lloguer i no veig la raó de ser d'aquesta mesura. És cert que la constitució Española diu que tots els habitants del país tenen dret a una vivenda digna, però TOTS EH...no uns quants perque si...jo soc el primer a defensar el dret dels okupes a viure com viuen i a defensar el que defensen, però entre poc i massa, que jo pensava que el que defensaven els okupes era una postura contrària als favoritismes socials, una postura contrària a la injusticia social i a les desigualtats, una postura contrària a la especulació inmobiliària al dret de TOTS I TOTES LES PERSONES a tenir una vivenda digna i assequible, i aquests casi que el que defensaven era el seu dret a tenir un sostre passant de la resta del món. De la mateixa manera que hi ha polítics que diuen que es dediquen a la política per servir al poble i en realitat només serveixen a la seva cartera, hi ha okupes que només busquen la seva vivenda. A on anirem a parar.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Precisament això demostra que aquests cabrons de polítics fan el que els hi rota dels ous amb els diners de tots. S'els ha de pressionar a ells i a les empreses i si els donen un pis millor que millor.

Als que tant critiquen, que facin alguna cosa i si no que callin la boca. Si us fot que algu aconsegueixi alguna cosa per la qual lluita es que sou uns mamons envejosos i serieu incapaços de fer res col.lectivament i pels altres.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Aquests okupes, si es certa la noticia, cosa que dubto, senzillament marquen el cami a seguir.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Per tant, el problema no està amb els okupes, està amb l'ajuntament. Tant costa entendre que el problema són ells i no els okupes?
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
JA PODEU CALLAR LA BOCA!!

L'Ajuntament ha comunicat que aquesta oferta es va fer als antics inquilins de la finca ABANS de ser okupada en concepte d'indemnització (que, per cert, vaja una merda tenint en consideració que residien allà legalment i els han fotut fora).

Així que, cansat d'argumentar amb babaus que critiquen al moviment okupa sense cap coneixement (l'autocrítica és una altra cosa)avui he decidit tirar per la via fàcil i us engego a la merda a tots/es, i a l'inutil de l'Iu més, per ser tan ruc de no fer realment això que ha dit.
Papà, jo vull ser un periodista que escriu amb tinta de bilis
25 abr 2006
jajaja! ja era hora, molt ben dit grenouille!!!! per cert, hi ha un altre llest per aquí dalt que diu que en iu fonr planteja algo molt seriós. ¿el que? ¿la seva enveja suposant que lo dels okupes fós veritat? va home va!!! treballant honradament no t'exposes a anar a la garjola com li passa al moviment okupa. Tots a okupar: la llibertat no es demana, es prén.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
aquest text del sr. forn és un article d'opinió del diari avui, per tant no cal donar més voltes, es tracta de provocar, de que se'n parli de vendre diaris
per cert, a veure si comencem a fer-nos grans i deixem d'escriure amb k, tant uns com altres, que poco respeto, diox!
Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Veig que com ja he afirmat en altres articles, Indymedia continua plena d'ignorants convençuts de la seva saviesa i de la seva coneixença profunda de la realitat. Pau...treballant honradament la gent es guanya les garrofes..tu has treballat alguna vegada? I si..la meva finalitat de vida no és anar a la presó, ho sento. Estic d'acord en que la llibertat es pren, però els arguments simplistes els reserves per a algú que estigui disposat a aguantar-los. Jo n'estic molt fart de crios que no saben del que parlen. I si és cert que el pis va ser ofert als antics amos de la finca en concepte d'indemnització, el pis és propietat legítima dels amos, no pas dels Okupes, només faltaria. N'estic fart del simplisme que corre per Indymedia. Jo no critico als Okupes, dic el que penso a través d'arguments que intento construir bé. I si els he de criticar, els critico, que conec molts okupes que duen la robeta a rentar a casa de la mama. El que hi ha aqui és molta bohemia daurada de boquilla. Aqui el que hi ha és una doble moral, una doble manera de jutjar les coses. Si aquest pis hagués estat atorgat a una familia marroquina, a una familia de subsaharians o a una familia d'homosexuals, Indymedia s'ompliria de crítiques, ara, es fa per als Okupes i com que som molt progres, ens senbla molt bé. D'acord, anem a ser realistes, a tots aquests tant favorables a la Okupació, els convido a abandonar les seves còmodes vides i a cedir el pis o casa en la que viuen amb totes les comoditats que tenen a un grup d'Okupes i aneu vosaltres amb els papis a dormir a una masia no habitada fins que us en faci fora la policia. Hi esteu d'acord? Teoritzar sobre la col.lectivització de les propietats, quan es tracta de les propietats dels altres, és moooooooooolt fàcil. Calleu la boqueta, que no sabeu el que dieu.
Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
el o la "a plorar a l'església" no ha currat regularment en la seva vida com la majoria dels que aqui s'atreveixen a fer grans afirmacions que no se sostenen per enlloc, n'estic segur. I si nois i noies, n'hi ha que treballem per mantenir la nostra vida, mira, és el que hi ha. I penseu que potser i només potser la vida no és tant simple i les persones que contracten hipoteques no ho fan amb tota l'alegria del món, però hi ha gent que ha de currar per sobreviure, no com vosaltres que escribiu des de casa amb l'ordenador pagat pel papà o com a molt com a molt per una minifeineta d'estiu de 4 o 5 setmanes..no veaaaas que pedazoooo de esfuerzooo. La vida és molt complexe i requereix d'una anàlisi moooooooolt profund i de mooolts matisos i que fugi dels essencialismes simplistes basats en la inmaduresa intel.lectual i la incapacitat de lligar dues frases seguides amb sentit i significat profunds.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Que okupi qui vulgui, que pagui qui vulgui i/o que no es el mateix, que okupi qui pugui, que pagui qui pugui.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Sembla com si aquí l'únic progressitsta que hi hagués fóssis tu -perqué el que és jo no ho sóc pas-. Ja que parles d'arguments simplistes, ¿Has sentit a parlar de la postvalúa? ¿Has sentit a parlar de la sopbreproducció? No t'en parlaré aquí per que no et penso fer de professor a canvi de res, t'agafes el capital del Karl Marx i t'ho llegeixes, amb els 5 primers capítols tindràs un bon esquema bàsic (si llegeixes a poc a poc, que la filosofia i la sociologia no són noveles),
i entendràs aixó que tant critiques amb bastanta consistència, evidenment, entenen que avui en dia ha plogut molt com per pendre-ho al peu de la lletra, recorda que Karl Marx practicament no proposa res i tot el que s'ha fet a la práctica són interpretaciona (per tant no em parlis de la URSS perqué no et contestaré).
Que hi ha fills de pijos al moviemnt okupa... pfff! segur que algun hi haurà, però aixó és explotar un tópic. Després dius que sóm simplistes, és que el teu article és directament simplista, doncs explotes un tópic -a partir d'una falsedat- ¿que esperes? ¿que et contestem amb la lluita de classes? ¿que et parlem d'economia inmobiliaria? a un article simple només s'el pot contestar amb simplitut.
Dirte finalment que estic content que m'anomenis perqué vol dir que t'he tocat la fibra i mantinc tot el que he dit. En el text es nota que has escrit l'article amb enveja i a més et dic que ens molesta molt als indígenes que pengeu aquests blogs, perqué aquest no es un espai ni
del periódico ni de l'avui. Es un espai que va en una altre direcció, hi ha tota una gent que t'agradi o no té una forma diferent a la teva de pensar -i entre ells també tenen diverses formes de pensar, no com a l'AVUI on hi ha unes línies oficials- i han montat aquest espai, on com es natural no hi ha línies oficials. Si no t'agrada no pengis les teves coses: tot el nostre rebuig es el que aconseguiràs cada cop que vinguis a posar la teva bilis en aquests racons d'internet, perqué encara que aqui pugui penjar coses qui vulgui no hi ve qualsevol. Tant les Jerc com les Jnc han posat coses de les seves aquí i els ha anat come els ha anat. ¿Encara et penses que ets diferent de la resta? ¿Encara creus que és el món el que ha de canviar?

Salut!

PS: és clar que he treballat! i pel que fa altres coses com l'autovictimisme de "si la meva finalitat no és anar a la presó" ja ni et contesto, primer entén el que s'et diu i llavors tinsràs resposta.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Que okupi qui vulgui, que pagui qui vulgui i/o que no es el mateix, que okupi qui pugui, que pagui qui pugui.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Que okupi qui vulgui, que pagui qui vulgui i/o que no es el mateix, que okupi qui pugui, que pagui qui pugui.
Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
En resposta a la teva pregunta, no només n'he sentit parlar de Marx, soc exepert en el Marxisme, he estudiat aquestes coses, per tant, poqueteas lliçons sobre aquest tema. Jo no pretenc justificar l'actual situació, però tampoc defensaré plantejaments que trobo insostenibles. Em sembla que no ets tu qui ha de determinar quin tipus d'espai és indymedia ni quin tipus d'opinions s'hi volen. Que tu només vulguis escoltar opinions d'aquestes pretesament "antisistema" és una cosa, però el món va per un altre cantó. Pel que fa als atacs personals, poquets, són dolents per la salut. No soc autovictimista, ho torno a dir, si per tu la revolució és que la gent vagi a la presó, per mi és que no hi hagi presons i que els que hi són, en surtin. I entenc perfectament el que dieu, però no se sosté. Et torno a convidar a deixar casa teva als okupes i a marxar a viure al carrer o a una casa Okupa. Parlar de col.lectivitzacions i d'Okupacions quan s'okupen les cases dels altres, és molt fàcil, però si algun dia okupen la teva segona residència, llavors en parlem sobre la realitat, que és quan les coses es compliquen. Teoritzar és molt fàcil noi, però jo, que em moc i m'he mogut bastant en aquests terrenys i estic bastant en contacte amb aquesta gent, t'asseguro que aquesta és una realitat molt més complexa del que vosaltres la pinteu des d'un idealisme arcàdic del tot irreal.
Re: Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Que okupi qui vulgui, que pagui qui vulgui i/o que no es el mateix, que okupi qui pugui, que pagui qui pugui.
Mamà, jo vull ser okupa
25 abr 2006
Acabo de llegir a la premsa un article sobre el cas d'aquests esquàters de ciutat vella que han aconseguit dos pisos. Després d'informar-me, li he de donar, NOMÉS EN PART, la raó a en Pau i disculpar-me, té part de raó en defensar aquest cas. Tot i que continuo pensant que és una forma de propietat força irregular, han pogut demostrar que portaven vivint 5 anys en dues vivendes de l'inmoble expropiat i això els ha proporcionat quelcom que l'ajuntament de Districte de Ciutat Vella anomena "drets adquirits". Em sembla legítim i moralment correcte només per la situació social complicada de les persones a qui han estat cedits. Tot i així em sembla que l'argument utilitzat pels esquaters en que afirmen literalment "hi ha persones que esperen pis de promoció social des de fa 8 anys i nosaltres n'hem obtingut dos en set mesos" no és l'argument més encertat, em sembla una provocació, i si a sobre el remates dient que "això estableix un precedent a Catalunya i a Barcelona", ja és la ostia. Està clar que és un precedent, la pregunta és quin tipus de precedent és. D'entrada és un precedent en l'establiment de desigualtat de drets i d'oportunitats d'accés a un pis de protecció oficial, cosa que no és pas bona noticia.
Re: Papà, ho sento i demano perdó, sóc molt dolent
26 abr 2006
bé, estic content de veure que tens en compte les contradiccions de la propietat privada, però només ho dius, a l'hora d'argumentar s'et veu d'un altre cantó. M'agradaria saber que proposes al respecte, doncs et justifiques a partir de lleis: com que les lleis diuen tal s'ha de fer tal, si les lleis donen la raó als okupes, akests tenen la raó. Em sembla "jo" que les coses es fan al revés, se suposa que es goberna amb les lleis i són aquestes les que han de cambiar, si en aquest país hi ha tanta okupació il·legal es per algun motiu: de marbelles n'hi ha a punta pala.

no em sembla que siguis gaire "expert" en marxisme. (jo no ho sóc però en sé una miqueta). ¿Sabies que de hi ha en la economia internacional -no en la suma de les nacionals- 30 vegades més capital especulatiu que producitu? és a dir, que mentres hi ha posem per cas un bilió que serveix per produïr -després aquesta producció també es repartirà sense ni justicia ni equitat- els altres 30 serveixen a porquets per omplirse les butxaques. De recursos per viure tots molt bé i treballant poc n'hi ha, el problema és qui té la paella pel mánec. Per cert, jo no he dit res de la revolució, sinó de la lluita de classes. La revolució és precisament un dels conceptes marxistes que requereix de més interpretació -per falta de concreció en textos originals- i per tant no m'hi mullaré aquí.

Només dir que molt sovint la legalitat esdevé la mesquinesa dels legals. Jo passo!
Mamà, jo vull ser okupa
26 abr 2006
En primer lloc jo no soc de cap "cantó" específic, jo soc jo i com qualsevol altre ésser humà, em construeixo conforme a moltes identitats dinàmiques que es van construint al llarg de la vida cosa que fa que mai acabem de ser res concret. No m'agrda que m'etiqueti gent que no em coneix, seria interessant començar a indeterminar la realitat en comptes d'etiquetar-la, no et sembla? Penso que necessites massa seguretats i respostes simples tancades per viure. Jo no defenso l'actual manera d'entendre la propietat privada, però quan parlem de la realitat, cal partir de la base de que aquest concepte, el de realitat, conté molts aspectes i és quelcom complexe que no admet solucions i respostes simples. La propietat col.lectiva és una gran idea, però molt han de canviar les coses abans d'arribar-hi. Quan parlem de qüestions socials i polítiques hem de partir de la realitat, no d'idealitzacions arcàdiques irreals que no tenen res a veure amb el que hi ha a la realitat material. Parlem sobre realitats concretes i no sobre conceptes universals, perque de discursos teòrics en sabem fer tots. Vols saber què proposo? Proposo canvis reals, viables, necessàris i possibles, però sense perdre de vista la complexitat de la realitat. Els grans canvis són i han de ser lents perque són complexos. Cal recuperar una part de les tesis comunitaristes en el sentit de retornar a una visió de la comunitat en que l'individu està més lligat a la comunitat, a reprendre i recuperar la consciència de col.lectivitat i de l'altre. Devant d'un individualisme recalcitrant que tots els joves practiquen a diari ( el..jo vaig a la meva bola i passo de tot), un individualisme instaurat per la mentalitat liberal que vol atomitzar la realitat. Parlem tant del JO i de la llibertat individual que al final ens hem acabat creient que podem viure sense lligams amb la col.lectivitat, sense dependències, sense horitzonts de sentit. Això és fals, tots som interdependents. Aquesta situació crea ambigüetats i pèrdua de sentits forts, potents. Patim un narcicisme recalcitrant, una pèrdua d'interès envers els altres i envers la societat, una pèrdua de sentits forts.

Afirmes que jo parlo de lleis. No és exacte. Jo el que dic és que cal distingir entre allò que fa són els marcs jurídics de referència en base als quals funcionem i allò que creiem que ha de ser o com creiem que les coses haurien de ser. No hem de barrejar conceptes. Tant a nivell d'Estat Español com a nivell de Nació Catalana, hi ha uns règims jurídics establerts, unes legislacions, unes normatives jurídiques i legals establertes per a cada àmbit de la vida de les persones. Això és un fet, és així. Amb més o menys encert, millors o pitjors, hi ha unes legislacions que defineixen com funciona cada àmbit i com s'ha d'administrar determinat règim de drets, de llibertats i d'oportunitats i en teoria ( i només en teoria, ja sabem que després això no és així) les legislacions es fan per tal d'aconseguir que tothom tingui els mateixos drets i les mateixes oportunitats i el lliure i igual accés a aquests drets i aquestes llibertats. Això és així. És un fet. Una altra cosa és que tots sabem que les legislacions no són les més adequades i que pràcticament totes han de ser canviades de dalt a baix començant pels estatuts i les constitucions i acabant per les ordenances municipals. I a més hi hauria d'haver algun mecanisme que permetés modificar tant les constitucions com els Estatuts més sovint per adaptar-los a la societat en tant que ens en canvi permanent. Això és així, és així com funciona, si hi ha uns procediments establerts, s'ha de seguir el procediment, que per alguna cosa s'ha establert. I et preguntaràs per que, doncs perque aquest procediment permet que totes les persones es regeixin i tinguin accés per igual als mateixos drets i llibertats sense greujes comparatius. I si la llei no funciona? Doncs es deroga seguint el procediment que en cada cas estigui estipulat i s'en fa una que respongui més i millor a les necessitats reals de la societat. Però hi ha uns procediments i a mi tampoc m'agraden, però són els que hi ha.

Jo no defenso la marbellització, al contrari, em sembla aberrant i estic plenament convençut de que s'ha de limitar dràsticament a través de procediments legals i pacífics el poder del capital i la seva capacitat de controlar la politics i per tant els drets dels ciutadans, i la Okupació com a fenòmen i com a reflexió entorn de la necessitat de fer un canvi d'arrel en el tema de la propietat ( que penso que necessita canvis molt i molt profunds en una linia marxista - pacífica)em sembla molt necessàri, molt positiu i molt interessant. Però una cosa no treu l'altra. Si l'ajuntament de Barcelona té un procediment establert que segueix tothom per a adquirir un pis de protecció oficial, aquest procediment s'ha d'aplicar per igual a tothom, sense excepcions. Per què? Per a evitar desigualtat de drets i d'oportunitats i per evitar l'aparició de greujes comparatius que només farien que generar problemes. En aquest cas concret penso que la solució adopatada és molt positiva i molt encertada, però penso que aquest principi de "drets adquirits" hauria d'haver estat legislat abans d'haver estat aplicat per tal de que d'altres persones en situacions similars, s'hi poguessin acollir. Insisteixo, en aquest cas és una bona solució, però cal deixar clar que és un cas aïllat per tal d'evitar l'aparició de greujes comparatius i de desigualtat de drets i d'oportunitats.

Pel que fa al tema dels meus coneixements sobre el marxisme soc estudiant de temes relacionats amb el pensament i estic bastant especialitzat en aquest tipus de pensadors, però res més. El que tu plantejes té a veure amb una realitat inadmisible i injusta que cal tallar d'arrel, que és l'acumulació de capital especulatiu en cada cop menys mans en detriment d'una cada cop més inmensa capa de gent que és més i més pobre, això cal acabar-ho, però té poc a veure amb la teoria marxista com a tal encara que aquesta en parli. Això té a veure amb la realitat actual, una realitat que cal canviar i molt. Sobre el tòpic de la legalitat...la legalitat és un punt de vista posat en un paper i com a tal pot estar i sovint està, equivocat, però és el que hi ha, si vols que no sigui així, implica't, passant, els dones la raó i ets tan complice com el més ric dels amos d'una multinacional.
Mamà, jo vull ser okupa
26 abr 2006
En primer lloc jo no soc de cap "cantó" específic, jo soc jo i com qualsevol altre ésser humà, em construeixo conforme a moltes identitats dinàmiques que es van construint al llarg de la vida cosa que fa que mai acabem de ser res concret. No m'agrda que m'etiqueti gent que no em coneix, seria interessant començar a indeterminar la realitat en comptes d'etiquetar-la, no et sembla? Penso que necessites massa seguretats i respostes simples tancades per viure. Jo no defenso l'actual manera d'entendre la propietat privada, però quan parlem de la realitat, cal partir de la base de que aquest concepte, el de realitat, conté molts aspectes i és quelcom complexe que no admet solucions i respostes simples. La propietat col.lectiva és una gran idea, però molt han de canviar les coses abans d'arribar-hi. Quan parlem de qüestions socials i polítiques hem de partir de la realitat, no d'idealitzacions arcàdiques irreals que no tenen res a veure amb el que hi ha a la realitat material. Parlem sobre realitats concretes i no sobre conceptes universals, perque de discursos teòrics en sabem fer tots. Vols saber què proposo? Proposo canvis reals, viables, necessàris i possibles, però sense perdre de vista la complexitat de la realitat. Els grans canvis són i han de ser lents perque són complexos. Cal recuperar una part de les tesis comunitaristes en el sentit de retornar a una visió de la comunitat en que l'individu està més lligat a la comunitat, a reprendre i recuperar la consciència de col.lectivitat i de l'altre. Devant d'un individualisme recalcitrant que tots els joves practiquen a diari ( el..jo vaig a la meva bola i passo de tot), un individualisme instaurat per la mentalitat liberal que vol atomitzar la realitat. Parlem tant del JO i de la llibertat individual que al final ens hem acabat creient que podem viure sense lligams amb la col.lectivitat, sense dependències, sense horitzonts de sentit. Això és fals, tots som interdependents. Aquesta situació crea ambigüetats i pèrdua de sentits forts, potents. Patim un narcicisme recalcitrant, una pèrdua d'interès envers els altres i envers la societat, una pèrdua de sentits forts.

Afirmes que jo parlo de lleis. No és exacte. Jo el que dic és que cal distingir entre allò que fa són els marcs jurídics de referència en base als quals funcionem i allò que creiem que ha de ser o com creiem que les coses haurien de ser. No hem de barrejar conceptes. Tant a nivell d'Estat Español com a nivell de Nació Catalana, hi ha uns règims jurídics establerts, unes legislacions, unes normatives jurídiques i legals establertes per a cada àmbit de la vida de les persones. Això és un fet, és així. Amb més o menys encert, millors o pitjors, hi ha unes legislacions que defineixen com funciona cada àmbit i com s'ha d'administrar determinat règim de drets, de llibertats i d'oportunitats i en teoria ( i només en teoria, ja sabem que després això no és així) les legislacions es fan per tal d'aconseguir que tothom tingui els mateixos drets i les mateixes oportunitats i el lliure i igual accés a aquests drets i aquestes llibertats. Això és així. És un fet. Una altra cosa és que tots sabem que les legislacions no són les més adequades i que pràcticament totes han de ser canviades de dalt a baix començant pels estatuts i les constitucions i acabant per les ordenances municipals. I a més hi hauria d'haver algun mecanisme que permetés modificar tant les constitucions com els Estatuts més sovint per adaptar-los a la societat en tant que ens en canvi permanent. Això és així, és així com funciona, si hi ha uns procediments establerts, s'ha de seguir el procediment, que per alguna cosa s'ha establert. I et preguntaràs per que, doncs perque aquest procediment permet que totes les persones es regeixin i tinguin accés per igual als mateixos drets i llibertats sense greujes comparatius. I si la llei no funciona? Doncs es deroga seguint el procediment que en cada cas estigui estipulat i s'en fa una que respongui més i millor a les necessitats reals de la societat. Però hi ha uns procediments i a mi tampoc m'agraden, però són els que hi ha.

Jo no defenso la marbellització, al contrari, em sembla aberrant i estic plenament convençut de que s'ha de limitar dràsticament a través de procediments legals i pacífics el poder del capital i la seva capacitat de controlar la politics i per tant els drets dels ciutadans, i la Okupació com a fenòmen i com a reflexió entorn de la necessitat de fer un canvi d'arrel en el tema de la propietat ( que penso que necessita canvis molt i molt profunds en una linia marxista - pacífica)em sembla molt necessàri, molt positiu i molt interessant. Però una cosa no treu l'altra. Si l'ajuntament de Barcelona té un procediment establert que segueix tothom per a adquirir un pis de protecció oficial, aquest procediment s'ha d'aplicar per igual a tothom, sense excepcions. Per què? Per a evitar desigualtat de drets i d'oportunitats i per evitar l'aparició de greujes comparatius que només farien que generar problemes. En aquest cas concret penso que la solució adopatada és molt positiva i molt encertada, però penso que aquest principi de "drets adquirits" hauria d'haver estat legislat abans d'haver estat aplicat per tal de que d'altres persones en situacions similars, s'hi poguessin acollir. Insisteixo, en aquest cas és una bona solució, però cal deixar clar que és un cas aïllat per tal d'evitar l'aparició de greujes comparatius i de desigualtat de drets i d'oportunitats.

Pel que fa al tema dels meus coneixements sobre el marxisme soc estudiant de temes relacionats amb el pensament i estic bastant especialitzat en aquest tipus de pensadors, però res més. El que tu plantejes té a veure amb una realitat inadmisible i injusta que cal tallar d'arrel, que és l'acumulació de capital especulatiu en cada cop menys mans en detriment d'una cada cop més inmensa capa de gent que és més i més pobre, això cal acabar-ho, però té poc a veure amb la teoria marxista com a tal encara que aquesta en parli. Això té a veure amb la realitat actual, una realitat que cal canviar i molt. Sobre el tòpic de la legalitat...la legalitat és un punt de vista posat en un paper i com a tal pot estar i sovint està, equivocat, però és el que hi ha, si vols que no sigui així, implica't, passant, els dones la raó i ets tan complice com el més ric dels amos d'una multinacional.
Sindicato Sindicat