|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
|
|
|
per Filòsof |
19 abr 2006
|
|
|
|
Segons les últimes informacions aparegudes en els mitjans d'informació generalistes, el que es desprèn de les declaracions recents del Ministre d'Economia, Sr.Solbes i de l'informació tècnica detallada apareguda en mitjans especialitzats, la crisi energètica a resultes de l'escassetat manifesta i contundent de petroli sembla estar-se adelantant en el temps. Alguns analistes i molts polítics ja parlen de fer un consum responsable del petroli, d'una demanda de petroli clarament major a la capacitat de subministrament, d'escassetat,etc. En els últims dies s'han fet crides a les grans petroleres a no continuar amb la tendència alcista en els preus del cru i les mentides a mitjes a les que ens tenien habituats comencen a ser substituides per veritats mig maquillades que deixen entreveure que el problema és realment important. No s'ha de ser alarmista, però si realista. Si algun dels lectors d'Indymedia està pensant en treure's el carnet de conduir o en comprar un cotxe, jo els recomano que s'abstinguin de fer-ho, recordeu els més de 72 Dòlars per Barril de cru i recordeu també que la tendència a l'alça en els preus continua. Ens podem anar preparant. La gran pregunta és...I ara què? |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
|
|
per Camarada Català |
19 abr 2006
|
|
Doncs ara toca apendre agricultura i a fer anar el cavaguet , que sense gasoil no hi ha tractor que llauri els camps , ni camió que transporti fruites des de la coperativa fins el supermercat . Aqui pasarem gana . |
|
Re: Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
|
|
per co2,cianuzro,azufre,nitrato(sodico) |
19 abr 2006
|
Que venga el caos ya(Haber que ostias pasa?).Cuando antés terminemos mejor.
humo. |
|
Re: Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
|
|
per bulet |
19 abr 2006
|
Doncs ara toca organitzar-nos el màxim possible. A l'Infoespai s'està creant un grup d'energia obert a tothom i volem tractar aquest tema a fons. Si us agradaria aportar el vostre granet de sorra, escribiu a energia-difusio(arroba)moviments.net ; d'altre banda, ens podreu trobar a la fira de la terra el 22 i el 23 d'abril, busqueu-nos i xerrarem una estona!!
Si us voleu informar més a fons sobre la crisi energètica, visiteu http://www.crisisenergetica.org (us recomano l'apartat FAQ http://www.crisisenergetica.org/staticpages/index.php?page=2003102111593 per començar a comprendre i el document "El mundo ante el cenit del petróleo" que podreu trobar aquí http://www.crisisenergetica.org/staticpages/index.php?page=2005091713213 )
Salut |
|
Re: Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
|
|
per un altre |
19 abr 2006
|
recordeu que trobareu informació actualitzada
sobre la crisis energetica a http://www.crisisenergetica.org
i feliços 74$ el barril ;> |
|
Re: Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
|
|
per bulet |
19 abr 2006
|
Penso que és important que recuperem el tema a la columna central d'indy... hem d'aprofitar la crisi del petroli per provocar el canvi social que desitgem... hi ha un article força interessant (en anglès) que parla sobre això a http://peakoilanarchy.blogspot.com
Salut!! |
|
el final del pretoli barat
|
|
per un |
20 abr 2006
|
aquest divendres al Pati Maning (al costat del CCCB) hi haurà un acte, convocat pel Centre de Treball i Documentació.
"el final de l'era del petroli barat"
divendres 21 d'abril de 2006 de 16 a 21.30h
al Pati Manning (c/ Montalegre, 7 de Barcelona)
intervindran:
Mariano Marzo: Quines són les previsions sobre el futur del petroli
Miquel Muñiz: La difícil transició cap a les alternatives del petroli: el cas del Pla de l'Energia de Catalunya (2006-2015)
Enric Tello: Implicacions socials i polítiques del final de l'era del petroli barat. |
|
Tot sembla indicar que estem a les portes de l'inici de la crisi energètica per absència de petroli
|
|
per Filòsof |
20 abr 2006
|
No crec que passi per la fira de la terra ni per l'infoespai, però potser escric aportant alguna idea en algun moment. De moment vull introduïr una idea bà sica. Només existeix una forma de pensament real, la filosofia. La resta de disciplines deriven d'aquesta i un món sense pensament és un món a al deriva. És molt trist veure com tanta gent estudiant de disciplines relacionades amb el món de la informació i dedicada a aquest món aprenen a comunicar ( aproximadament) sense aprendre prèviament a pensar, i a pensar radicalment. M'explico. Pensar radicalment és pensar en "radicem", és a dir, anar a l'arrel real dels problemes i no quedar-se en la superficie amb l'anècdota de les coses convertint aquestes coses en qüestions de circ sobre les que qualsevol pot opinar. L'ignorà ncia és molt atrevida. Com afirma Charles Taylor en la seva "ÉTICA DE LA AUTENTICIDAD", la pragmà tica parla del llenguatge en els seus usos, en la seva estructura interna. La dimensió pragmà tica del llenguatge és essencial. Les persones ens construim a partir d'aquests usos del llenguatge pragmà tic. Els sÃmbols i les representacions són molt importants per a les persones. Ens construim d'acord amb un llenguatge i amb unes significacions. Aquesta idea deriva de la HERMENÈUTICA o Filosofia de la interpretació. Aquesta tendència filosòfica ( que té entre els seus representants a pensadors tant coneguts com Gadamer o Heidegger), parteix de la base de que tot en la vida de les persones es fonamenta en el llenguatge, per tant la vida humana és com un text i aquests textos són interpretables i s'han d'interpretar. El llenguatge és la casa del SER, no hi ha ser fora del llenguatge. El món dels éssers humans està construit sobre el llenguatge. fet aquest incÃs, continuo.
Dèia que les persones ens construim d'acord amb un llenguatge i amb unes significacions. Això s'ha d'entendre en el context d'unes construccions simbòliques que ens venen donades per la comunitat, l'història, la tradició, processos rituals ancestrals i abstractes. No podem prescindir d'això a l'hora de pensar sobre determinades realitats ( i per tant tampoc sobre les realitats energètiques. l'ésser humà pensa i s'expresa sempre en termes abstractes i no podem fer determinades crÃtiques ni determinats anà lisis de la realitat sense tenir en compte aquest fet. Rawls afirma que podem ser pessimistes sobre la realitat, però no catastrofiestes. No val fer anà lisis generalistes basats en tòpics de forma tremendista, cal pensar a fons la realitat i pensar a fons les solucions que volem aportar.
Per tots aquells que pensen que coneixen la naturalesa real dels processos comunicatius, vull fer l'anà lisi següent:
LA CULTURA COM A PROCÉS DE COMUNICACIÓ
La cultura és un territori on els individus aprenen a moure’s per uns camins determinats (que defineixen la xarxa cultural), que són els múltiples codis a través dels quals es transmet la informació. La configuren aquell conjunt de pressupostos compartits, que esdevenen comunicació.
El codi permet fonamentalment l’acte comunicatiu. El primer nivell de cultura tendeix a representar-se pel codi lingüÃstic, malgrat no n’és l’únic. Més enllà hi ha un conjunt de codis, no necessà riament formals i reglats. Aixà la cultura com a espai de comunicació és el conjunt de codis d’una societat. Els lÃmits d’una cultura esdevenen els lÃmits de la comunicació pròpia d’un col.lectiu.
1. La comunicació humana és un fet permanent
2. La comunicació humana és un fet global
3. La comunicació humana és un fet dinà mic
4. La comunicació humana és un fet públic
5. La comunicació humana és un fet cultural
1. Segons Watzlawick, en el procés comunicatiu “nothing never happensâ€?, és a dir, mai no passa res i sempre passa quelcom. No existeix la “no comunicacióâ€?. Qualsevol gest comunica perque és interpretable i en podem treure informació. D’Alguna manera sempre afecta un potencial receptor. AixÃ, sempre hi ha comunicació, perquè no depèn de la intenció sinó del vincle emotiu entre emisor i receptor. El que varia és la intensitat i l’efecte d’aquesta comunicació, pero no la comunicació en sÃ. Encara que la comunicació sigui mancada o involuntà ria, existeix.
2. Ens els processos comunicatius reals, no hi ha un únic missatge, sinó una simultaneïtat d’ells en codis conjugats. Segons el tipus d’informació, es distingeix entre informació proposicional (subjectiva) i informació indexical (“indiciâ€? emotiva, cultural i social). Es poden discernir també múltiples canals simultanis. Aquesta simultaneïtat es produeix sempre i no només a nivell lingüÃstic (també intervenen elements auditius i quinessics). Tanmateix, l’operació global rau en la recepció dels missatges, de forma que es localitzen en un de sol (missatge, figura i forma), en detriment de la resta (missatge de fons). Habitualment el missatge verbal és figura i el no verbal és fons, tot i que en ocasions aquest últim pots er substitutori, complement (gestos il.lustradors). Si es produeix total coincidencia entre el que jo comunico i el que el receptor rep, la comunicació és plena perquè s’ha donat coincidencia entre codificació i decodificació de missatge. Comunicació és tot allò que en la conducta pretén arribar o no a algú però hi arriba. Alguns autors entenen que només hi ha una comunicació si hi ha un emisor clar i un receptor deliberat. La comunicació és permanent. Sempre estem exposats i sempre informem d’alguna cosa als altres encara que no volguem.
LA COMUNICACIÓ ÉS UN FET GLOBAL
En tot procés sempre s’activa més d’un codi i sempre per tant hi ha més d’un missatge. Hi ha una estructura de missatges, no se superposen. La nostra percepció està profundament marcada per una estructura de configuració. (Gestalt)
Nosaltres percebem les coses de forma desigual en base a una estructura de focalització d’atenció basada en una estructura de fons i forma. Percebem dirigint la nostra atenció a un element de la realitat que demanem que emergeixi per sobre de les altres. Allò que atenem, sobre el que focalitzem atenció sobresurt de la realitat encara que volguem atendre altres coses.
La nostra atenció funciona com l’objectiu d’una cà mara, focalitza i varia l’atenció en funció de la profunditat de camp i va oscil.lant en funció del que focalitzem.
La nostra atenció depèn d’una estructura intencional (fenomenològica), l’estructura intencional de la comunicació humana és una estructura de focus modulat, de fons i forma, de focalització.
Afirmar que tota comunicació és un fet global significa afirmar que no hi ha mai un sol missatge i que la comunicació deriva d’un procés de focalització intencional d’estructura Gestalt.
LA COMUNICACIÓ ÉS UN FET DINÀMIC
Parlar de la comunicació com un fet dinà mic significa afirmar que la comunicació és essencialment un procés, no hi ha actes comunicatius, hi ha processos comunicatius. Tots som emissors i receptors. Parlar d’actes comunicatius implica realitzar un procés analÃtic en termes de comunicació que s’entén sempre dins d’un procés comunicatiu.
TOTA COMUNICACIÓ ÉS PÚBLICA
Aquesta afirmació és d’una gran rellevà ncia filosòfica. Significa asumir la tesi de Wittgenstein que afirma que no hi ha llenguatges privats. Sempre estem exposats. La nostra expresió corporal, nosaltres no en tenim mai un feedback ple i directe. Nosaltres no percebem el que expresem de forma directa ( ni indirecta ). Ningú perceb quina cara fa mentre parla, només rebem l’impacte que fem en els altres. El llenguatge no verbal si que ens permet un feedback directe. Els nostres gestos expresius ens permeten veure en els altres com ens comportem. Més important que això és el fet que tot llenguatge verbal és un instrument de comunicació i d’autoapropiació. Dir que el llenguatge és públic no significa que no hi hagi usos individuals del llenguatge.
El propi us del llenguatge que fem servir per a explicar-nos amb els altres és el mateix que fem servir amb nosaltres mateixos. La conciencia transcendental és intersubjectiva perquè és lingüÃstica.
Tota comunicació és per definició, pública. Recordar que la individualitat no és una dada de partida sinó una dada d’arribada és molt important. Significa que nosaltres som per definició éssers culturals. La manera com ens construim és transsubjectiva i transindividual.
Les identitats de gènere són dinà miques, no substantives, no s’és un cosa o una altra, un es desplega culturalment masculà o femenÃ, heterosexual o homosexual. Ens construim con un constructe cultural. Neixem biològicament, home o dona, pero “masculinitatâ€? o “feminitatâ€? són constructes culturals. L’homosexualitat no és un tercer gènere per la simple raó de que no es pot demostrar l’existència objectiva dels dos primers. El més Ãntim d’un mateix és un nosaltres. Aquell nosaltres només des del qual puc ser jo. Constitueix una manera d’afirmar-me, de comunicar-me, de coneixer-me. Construir-me des d’un jo és una manera confrontada amb un tu.
LA COMUNICACIÓ HUMANA ÉS UN FET CULTURAL
Tota comunicació és, per definició, cultural, perque el codi base que ens uneix correspòn a una construcció cultural. Quins són els lÃmits de la cultura?
En un context social on la individualitat és un valor reclamat a nivell filosòfic i polÃtic, l’home s’alça no només com un individu simplement, sinó com a individu programat per a aprendere en tant que ésser cultural. L’instrument, la manera i el contingut d’aquest aprenentatge és intersubjectiu, és a dir, col.lectiu. La relació entre estructura cultural i el fenòmen individual no pot ser de confrontació o separació. En l’à mbit humà cal pensar en termes dinà mics (no en termes de “jo socâ€?, sinó en termes de “jo estic sentâ€? o “jo m’estic construintâ€?); el contingut esencial és el de desplegament, el que es constitueix.
La individualitat està construida en un substrat que ens constitueix com a realitats transsubjectives ( les experiències Ãntimes no són més que formes d’un col.lectiu que desborda, el més Ãntim d’un mateix, pel que jo puc ser jo, és un nosaltres). Comunicar-se, dir Jo, significa construir-se en referència a un Tu (i ambdós esdevenen un fons comú). Comunicar-se no és simplement posar en comú, sinó activar allò que es té en comú. |
|
|
