Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: altres temes
Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
19 abr 2006
Segons les últimes informacions aparegudes en els mitjans d'informació generalistes, el que es desprèn de les declaracions recents del Ministre d'Economia, Sr.Solbes i de l'informació tècnica detallada apareguda en mitjans especialitzats, la crisi energètica a resultes de l'escassetat manifesta i contundent de petroli sembla estar-se adelantant en el temps. Alguns analistes i molts polítics ja parlen de fer un consum responsable del petroli, d'una demanda de petroli clarament major a la capacitat de subministrament, d'escassetat,etc. En els últims dies s'han fet crides a les grans petroleres a no continuar amb la tendència alcista en els preus del cru i les mentides a mitjes a les que ens tenien habituats comencen a ser substituides per veritats mig maquillades que deixen entreveure que el problema és realment important. No s'ha de ser alarmista, però si realista. Si algun dels lectors d'Indymedia està pensant en treure's el carnet de conduir o en comprar un cotxe, jo els recomano que s'abstinguin de fer-ho, recordeu els més de 72 Dòlars per Barril de cru i recordeu també que la tendència a l'alça en els preus continua. Ens podem anar preparant. La gran pregunta és...I ara què?

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
19 abr 2006
Doncs ara toca apendre agricultura i a fer anar el cavaguet , que sense gasoil no hi ha tractor que llauri els camps , ni camió que transporti fruites des de la coperativa fins el supermercat . Aqui pasarem gana .
Re: Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
19 abr 2006
Que venga el caos ya(Haber que ostias pasa?).Cuando antés terminemos mejor.
humo.
Re: Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
19 abr 2006
Doncs ara toca organitzar-nos el màxim possible. A l'Infoespai s'està creant un grup d'energia obert a tothom i volem tractar aquest tema a fons. Si us agradaria aportar el vostre granet de sorra, escribiu a energia-difusio(arroba)moviments.net ; d'altre banda, ens podreu trobar a la fira de la terra el 22 i el 23 d'abril, busqueu-nos i xerrarem una estona!!
Si us voleu informar més a fons sobre la crisi energètica, visiteu http://www.crisisenergetica.org (us recomano l'apartat FAQ http://www.crisisenergetica.org/staticpages/index.php?page=2003102111593 per començar a comprendre i el document "El mundo ante el cenit del petróleo" que podreu trobar aquí http://www.crisisenergetica.org/staticpages/index.php?page=2005091713213 )

Salut
Re: Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
19 abr 2006
recordeu que trobareu informació actualitzada
sobre la crisis energetica a http://www.crisisenergetica.org

i feliços 74$ el barril ;>
Re: Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
19 abr 2006
Penso que és important que recuperem el tema a la columna central d'indy... hem d'aprofitar la crisi del petroli per provocar el canvi social que desitgem... hi ha un article força interessant (en anglès) que parla sobre això a http://peakoilanarchy.blogspot.com

Salut!!
el final del pretoli barat
20 abr 2006
aquest divendres al Pati Maning (al costat del CCCB) hi haurà un acte, convocat pel Centre de Treball i Documentació.

"el final de l'era del petroli barat"
divendres 21 d'abril de 2006 de 16 a 21.30h

al Pati Manning (c/ Montalegre, 7 de Barcelona)

intervindran:

Mariano Marzo: Quines són les previsions sobre el futur del petroli

Miquel Muñiz: La difícil transició cap a les alternatives del petroli: el cas del Pla de l'Energia de Catalunya (2006-2015)

Enric Tello: Implicacions socials i polítiques del final de l'era del petroli barat.
Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
20 abr 2006
No crec que passi per la fira de la terra ni per l'infoespai, però potser escric aportant alguna idea en algun moment. De moment vull introduïr una idea bàsica. Només existeix una forma de pensament real, la filosofia. La resta de disciplines deriven d'aquesta i un món sense pensament és un món a al deriva. Ãs molt trist veure com tanta gent estudiant de disciplines relacionades amb el món de la informació i dedicada a aquest món aprenen a comunicar ( aproximadament) sense aprendre prèviament a pensar, i a pensar radicalment. M'explico. Pensar radicalment és pensar en "radicem", és a dir, anar a l'arrel real dels problemes i no quedar-se en la superficie amb l'anècdota de les coses convertint aquestes coses en qüestions de circ sobre les que qualsevol pot opinar. L'ignorància és molt atrevida. Com afirma Charles Taylor en la seva "ÃTICA DE LA AUTENTICIDAD", la pragmàtica parla del llenguatge en els seus usos, en la seva estructura interna. La dimensió pragmàtica del llenguatge és essencial. Les persones ens construim a partir d'aquests usos del llenguatge pragmàtic. Els símbols i les representacions són molt importants per a les persones. Ens construim d'acord amb un llenguatge i amb unes significacions. Aquesta idea deriva de la HERMENÃUTICA o Filosofia de la interpretació. Aquesta tendència filosòfica ( que té entre els seus representants a pensadors tant coneguts com Gadamer o Heidegger), parteix de la base de que tot en la vida de les persones es fonamenta en el llenguatge, per tant la vida humana és com un text i aquests textos són interpretables i s'han d'interpretar. El llenguatge és la casa del SER, no hi ha ser fora del llenguatge. El món dels éssers humans està construit sobre el llenguatge. fet aquest incís, continuo.

Dèia que les persones ens construim d'acord amb un llenguatge i amb unes significacions. Això s'ha d'entendre en el context d'unes construccions simbòliques que ens venen donades per la comunitat, l'història, la tradició, processos rituals ancestrals i abstractes. No podem prescindir d'això a l'hora de pensar sobre determinades realitats ( i per tant tampoc sobre les realitats energètiques. l'ésser humà pensa i s'expresa sempre en termes abstractes i no podem fer determinades crítiques ni determinats anàlisis de la realitat sense tenir en compte aquest fet. Rawls afirma que podem ser pessimistes sobre la realitat, però no catastrofiestes. No val fer anàlisis generalistes basats en tòpics de forma tremendista, cal pensar a fons la realitat i pensar a fons les solucions que volem aportar.

Per tots aquells que pensen que coneixen la naturalesa real dels processos comunicatius, vull fer l'anàlisi següent:


LA CULTURA COM A PROCÃS DE COMUNICACIÃ

La cultura és un territori on els individus aprenen a moureâs per uns camins determinats (que defineixen la xarxa cultural), que són els múltiples codis a través dels quals es transmet la informació. La configuren aquell conjunt de pressupostos compartits, que esdevenen comunicació.

El codi permet fonamentalment lâacte comunicatiu. El primer nivell de cultura tendeix a representar-se pel codi lingüístic, malgrat no nâés lâúnic. Més enllà hi ha un conjunt de codis, no necessàriament formals i reglats. Així la cultura com a espai de comunicació és el conjunt de codis dâuna societat. Els límits dâuna cultura esdevenen els límits de la comunicació pròpia dâun col.lectiu.

1. La comunicació humana és un fet permanent
2. La comunicació humana és un fet global
3. La comunicació humana és un fet dinàmic
4. La comunicació humana és un fet públic
5. La comunicació humana és un fet cultural



1. Segons Watzlawick, en el procés comunicatiu ânothing never happensâ?, és a dir, mai no passa res i sempre passa quelcom. No existeix la âno comunicacióâ?. Qualsevol gest comunica perque és interpretable i en podem treure informació. DâAlguna manera sempre afecta un potencial receptor. Així, sempre hi ha comunicació, perquè no depèn de la intenció sinó del vincle emotiu entre emisor i receptor. El que varia és la intensitat i lâefecte dâaquesta comunicació, pero no la comunicació en sí. Encara que la comunicació sigui mancada o involuntària, existeix.

2. Ens els processos comunicatius reals, no hi ha un únic missatge, sinó una simultaneïtat dâells en codis conjugats. Segons el tipus dâinformació, es distingeix entre informació proposicional (subjectiva) i informació indexical (âindiciâ? emotiva, cultural i social). Es poden discernir també múltiples canals simultanis. Aquesta simultaneïtat es produeix sempre i no només a nivell lingüístic (també intervenen elements auditius i quinessics). Tanmateix, lâoperació global rau en la recepció dels missatges, de forma que es localitzen en un de sol (missatge, figura i forma), en detriment de la resta (missatge de fons). Habitualment el missatge verbal és figura i el no verbal és fons, tot i que en ocasions aquest últim pots er substitutori, complement (gestos il.lustradors). Si es produeix total coincidencia entre el que jo comunico i el que el receptor rep, la comunicació és plena perquè sâha donat coincidencia entre codificació i decodificació de missatge. Comunicació és tot allò que en la conducta pretén arribar o no a algú però hi arriba. Alguns autors entenen que només hi ha una comunicació si hi ha un emisor clar i un receptor deliberat. La comunicació és permanent. Sempre estem exposats i sempre informem dâalguna cosa als altres encara que no volguem.


LA COMUNICACIÃ ÃS UN FET GLOBAL

En tot procés sempre sâactiva més dâun codi i sempre per tant hi ha més dâun missatge. Hi ha una estructura de missatges, no se superposen. La nostra percepció està profundament marcada per una estructura de configuració. (Gestalt)

Nosaltres percebem les coses de forma desigual en base a una estructura de focalització dâatenció basada en una estructura de fons i forma. Percebem dirigint la nostra atenció a un element de la realitat que demanem que emergeixi per sobre de les altres. Allò que atenem, sobre el que focalitzem atenció sobresurt de la realitat encara que volguem atendre altres coses.

La nostra atenció funciona com lâobjectiu dâuna càmara, focalitza i varia lâatenció en funció de la profunditat de camp i va oscil.lant en funció del que focalitzem.

La nostra atenció depèn dâuna estructura intencional (fenomenològica), lâestructura intencional de la comunicació humana és una estructura de focus modulat, de fons i forma, de focalització.





Afirmar que tota comunicació és un fet global significa afirmar que no hi ha mai un sol missatge i que la comunicació deriva dâun procés de focalització intencional dâestructura Gestalt.


LA COMUNICACIÃ ÃS UN FET DINÃMIC

Parlar de la comunicació com un fet dinàmic significa afirmar que la comunicació és essencialment un procés, no hi ha actes comunicatius, hi ha processos comunicatius. Tots som emissors i receptors. Parlar dâactes comunicatius implica realitzar un procés analític en termes de comunicació que sâentén sempre dins dâun procés comunicatiu.

TOTA COMUNICACIÃ ÃS PÃBLICA

Aquesta afirmació és dâuna gran rellevància filosòfica. Significa asumir la tesi de Wittgenstein que afirma que no hi ha llenguatges privats. Sempre estem exposats. La nostra expresió corporal, nosaltres no en tenim mai un feedback ple i directe. Nosaltres no percebem el que expresem de forma directa ( ni indirecta ). Ningú perceb quina cara fa mentre parla, només rebem lâimpacte que fem en els altres. El llenguatge no verbal si que ens permet un feedback directe. Els nostres gestos expresius ens permeten veure en els altres com ens comportem. Més important que això és el fet que tot llenguatge verbal és un instrument de comunicació i dâautoapropiació. Dir que el llenguatge és públic no significa que no hi hagi usos individuals del llenguatge.

El propi us del llenguatge que fem servir per a explicar-nos amb els altres és el mateix que fem servir amb nosaltres mateixos. La conciencia transcendental és intersubjectiva perquè és lingüística.

Tota comunicació és per definició, pública. Recordar que la individualitat no és una dada de partida sinó una dada dâarribada és molt important. Significa que nosaltres som per definició éssers culturals. La manera com ens construim és transsubjectiva i transindividual.

Les identitats de gènere són dinàmiques, no substantives, no sâés un cosa o una altra, un es desplega culturalment masculí o femení, heterosexual o homosexual. Ens construim con un constructe cultural. Neixem biològicament, home o dona, pero âmasculinitatâ? o âfeminitatâ? són constructes culturals. Lâhomosexualitat no és un tercer gènere per la simple raó de que no es pot demostrar lâexistència objectiva dels dos primers. El més íntim dâun mateix és un nosaltres. Aquell nosaltres només des del qual puc ser jo. Constitueix una manera dâafirmar-me, de comunicar-me, de coneixer-me. Construir-me des dâun jo és una manera confrontada amb un tu.








LA COMUNICACIÃ HUMANA ÃS UN FET CULTURAL

Tota comunicació és, per definició, cultural, perque el codi base que ens uneix correspòn a una construcció cultural. Quins són els límits de la cultura?

En un context social on la individualitat és un valor reclamat a nivell filosòfic i polític, lâhome sâalça no només com un individu simplement, sinó com a individu programat per a aprendere en tant que ésser cultural. Lâinstrument, la manera i el contingut dâaquest aprenentatge és intersubjectiu, és a dir, col.lectiu. La relació entre estructura cultural i el fenòmen individual no pot ser de confrontació o separació. En lâàmbit humà cal pensar en termes dinàmics (no en termes de âjo socâ?, sinó en termes de âjo estic sentâ? o âjo mâestic construintâ?); el contingut esencial és el de desplegament, el que es constitueix.

La individualitat està construida en un substrat que ens constitueix com a realitats transsubjectives ( les experiències íntimes no són més que formes dâun col.lectiu que desborda, el més íntim dâun mateix, pel que jo puc ser jo, és un nosaltres). Comunicar-se, dir Jo, significa construir-se en referència a un Tu (i ambdós esdevenen un fons comú). Comunicar-se no és simplement posar en comú, sinó activar allò que es té en comú.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more