|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Amb la República, sense mitificar-la
|
|
|
per Antoni Ferret |
24 abr 2006
|
|
|
Amb la Segona República sí. Per tot el que Espanya i Catalunya van aconseguir durant aquells anys, i per tal com eren justament algunes de les coses que el país necessitava, després de tants anys d'abandonament i d'inics privilegis de tota mena.
Coses com la reforma agrària, l'impuls a l'educació pública, els estatuts d'autonomia, l'augment del nivell de vida de la pagesia, el vot femení, el divorci, la secularització dels cementiris, l'ensenyament del català, la separació de l'Església i l'Estat, la reducció de l'exèrcit, etc.
Però sense fer-ne un mite. Perquè, durant la República, al llarg de l'any 1935, hi hagué uns 30.000 presos polítics, l'Estatut de Catalunya suspès, el govern de la Generalitat a la presó, molts ajuntaments suspesos, tota una sèrie de lleis derogades o mistificades i molts treballadors i pagesos represaliats. I tot això havent-hi un govern sortit d'unes eleccions lliures, i amb vot femení. I més encara: fins i tot durant el bienni d'esquerres hi hagué no sols lentituds frustrants en l'execució d'algunes lleis o projectes, i retallades quantioses a l'Estatut de Catalunya, sinó accions repressives brutals i sagnants totalment injustificades.
I sense passar-se en l'avaluació de la part bona. Perquè hi ha hagut persones, aquests dies, que, portades pel seu entusiasme i amb poca informació, han arribat a atribuir a la República el sufragi universal. (El sufragi universal és de la Revolució de Setembre de 1868, perdut en la seva fallida i recuperat alguns anys després.)
Sense mitificar-la, doncs. Considerant-la, a pesar de tot, com un pas endavant històricament importantíssim que podria haver estat —i hauria d'haver estat— per al nostre país.
I sense considerar que la «Tercera República», tan sols pel fet de ser-ho, o d'existir, hagués de ser una panacea. Per fet de ser república seria més racional que una monarquia, això sí. Però, si la gent votava malament —com tan sovint ho fa—, hi hauria mals governs igual, i mala política, i les coses anirien més o menys malament.
I, com que la lluita per la República exigiria un esforç enorme i una profunda divisió d'Espanya, potser més val lluitar —i dividir-la, si cal— per una política social en treball, habitatge, pensions, etc.
Antoni Ferret
http://llengcat.com/aferret |
This work is in the public domain |
|
Re: Amb la República, sense mitificar-la
|
|
per Sí |
25 abr 2006
|
|
Sobre tot si aquesta "política social" la gestiona la santa "mare" església, veritat, amic Ferret. |
|
Re: Amb la República, sense mitificar-la
|
|
per . |
25 abr 2006
|
> (El sufragi universal és de la Revolució de Setembre de 1868)
Eso será si consideramos que el sufragio universal empieza cuando votan todos los hombres y ninguna mujer. Si el sufragio universal incluye a todas las personas adultas, es un logro de la república y, en particular, de Clara Campoamor. |
|
Re: Amb la República, sense mitificar-la
|
|
per Ep |
26 abr 2006
|
L'amic Ferret, que es un bon clericalista catòlic apostòl.lic romà, considera implícitiament com univers decisori al gènere masculí segons defineix la santa mare església, d'aquí li ve la data no pas errada de situar el sufragi universal al 1868, quan efectivament es va assolir per tots els varons.
Amunt el cardenal Ferret. |
|
Re: Amb la República, sense mitificar-la
|
|
per Sí |
26 abr 2006
|
|
La II República va cometre l'osadia de ficar-s'hi amb l'Esglèsia...i es clar, ells van tenir que defensar-s'hi i ho van fer donant la gràcia del seu beneit deu al Generalísimo. |
