Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
23 i 25 d’abril: Diades de lluita per l’Autodeterminació
15 abr 2006
Després de més d’un any en què l’establishment polític de la Catalunya estricta i del País Valencià han estat embrancats en les reformes dels respectius estatuts d’autonomia, sembla que arribem a la fi del túnel.
Amb l’aprovació per les Corts valencianes de la reforma de l’estatut de la Comunidad Autónoma valenciana i pel Congrés de Diputats espanyol de la reforma de l’estatut de la Comunidad Autónoma catalana, s’ha acabat tant la representació teatral d’un debat on sembla que tothom participa (a Catalunya) com el blindatge per perpetuar-se en el poder (al País Valencià).

En la negociació d’aquests estatuts, especialment en el de la Catalunya estricta, s’ha pogut comprovar com des de les més diverses instàncies estatals, començant per la monarquia espanyola i el mateix govern espanyol, que ha humiliat el Parlament d’amunt, seguint per la cúpula militar, judicial, empresarial, eclesiàstica, la brunete mediàtica i tutti quanti, ha sorgit la mateixa España monocultural/mononacional de sempre, aquella que es va imposar militarment el 1939, l’España antidemocràtica que, demostrant una ignorància desvergonyida, es pensa que és obra de déu i, per tant, immutable en el temps.

De l’armari de la transició postfranquista ha revifat la catalanofòbia que inspira l’essència de l’espanyolitat més recalcitrant. Si hi ha un fet que vertebra España és precisament l’anticatalanisme més cru, o sigui, la xenofòbia i el racisme, conductes considerades crims de lesa humanitat.
L’Estat espanyol no és reformable. Malgrat la col•laboració que ha obtingut dels parlamentaris i les parlamentàries catalan(e)s del PP, PSOE, CiU i ICV i les vanes esperances de reforma que hi havien posat els i les del BNV, ERC i EUPV, el seu immobilisme el porta a la seva desaparició.

Ja el 1981, Joan Fuster escrivia: "I l’Estatut? La població subalterna aguantarà l’Estatut com aguanta el Codi Civil, la Llei Hipotecària, el Codi de Comerç, la Constitució, el Codi Penal i qualsevol ordenança municipal. Serà millor que ho pensem i repensem. No ens han deixat l’oportunitat –"ells"- de fer campanya contra l’Estatut (el de Benicàssim o el de Madrid). Aquest cagalló legislatiu pot ser més nefast que el Decret de Nova Planta...". 25 anys després, si Fuster hagués pogut llegir el nou estatut per al País Valencià en el qual s’oficialitza el secessionisme lingüístic anomenant idioma valencià el català que parlem les catalanes i els catalans del País Valencià, què diria ara?
El bilingüisme que oficialitzen les lleis orgàniques espanyoles que són els estatuts d’autonomia també va ser criticat durament per l’escriptor de Sueca: "La nostra llengua és la nostra pàtria. Les propostes oficials de ‘bilingüisme’ són, i sempre seran, una trampa parada contra el català. Un idioma no pot subsistir, viu, dins la societat que li és pròpia, si no és l’idioma de tothom i practicat per tothom tothora". El bilingüisme, doncs, condueix inexorablement a la substitució lingüística, ja que l’espanyol gaudeix de la supremacia que li confereix el poder estatal.
A més dels atacs contra la llengua catalana, els estatuts suposen també un fre a les ànsies de llibertat de la nació catalana, dels Països Catalans. Ratifiquen l’esquarterament del nostre territori i no reconeixen l’existència de la nació catalana. Constaten la victòria política (momentània) de l’espanyolisme blaver al País Valencià amb la imposició de falsos símbols identitaris (idioma, bandera, nom...). Mantenen l’espoli fiscal que condiciona negativament el benestar de les classes populars. Neguen la internacionalització de la causa catalana ja que la nostra veu continua sense ser reconeguda als organismes internacionals. Configuren un model de societat fonamentat en l’explotació social, la desigualtat, la destrucció del medi ambient, l’especulació urbanística, el negoci fàcil no creador de riquesa, la manipulació i el menyspreu dels drets individuals i col•lectius de les classes populars i de la nació catalana, la precarietat, el tancament d’empreses i les deslocalitzacions, la terciarització de l’economia en la divisió internacional del treball, etc.

Canviar tot aquest estat de coses no serà possible sense la ruptura democràtica, que ens ha de portar a la nostra independència política, a la construcció d’una societat catalana republicana, igualitària, democràtica i lliure.
Deixem-nos de mitges tintes, tirem pel dret, pel dret de decidir lliurement, pel dret legítim a l’autodeterminació. Deixem-nos d’estatuts raquítics i avancem en la redacció i aprovació d’unes bases constitucionals de debò. Amb l’autodeterminació avancem cap a la independència, el socialisme i l’alliberament de gènere.



Prou d’estatuts! Constitució catalana!
Som una nació, autodeterminació!

Països Catalans, abril del 2006


http://www.defensadelaterra.org/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 23 i 25 d’abril: Diades de lluita per l’Autodeterminació
16 abr 2006
tothom convoquem el dia 23 i 24 i MDT ho fa el 23 i 25 ?perque?
es la mateixa convocatoria?
Sindicat