|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Lluita 248
|
|
per PSAN
Correu-e: psan ARROBA psan.net (no verificat!) |
24 abr 2006
|
|
Lluita 248. Fem via pròpia cap a la independència! |
Lluita 248 - Estatuts a Catalunya, autodeterminació a Euskadi
> Editorial
L’administració de l’aparell de poder anomenat estat espanyol li correspon actualment al PSOE. No és cosa nova que els partits socialdemòcrates s’identifiquen més amb aquesta funció (de defensa de l’estat burgès) que no pas amb els interessos de la classe treballadora que diuen representar. Per això es diu que el PSOE actua «amb sentit
d’estat», és a dir, al servei de l’estat. En conseqüència, per sobre de qualsevol mínima possibilitat unificadora i alliberadora de les nacions oprimides per aquest estat, pacta amb la dreta l’aprovació d’uns estatuts d’autonomia que reforcen l’estat i perjudiquen les nacions. El
pacte del PSOE amb el PP, al País Valencià, i amb CiU, al Principat, respon exactament a això: s’estimen més uns països catalans separats, en mans de la dreta i espanyolitzats que no lleugerament units, d’esquerres i catalanistes.
És evident que, per a Euskadi, voldrien el mateix, mitjançant el pacte amb UPN a Navarra i amb el PNB a les Bascongades. Tanmateix, allà hi ha un gruix important de població, esperonat per una organització armada, que no està disposada a jugar el joc de les autonomies divisionàries i
subalternes, i que vol el reconeixement de la seva territorialitat nacional i del dret d’autodeterminació pertinent. Això fa que hi sigui impossible d’aplicar el programa de l’estat espanyol.
A Catalunya, vàrem tenir també un esperó semblant, durant la dècada dels 80, que va contribuir poderosament al creixement de l’independentisme sociològic. Avui, desapareguda Terra Lliure, es manté creixent el contingent de població que vol la independència i, per tant, la nostra via no pot ser-hi una altra que refusar el joc de les autonomies divisionàries i subalternes i mantenir-nos ferms i dignes en la defensa de l’àmbit territorial i humà de la nostra nació i del
nostre dret a l’autodeterminació. A Europa, quan en una nació sense estat s’arriba a un alt percentatge de població que vol això sense claudicacions, els estats constituïts es veuen forçats a pactar-hi alguna sortida. I, en aquests casos, no hi ha altra sortida que la democràtica de la lliure decisió del poble afectat.
http://psan.net/lluita/index.php |
This work is in the public domain |
