Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
El complexe de Nostradamus en alguns "ecologismes"
21 abr 2006
Aquests dies s'estan fent jornades informatives per tot el país molt interessants sobre la qüestió de les energies i del problema seriós que s'està plantejant ja entorn d'aquest tema. Vull començar dientque considero molt interessant que es facin jornades serioses com aquestes per a informar a les persones sobre realitats que podrien arribar a donar-se, ni que sigui parcialment. M'agradaria però fer unes consideracions:

En primer lloc m'agradaria felicitar a les persones que participen a Indymedia especialment els que s'autoproclamen ecologistes portadors de veritats revelades que tots hem d'escoltar i assumir per tal d'evitar que el món s'acabi. Em sorprèn la quantitat de gent que sap coses i que afirma saber-ne moltes entorn de qualsevol cosa i especialment sobre aquest tema. Ho dic perque hi ha gent molt atrevida que fa afirmacions molt grosses de molt dubtosa fonamentació. Llegir 4 llibres i 5 articles o 10, tant se val, no converteix ningú en un expert en res i m'agradaria que alguns i algunes fossin més humils i pensesin una mica més les coses que afirmen abans de dir-les, pensesin si coneixen prou bé aquestes realitats, pensesin si coneixen el significat real de les paraules que utilitzen i si són capaços de lligar dues frases seguides que se sostinguin i que tinguin algun sentit.


Penso que hi ha gent que s'atreveix a dir moltes coses i si a aquestes persones els demanessim que definissin tal o cual concepte i que posesin en relació tota una cadena de conceptes sobre aquest o qualsevol altre tema, el més segur és que fossin totalment incapaços de fer-ho. I no dic que jo sigui capaç ni que sàpiga més que ningú, al contrari, jo sé ben poques coses, no conec veritats absolutes i devant d'aquesta quantitat enorme de gent que es veu capacitada per parlar de qualsevol tema, jo prefereixo la prudència de l'ignorant.

En segon lloc voldria fer una reflexió a aquests que parlen en termes moderns del concepte en lletres majúscules de "NATURALESA". El pensament modern es diferencia del postmodern entre d'altres aspectes perque els moderns utilitzen grans conceptes universals, absoluts i inamovibles per parlar com "LA RAÓ", "LA VERITAT", "EL SABER", "EL CONEIXEMENT", etc i els postmoderns reaccionen afirmant que la realitat no es construeix en base a aquests conceptes tant grossos si no en base a un texit relatiu, mobil, voluble, en canvi permanent i de gran complexitat de termes dinàmics en lletres minúscules. En front de "LA IGUALTAT" ells proclamen la diferència i la diversitat. Aquest concepte que alguns ecologistes proclamen constantment de "LA NATURALESA" és una idea irreal, idílica, cultural. Mai ha existit aquesta naturalesa de la que parlen. Aquesta naturalesa que sembla que evoqui els paisatges romàntics i les platjes idíliques de sorra verge i aigues cristalines i selves frondoses, aquesta idea correspòn a la idea contractualista de Rousseau entre d'altres. La idea d'un estat de naturalesa en que tots els éssers humans i no humans són lliure i iguals, no hi ha propietats ni baralles i tots viuen en harmonia entre ells i amb el seu entorn natural, és un plantejament teòric que fèia Rousseau per parlar de com es construeixen les societats en base al que ell anomenava "EL CONTRACTE SOCIAL" en base al qual tots els éssers es posaven d'acord per a establir unes normes de convivència que és la societat i que segons Rousseau era el que corrompia a les persones. Segons ell en aquest estadi idílic però teòric i irreal de naturalesa els homes són bons, és la societat el que els corromp. I que no se m'entengui malament, em considero molt pròxim a les tesis de l'ecologisme, però soc un defensor del mediambient i de la seva preservació contra molts "ecologismes" d'estar per casa que no saben de què parlen. Per parlar d'aquests temes s'ha de saber molt de ciència, de biologia, d'història, d'antropologia, de geologia, de geofísica, etc.


No voldria ara que se m'entengués malament, però saben alguns d'aquests ecologistes que la erupció d'un volcà pot provocar efectes contaminants de l'atmosfera tant o més greus que 100 anys d'us dels cotxes? Jo soc usuari de la bicicleta i no tinc carnet de conduir, però penso que si es llegeix una mica, potser valdria la pena pendre en consideració la idea de que el concepte de "NATURALESA" està més a prop del plantejament Darwinista que del de Roussseau.

En tercer lloc i per acabar, m'agradaria per tant, que poguessim construir un ecologisme en positiu amb arguments fonamentats en idees basades en fets reals i no en idealitzacions fictícies d'una idea de naturalesa que mai ha existit enlloc, un ecologisme conscient dels problemes però amb un ànim responsable de construir solucions viables i realistes i per tant es deixés de banda aquest ecologisme que al meu entendre pateix un greu complexe de Nostradamus. M'explico. No necessitem un ecologisme que ens vengui veritats substantives, eternes i inamovibles de caire catastrofista i per tant simplista, que pretengui que la realitat és tant simple que el món s'acabarà demà i la cosa serà tant dràstica que serà com si de golpe i porrazo algú pitjés botó, com els de la llum i tot s'acabés. De debò ens creuen tant estúpids? Tant simple es pensen que és la realitat? No necessitem ecologistes que ens venguin que són posseïdors d'una veritat clarissima i que la resta de mortals som estúpids cecs i incapaços a qui han d'il.luminar amb el seu discurs per a que poguem salvar la vida i salvar al planeta, en cas contrari, estem condemnats de la mateixa manera que ho estan els qui no escolten i segueixen el discurs del cristianisme.

Sense voluntat d'ofendre, però crec que certa manera d'entendre l'ecologisme i per tant alguns o molts "ecologistes" necessiten reflexionar molt en profunditat sobre el que afirmen. Un "presumpte" ecologista em criticava temps enrere que els que critiquem el discurs ecologista vivim en una situació on es dissocien dos conceptes, el que la realitat és i el que nosaltres voldriem que fos. Amic ecologista, significa això que pretens que tu has copçat la realitat en tota la seva inmensitat i complexitat? Et plantejaré uns quants dubtes i tu m'il.lumines a mi, a un pobre ignorant, què és la realitat? Es pot copçar la realitat? Com l'has copçada? Has seguit el mètode empirista o el racionalista? Si has copçat l'autèntic ser de la realitat, dirigeix-te urgentment a la facultat de filosofia més pròxima i parla amb els catedràtics per a que no continuin amb les classes i il.lumina'ls amb el teu discurs, ho dic perque la filosofia porta més de 2000 anys treballant sobre la idea de copçar la realitat i fins ara ningú ho havia aconseguit, per tant, tu que has aconseguit tant gran proesa, ensenya'ns el que has aconseguit, il.lumina'ns, penso que hauries de mostrar-nos el camí. Tu deus voler dir, sarcasmes a banda, que els qui no ens creiem un discurs que no és ecologista si no simplista tremendista, no veiem la realitat segons el teu punt de vista que tu en un exercici d'arrogància has convertit en "LA REALITAT". Una mica d'humiltat per favor.

I com que no vull que ningú tergiversi les meves paraules, vull dir que em considero seguidor i simpatitzant i conscient dels clars i enormes problemes energètics i medioambientals que ja tenim, però lluny de voler transmetre una idea catastrofista que deixo per l'església, penso que hem de buscar solucions reals, possibles, viables i en positiu per a crear una cultura diferent, un pensament diferent i un model energètic i de vida diferent i millor, però des del sentit de la responsabilitat, la reflexió constant i profunda i el sentit de la realitat.

This work is in the public domain

Comentaris

de nostradamus a sant malaquies
21 abr 2006
Be "pensador" tu que reclames tanta humilitat als 1ui han llegit 4 llibres i 10 articles et podríes aplicar la lliçó .... i en lloc d'alliçonar-nos sobre la necessaria humilitat i les bondats del pensament postmodern llegir-te 8 llibre i 20 articles i donar-nos alguna raó referent algun tema concret (per exemple l'energia que cites i no desenvolupes) en lloc de dedicarte a usar les idees "grosses" contre d'altres sense ni tan sols argumengtar contra el que diuen (de concret)... existeix la REALITAT??
El complexe de Nostradamus en alguns "ecologismes"
21 abr 2006
Com ja he dit des del principi de l'article, jo desconec aquests temes, he llegit llibres i articles sobre el tema, però no em considero prou preparat per a pronunciar-me, prefereixo esperar a saber-me una mica preparat. I em sembla que he argumentat prou bé i de forma prou elaborada genèricament (ja que no conec prou bé el tema com per confrontar arguments concrets) sobre el tema. I sobre la última pregunta, és la gran pregunta de la història del pensament. No ho sé, no ho tinc clar, donaria per molt el tema, concretament per més de 2000 anys d'història del pensament que per molts "Nostradamus de l'ecologisme" s'acabarà d'aqui a poquet i tots estem condemnats si no escoltem les seves veritats revelades.
Re: El complexe de Nostradamus en alguns "ecologismes"
21 abr 2006
No et dire pas que des de posicions ecologistes no hi hagi aquest tipus de deries que tu plantejes. Hi son.
Pero em sembla paradigmatic la teva fixacio pels predicadors de veritats revelades. Precisament la principal veritat revelada, dogma de fe intocable, es que l'unic desenvolupament (desenvolupament?) possible es el que, mes cap aqui o mes cap alla, imposa el capitalisme (es a dir, la presa de decisions economiques que afecten a l'entorn i a tothom per part de quatre) des de fa 200 i pico d'anys. Aquesta mena de critica a un pensament determinat-"tot el que vagi en contra la 'normalitat' es dogmatic, messianic, etc- no es pas gens nou. Em podriem trobar exemples en forces epoques (per exemple, en la historia del catolicisme contra tota mena de dissidencies n'esta plegat).
El postmodernisme com a corrent de pensament ha estilat molt aquest tipus de plantejaments. Essent a mes un cau de neoconservadors mes o menys camuflats que, paralelament al triomf de la dreta neoliberal arreu, s'encarregava de desautorizar qualsevol tipus d'alternativa al sistema. Tot aixo disfressat amb aquesta mena de pseudorelativisme que seria incapaç de fer creixer una patata d'un hort per poder bullir-la i posar-la al plat a taula... Com a corrent de pensament es fonamentalment tant reaccionaria com cert relativisme que va acompanyar l'ascens del feixisme i el nazisme.

Dit aixo, no s'ha de ser pas un setciencies per veure que l'incidencia d'elements contaminants generats per un determinat tipus de desenvolupament huma sobre el medi augmentar exponencialment els darrers 200 anys.

Per A o per B, un s'en fa molt mes conscient per la part que correspon, quan s'ha nascut en un medi rural d'aquest pais fa 40 anys i ha vist com es desballesta el territori, es destrueixen entorns on les persones eren nomes un element mes ...per fer passar carreteres, linies d'electricitat, abocadors, etc. Com en 20 i pico d'anys grans arees del pais han estat cremades. Com zones d'aiguamolls o properes han estat edificades, algunes amb blocs de pisos de 8 plantes o mes. Com alguns rius son cloaques. Etc.

Tot plegat, en un mon on per mes que es parla de canvis climatics i forats de la capa d'ozo des de la mes estrica ciencia -aquesta que els aborregats postmoderns semblen ignorar- la humanitat sembla obcecada a continuar deixant que quatre ens portin a un colapse, on uns quans lustres despres de Txernobil continuem escrivint a 100 o 200 quilometres de 3 reactors nuclears amb una elevada perillositat -la coneguda- i on un govern amb suposada presencia ecologista mira cap un altre costat...
El complexe de Nostradamus en alguns "ecologismes"
22 abr 2006
Deus haver llegit molt per afirmar amb aquesta contundència i claretat que persones com Foucault, Derrida o Kundera són reaccionaris, a mi em sembla que el seu plantejament en el seu moment va ser força revolucionari. Tot i així respecto la teva opinió. Com dèia Indymedia és ple de gent que fa afirmacions força altisonants..deu ser que saben molt...jo..sé menys coses, què voleu que us digui.

Sobre això que afirmes de que

"Pero em sembla paradigmatic la teva fixacio pels predicadors de veritats revelades. Precisament la principal veritat revelada, dogma de fe intocable, es que l'unic desenvolupament (desenvolupament?) possible es el que, mes cap aqui o mes cap alla, imposa el capitalisme (es a dir, la presa de decisions economiques que afecten a l'entorn i a tothom per part de quatre) des de fa 200 i pico d'anys. Aquesta mena de critica a un pensament determinat-"tot el que vagi en contra la 'normalitat' es dogmatic, messianic, etc- no es pas gens nou. Em podriem trobar exemples en forces epoques (per exemple, en la historia del catolicisme contra tota mena de dissidencies n'esta plegat)."

em sembla una afirmació molt curiosa perque com ja he dit no escric des de postures procapitalistes ni antiecologistes. Estic totalment d'acord en que el capitalisme desacredita tots els moviments dignes que li poden fer ombra, però jo he afirmat per activa i per passiva que no és aquesta la meva postura. És totalment cert que la raó instrumental, el calcul conseqüencialista especialment en el terreny econòmic en el sentit de reduïr la realitat a un calcul cost-benefici, és un error enorme perque tot es converteix en una mercaderia que té un preu i es pot comprar i vendre i que aquest no és un bon model, és cert, en cap moment ho he negat en els meus escrits, ni n'he fet apologia, només faltaria.

Per altra banda em fixo en que afirmes això:

"Dit aixo, no s'ha de ser pas un setciencies per veure que l'incidencia d'elements contaminants generats per un determinat tipus de desenvolupament huma sobre el medi augmentar exponencialment els darrers 200 anys.

Per A o per B, un s'en fa molt mes conscient per la part que correspon, quan s'ha nascut en un medi rural d'aquest pais fa 40 anys i ha vist com es desballesta el territori, es destrueixen entorns on les persones eren nomes un element mes ...per fer passar carreteres, linies d'electricitat, abocadors, etc. Com en 20 i pico d'anys grans arees del pais han estat cremades. Com zones d'aiguamolls o properes han estat edificades, algunes amb blocs de pisos de 8 plantes o mes. Com alguns rius son cloaques. Etc."

La primera part és certa, determinat tipus de "desenvolupament tecnològic humà" és altament nociu per a les pròpies persones i per l'entorn natural, però insisteixo, la idea d'un entorn natural en que l'home és un més...aquesta idea és falsa, en el llibre del Gènesi, 1 5-27, diu el següent:

"Déu digué: Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva mena: bestiar, rèptils i animals feréstecs segons la seva mena. I així fou. Déu va fer els animals feréstecs de la terra segons la seva mena, el bestiar segons la seva mena, i tots els rèptils de la terra segons la seva mena. Déu veié que això era bo.

Aleshores Déu digué: Fem l'home a imatge nostra, segons semblança nostra, i que senyoregi sobre els peixos del mar, sobre els ocells del cel, sobre el bestiar, sobre tots els animals feréstecs i sobre tots els rèptils que s'arrosseguen per la terra.

Déu creà lhome a imatge seva, a imatge de Déu els creà: els creà home i dona."

I si..és un text replet de veritats revelades i pot semblar contradictòri que l'esmenti. Teniu raó, però no és aquest l'especte que vull remarcar, si no un altre. Aquest text porta escrit com a mínim 2000 anys i ja hi apareix la idea d'un ésser humà entès en perspectiva d'un prejudici antropocentrista, és a dir que pretén que nosaltres, en tant que éssers humans, veiem la realitat des de la nostra perspectiva d’éssers humans. Ens considerem aliens a coses i animals, ens veiem al cim d’una evolució que ens situa en un punt privilegiat al marge del món animal i en una postura dominant que ens permet disposar de la natura i del regne animal com ens vingui de gust. Aquest text del llibre del Gènesi ja presenta una idea d'home situat al cim de la creació i que per tant no és igual que el seu entorn, no és un ésser més com planteja l'anterior participant. El que vull dir és que la idea d'home com a ésser superior que pot disposar de la naturalesa com vulgui, és una idea cultural que fa més de 2000 anys que funciona i canviar-la és necessari, però no es farà en dos dies ni en dos anys ni en 20. Cal reflexionar a fons sobre aquestes qüestions.
El complexe de Nostradamus en alguns "ecologismes"
22 abr 2006
Sobre aquesta afirmació, ningú la nega, seria o implicaria negar una realitat evident.

"Tot plegat, en un mon on per mes que es parla de canvis climatics i forats de la capa d'ozo des de la mes estrica ciencia -aquesta que els aborregats postmoderns semblen ignorar- la humanitat sembla obcecada a continuar deixant que quatre ens portin a un colapse, on uns quans lustres despres de Txernobil continuem escrivint a 100 o 200 quilometres de 3 reactors nuclears amb una elevada perillositat -la coneguda- i on un govern amb suposada presencia ecologista mira cap un altre costat..."

La meva voluntat en escriure aquest text no és promoure aquest "mirar cap a un altre costat" si no un "mirar cap al mateix costat d'una altra manera". Espero que es pugui entendre així i que ningú tergiversi les meves paraules per convertir-les en un atac contra l'ecologisme en lletres majúscules des de postures un pel victimistes que recorden a les de l'església quan algú qüestiona els seus procediments.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more