Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : educació i societat : laboral : altres temes
I torna i torna...
18 abr 2006
Si el que es tracta és de parlar d’economia, i encara més d’allò que en diguem economia crítica, un nom indispensable en aquesta materia és el de Karl Marx. Potser a algú sorprendrà que seguim parlant d’un filòsof alemany a qui molts donaven per mort i enterrat, sobretot després de la caiguda del bloc soviètic (al que dubtosament es podria qualificar de marxista) i de les pomposes teories de Francis Fukuyama que parlaven de la fi de la història, i que tant han servit de munició per als think tanks neoliberals de tota classe i condició.

El cert és que després de la desintegració de la URSS i la reconversió al capitalisme d’estat de la resta de països del camp socialista (Xina, Vietnam, etc) els sistemes de mercat, més o menys proteccionistes, funcionen sense contrapesos ideològics, i això fa que les seves contradiccions es tornin més evidents.

A les últimes darreres eleccions alemanyes vam poder veure a Franz Münteferring (del socialdemòcrata SPD) i a Oskar Lafontaine (del post-comunista Die Linke) posant al costat de bustos de Marx. No era un signe aïllat, ni una mera estratagema política: dies després el setmanari Der Spiegel va publicar una gran enquesta en la que una gran majoria d’alemanys va estar d’acord amb les afirmacions de que el socialisme era una bona idea, però que havia estat mal aplicada i que la crítica de Karl Marx al capitalisme encara continua tenint sentit avui dia.

Unes setmanes abans, els anglesos van votar a Marx com al filòsof més important del segle XX, fins i tot després dels esforços dels diaris britànics perquè guanyessin Wittgenstein, Hume, Kant o Nietzsche. Karl Marx enterrat? Ni molt menys.

En una entrevista al diari AVUI (26/02/04), Antoni Domènech comentava que el problema de Marx és que havia estat molt malentès, i que el seu model no és el d'un Estat immens i omnipresent, sinó una societat anònima construïda des de sota en què els treballadors són propietaris i escullen aquells que han de dirigir l'empresa.

Per això mateix, des de fa ja uns anys hi ha un bon grapat de gent dedicada a l’estudi de les idees de Marx, que tracta de recuperar el seu potencial crític i abandonar totes les propostes que són inviables en una economia post-industrial.

Em refereixo no només al marxisme analític, sinó a col·lectius com Espai Marx o a l’imprescindible Marxists Internet Archive, on podreu trobar una gran quantitat de textos sobre Economía política en gairebé tots els idiomes, tots ells completament lliures de drets d’autor i que per tant, poden descarregar-se i distribuir-se gratuïtament. (Si hi ha algú que només coneix el marxisme d’oïdes, pot fer bé començant per llegir-se Què és el marxisme?, un petit text introductori de la Secció Catalana de l’Arxiu).

Cap d’ells apareix als mitjans de comunicació, però són com el vell talp, que en qualsevol moment pot sortir a l’exterior.


This work is in the public domain
Sindicat Terrassa