|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: ecologia |
|
El final de l'era del petroli barat, divendres 21 a les 16 hores
|
|
|
per 187548 |
20 abr 2006
|
EL FINAL DE L'ERA DEL PETROLI BARAT
Pati Manning, Montalegre, 7, Barcelona. Divendres 21 d’abril de 16.00 a 21.30 hores.
Jornada convocada pel Centre de Treball i Documentació |
EL FINAL DE L’ERA DEL PETROLI BARAT
La nostre dependència del petroli és enorme i fa molt vulnerables les nostres economies. Depenem del petroli no sols per als desplaçaments i el comerç, sinó també per a la producció –degut a la divisió territorial del treball—, incloent-hi la producció alimentària. El petroli representa prop del 40% de tota l’energia consumida al món i més del 90% de l’energia del transport.
Si escasseja i/o puja de preu substancialment (com és segur que passarà tard o d’hora) sense que s’hagi preparat la transició energètica, es poden produir desordres importants: inflació, recessió, caresties diverses, col·lapses d’empreses o sectors sencers de la producció... Modificar el model energètic és molt costós i no es pot fer d’un dia per l’altre, i tampoc sabem si trobarem alternatives que proporcionin la quantitat d’energia per continuar fent funcionar l’actual sistema de vida, que tanta energia malbarata. El pas a l’hidrogen, als biocarburants i a les fonts renovables està subjecte a múltiples incerteses. Tot això comportarà previsiblement una intensificació de la lluita de classes i altres conflictes, no sols distributius.
Els governs i els partits han de preveure els diferents escenaris possibles i preparar-se per donar-hi solucions. També els sindicats i, en general, el moviment obrer i pagès, així com les universitats i els centres de recerca. I tota la ciutadania en general. L’aprenentatge social de la transició energètica serà un procés costós i probablement traumàtic: requereix un gran debat social previ, un canvi cultural profund. No podem esperar més a plantejar-nos el problema i a endegar una acció social-cultural de llarg abast, si no volem quedar al marge dels trasbalsos inevitables que vindràn, amb riscos de regressions socials potser molt greus.
Caldria pensar cap on anem, com cal orientar la nostra acció social i política per reorganitzar la societat sobre bases más sostenibles i justes. És una oportunitat per repensar el model de socialisme que podria resultar viable i per combatre a fons l’ultraliberalisme, que, amb l’eliminació dels mecanismes d’intervenció pública, serà un obstacle a qualsevol solució constructiva i equitativa. El canvi de model tècnic i energètic –que comportarà, entre altres coses, una previsible reducció del nostre consum de recursos—hauria de ser una ocasió per plantejar un canvi de model de societat i recuperar hegemonia cultural per als valors democràtics i igualitaris.
Intervindran
16.00 hores
Mariano Marzo
Quines previsions es poden fer sobre l’esgotament del petroli i l’evolució del seu preu?
18.00 hores
Miquel Muñiz
La difícil transició cap a les alternatives al petroli: el cas del Pla de l’Energia de Catalunya (2006 – 2015)
19.30 hores
Enric Tello
Implicacions socials i polítiques del final de l’era del petroli barat. Cap a un canvi de model social? |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Els ecologistes, el problema energètic i el complexe de Nostradamus
|
|
per Pensador |
21 abr 2006
|
Considero molt interessant que es facin jornades serioses com aquestes per a informar a les persones sobre realitats que podrien arribar a donar-se, ni que sigui parcialment. M'agradaria però fer unes consideracions:
En primer lloc m'agradaria felicitar a les persones que participen a Indymedia especialment els que s'autoproclamen ecologistes portadors de veritats revelades que tots hem d'escoltar i assumir per tal d'evitar que el món s'acabi. Em sorprèn la quantitat de gent que sap coses i que afirma saber-ne moltes entorn de qualsevol cosa i especialment sobre aquest tema. Ho dic perque hi ha gent molt atrevida que fa afirmacions molt grosses de molt dubtosa fonamentació. Llegir 4 llibres i 5 articles o 10, tant se val, no converteix ningú en un expert en res i m'agradaria que alguns i algunes fossin més humils i pensesin una mica més les coses que afirmen abans de dir-les, pensesin si coneixen prou bé aquestes realitats, pensesin si coneixen el significat real de les paraules que utilitzen i si són capaços de lligar dues frases seguides que se sostinguin i que tinguin algun sentit. Penso que hi ha gent que s'atreveix a dir moltes coses i si a aquestes persones els demanessim que definissin tal o cual concepte i que posesin en relació tota una cadena de conceptes sobre aquest o qualsevol altre tema, el més segur és que fossin totalment incapaços de fer-ho. I no dic que jo sigui capaç ni que sàpiga més que ningú, al contrari, jo sé ben poques coses, no conec veritats absolutes i devant d'aquesta quantitat enorme de gent que es veu capacitada per parlar de qualsevol tema, jo prefereixo la prudència de l'ignorant.
En segon lloc voldria fer una reflexió a aquests que parlen en termes moderns del concepte en lletres majúscules de "NATURALESA". El pensament modern es diferencia del postmodern entre d'altres aspectes perque els moderns utilitzen grans conceptes universals, absoluts i inamovibles per parlar com "LA RAÓ", "LA VERITAT", "EL SABER", "EL CONEIXEMENT", etc i els postmoderns reaccionen afirmant que la realitat no es construeix en base a aquests conceptes tant grossos si no en base a un texit relatiu, mobil, voluble, en canvi permanent i de gran complexitat de termes dinàmics en lletres majúscules. En front de "LA IGUALTAT" ells proclamen la diferència i la diversitat. Aquest concepte que alguns ecologistes proclamen constantment de "LA NATURALESA" és una idea irreal, idílica, cultural. Mai ha existit aquesta naturalesa de la que parlen. Aquesta naturalesa que sembla que evoqui els paisatges romàntics i les platjes idíliques de sorra verge i aigues cristalines i selves frondoses, aquesta idea correspòn a la idea contractualista de Rousseau entre d'altres. La idea d'un estat de naturalesa en que tots els éssers humans i no humans són lliure i iguals, no hi ha propietats ni baralles i tots viuen en harmonia entre ells i amb el seu entorn natural, és un plantejament teòric que fèia Rousseau per parlar de com es construeixen les societats en base al que ell anomenava "EL CONTRACTE SOCIAL" en base al qual tots els éssers es posaven d'acord per a establir unes normes de convivència que és la societat i que segons Rousseau era el que corrompia a les persones. Segons ell en aquest estadi idílic però teòric i irreal de naturalesa els homes són bons, és la societat el que els corromp. I que no se m'entengui malament, em considero molt pròxim a les tesis de l'ecologisme, però soc un defensor del mediambient i de la seva preservació contra molts "ecologismes" d'estar per casa que no saben de què parlen. Per parlar d'aquests temes s'ha de saber molt de ciència, de biologia, d'història, d'antropologia, de geologia, de geofísica, etc. No voldria ara que se m'entengués malament, però saben alguns d'aquests ecologistes que la erupció d'un volcà pot provocar efectes contaminants de l'atmosfera tant o més greus que 100 anys d'us dels cotxes? Jo soc usuari de la bicicleta i no tinc carnet de conduir, però penso que si es llegeix una mica, potser valdria la pena pendre en consideració la idea de que el concepte de "NATURALESA" està més a prop del plantejament Darwinista que del de Roussseau.
En tercer lloc i per acabar, m'agradaria per tant, que poguessim construir un ecologisme en positiu amb arguments fonamentats en idees basades en fets reals i no en idealitzacions fictícies d'una idea de naturalesa que mai ha existit enlloc, un ecologisme conscient dels problemes però amb un ànim responsable de construir solucions viables i realistes i per tant es deixés de banda aquest ecologisme que al meu entendre pateix un greu complexe de Nostradamus. M'explico. No necessitem un ecologisme que ens vengui veritats substantives, eternes i inamovibles de caire catastrofista i per tant simplista, que pretengui que la realitat és tant simple que el món s'acabarà demà i la cosa serà tant dràstica que serà com si de golpe i porrazo algú pitjés botó, com els de la llum i tot s'acabés. De debò ens creuen tant estúpids? Tant simple es pensen que és la realitat? No necessitem ecologistes que ens venguin que són posseïdors d'una veritat clarissima i que la resta de mortals som estúpids cecs i incapaços a qui han d'il.luminar amb el seu discurs per a que poguem salvar la vida i salvar al planeta, en cas contrari, estem condemnats de la mateixa manera que ho estan els qui no escolten i segueixen el discurs del cristianisme.
Sense voluntat d'ofendre, però crec que certa manera d'entendre l'ecologisme i per tant alguns o molts "ecologistes" necessiten reflexionar molt en profunditat sobre el que afirmen. Un "presumpte" ecologista em criticava temps enrere que els que critiquem el discurs ecologista vivim en una situació on es dissocien dos conceptes, el que la realitat és i el que nosaltres voldriem que fos. Amic ecologista, significa això que pretens que tu has copçat la realitat en tota la seva inmensitat i complexitat? Et plantejaré uns quants dubtes i tu m'il.lumines a mi, a un pobre ignorant, què és la realitat? Es pot copçar la realitat? Com l'has copçada? Has seguit el mètode empirista o el racionalista? Si has copçat l'autèntic ser de la realitat, dirigeix-te urgentment a la facultat de filosofia més pròxima i parla amb els catedràtics per a que no continuin amb les classes i il.lumina'ls amb el teu discurs, ho dic perque la filosofia porta més de 2000 anys treballant sobre la idea de copçar la realitat i fins ara ningú ho havia aconseguit, per tant, tu que has aconseguit tant gran proesa, ensenya'ns el que has aconseguit, il.lumina'ns, penso que hauries de mostrar-nos el camí. Tu deus voler dir, sarcasmes a banda, que els qui no ens creiem un discurs que no és ecologista si no simplista tremendista, no veiem la realitat segons el teu punt de vista que tu en un exercici d'arrogància has convertit en "LA REALITAT". Una mica d'humiltat per favor.
I com que no vull que ningú tergiversi les meves paraules, vull dir que em considero seguidor i simpatitzant i conscient dels clars i enormes problemes energètics i medioambientals que ja tenim, però lluny de voler transmetre una idea catastrofista que deixo per l'església, penso que hem de buscar solucions reals, possibles, viables i en positiu per a crear una cultura diferent, un pensament diferent i un model energètic i de vida diferent i millor, però des del sentit de la responsabilitat, la reflexió constant i profunda i el sentit de la realitat. |
|
crisis
|
|
per 187548 |
21 abr 2006
|
he estat, ha faltat Miquel Muñiz.
Jo diria que un resum de la presentació de Mariano Marzo és assenyalar que tenim un problema, amb multitud de fonts "del sistema". No estava gens a la defensiva, doncs al meu entendre les dades eren avassalladores.
D'Enric Tello recordo especialment la defensa de la potencialitat de l'energia solar.
Respecte el comentari anterior del company, crec que descriu una situació molt humana. Tant la de sentir-se Nostradamus, com la de sentir-se víctima d'un Nostradamus. Jo diria que, en aquesta època que és bastant individualista, hauríem d'intentar fer explícits els nostres sistemes de creences, i alhora veure quan la realitat o l'argumentació els rebaten. En aquest sentit, catastrofista no tindria per que tenir un sentit pejoratiu si realment s'acosta una catàstrofe.
En aquest sentit, jo hagués agraït que els ponents fossin més Nostradamus, i aventurèssin hipòtesis.
Les presentacions dels 3 ponents es penjaran a:
http://www.crisisenergetica.org/ |
|
El final de l'era del petroli barat, divendres 21 a les 16 hores
|
|
per Pensador |
21 abr 2006
|
|
Celebro que les conferències fossin informatives i s'hi aportessin dades, sobretot pel que fa a fonts d'energia renovables. Cal puntualitzar però, que l'energia solar, tot i que té un cicle de vida molt més llarg que les fonts d'energia que s'enmarquen o funcionen dins del planeta Terra, tampoc seriem del tot fidels a la veritat si diguessim que és una font d'energia inesgotable. El sol també deixarà de funcionar, d'aqui a moltissims milions d'anys, però ho farà. Pel que fa al tema del catastrofisme, si el que busquem és un ecologisme d'opereta que avançi hipòtesis de ciència ficció amb poc fonament empíric, malament anem. Jo vull informació verídica contrastada sense alarmismes ni complexos de Nostradamus. |
|
sobrerreaccionar o el contrari
|
|
per 187548 |
22 abr 2006
|
El futur no es sap cert. Es pot triar no parlar-ne o fer hipòtesis argumentades i amb dades. Del mateix present hi ha hipòtesis diferents (vegeu el canvi climàtic, entre el que diu que pensa el govern nordamericà i la majoria de comunitat científica).
Però els mitjans de comunicació ja ens parlen del present i del futur. Jo diria que trivialitzant-lo, entretenint i fent veure que estem en un camí de progrés. Dec ser un alarmista i catastrofista, per veure el què ara mateix està passant a Àfrica amb la salut, o a europa amb el mercat de treball. O al mitjà orient amb la militarització dels jaciments. O a latinoamèrica amb la recolonització.
Però per incidir, per tenir una acció informada, hem d'anticipar el futur. Ens podem equivocar, i hem de corregir, però el contrari és ser espectadors passius. |
|
sobrerreaccionar o el contrari
|
|
per 187548 |
22 abr 2006
|
El futur no es sap cert. Es pot triar no parlar-ne o fer hipòtesis argumentades i amb dades. Del mateix present hi ha hipòtesis diferents (vegeu el canvi climàtic, entre el que diu que pensa el govern nordamericà i la majoria de comunitat científica).
Però els mitjans de comunicació ja ens parlen del present i del futur. Jo diria que trivialitzant-lo, entretenint i fent veure que estem en un camí de progrés. Dec ser un alarmista i catastrofista, per veure el què ara mateix està passant a Àfrica amb la salut, o a europa amb el mercat de treball. O al mitjà orient amb la militarització dels jaciments. O a latinoamèrica amb la recolonització.
Però per incidir, per tenir una acció informada, hem d'anticipar el futur. Ens podem equivocar, i hem de corregir, però el contrari és ser espectadors passius. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
