|
|
|
|
|
Notícies :: amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
|
per historiadora |
14 abr 2006
|
|
L’any 1928 feia poc més d’un quart de segle que Cuba s’havia alliberat de la corona espanyola i havia passat a regir-se per una constitució democràtica. Per bé que el redactat final va resultar condicionat per la presència de les tropes nord-americanes a l’illa[1], amb aquesta carta magna Cuba tancava un procés d’alliberament nacional i es constituïa com a República independent. |
La vinculació catalana amb aquest passatge de la història de Cuba no és poc important. Els noms de Josep Miró Argenter, promotor de la causa independentista cubana que va arribar a ser nomenat Cap d’Estat Major, o el de Tomà s Gener, diputat per les Cortes Españolas i ferm defensor de la independència de l’illa, o el de Josep M. Sardà , benefactor de l’heroi nacional José MartÃ, són tan sols alguns exemples de molts altres noms de personatges catalans que van ajudar decididament els mambises en l’alliberament de la colònia.[2]
I és que la presència catalana a l’illa no havia deixat de créixer des de l’aixecament de la prohibició feta al port de Barcelona de negociar directament amb les Antilles. AixÃ, a partir de la meitat del segle XVIII, els catalans van lliurar-se al comerç i a la creació d’indústries en aquells territoris. Quan la insurrecció autòctona cubana va anar prenent forma, un sector dels catalans residents a Cuba certament va fer costat a les forces reialistes, però un altre sector, molt nombrós va projectar els propis desigs i aspiracions polÃtiques de la nació catalana en aquelles à nsies de llibertat que els mostrava el poble cubÃ
Per tot el que acabem de dir, no és estrany que les societats i clubs de catalans creades a La Havana fossin les pioneres a Amèrica en crear vincles permanents entre catalans d’una i altra banda de l’Atlà ntic. La Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña, n’és un exemple. Fundada el 1840, és la més antiga de la llarga sèrie de casals catalans que anirien florint a tota Amèrica.
Va ser també una altra agrupació de catalans de l’Havana, fundada el 1922, la que un lustre més tard culminaria, com veurem, un procés d’unificació de totes les organitzacions patriòtiques i separatistes catalanes existents a l’altra banda de l’Atlà ntic. Ens referim al Club Separatista Català nº 1, promogut, com tots els altres, per Francesc Macià i presidit per Josep Conangla i Fontanilles[3].
Què passava, mentrestant a Catalunya? Des de l’any 1923, la dictadura de Primo de Rivera exercia una repressió efectiva sobre qualsevol idea regionalista o autonomista que poguessin plantejar-se els polÃtics catalans. Francesc Macià , el personatge catalitzador dels sentiments més radicals, havia marxat a l’exili, des d’on es dedicaria a organitzar el moviment separatista. Els fets de la insurrecció armada de Prats de Molló del 1926, i la seva conseqüent estada a la presó de La Santé de Paris, havien expandit el coneixement de la causa catalana per tota Europa. La reivindicació catalana s’internacionalitzava.
En els seus desigs de llibertat, els esforços dels catalans a l’exterior per donar a conèixer la particularitat polÃtica i cultural de Catalunya als diferents estaments de la societat europea ja feia molts anys que s’havien posat en marxa. Les Bases per a la Constitució Regional Catalana que la Unió Catalanista havia aprovat a Manresa el 1892 i el projecte d’Estatut de l’Autonomia de Catalunya, impulsat per la Lliga Regionalista el 1919, havien decebut fortament els patriotes més radicals establerts a fora, que interpretaven aquestes accions com els exponents d’un fracà s evident de les fórmules autonòmiques. La creació d’Estat Català el 1922 significa l’evolució d’una part dels catalanistes i dels federalistes cap al separatisme, el qual començava a emmirallar-se en moviments d’alliberament revolucionari com l’irlandès. Era la culminació d’una idea separatista difusa que volia donar-se a conèixer a Europa d’una manera diferent a com ho havia fet, decennis abans, per exemple, el Comité Nationaliste Catalan de Paris amb la seva ingènua solució annexionista francesa, enviada a tota la premsa europea l’any 1898 en forma de manifest[4].
Decantats definitivament per la solució més contrà ria --l’independentisme-- després dels fets de Prats de Molló, els catalans de Cuba varen sumar-se de manera decidida a la tasca de difusió del problema català .. De manera que per iniciativa pròpia o a petició dels seus compatriotes residents a Europa, van començar a aprofitar-se tots els canals de comunicació i influència que consideraven més adients.
L’any 1924, per exemple, LluÃs Nicolau d’Olwer i M. Massó i Llorenç demanaven al Club Separatista Català de l’Havana que fes de mitjancer amb la delegació permanent que la República de Cuba tenia a la Societat de Nacions[5]. El Club va adreçar immediatament una petició al president de la delegació cubana perquè el mateix president de la República es fes cà rrec de la defensa de Catalunya en l’organització de nacions.[6] L’any 1926, per posar un altre cas, el Dr. Oscar Soto, membre de la Sociedad Cubana de Derecho Internacional, llegia als seus col·legues una proposta en la qual després de declarar “el reconocimiento de la existencia de un problema de minorÃa en el estado español, creado por los reclamos de los pobladores de Cataluñaâ€?, demana que la societat atribueixi a la Societat de Nacions l’obligació de “advertir a la nación española el deber en que está, como miembro de la Sociedad, a resolver tal problema, con fórmulas reparadoras suficientes a destruir la amenaza que su permanencia significa para la paz de algunos de los miembros de la Sociedad y para el sosiego público de otros, al mismo tiempo que para la justicia universalâ€? [7]
Els resultats d’aquestes gestions van ser diversos, però els estudis i propostes de donar ressò internacional a les reivindicacions de Catalunya es van succeir amb més i més intensitat als centres d’Amèrica i particularment a l’illa de Cuba. Es tractava d’una activitat ja plenament separatista, duta a terme, com diu Josep Termes, per “idealistes de la pà tria catalana sense mà cula, fidel a ella mateixa. Que no vivien, però, les dificultats, els condicionaments, les contradiccions de la societat catalana�[8].
Aquell mateix any, trobant-se encara a la presó de ParÃs, Francesc Macià projectava una visita a aquests nuclis de complot residents a Amèrica, per a la qual cosa va escriure’ls manifestant la seva voluntat. El viatge va poder fer-se realitat un any després, no pas estalviant-se nombrosos entrebancs burocrà tics. Abans d’arribar a Cuba -- la destinació final del periple[9]-- va visitar els centres de Montevideo i de diverses ciutats d’Argentina. En aquest paÃs va presidir una assemblea de delegats de diversos centres patriòtics catalans d’Uruguai, Paraguai i Argentina. Finalment, va viatjar a Xile i va posar rumb a l’Havana l’1 d’agost del 1928 . La tasca d’estructuració definitiva d’un organisme que aplegués tots els nuclis separatistes que s’havien format a Amèrica progressava segons els seus plans.
Tan bon punt com Macià els va anunciar que viatjaria a Cuba, el Club Separatista Català nº 1 va posar-se a treballar en la recepció d’un hoste tan carismà tic. Josep Conangla, el president de l’organització, va creure que era el moment idoni de fer realitat un projecte llargament pensat: aprovar una constitució per al dia que Catalunya assolÃs la seva independència El setembre del 1927 escrivia a Macià al seu domicili de Brusel·les en aquests termes:
“ No creieu que seria convenient , oportú i de transcendència aprofitar el vostre viatge a terres americanes per a preparar la reunió a l’Havana (quan s’escaigui la vostra vinguda) d’una Assemblea Constituent de delegats revolucionaris catalans a fi de convenir la forma de govern que haurà d’adoptar-se a Catalunya i els punts fonamentals de la Constitució republicana?�[10]
La resposta afirmativa de Macià a aquesta consulta, expressada també per escrit, va impulsar una febril activitat al centre cubà . La constitució provisional de la futura república catalana començava a prendre forma. Una comissió del Club Separatista, formada per Claudi Mimó, Josep Murillo, J. Carner-Ribalta i el mateix J. Conangla va cursar invitacions a totes les agrupacions patriòtiques d’Amèrica i Catalunya perquè enviessin un delegat a l’assemblea. Amb la invitació es trametien també dos qüestionaris que els centres havien de contestar i tornar a l’Havana abans de la reunió general. El primer, s’orientava a la necessitat, fons i forma d’una reorganització definitiva del separatisme català . El segon incidia de ple en el text de la futura constitució republicana. Es demanava als centres que es manifestessin respecte a aspectes essencials de l’estructura polÃtica que havia de prendre la futura república catalana, com són ara el règim de govern, compatibilitat o no amb la Monarquia, garanties constitucionals, divisió de poders, sistemes d’elecció, atribucions dels tres poders, etc.
Mentre que el primer qüestionari va fer palesos uns recels gairebé insalvables respecte a la denominació que havia de prendre el futur moviment i les relacions que havia de mantenir respecte a les organitzacions ja existents a Catalunya, el Qüestionari nº 2, el que consultava sobre els principis que havien d’informar la nova constitució, sà que va servir de base sòlida per al redactat final.
Finalment, reunida durant els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre a la ciutat de l’Havana i sota la presidència de Francesc Macià , l’Assemblea Constituent del Separatisme Català aprovava el text de la Constitució Provisional de la República Catalana “en nom del poble català , per tal que aquest s’hi regeixi amb carà cter provisori, mentre no estigui en condicions de poder-se fixar i atorgar-se la seva llei fonamental definitiva�[11].
Torna al capdamunt
II.- EL TEXT
Un text constitucional per a una nació encara no independitzada? Una constitució aprovada per una assemblea que no tenia encara el suport explÃcit del poble a què s’adreçava?
Abans considerà vem, en paraules de Josep Termes, quin era el grau d’idealisme, desconnectat en part de la realitat catalana, d’aquells separatistes a Amèrica. La visió que en tenien ells mateixos, és clar, no podia ser tan crÃtica:
“L’ambient democrà tic i d’à mplia comprensió per a totes les idees noves que es respira a Cuba; la constant actuació patriòtica dels organismes catalanistes de l’illa, i la identificació mútua d’aquests amb la cultura i el patriotisme cubans, justifiquen també que s’esculli l’Havana per a proclamar-hi la Llei fonamental de la nostra República� [12]
La causa cubana, doncs, era per a aquests catalans d’Amèrica un altre referent inequÃvoc. La mateixa correspondència entre Conangla i Macià ens confirma plenament aquesta identificació amb el patriotisme cubà que va portar l’illa a la independència:
“L’ideal revolucionari separatista català tindria aixà personalitat polÃtica anà loga a la que adquirà l’històric Partit Revolucionari Cubà quan va convocar la Convenció de Guaimaro, de la qual sorgà la primera Constitució de la República en armes i el primer Govern de la mateixaâ€?
Com veiem, els separatistes catalans justificaven la seva assemblea constituent anticipada que s’havien proposat dur a terme en els antecedents dels processos revolucionaris que havien traçat els pobles americans en la seva lluita per la sobirania nacional. El “Dictamen acompanyatori de la ponència de constitució provisional de la República Catalana, presentat a l’Assemblea Constituent del separatisme català â€?[13] ampliava l’exemple citat anteriorment a aquests altres: Congrés separatista nord-americà de 1765; pla confederatiu del general Miranda (1789) i constitucions de 1811 i 1822, a Veneçuela; Constitució provisional (1813) a Mèxic; primera Assemblea constituent de les provÃncies Unides del Riu de la Plata, de1813; Carta de Maig (1823), a l’Argentina; Constitució de Cundinamarca (1810) a Colòmbia; Codi Constitucional de les ProvÃncies Unides de Xile (1812) i projecte constitucional de la Junta de Concepción (1813), a Xile; Constitució aprovada pel Congrés revolucionari (1823), al Perú. Pel que fa a Cuba, se citen les assemblees constituents dels mambises a Guaimaro (1860), Jimaguayú (1895) i Yaya (1897).
El text de la Constitució Provisional de la República Catalana està estructurat en un preà mbul, trenta-sis tÃtols –dels quals l’últim és una Disposició transitòria—i dos-cents dotze articles.
El seu contingut, en molts passatges, s’acosta més a un ideari polÃtic que no pas a un text tècnicament concebut com a carta magna. Com podrà comprovar el lector, hi abunden les disposicions que no haurien de tenir un rang constitucional. Tampoc no hi falten els comentaris exegètics ni aquells altres que expressen més un desig que no pas una disposició normativa[14]. De ben segur, això és degut al carà cter assembleari de les reunions en què es va redactar i a la preparació prèvia mitjançant el mètode del qüestionari esmentat, el qual devia ser respost per persones molt més patriotes que no pas juristes.
No obstant això, i malgrat aquestes mancances tècniques, cal dir que reflecteix també un esperit molt avançat per l’època i amb alguns aspectes molt significatius.
Tot el text està inspirat per una idea humanista que pretén entroncar amb
“aquells principis d’ordre liberal i democrà tic de la històrica Constitució de Catalunya, que estan més arrelats a l’à nima del nostre poble�[15].
Aquesta al·lusió a una constitució històrica es referiria a les antigues constitucions i capÃtols de cort recopilades per última vegada l’any 1702 pel rei Felip IV. El terme “constitucióâ€?, com explica Núria Sales, “no volia pas dir el mateix que en el segle XIX, però les seves recopilacions no eren tampoc simples recopilacions de ‘furs’ i altres ‘privilegis’ (...) sinó que elles constituïen justament a Catalunya les ‘lleis generals del regne’... “[16]
Pel que fa a la forma de govern, l’article 1r. del tÃtol I prescriu la “República tècnico-democrà tica-representativaâ€? El dictamen que acompanya la ponència presentada durant l’Assemblea del Separatisme Català ho justifica d’aquesta manera:
“... o sigui, un règim nascut de la voluntat del poble, però condicionat de manera que mai els homes investits de funcions representatives puguin sobreposar el seu caprici al placet i als interessos la defensa dels quals se’ls hagi encomanat, i en forma que aquests interessos respectius estiguin degudament atesos per capacitats tècniques posades al servei del mateixos i de la Pà tria�
El tÃtol II fixa l’idioma català , la bandera estelada[17] i l’escut anà leg a la bandera com a llengua i sÃmbols oficials.
Territorialment, la constitució aboleix les divisions provincials i estructura el paÃs per comarques (TÃtol III).
En els tÃtols IV, V i VI s’exposen els drets i deures, individuals i col·lectius, començant pel dret a la condició de català . En el redactat d’alguns articles ressona l’herència cultural de la història: l’exempció d’allotjaments, per exemple, que es prescriu per a la casa catalana (art.12), la qual és definida (art.11) com “el fonament de les llibertats i el segurÃssim refugi dels catalansâ€?. També n’és una mostra la prohibició d’embargament per contribucions, deutes o cap altra concepte dels jornals i sous, instruments de treball, llibres, animals domèstics, armes per a la defensa, vestits, robes de llit, pisa i coberts de taula (art 13). Aixà mateix, destaca en l’art. 23 el no reconeixement de tÃtols nobiliaris, condecoracions, tractaments jerà rquics ni privilegis personals, ja que “tots els catalans són de condició igual davant la lleiâ€?.
Aquesta igualtat arriba fins a aspectes molt meritoris per a un text redactat el 1928: l’article 26 estableix a Catalunya “la igualtat de drets civils i polÃtics entre l’home i la dona; i les lleis seran refetes a base d’aquesta consideracióâ€?.
L’apartat clou amb dos articles també interessants: la prohibició de la ganduleria i la mendicitat (art. 51), aixà com de les curses de braus, exhibicions de boxa i “tot esport que tendeixi a embrutir el poble�.
Els tÃtols IX, X i XI tracten respectivament del govern de la República, del poder legislatiu i del President de la República. Pel que fa als sistemes electorals, el carà cter tècnico-democrà tic de la constitució es destaca sobretot en l’opció de democrà cia selectiva a l’hora d’elegir el Cap d’Estat i el President del Tribunal Suprem. Aquesta elecció es farà en Assemblea de compromissaris lliurament designats pels Consells Comarcals, amb assistència i intervenció de representacions directes de les capacitats i forces vives de la Comarca (art. 82 i 97). La justificació que en fan els mateixos ponents és aquesta::
“Aquest sistema (...) pot oferir, en concepte nostre, plenes garanties que els homes escollits per a regir la Presidència de la república i la Presidència del Poder Judicial, siguin dues grans figures verament prestigioses i capacitades de la nació, i estiguin per damunt dels interessos partidistes.
S’ha volgut sostreure del radi comicial popular la designació d’aquests dos alts cà rrecs, perquè els escollits ho siguin per millor criteri de selectiu, sÃntesi de l’ideal democrà tic, tota vegada que a judici dels més avançats i reflexius teoritzadors i defensors de la democrà cia, aquesta és sabut que no ha d’entendre pas, estrictament, per govern del poble, sinó govern del poble pels més idonis i capacitats del poble i per al pobleâ€?[18]
Es pretén d’aquesta manera evitar tan com es pugui el risc d’“apassionaments pertorbadors de la bona harmonia democrà tica�. Amb el mateix propòsit s’exigeix als electors i elegibles, no solament la majoria d’edat, sinó també “saber llegir i escriure en català � (art. 26) ja que:
“l’ideal separatista, pel mateix que vol la Independència de Catalunya no com a un fi únic, sinó com a mitjà de perfecció i progrés creixent de la Pà tria, no pot incórrer en la vilesa de reconèixer capacitat polÃtica a éssers mancats del sentit inicial de la consciència civil.
La dignitat democrà tica de Catalunya no permet que la futura República catalana incorri en el malentès igualitari de confiar als analfabets l’exercici de la funció més delicada de civisme�[19]
També és de destacar (art. 61) la composició de cambra legislativa única
“d’acord amb la tradició històrica del Parlament i del liberalisme català , contraris a la bifurcació de les funcions legislatives (...) En bon sentit polÃtic, democrà tic i representatiu, el Senat és una roda inútilâ€?[20]
La tasca moderadora del Poder legislatiu s’encomana al Consell d’Estat i d’Economia Nacional (tÃtol XXIII)
Als tÃtols XII, XIII i XV es prescriu tot allò referent als consells comarcal, la convenció de delegats compromissaris i els municipis. Hi destaquen les múltiples i importants funcions atribuïdes als consells (art. 91), que d’aquesta manera s’erigeixen en autèntics generadors d’una democrà cia construïda des de la base del poble[21]. Com en l’elecció dels membres del Poder legislatiu, es en aquests altres tÃtols on la sobirania popular adquireix la mà xima expressió: els cà rrecs municipals són també elegits per sufragi directe. L’exercici del dret electoral queda lliure de filtres entre electors i elegibles.
I com a revers lògic d’aquesta orientació polÃtica, el tÃtol XIV que s’hi insereix contempla la facultat de revocació de poders polÃtics o representatius per part del poble, una facultat que hauria vingut regulada per la llei corresponent.
Després dels tÃtols dedicats al patrimoni de Catalunya, les forces armades, marina militar i marina mercant (tÃtols XVI a XIX), el tÃtol XX es dedica al Consell de Ministres. Cal destacar que la designació dels ministres per part del president de la República es farà sota la condició de trobar-se aquests en la condició de catalans, amb ple gaudi dels drets civils i polÃtics i estant “especialitzats respectivament en cada ram administratiu o tècnic que se’ls hagi de confiarâ€? (art. 133).
El tÃtol XXI (Del Poder Judicial) , a més d’establir les condicions d’accés als cà rrecs de President del Tribunal Suprem, President de l’Audiència i funcionaris, aixà com la gratuïtat de la justÃcia, defineix quina serà la planta judicial a tot el territori català , amb Jutjats de pau a cada municipi, un Jutjat de Primera Instà ncia i Instrucció a cada capital de comarca, quatre Audiències en llocs “equidistants d’agrupaments de comarquesâ€? i el Tribunal Suprem a la capital de la República.
En el tÃtol XXII (De la legislació catalana) es pot llegir una preocupació constant dels juristes i polÃtics catalans: l’actualització del dret històric. Com es recordarà , diversos han estat els treballs compilatoris basats en la cèlebre memòria que Manuel Duran i Bas havia redactat l’any 1885, en ocasió del Congrés de Juristes Espanyols, en què va defensar vivament i amb eficà cia els règims jurÃdics particulars dels territoris amb dret propi, com ho és Catalunya. En aquest sentit, l’article 159 de la Constitució provisional adscriu a una Comissió de Juristes designada pel Ministeri de JustÃcia i altres estaments polÃtics, acadèmics i professionals, la tasca de “revisar i unificar els textos legals catalans, respectant les fonts del Dret Català en allò que a judici de la Comissió sigui convenient, i proposant les reformes que estimi necessà ries per a simplificar i modernitzar el Codi de Catalunya...â€?
Els tÃtols XXIII i XXIV (Del Consell d’Estat i d’Economia Nacional i Del règim productiu contributiu) són els de contingut netament econòmic. S’encomana al Consell d’Estat i d’Economia Nacional, entre altres atribucions, l’elaboració del projecte de Pressupost Nacional prèvia recepció dels avantprojectes de cada ministeri. Ressalta la independència de criteri amb què aquest Consell estudiarà les partides.
Com a norma contributiva principal s’estableix l’impost progressiu sobre la riquesa i la renda (art. 170). Cal ressaltar en aquest apartat la facultat que tindrien els municipis, consells comarcals i l’Estat per “finançar i comanditar la creació de societats i empreses de serveis públics, cooperatives o d’altres fins econòmics a benefici del poble�, les quals restarien com a propietat pública del respectiu promotor quan la totalitat de les accions fossin amortitzades.
El tÃtol XXV es dedica a l’Administració Pública, en què destaca (art. 185) la prohibició als funcionaris i empleats públics de presentar-se a cà rrecs electius dintre de la comarca respectiva on exerceixin.
Els dos següents tÃtols (XXVI i XXVII) es refereixen al règim d’ensenyança i al de l’alta cultura. Pel que fa al primer s’estableix per llei una ensenyança que no pot ser “de carà cter memorÃstic o passiu, sinó d’orientació i despertament de la intel·ligència dels alumnesâ€? (art. 189) aixà com el coneixement obligatori de la geografia del paÃs per part de tots els alumnes que acabin els seus estudis de secundà ria. A tal efecte, diu l’article 193, s’organitzaran excursions escolars col·lectives, els itineraris de les quals quedaran fixats pel Ministeri d’Instrucció Pública. Aquestes excursions són indispensables per obtenir el tÃtol de Batxiller o de capacitat tècnica. Com es pot veure, de tant en tant la tècnica dels redactors d’aquesta constitució es relaxa i deriva cap a una exposició gairebé reglamentista[22].
Els tÃtols XXVIII, XXIX i XXX recullen les disposicions sobre Règim agrari, Règim industrial i comercial i Règim d’obres públiques. El seu redactat, el més sintètic de tots els tÃtols, se centra sobretot en els ajuts i desenvolupament de programes adequats per a la protecció i promoció de cada sector.
La legislació social és objecte del tÃtol XXXI i el règim sanitari el del tÃtol XXXII. S’hi fixa en el primer un programa mÃnim de drets, garanties i previsions a favor de les classes treballadores. La inspiració d’aquest tÃtol és, segons els ponents, la del “socialisme humanistaâ€?, sense tancar la porta a “les millors innovacions que els corrents del socialisme modern i les necessitats dels avenços de la civilització vagin reclamantâ€?[23]
El Deute nacional (XXXIII) delimita perfectament els deutes i compromisos a què haurà de fer front la futura República catalana, que es circumscriuen a aquells adquirits abans del setembre del 1928 (moment de l’aprovació del text constitucional) i a aquells altres contrets per les organitzacions Estat Català i Partit Revolucionari Separatista de Catalunya
Conclouen el text els tÃtols dedicats a la possibilitat confederativa de la República catalana i a la revisió constitucional (XXXIV i XXXV), que recalquen el desig d’emancipar Catalunya de tot vincle polÃtic amb L’estat espanyol. En aquest sentit, l’article 204 estableix:
“La República Catalana podrà confederar-se amb altres estats lliures i republicans ibèrics, per a fins internacionals de defensa i de mútua convivència; però aquesta confederació no podrà atemptar en lo menys mÃnim contra les facultats d’independència interior del poble català , ni mermar la sobirania de Catalunya de fronteres endintre, ni acceptar cap guerra ofensiva o de conquestaâ€?[24]
Finalment, una disposició transitòria adequa l’aplicabilitat de la constitució als avenços territorials que es produeixin dels “esforços revolucionaris del patriotisme català �.
Ramon Sargatal
Professor-consultor de la UOC
En ocasió del 75è aniversari de la Constitució de l’Havana (1928-2003)
Torna al capdamunt
Constitució provisional de la República catalana[25]
Nota: En la transcripció s’han adaptat alguns aspectes de lèxic, morfologia i sintaxi a la normativa de la llengua catalana. Aquestes esmenes, però, no en modifiquen el contingut ni el registre ni la composició dels redactats
Les delegacions del Separatisme català de dintre i fora de Catalunya, convocades a la ciutat de l’Havana, sota la presidència del senyor Francesc Macià , per a reorganització de les seves forces i per a definir cÃvicament els seus principis i els seus ideals patriòtics, proclamen davant del món la unitat espiritual indestructible de Catalunya, ratifiquen i declaren la voluntat i la decisió fermes de valer-se dels mitjans revolucionaris per a independitzar-se de l’Estat espanyol i acorden la següent Constitució, en nom del poble català per a que aquest s’hi regeixi amb carà cter provisori, mentre no estigui en condicions de poder-se fixar i d’atorgar-se la seva llei fonamental definitiva
TÃ?TOL I
DEL RÈGIM POL�TIC DE CATALUNYA
Article 1.- El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització polÃtica, es constitueix en Estat independent i sobirà , i adopta, com a forma de govern, la República tècnico-democrà tica-representativa
TÃ?TOL II
IDIOMA, BANDERA I ESCUT
Article 2.- La única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana.
Article 3.- La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc; amb addició, en la part superior, d’un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix.
Article 4.- L’escut nacional de Catalunya és anà leg a la bandera anterior
TÃ?TOL III
DEL TERRITORI CATALÀ
Article 5.- El territori de la República Catalana s’entendrà constituït pel que formes en l’actualitat les anomenades “provÃnciesâ€? de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona
Article 6.- La capital de la República Catalana radicarà a Barcelona
Article 7.- Les actuals divisions provincials del territori de la República Catalana queden abolides; i en son lloc es restableixen les divisions naturals d’aplegament de municipis autònoms en comarques històriques de govern també autònom, que són les següents: Vall d’Aran, Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Urgellet, Cerdanya, Vall de Ribes, Camprodon, Ripollès, La Muntanya, la Garrotxa, Empordà , La Selva, la Maresma, Pla de Barcelona, Llobregat, Penedès, Camp de Tarragona, Tortosa, Ribera de Segre, Ribera de Sió, La Segarra, Pla d’Urgell, La Noguera o Vall d’Àger, Conca de Meià , Pla de Lleida, Les Garrigues, Priorat, Gandesa, Ribera de l’Ebre, Berguedà , Cardener, Lluçanès, Moianès, Pla de Bages, Igualada, Conca de Barberà , Vallès, Plana de Vic i El Gironès.
TÃ?TOL IV
DELS CATALANS
Article 8.- Són catalans:
a) Tots els nascuts en territori de Catalunya encara que de pares no catalans, per tal que en ella estiguin domiciliats
b) Tots els qui, havent nascut a Catalunya, resideixin fora d’ella i estiguin inscrits voluntà riament com a catalans.
c) Tots els qui, essent fills de pares catalans o de pare català o de mare catalana, i havent nascut fora de Catalunya, reclamin la ciutadania catalana en arribar a la majoria d’edat
d) Els estrangers que hagin ajudat amb les armes o amb serveis insignes a obtenir la Independència o el progrés en qualsevol ordre de Catalunya
e) Els estrangers majors d’edat establerts a Catalunya per espai de més de cinc anys, sempre que reclamin voluntà riament la nacionalitat catalana i sà piguen parlar i escriure en catalÃ
Article 9.- Els catalans que en constituir-se la Independència de Catalunya es trobin a l’empara de ciutadanies estrangeres, seran considerats des del primer moment amb tots els drets de la ciutadania catalana, i podran acollir-se als beneficis d’aquesta en l’oportunitat que els convingui
Article 10.- La ciutadania catalana es perd:
a) Per renúncia voluntà ria de la mateixa
b) Per conspirar o atemptar contra la Independència de Catalunya
c) Per sentència que imposi pena infamant mentre no s’obtingui rehabilitació conforme a llei
TÃ?TOL V
DRETS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS
Article 11.- La casa catalana és el fonament de les llibertats i el més segur refugi dels catalans. Com a domicili de la famÃlia natural, la casa catalana és inviolable
Article 12.- La casa catalana està exempta d’allotjaments
Article 13.- Els jornals i sous, instruments de treball, els llibres, els animals domèstics, les armes per a defensa, els vestits, les robes de llit, la pisa i els coberts de taula no poden ésser embargats per contribucions, deutes ni per cap concepte
Article 14.- La propietat és inviolable a Catalunya; i ningú no podrà ésser desposseït sense coneixement de causa ni sentència judicial ferma, a menys que hi hagi motiu justificat d’utilitat pública. En aquest cas haurà de ser satisfeta la corresponent indemnització abans que la propietat sigui ocupada
Article 15.- En cap cas la propietat no serà intervinguda ni confiscada per motius de delictes polÃtics.
Article 16.- Tots els habitants de la República tenen el dret de reunir-se pacÃficament i sense armes, i el d’associar-se per a qualsevol fi lÃcit de la vida
Article 17.- Tota persona podrà , lliurament, emetre les seves opinions de paraula o per escrit, mitjançant la impremta o qualsevol altre procediment, sense perjudici de les responsabilitats que imposin les lleis quan per algun d’aquells medis s’atempti contra l’honra de les persones, l’ordre social o les institucions republicanes
Article 18.- La correspondència és inviolable, aixà com el secret dels documents privats.
Article 19.- Cap autoritat no podrà prohibir, a Catalunya, la publicació, entrada i circulació de tota mena de llibres o impresos, excepte quan es tracti d’obres o coses indecents, a judici de les autoritats respectives
Article 20.- A Catalunya és lliure la professió de totes les religions, aixà com l’exercici de tots els cultes, sense altra limitació que el respecte a les lleis morals, als bons costums i a l’ordre públic
Article 21.- Tota persona podrà entrar en territori català , sortir-ne, viatjar dintre dels lÃmits nacionals i canviar de residència, sense necessitat de passaport.
Article 22.- Cap català no podrà ésser expatriat per cap concepte
Article 23.- Tots els catalans són de condició igual davant de la llei i del principi d’igualtat humana. Per això la República catalana no reconeix tÃtols nobiliaris, condecoracions, tractaments jerà rquics ni privilegis personal
Article 24.- Sols els catalans podran exercir cà rrecs públics de govern, justÃcia, armes, administració i ensenyament a Catalunya. S’exceptua l’ensenyança d’idiomes i d’especialitats tècniques, que podran exercir-la els estrangers capacitats
Article 25.- La majoria d’edat d’homes i dones comença als vint-i-tres anys
Article 26.- Per a entrar en possessió dels drets polÃtics, ésser elector i elegible, exercir funcions i obtenir cà rrecs públics, serà necessari ésser major d’edat i saber llegir i escriure en catalÃ
Article 27.- S’estableix a Catalunya la igualtat de drets civils i polÃtics entre l’home i la dona, i les lleis seran refetes a base d’aquesta equiparació.
Emperò per tal que la dona de major edat i amb instrucció pugui exercir el dret d’ésser electora i elegible, haurà d’inscriure’s en el registre dels seu municipi corresponent, a sol·licitud pròpia firmada, dins del termini que fixi la llei electoral
Article 28.- Cap llei no tindrà efecte retroactiu, excepte les penals quan siguin favorables al delinqüent o processat
Article 29.- La contractació que no perjudiqui a tercer ni vagi contra els respectes morals i l’ordre natural és legÃtima, a Catalunya. Les obligacions de carà cter civil que neixin dels contractes no podran ésser anul·lades ni alterades per cap poder de la República
Article 30.- Ningú no podrà ésser detingut si no és en la comissió flagrant d’algun delicte, i en els altres casos i formes que determinin les lleis
Article 31.- Tot detingut serà alliberat o lliurat al Jutge o Tribunal competent, dintre de les quaranta-vuit hores següents a l’acte de la detenció
Article 32.- Tota detenció es deixarà sense efecte o serà elevada a presó dintre les setanta-dues hores d’haver estat lliurat el detingut al Jutge o al Tribunal competent. Dintre el mateix termini es notificarà a l’interessat la providència que es dicti
Article 33.- Ningú no podrà ésser pres sinó en virtut de manament fonamentat, de Jutge o Tribunal competent.
L’ordre judicial de presó serà notificada immediatament al presumpte reu, i, segons els descà rrecs d’aquest, dintre de les setanta-dues hores següents a l’acte d’empresonament, serà ratificada i reformada l’ordre de presó
Article 34.- Ningú no podrà ésser processat ni sentenciat, sinó per Jutge o Tribunal competent, d’acord amb les lleis anteriors al delicte
Article 35.- Cap acusat absent no podrà ésser sentenciat
Article 36.- No podrà imposar-se, per cap motiu, la pena de mort ni penes de presidi de duració il·limitada
Article 37.- Cap català no podrà ésser lliurat a govern estranger perquè se’l jutgi o castigui
Article 38.- Es prohibeix l’extradició per delictes polÃtics o comuns connexes
Article 39.- Ningú no podrà ésser condemnat a pena aflictiva i a multa, ensems
Article 40.- Ningú no podrà sofrir presó per motiu de deutes
Article 41.- Ningú no podrà ésser sentenciat a confiscació de béns, excepte en el cas que es provi que l’obtenció d’aquests procedÃs de frau a l’Estat, a la Comarca, al Municipi o a tercera persona
Article 42.- Ningú no té dret a maltractar els detinguts o presos. Són les presons per a custòdia i no per a mortificació dels presos. Els jutges, sota la seva responsabilitat, tindran cura que els presos no estiguin en calabossos obscurs, estrets o humits
Els caps de les respectives presons tindran cura que els presos i condemnats rebin instrucció si no en tenen; aprenguin algun ofici per al qual se sentin atrets i no els manqui una ocupació profitosa en hores feineres
Article 43.- Els menors de quinze anys sols podran ésser jutjats per Tribunals de Menors i reclosos en llocs especialment dedicats a l’efecte, d’acord amb la legislació especial
Article 44.- Ningú no estarà obligat a pagar contribució ni impost que no estiguin legalment fixats
Article 45.- Una llei especial regularà la garantia de l’HABEAS CORPUS, a la qual podran acollir-se tots els individus que es trobin en perill de sofrir violència, coacció, il·legalitat perjudici o abús de poder de qualsevol naturalesa
Article 46.- Les lleis que regulen l’exercici dels drets que aquesta Constitució garanteix seran nul·les si els disminueixen, restringeixen o adulteren.
Article 47.- L’enumeració dels drets garantits expressament per aquesta Constitució no n’exclou d’altres que es derivin del principi de la sobirania del poble i de la forma republicana de govern.
Article 48.- Es reconeix el dret de tot individu i dels seus parents a demanar la revisió de l’enjudiciament criminal del qual se n’haguessin derivat sentència, condemna i perjudicis injustos
La hisenda pública haurà d’indemnitzar els danys i perjudicis , en aquests casos, a reserva de fer efectives les responsabilitats sobre la persona o béns dels funcionaris culpables de la injustÃcia, perquè (com resa la Constitució històrica de Catalunya) “el respecte als drets i llibertats dels catalans està garantit per la responsabilitat civil i criminal dels qui violen dites llibertats o dretsâ€?
Torna al capdamunt
TÃ?TOL VI
DEURES DELS CIUTADANS
Article 49.- Tots els catalans estan obligats no sols a obeir les lleis i respectar les autoritats legÃtimes que dimanen de la sobirania del poble, sinó també a contribuir en proporció dels seus havers o possibles a les despeses de l’Estat
Article 50.- Està igualment obligat, tot català , a defensar la Pà tria amb les armes en temps de guerra, dintre del territori nacional, quan el Parlament ho resolgui aixÃ
Article 51.- A Catalunya es prohibeix la ganduleria i la mendicitat. Tots els ciutadans exerciran habitualment algun ofici o professió o es dedicaran la major part de l’any a ocupacions mecà niques, industrials, mercantils o intel·lectuals. No estaran exempts d’aquest deure ni els rendistes
Article 52.- A Catalunya queden prohibides les curses de braus, les exhibicions de boxa i tot esport que tendeixi a embrutir el poble. Les places de braus i els rings de lluites de boxa seran enderrocats en el termini de dos anys, una volta assolida la independència.
TÃ?TOL VII
DELS ESTRANGERS
Article 53.- Els estrangers, en el territori de la República, estaran equiparats als catalans:
A) Quant a la protecció de llurs persones i béns
B) Quant al gaudi dels drets garantits al T�TOL V de la present Constitució, excepte dels que s’hi reconeixen tan sols per als nacionals
C) Quant al gaudi dels drets civils i polÃtics, en les condicions i limitacions que es fixin a la Llei d’Estrangeria
D) Quant al deure d’observar i complir les lleis, reglaments i disposicions que estiguin en vigor en la República
E) Quant a la submissió a la potestat i a les resolucions dels tribunals i de la resta d’autoritats de la República
F) Quant a l’obligació de contribuir a les despeses públiques legalment establertes
TÃ?TOL VIII
DE LA SUSPENSIÓ DE GARANTIES
Article 54.- En casos de perill d’invasió del territori nacional, pertorbació greu de l’ordre, epidèmia o calamitat pública, es podran suspendre les garanties fixades als articles 16, 17, 19, 21, 30, 31,32 i 33 d’aquesta Constitució
Article 55.- La suspensió haurà de fer-se per Llei, expressant-ne els motius, garantia o garanties que se suspenguin, temps de suspensió i territori afectat
Article 56.- Quan no estigui reunit el Parlament, sui les circumstà ncies urgents ho aconsellen o reclamen, el Poder Executiu podrà suspendre aqueixes garanties per Decret, i per termini de quinze dies; però en el mateix Decret convocarà el Poder legislatiu perquè aquest resolgui si ha de mantenir-se la suspensió, on i per quin termini
TÃ?TOL IX
DEL GOVERN DE LA REPÚBLICA
Article 57.- El Govern de la República catalana estarà constituït per tres poders, emanats de la voluntat sobirana del poble: el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial, amb limitació i separació respectiva d’atribucions.
Article 58.- La potestat de fer les lleis correspon al Parlament
La potestat de fer executar les lleis correspon al President de la República.
La potestat d’aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals de justÃcia.
La interpretació de qualsevol dubte sobre algun text constitucional correspon al Tribunal Suprem, reunit a instà ncia de part dintre del termini de cinc dies.
Article 59.- Tota autoritat es constitueix i exerceix, a Catalunya, mitjançant jurament de complir i fer complir la Constitució i les lleis de la República, a l’empara de les quals es troben la vida, les llibertats, la propietat legÃtima i la resta de drets dels catalans.
Article 60.- Els funcionaris de cadascun dels tres poders, pel fet de resultar elegits, no adquireixen altra condició que la de dipositaris de l’autoritat originà ria del poble, i queden subjectes expressament, però no superiors, a les facultats assignades a llurs cà rrecs respectius.
TÃ?TOL X
DEL PODER LEGISLATIU
Article 61.- El Poder Legislatiu l’exercirà un Parlament compost de dos Diputats per cadascuna de les Comarques, elegits per un perÃode de sis anys, per sufragi directe, en la forma que fixi la Llei Electoral.
Article 62.- Les ciutats i les capitals de Comarca que passin de 50.000 habitants podran elegir Diputats propis, a més de contribuir a l’elecció dels comarcals respectius.
Article 63.- També podran elegir Diputats propis, pel procediment acumulatiu que determini la Llei Electoral, les organitzacions netament catalanes establertes en els països americans.
Article 64.- El Parlament es renovarà per meitats cada tres anys
Article 65.- Per sorteig entre els Diputats de cada Comarca, es fixarà quin d’aquests hagin de cessar al cap dels tres primers anys d’establerta la República
Article 66.- Quan vaqui algun cà rrec de Diputat per qualsevol motiu, el Parlament ho comunicarà al President de la República, el qual, dintre del termini de quinze dies, convocarà a eleccions a la Comarca respectiva per a cobrir la vacant
Article 67.- Per ésser Diputat es requereix:
Primer.- Ésser Català per naixement, fill de la Comarca respectiva, o naturalitzat a Catalunya i amb deu anys de residència a la mateixa Comarca.
Segon.- Haver complert vint-i-tres anys d’edat.
Tercer.- Estar en ple ús dels drets civils i polÃtics.
Article 68.- El cà rrec de Diputat és incompatible amb qualsevol altre retribuït, de nomenament del Govern, amb excepció del de Catedrà tic d’establiment oficial obtingut abans de l’elecció.
Article 69.- Els Diputats rebran de l’Estat una dotació la quantia de la qual podrà ésser alterada en qualsevol temps, però l’alteració no tindrà efecte fins que sigui renovat el Parlament.
Article 70.- Els Diputats tindran immunitat absoluta solament pe les opinions i vots que emetin en l’exercici de llurs tasques legislatives. No podran ésser objecte de denúncia, detenció ni processament per aquests motius, però estaran subjectes al compliment de les lleis i a la responsabilitat de llurs actes personals, en coses alienes a la seva investidura, fora del Parlament.
Article 71.- El Parlament es reunirà des vegades l’any, per dret propi, i funcionarà durant quaranta dies hà bils, almenys, en cada legislatura. La primera començarà el segon dilluns de març i la segona l’onze de setembre.
Article 72.- El Parlament tindrà la seva residència habitual a la capital de la República, però quan ho cregui necessari o quan ho acordi per majoria, podrà reunir-se en qualsevol altre lloc del territori nacional.
Article 73.- El Parlament es reunirà en sessions extraordinà ries en els casos i formes reglamentaris, i quan el President de la República el convoqui, d’acord amb el que estableix la Constitució. En aquests casos, sols podrà tractar-se de l’assumpte o assumptes que motivin la reunió
Article 74.- El Parlament resoldrà sobre la validesa de l’elecció dels seus membres i sobre les renúncies d’aquests.
Article 75.- El Parlament no podrà dictar lleis relatives a l’establiment de cap religió amb carà cter oficial, ni que prohibeixin el lliure exercici de cadascuna, que limitin la llibertat de la paraula o la premsa, o restringeixin el dret del poble a reunir-se pacÃficament i a demanar al govern la reparació de qualsevol greuge, sense perjudici del que es disposa a l’article 54 d’aquesta Constitució.
Article 76.- El Parlament tindrà les facultats següents:
Primer.- Discutir i aprovar els Codis i les Lleis de carà cter nacional i d’interès públic.
Segon.- Acordar el pressupost de despeses fixes dels distints poders de la República.
Tercer.- Discutir i aprovar els pressupostos anuals de despeses i ingressos movibles de la República, que formuli el Consell d’Estat i d’Economia nacional i li enviï el poder Executiu.
Quart.- Determinar el valor i denominació de la moneda de la República.
Cinquè.- Regular els serveis públics nacionals.
Sisè.- Establir el règim contributiu, mitjançant la creació i regulació com a norma, de l’impost únic progressiu sobre la riquesa i les rendes.
Setè.- Concedir amnisties, excepte per delictes electorals.
Vuitè.- Fixar el nombre de forces de terra, mar i aire i llur organització, d’acord amb el poder Executiu.
Article 77.- La iniciativa de les Lleis correspon al Parlament i al President de la República. El President del Tribunal Suprem podrà també exercir aquesta iniciativa, en problemes i assumptes especials, de la incumbència del poder judicial.
Article 78.- Tot projecte de llei que hagi obtingut l’aprovació del Parlament, i tota resolució d’aquest Parlament que hagi de ser executada pel President de la República, haurà de ser presentada a aquest per a la seva sanció.
En el cas que el President de la República hi estigui conforme, els firmarà i farà publicar, dintre dels deu dies, a la “Gaceta Oficial�, i en altre cas els enviarà , amb les objeccions que faci, a consulta del Consell d’Estat, el qual haurà d’emetre dictamen en el termini de quinze dies.
Si l’opinió del Consell d’Estat resulta favorable al projecte de llei motiu de la consulta, el President de la República haurà de sancionar-lo, i si el dictamen del Consell d’Estat fos contrari, el President de la República retornarà de seguida el projecte al Parlament, acompanyat d’un Missatge on es continguin dites objeccions i còpia de l’informe del Consell d’Estat.
El Parlament, si després de conèixer el Missatge anterior i de discutir de nou l’assumpte, acorda acceptar les objeccions del poder Executiu, podrà refer el text del projecte de llei, en aquest sentit, i enviar-lo a la sanció Presidencial. I en el cas de no voler acceptar aquelles objeccions, després de nova discussió del projecte, aquest serà enviat per segona vegada al poder Executiu, el qual haurà de el promulgar-lo sense excusa.
Article 79.- El nombre legal d’assistents per a la constitució i renovació periòdiques del Parlament, per obrir i tancar les legislatures i per a votacions ordinà ries, serà el de la meitat més un dels Diputats proclamats.
Article 80.- A la reunió provisional del Parlament i a les discussions i aprovacions d’actes, podran assistir-hi amb veu i vot els Diputats electes.
Torna al capdamunt
TÃ?TOL XI
DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA
Article 81.- Per a ésser President de la República és necessari haver nascut a Catalunya, tenir complerts quaranta-cinc anys d’edat i trobar-se en ple gaudiment dels drets civils i polÃtics.
Article 82.- El President de la República serà elegit per convenció de delegats compromissaris dels Consells comarcals, en la forma que determini la Llei Electoral.
Article 83.- El mandat del President de la República durarà sis anys.
Article 84.- Ningú no podrà ésser elegit President de la República per més de dos perÃodes consecutius.
Article 85.- Correspon al President de la República:
Primer.- Sancionar i promulgar les lleis; complir-les i fer-les complir; dictar, quan no ho hagi fet el Parlament, els reglaments per a la millor execució de les lleis; i expedir els decrets i les ordres que per a aquest fi i per a quant incumbeixi al bon govern i administració de l’Estat, cregués convenients, sense contravenir, però, el que s’estableix en dites lleis.
Segon.- Convocar a sessions extraordinà ries al Parlament, en els casos que al seu judici sigui necessari.
Tercer.- Enviar al Parlament, al principi de cada legislatura i sempre que ho estimi oportú, un missatge referent als actes de l’administració i demostratius de l’Estat general de la República, aixà com les iniciatives o projectes de lleis que cregui necessaris o útils.
Quart.- Presentar al Parlament, quatre mesos abans de finar l’any econòmic en curs, el Projecte de Pressupostos Generals per a l’exercici econòmic pròxim, proposat pel Consell d’Estat i d’Economia Nacional.
Cinquè.- Facilitar al Parlament els informes i dades que aquest sol·liciti, sobre tota mena d’assumptes que no admetin reserva.
Sisè.- Dirigir les negociacions diplomà tiques i celebrar tractats o convenis amb altres nacions, però havent de sotmetre’ls a la consulta del Consell d’Estat i d’Economia Nacional, i en tot cas a l’aprovació del Parlament, sense el qual requisit no seran và lids ni obligaran la República.
Set.- Escollir i nomenar lliurament els ministres, entre els ciutadans capacitats per ésser-ho, notificant els nomenaments al Parlament.
Vuitè.- Nomenar tots els funcionaris la designació dels quals no correspongui a altres autoritats.
Novè.- Disposar, com a cap suprem d’elles, la distribució de les forces nacionals de terra, mar i aire, i la mobilització de les mateixes per necessitats d’ordre públic o per raons de defensa de la República.
Article 86.- El President de la República rebrà de l’Estat una dotació la quantia de la qual podrà ésser alterada en qualsevol temps, però l’alteració no tindrà efecte fins al següent perÃode Presidencial
Article 87.- El President de la República no podrà sortir del territori sense l’autorització del Parlament.
Durant l’absència del President o en casos de llarga malaltia del mateix, el substituirà en les seves funcions el President del cos legislatiu.
Article 88.- El President de la República serà responsable davant del Tribunal Suprem pels delictes de carà cter comú que pogués cometre durant l’exercici del seu cà rrec, però no podrà ésser processat sense autorització prèvia de la Convenció de Presidents de Consells Comarcals, convocada per acord del Parlament.
Article 89.- En cas de vacant, per qualsevol motiu, de la Presidència de la República, ocuparà interinament el cà rrec el President que ho sigui del Cos Legislatiu, per a la qual cosa lliurarà la Presidència del Parlament al Vice-president d’aquest últim.
El President interà convocarà de seguida la Convenció de Delegats Compromissaris dels Consells Comarcals, per tal que en el termini de quinze dies es reuneixi per a elegir nou President de l República
La duració del cà rrec, en aquest cas, serà pel que manqui fins al terme del perÃode presidencial.
TÃ?TOL XII
DELS CONSELLS COMARCALS
Article 90.- A la capitalitat de cada Comarca s’hi constituirà un Consell Comarcal, compost de Delegats dels respectius Municipis, de les corporacions gremials i de les forces vives de cada municipi
Article 91.- Els Consells Comarcals estudiaran els assumptes i problemes propis de la Comarca; tindran facultats d’iniciativa per establir acords entre Comarques veïnes, en relació a interessos comuns de les mateixes; podran proposar resolucions als Municipis i al Parlament sobre coses o necessitats de les Comarques; organitzaran tot el que creguin convenient per al progrés de la producció i de la vida en cada Comarca; propugnaran el desenvolupament d’estudis o treballs, aixà com tot el relatiu a la cultura, art, etc., de la Comarca; i actuaran com a entitats consultives i tribunals d’arbitrament en plets entre pobles de la seva demarcació. En una paraula: el Consell Comarcal vindrà a enfortir la coneixença, les relacions i la identificació dels Municipis de cada Comarca, i vindrà a ésser el nexe patriòtic de més plena eficà cia.
Article 92.- Els Consells Comarcals tindran vida autònoma, es regiran per una Llei orgà nica especial i podran formar els seus Pressupostos, sense altra limitació que la d’adaptar els ingressos al sistema tributari de l’Estat.
Article 93.- Els Consells Comarcals es renovaran per meitats cada tres anys.
Article 94.- Els tècnics respectius de cada Consell Comarcal podran concórrer a les sessions d’aquest, amb veu però sense vot, per a rendir informes o prendre part en la discussió dels assumptes en què intervinguin pels seus cà rrecs
Article 95.- En cada capital de Comarca, el Consell crearà el Museu i la Biblioteca Comarcals, i en els llocs de cada Comarca que ho estimi més oportú establirà una o và ries escoles tècniques d’Arts i Oficis, Agricultura, Comerç o d’altres matèries de preferent interès per a la Comarca.
El Consell organitzarà , a més, cursos ambulants de conferències, públiques i gratuïtes, a cà rrec de tècnics, sobre assumptes agrÃcoles, industrials, aprofitament de recursos naturals, història, pà tria, art i cultura general.
Article 96.- Les declaracions dels Consells Comarcals que es creguin lesives als interessos d’algun Municipi podran ésser denunciades en queixa davant del President de l’Audiència de llur jurisdicció, el qual nomenarà tres magistrats que exerceixin d’à rbitres o amigables componedors per a la modificació o revocació de l’objecte de la queixa.
En cas de no conformar-se ambdues parts amb el laude dels à rbitres, el recorrent disconforme podrà acudir a la via judicial ordinà ria o contenciosa que correspongui.
TÃ?TOL XIII
DE LA CONVENCIÓ DE DELEGATS COMPROMISSARIS
Article 97.- El President de la República i el President del Tribunal Suprem de JustÃcia seran elegits al mateix temps, dintre el perÃode electoral que correspongui, per una convenció de Delegats Compromissaris dels Consells Comarcals.
Article 98.- La designació de Delegats Compromissaris la faran els Consells Comarcals en junta plenà ria convocada a l’efecte, a la qual seran citats també, amb veu i vot, com a Consellers adjunts, les representacions més caracteritzades dels contribuents, dels professionals, dels periòdics, cambres agrÃcoles i de producció i comerç en general; banca, societats cooperatives, organismes culturals, artÃstics i gremis i sindicats obrers, de la Comarca.
Article 99.- Aquesta Junta plenà ria designarà , per majoria absoluta, un Delegat Compromissari i un suplent per a substituir-lo en el cas que el primer no pogués assistir a la Convenció
Article 100.- Les designacions del Delegat Compromissari suplent seran comunicades a la presidència del Poder Legislatiu i d’elles se’n donarà constà ncia als respectius interessats mitjançant certificació que els servirà de credencial.
Article 101.- La Convenció de Delegats Compromissaris es reunirà a la capital de la República, a la residència del Cos Legislatiu, per convocatòria anticipada del president d’aquest.
Constituiran la Mesa de la Convenció el President en funcions del Poder Legislatiu i dos Secretaris designats per l’Assemblea.
Article 102.- Les eleccions de President de la República i President del Tribunal Suprem es faran per separat. Es cadascuna serà proclamat per al respectiu cà rrec, immediatament després de l’escrutini, el candidat que reuneixi més vots, mentre arribin a les dues terceres parts del nombre total de compromissaris
Article 103.- Les actes de les respectives eleccions seran aixecades per duplicat i subscrites per tots els votants. Un exemplar de cadascuna serà remès al Parlament per arxivar-les, i l’altre serà lliurat per una comissió de la Convenció a cadascun dels electes.
TÃ?TOL XIV
DE LA REVOCACIÓ DE PODERS
Article 104.- Els poders concedits pel poble i pels organismes representants del mateix a qualsevol de les persones investides de cà rrecs electius podran ésser revocats quan per algun motiu deshonrós es cregui indigna, a qualsevol d’aquestes persones, de la representació que li fou confiada.
Article 105.- La Llei Electoral fixarà el procediment a seguir per aqueixos casos, de manera que no pugui recórrer-se a ells sinó per causes de deshonor provat i amb sanció o referèndum de les dues terceres parts dels respectius comitents
TÃ?TOL XV
DELS MUNICIPIS
Article 106.- Els termes municipals es regiran per Ajuntaments compostos de regidors elegits per sufragi directe, en el nombre i forma que reguli la Llei Electoral
Article 107.- Els Ajuntaments tindran la facultat de nomenar Alcalde, la qual designació recaurà en un dels companys de Consistori
Article 108.- L’administració dels Municipis anirà a cà rrec dels Ajuntaments, sense ingerència de cap altre poder.
Article 109.- Els Ajuntaments gaudiran de plena autonomia per a tot el que es refereixi a iniciatives, serveis o interessos de cada Municipi.
Article 110.- Els Ajuntaments podran donar-se lliurement les seves ordenances municipals mentre aquestes no pugnin amb cap principi d’aquesta Constitució ni amb atribucions assignades constitucionalment a les Comarques i a l’Estat.
Article 111.- Podran també, els Ajuntaments, formar els seus pressupostos, sense altra limitació que la d’adaptar els ingressos al sistema tributari de l’Estat.
Article 112.- Els cà rrecs de Regidor, aixà com el d’Alcalde, seran gratuïts, però els Ajuntaments de ciutats majors de 50.000 habitants, els Regidors i els Alcaldes podran percebre una quantitat mensual per a despeses de representació.
Article 113.- Els tècnics respectius de cada Ajuntament podran concórrer a les sessions d’aquest amb veu, però sense vot, per a retre informes o prendre part en la discussió d’assumptes en què intervinguin per raó dels seus cà rrecs
Article 114.- Les deliberacions dels Ajuntaments o els actes dels Alcaldes que s’estimin lesius als interessos municipals o als interessos d’algun conveà podran ésser denunciats en queixa davant del Consell Comarcal, el qual designarà un tribunal d’à rbitres o amigables componedors, per a la modificació o revocació de l’objecte de la queixa.
En cas de no conformar-se, ambdues parts, al laude dels à rbitres comarcals, el recorrent disconforme podrà acudir a la via judicial ordinà ria o contenciosa que correspongui.
Article 115.- En el termini més breu possible, una volta assolida la Independència, els Ajuntament tindran cura de fer desaparèixer, dels Municipis respectius, tot vestigi públic que en forma de rètol, là pides, està tues, monuments, escuts, etc., recordin actes, personatges, fets o coses relacionades amb el temps de l’opressió espanyola a Catalunya.
Torna al capdamunt
TÃ?TOL XVI
DEL PATRIMONI DE CATALUNYA
Article 116.- Pertanyen a l’Estat i són de domini nacional tots els béns radicats en el territori de Catalunya que no corresponguin a les Comarques o als Municipis, ni siguin de propietat privada
Article 117.- Estan compresos en la classificació de béns nacionals els monuments públics, edificis, arxius, biblioteques i museus radicats a Catalunya on el domini espanyol hi hagués establert serveis públic; i es considerà igualment que pertanyen al poble català tots els continguts dels mateixos, aixà com els tresors artÃstics, literaris i històrics de carà cter nostrat i procedència legÃtima catalana que els governs espanyols s’haguessin apropiat i que al temps de reconstituir-se la Independència de Catalunya formin part de museus, arxius, biblioteques o institucions espanyoles.
Article 118.- Són també de propietat de la Nació Catalana les vies fèrries, les carreteres i camins, els corrents dels rius i els jaciments de petroli i de substà ncies derivades.
TÃ?TOL XVII
DE LES FORCES ARMADES
Article 119.- Per atendre les necessitats interiors de la defensa del territori i de l’ordre públic, la República tindrà un Exèrcit amb el nombre de places que es fixarà anualment pel Poder Legislatiu d’acord amb l’Executiu.
Aquest Exèrcit serà compost de caps i oficials amb preparació tècnica i d’allistats voluntaris, conforme al que es disposi en Llei Orgà nica Militar
Article 120.- Cap individu de l’Exèrcit no podrà ésser elector ni elegible per a cà rrecs representatius ni ocupar destins civils, ni tan sols en comissió, mentre estigui en situació militar.
Article 121.- Els militars estaran subjectes a la jurisdicció ordinà ria civil, en temps de pau. Sols en temps de guerra es posarà en vigor el Codi de JustÃcia Militar, acordat prèviament pel Poder Legislatiu.
122.- Adjunta a l’Organització Militar es mantindrà una escola d’Aeronà utica, el personal de la qual podrà prestar serveis postals i de comerç en temps de pau
Article 123.- Els militars sols usaran vestits d’uniforme en actes de servei.
Article 124.- Annexes a tot Institut de segona ensenyança, escoles d’Art i Oficis i Universitats, hi haurà ensenyança obligatòria de gimnà stica, aixà com de maneig de les armes de foc pròpies de l’exèrcit
125.- Tots els ciutadans, des de vint-i-tres a cinquanta anys, que no tinguin impediment fÃsic per ésser-ne, hauran de pertà nyer al Sometent de la localitat on resideixen, sense altre deure que el d’acudir on se’ls convoqui, en casos de justificada alarma, amenaça o perill contra la pau i salut pública.
TÃ?TOL XVIII
DE LA MARINA MILITAR
Article 126.- Per a defensa i vigilà ncia de les seves costes, la República tindrà un cos de Marina Militar, amb caps i oficials de preparació tècnica i amb allistats voluntaris.
Article 127.- El Poder Legislatiu, d’acord amb l’Executiu, fixarà anualment el nombre de places de la Marina Militar i la dotarà dels mitjans que es creguin necessaris per a la major eficà cia de la mateixa.
TÃ?TOL XIX
DE LA MARINA MERCANT
Article 128.- L’Estat fomentarà , per tots els mitjans possibles, la creació i expandiment intensiu de la Marina Mercant Catalana.
Article 129.- Totes les empreses navilieres i les indústries navals radicades a Catalunya, de personal català , queden exemptes de contribucions ordinà ries, per elles i llurs navilis.
Article 130.- Podran concedir-se subvencions o primes d’exportació a aquestes empreses, previ informe favorable del Consell d’Estat i d’Economia nacional.
Article 131.- A la capital de la República es bastirà , amb el nom de Consolat de Mar, una institució que tingui cura, ensems d’organitzar oficial i tècnicament l’ensenyança nà utica, d’estudiar tota mena d’assumptes relatius al comerç marÃtim de Catalunya amb mercats vells i nous; del perfeccionament dels mitjans d’intercanvi comercial i turisme transatlà ntic, i de tot el que afecti a reconstrucció de la grandesa marÃtima catalana. En aquesta institució hi seran reunits l’Arxiu, Biblioteca i Museu marÃtims de Catalunya.
TÃ?TOL XX
DEL CONSELL DE MINISTRES
Article 32.- El President de la República designarà lliurament els seus Secretaris de Govern, que amb el nom de Ministres estaran al front dels respectius Ministeris.
Article 133.- Les designacions de Ministres hauran de recaure en els ciutadans catalans que es trobin en ple gaudiment dels drets civils i polÃtics i estiguin especialitzats respectivament en cada ram administratiu o tècnic que se’ls hagi de confiar.
Article 134.- Els ministeris seran els següents:
INTERIOR, RELACIONS EXTERIORS, JUST�CIA, FINANCES, INSTRUCCIÓ PÚBLICA I BELLES ARTS, AGRICULTURA I MINERIA, INDÚSTRIA, COMERÇ I TREBALL, OBRES PÚBLIQUES, I SANITAT I BENEFICÈNCI |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per his to ria dor a |
14 abr 2006
|
TÃ?TOL XXI
DEL PODER JUDICIAL
Article 141.- El Poder Judicial de la República s’exercirà pel Tribunal Suprem de JustÃcia i per la resta de tribunals que les lleis estableixin. La independència del Poder Judicial, aixà com la seva reorganització i condicions que hagin de concórrer en els funcionaris de la judicatura, serà regulada per lleis especials.
Article 142.- Per ésser President del Tribunal Suprem de JustÃcia es requereix:
A) Ésser català de naixença
B) Haver complert 45 anys d’edat.
C) Trobar-se en ple gaudiment dels drets civils i polÃtics, i no haver estat condemnat mai per delicte comú.
D) Haver exercit d’advocat o haver exercit funcions judicials a Catalunya, durant quinze anys.
Article 143.- Per a ésser President d’Audiència es requereixen les mateixes condicions que per a ésser President del Tribunal Suprem.
Article 144.- La Presidència del Tribunal Suprem durarà sis anys, reelegible per sis més.
Article 145.- Els funcionaris judicials seran inamovibles mentre compleixin degudament llur missió respectiva.
Article 146.- Els funcionaris del Poder Judicial tindran el sou que els pertoqui, d’acord amb l’escala que es determini en llei en Llei especial.
Article 147.- Cada funcionari judicial serà personalment responsable, en la forma que estableixin les lleis, de tota infracció o culpa en què incorri en l’exercici del seu cà rrec.
Article 148.- En tots els Tribunals de Catalunya l’administració de justÃcia es farà de franc.
Article 149.- Hi haurà un Jutjat de pau en cada terme municipal, amb funcions conciliadores i d’arbitratge, i tindrà al seu cà rrec el servei de Registre Civil.
Article 150.- Hi haurà un Jutjat de Primera Instà ncia i Instrucció en cada capital de Comarca.
Article 151.- En les ciutats on ho requereixi el nombre d’habitants o el moviment d’assumptes, hi haurà els Jutjats de pau, de Primera Instà ncia, d’Instrucció i Correccionals que siguin necessaris.
Article 152.- El Tribunal Suprem residirà a la Capital de la República.
Article 153.- S’establiran quatre Audiències en territori de la República, les quals residiran, respectivament, en llocs equidistants d’agrupaments o nuclis de Comarques.
Article 154.- El nomenament de Magistrats i Fiscal del Tribunal Suprem els farà el President de la República amb aprovació del Parlament.
Article 155.- El nomenament de President, Magistrats i Fiscals de les Audiències, els Jutges de Primera Instà ncia i Instrucció i el personal auxiliar de l’Administració de JustÃcia, els farà lliurement el Tribunal Suprem.
Article 156.- Els Jutges de Pau seran nomenats per les Audiències de la jurisdicció que correspongui.
Article 157.- Les autoritats judicials no consentiran que els plets entre parts es perllonguin fora dels perÃodes regulars. Les diligències, proves i vistes assenyalades no podran suspendre’s sinó per causa justificada, a judici del Jutge o Tribunal, i amb responsabilitat d’aquests.
Article 158.- Els tribunals no podran deixar sense resoldre la part del fons dels assumptes sotmesos a llur jurisdicció i no podran excusar-se en infraccions de forma per a evadir la resolució de la part del fons.
TÃ?TOL XXII
DE LA LEGISLACIÓ CATALANA
Article 159.- El Ministeri de JustÃcia, d’acord amb el Tribunal Suprem de les Acadèmies de Jurisprudència, societats i revistes d’estudis jurÃdics, Facultat Università ria de Dret, Col·legis d’advocats, notarials i de procuradors, designarà una Comissió de Juristes de reconeguda eficiència, per a que procedeixi a revisar i unificar els textos legals catalans, respectant les fons del Dret Català en allò que a judici de la Comissió sigui convenient, i proposant les reformes que estimi necessà ries per a simplificar i modernitzar els Codis de Catalunya en tot allò que els avenços de la ciència jurÃdica recomani i no perjudiqui cap interès respectable.
Es procurarà que la Comissió de JustÃcia i Codis del Parlament de Catalunya intervingui en els treballs de la Comissió anterior i es refonguin les dues Comissions en una sola, si és possible, per tal d’abreujar trà mits i guanyar temps quan els projectes siguin sotmesos a la discussió i resolució del Cos Legislatiu.
Article 160.- Mentre no esposi en vigor la nova legislació, regirà provisionalment la que estigui vigent en constituir-se la República, amb les exclusions o interpretacions indispensables al canvi del règim polÃtic.
TÃ?TOL XXIII
DEL CONSELL D’ESTAT I D’ECONOMIA NACIONAL
Article 161.- El Consell d’Estat i d’Economia Nacional estarà constituït per delegats directes de la Magistratura, de les Acadèmies, Claustre Universitari, Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, Banca, Foment del Treball Nacional, Institut AgrÃcola de Sant Isidre, Magisteri, Exèrcit, Sanitat, Cambres de la Propietat i representacions de les classes obreres.
Article 162.- El President del Consell d’Estat i d’Economia Nacional serà designat pel Poder Executiu i la designació haurà de recaure en personalitat que reuneixi els majors mèrits i prestigis possibles.
Article 163.- Els Consellers seran nomenats per sis anys i podran ésser reelegits però podran ésser també remoguts, a sol·licitud de la corporació respectiva que representin, per motiu fonamentat acceptat per la majoria del Consell.
Article 164.- Quan cessin en les seves funcions, els Presidents successius de la República passaran a integrar en Consell d’Estat.
Article 165.- El Consell d’Estat i d’Economia Nacional tindrà les següents atribucions:
Primera.- Informar el President de la República sobre els assumptes i problemes que sotmeti a la seva consulta.
Segona.- Formarà el Projecte de Pressupostos Nacionals; per a aquest fi rebrà dels Ministeris els avantprojectes de pressupost parcial respectiu, la conveniència de les quals partides estudiarà amb tota independència de criteri, adoptant les que cregui necessà ries i útils i rebutjant de pla les que no estimi oportunes. El projecte aprovat pel Consell d’Estat i d’Economia Nacional passarà al Parlament per conducte del Poder Executiu, per a discussió i aprovació.
Tercera.- Prendre acords en demanda de les disposicions o reformes legals que jutgi necessà ries, en benefici dels interessos públics.
Els projectes de llei que en aquest sentit formuli el Consell d’Estat i d’Economia Nacional seran enviats al Parlament i aquest haurà de posar-los a debat amb suspensió de preceptes reglamentaris i amb preferència.
Article 166.- El Consell d’Estat i d’Economia Nacional organitzarà tantes Seccions filloles com cregui precises per al desglossament d’especialitats afectes als distints ordres representats en la seva composició i haurà de nomenar, per als cà rrecs d’aquestes seccions, els membres tècnics de les branques respectives.
Article 167.- Cadascuna de les Seccions del Consell d’Estat i d’Economia Nacional tindrà cura no sols de l’estadÃstica i d’emetre informes sobre els assumptes de llur competència, sinó d’estudiar constantment els problemes especials de cada branca de la producció i de la riquesa nacionals, mitjans per resoldre’ls, legislacions estrangeres comparades, etc.
Article 168.- Per a ésser membre del Consell d’Estat i d’Economia Nacional es requereix ésser català nadiu, major d’edat, trobar-se en ple ús dels drets civils i polÃtics i tenir honorabilitat reconeguda.
Article 169.- Una llei especial determinarà el procediment a seguir per a nomenar els membres del Consell d’Economia Nacional, dotació dels mateixos i funcionament orgà nic de la Institució.
TÃ?TOL XXIV
DEL RÈGIM PRODUCTIU I CONTRIBUTIU
Article 170.- S’estableix com a norma contributiva l’impost progressiu sobre la riquesa i la renda.
Article 171.- Mentre no quedi fet un cadastre de la riquesa privada, el Parlament fixarà la quantia de les contribucions per concepte territorial, urbana i de negocis, aixà com els arbitris comarcals i municipals que puguin establir-se transitòriament.
Article 172.- Mai no podran establir-se impostos directes ni indirectes sobre articles de primera necessitat, jornals de treballadors ni sous d’empleats, ni contra llogaters de cases o pisos la renda mensual dels quals sigui de cinquanta pessetes en avall.
Article 173.- No es podran concedir ni consentir monopolis per serveis públics, per compra-venda de mercaderies ni per negocis de cap naturalesa en el territori de la República.
Article 174.- Tampoc no es permetrà l’estancament de cap producte natural o industrial, si no és transitòriament per raons d’utilitat pública o per conveniència nacional justificada.
Article 175.- El Consell d’Estat i d’Economia nacional proposarà al parlament, per mediació del President de la República, l’organització del sistema monetari català , a base de patró or; aixà com de la Banca Nacional, amb sucursals a les Comarques; de la forma més viable de distribució i recaptació de les contribucions en el territori nacional; i de la nacionalització de serveis públics i de companyies d’assegurances.
Article 176.- Les cooperatives obreres, sindicats agrÃcoles, cellers comunals, organismes gremials de producció agrÃcola o industrial estaran exempts de contribucions per les seves propietats col·lectives.
Article 177.- A l’objecte de formular i estimular la renovació i aprofitament de les fonts de riquesa del paÃs, els Municipis, els Consells Comarcals i l’Estat podran finançar o comanditar en la proporció que els ho permetin els recursos de què disposin, l’organització de societats o empreses de serveis públics o de fins econòmics a benefici del poble (ferrocarrils, força, llum, aigües, bancs, cooperatives, companyies d’assegurances, etc.) que dintre de llurs jurisdiccions respectives puguin implantar-se.
Article 178.- El Consell o Comitè d’administració d’aquestes empreses haurà de formar-se per representació mixta dels accionistes, del personal productor i dels usuaris o consumidors. Aquest Comitè, en vista de les despeses de l’empresa, fixarà els preus, el més equitatius possible, per unitat de serveis de la mateixa, tenint en compte el cà lcul anticipat necessari pel pagament dels interessos del capital, un tant pel fons d’amortització, reserves per a exigències i millores tècniques i repartiment d’un vint per cent de beneficis entre empleats i obrers de l’empresa.
Article 179.- Quan totes les accions d’aquestes empreses siguin amortitzades, quedarà ‘empresa, amb tots els béns i utillatges, de propietat del Municipi, del Consell Comarcal o de l’Estat. L’administració de l’empresa, llavors, haurà de constituir-se com abans, excepte la representació dels accionistes. L’interès del capital, en aquest cas, el percebrà el Municipi, la Comarca o l’Estat, i aquest ingrés haurà d’ésser aplicat a alleugerir proporcionalment les contribucions directes.
Article 180.- Els propietaris de finques rústiques (excepte de boscos), ermes o abandonades de cultiu, hauran de tributar com si aquestes estiguessin en plena producció; i en complir-se els cinc anys d’estar improductives les mateixes terres, pagaran el doble de la contribució que els correspongui.
TÃ?TOL XXV
DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Article 181.- Tots els cà rrecs de l’administració pública que no siguin d’elecció, tant els de l’Estat com els de Comarques i Municipis, hauran de proveir-se per concurs.
Article 182.- Per a ésser admès a concurs, es requereix que l’aspirant, a més dels altres requisits constitucionals, presenti algun tÃtol acreditatiu de la seva suficiència tècnic i demostri la seva capacitat en el cà rrec de què es tracti, mitjançant expedient o davant d’un Tribunal designat a l’efecte.
Article 183.- En igualtat de circumstà ncies i mèrits, seran preferits els aspirants procedents de l’Escola Nacional de Funcionaris.
Article 184.- Els qui obtinguin llurs places per concurs seran inamovibles mentre compleixin degudament.
Article 185.- Cap funcionari ni empleat públic no pot presentar-se a candidat a cà rrecs electius dintre de la Comarca respectiva on exerceixi, a menys que faci renúncia del seu destÃ, amb mig any d’anticipació a les eleccions.
Article 186.- Tots els que exerceixin cà rrecs públics de carà cter administratiu, de recaptació o maneig de fondos hauran de prestar fiança, d’acord amb l’escala que assenyalin les lleis.
Article 187.- Als trenta anys de serveis i cinquanta-cinc d’edat, o als vint-i-cinc de serveis i seixanta d’edat, els funcionaris i empleats públics podran obtenir el retir, amb la proporció de sou que es determini en una llei especial organitzadora de la Caixa de Jubilacions. Aquesta Caixa es nodrirà amb els descomptes d’un 3% dels sous mensuals de tots els funcionaris i empleats públics de la República.
Les jubilacions passaran per meitat a la vÃdua i fills menors i s’extingiran a la mort de la primera o en arribar els segons a la majoria d’edat.
Torna al capdamunt
TÃ?TOL XXVI
DEL RÈGIM D’ENSENYANÇA
Article 188.- L’Ensenyança primà ria serà obligatòria i gratuïta i estarà a cà rrec de l’Estat.
Article 189.- L’Ensenyança no podrà ésser de carà cter memorÃstic o passiu, sinó d’orientació i desvetllament de la intel·ligència dels alumnes, perquè aquests aprenguin a formar-se conceptes propis sobre les coses i assumptes.
Article 190.- Tant la Primera Ensenyança com la Segona i la Superior podran ésser organitzades lliurement, però amb supervisió de les autoritats d’Instrucció Pública, per als efectes de l’expedició i validesa de tÃtols acadèmics i professionals.
Article 191.- El Ministeri d’Instrucció Pública, d’acord amb els seus consellers i tècnics, fixarà els programes d’ensenyament primari, per graus progressius, amb tendència a suprimir l’anomenada segona ensenyança actual, pont de traspàs entre la primera i la superior; o bé, en cas de conservar el Batxillerat, l’especialitzarà segons la carrera o professió a seguir.
Article 192.- En els plans d’estudi que el Ministeri d’Instrucció Pública acordi, ultra les ordenances que la Llei especial determini per a la Primera i Segona Ensenyança, hi hauran de figurar cursos de Civisme, d’Història i Geografia nacional i d’Història i Geografia Internacional.
Article 193.- Al darrer curs de la Segona Ensenyança i de tot ensenyament tècnic s’organitzaran excursions escolars col·lectives pel territori nacional.
El Ministeri d’Instrucció Pública fixarà els itineraris i organitzarà aquests viatges de manera que serveixin de veritable profit als alumnes per a conèixer el major nombre possible de les Comarques pà tries.
Article 194.- No es lliurarà cap tÃtol de Batxiller o de capacitat tècnica aq ui no acrediti haver fet els viatges anteriors.
Article 195.- La Llei orgà nica d’Instrucció Pública i Belles Arts haurà d’establir i regular els següents serveis, partint del mÃnim que en aquest sentit havia establert la Comissió de Cultura de l’Ajuntament popular de Barcelona.
Kindergartens[26], Excursions i Colònies Escolars, Edificis ben airejats per a escoles, Ensenyança primà ria obligatòria en català dels sis als dotze anys; Ensenyança secundà ria en català , dels idiomes castellà (obligatori), francès, anglès i alemany, potestatius dos d’aquests, obligatori un d’ells; Escola Nacional de Bells Oficis, amb pensions a centres tècnics estrangers; ampliació i especialització d’arts i oficis, dels dotze als disset anys; Escoles d’aprenentatge i Escola de Funcionaris; cursos especials per a professors, intercanvi amb professorat estranger; Escoles especials per a anormals, sord-muts, cecs, etc.; Institut d’orientació professional, Laboratoris complementaris de Psicologia i d’altres ciències auxiliars de la Pedagogia a les escoles; Escola professional per a la dona, Escola d’infermeres, Parcs infantils, Biblioteques circulants; i altres institucions complementà ries d’esport, art i cultura.
TÃ?TOL XXVII
DEL RÈGIM D’ALTA CULTURA
Article 196.- A la capital de la República i sota els auspicis del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts s’hi establiran les següents Institucions oficials d’Alta Cultura, a més de les altres que es fixin per distints capÃtols d’aquesta Constitució, partint del mÃnim que en aquest sentit havia establert la Mancomunitat de Catalunya.
A) Acadèmia de la Llengua Catalana
B) Institut d’Estudis Catalans
C) Biblioteca de Catalunya
D) Arxiu Nacional (nodrit per l’històric de la Corona d’Aragó i per les aportacions successives que puguin acumular-se)
E) Universitat Nacional amb Laboratoris, Seminaris d’especialització i cursos extensius de totes les Facultats i de totes les branques cientÃfiques
F) Acadèmia de Ciències
G) Acadèmia d’Història
H) Museu Històric Nacional
I) Museu de Belles Arts
J) Museu d’Indústries Catalanes
L) Museu d’Història Natural
M) Consell de Pedagogia
N) Escola nacional de Música, Dansa, Teatre i Cinema.
Article 197.- A mida que es pugui, es dotarà d’edifici propi cadascuna d’aquestes Institucions.
TÃ?TOL XXVIII
DEL RÈGIM AGRARI
Article 198.- El Ministeri d’Agricultura, d’acord amb les institucions oficials, tècniques i socials que puguin contribuir-hi, desenvoluparà i mantindrà una polÃtica d’organització cientÃfica i racional del treball i de la producció de la terra. Crearà escoles tècniques i d’investigació, per a la reforma i millorament dels cultius i per a estudiar-ne i adoptar-ne de nous, aixà com per a estÃmul i organització d’indústries derivades. Propulsarà el crèdit agrÃcola a terminis raonables d’eficaç protecció sobre garantia de cèdules equivalents a cartes de crèdit representatives del valor de la propietat o dels productes. Establirà l’assegurança de collites contra malures, tempestats i sequeres. Repartirà les terres incultes de l’Estat, d’acord amb els respectius Municipis on radiquin aquelles, entre pagesos que no en tinguin de pròpies, mitjançant censos redimibles. Procurarà l’embassament d’aigües i el dragat i canalització de rius, d’acord amb els organismes nacionals, comarcals o municipals que puguin contribuir-hi.
Enviarà pel seu compte professors tècnics catalans a l’estranger, per a estudiar procediments agrÃcoles intensos, mètodes de conservació, embassament, embalatge i exportació de productes. Procurarà la millor puresa i la possible estandardització dels olis catalans i evitarà que aquests siguin adquirits per altres països mediterranis que els fan passar com a mercaderia d’aquests països.
Estimularà i ajudarà el foment de la riquesa forestal, del cultiu de la floricultura i de les herbes medicinals i fragants per a la fabricació d’essències i creació del comerç de drogues seques, que constitueix una gran riquesa en altres terres.
Establirà un servei ambulant de conferències i lliçons prà ctiques sobre matèries i problemes d’agricultura experimental; organitzarà concursos, exposicions, fires, convencions, etc., en totes les comarques, d’acord amb els Consells d’aquestes.
En fi, despertarà , estimularà i afavorirà tota mena d’iniciatives i esforços perquè els interessos i les possibilitats de l’agricultura catalana donin el rendiment mà xim en qualitat i en quantitat, a major benefici de l’economia nacional.
TÃ?TOL XXIX
DEL RÈGIM INDUSTRIAL I COMERCIAL
Article 199.- El Ministeri de la Indústria i del Comerç, d’acord amb les institucions oficials i tècniques que puguin contribuir–hi, desenvoluparà i mantindrà una polÃtica constant, d’harmònica coordinació entre els interessos industrials i els comercials de Catalunya; donarà als productors i als comerciants totes les facilitats possibles per a l’expansió de llurs empreses; establirà escoles tècniques d’arts i oficis i d’agents comercials, Universitat Industrial, i els Instituts d’investigació cientÃfica que siguin necessaris per a superar la qualitat de les produccions i per a ampliar el rendiment d’aquelles que ho aconselli el millor profit del comerç nacional. Instal·larà mostraris públics de fruits, productes i mercaderies de Catalunya en els Consolats catalans. Enviarà agents graduats a fer estudis de les indústries i dels mercats estrangers, per a adaptar a [la] nostra producció els avenços necessaris. Concedirà primes d’exportació i crèdit sobre factures d’embarcament degudament avalades. Estudiarà la conveniència de convenir tractats de reciprocitat comercial amb altres països. Donarà tota mena de facilitats per a [la] introducció i desenvolupament d’indústries noves. Estimularà amb subvencions i premis els estudis per a la creació o aplicació de progressos mecà nics i cientÃfic a les indústries nacionals, etc.
TÃ?TOL XXX
DEL RÈGIM D’OBRES PÚBLIQUES
Article 200.- El Ministeri d’Obres Públiques, d’acord amb les institucions tècniques de la Nació, i amb les representatives i productores de cada comarca, formularà un pla general de les obres públiques que es considerin necessà ries, en profit de l’economia nacional, amb classificació escalonada de les que es creguin de més urgència i d’interès successiu.
En aquest pla d’obres públiques hi hauran de figurar la construcció i reparació de carreteres perquè supleixin la manca de ferrocarrils; electrificació de les vies fèrries i subjecció de les mateixes al control nacional; creació de lÃnies secundà ries per a comunicacions intercomarcals i entre Municipis; dessecament de llacunes, maresmes i terrenys pantanosos; amplificació i millora de ports; utilització de les mines i salts d’aigua; preparació i conservació de monuments nacionals, repoblació forestal, etc.
Torna al capdamunt
TÃ?TOL XXXI
DEL RÈGIM SOCIAL
Article 201.- La República s’adhereix als pactes de l’Oficina Internacional del Treball dintre de la Societat de les Nacions i fixa el següent programa mÃnim socialista a favor de les classes treballadores, comprenent en aquesta classificació no sols els obrers manuals, sinó també els empleats de tota mena d’empreses i negocis:
1.- La jornada de vuit hores en treballs generals.
2.- La jornada de sis hores, en mines i treballs insalubres.
3.- La setmana anglesa (o sigui, de treball de migdia, els dissabtes)
4.- Salaris mÃnims fixats per acord de gremis i patrons.
5.- Prohibició d’ocupar en treballs criatures o menors de setze anys.
6.- Prohibició de treballs de nit, de treballs en llocs mancats de condicions higièniques i treballs en hores suplementà ries, a totes les dones i a tots els homes menors de divuit anys.
7.- Vacances amb salari, distribuïdes durant quatre setmanes a l’any.
8.- Exempció de tot treball a les dones durant vuit setmanes abans i vuit setmanes després del part; i conservació del seu salari enter durant aquest temps.
9.- Crecheries[27] per a criatures de famÃlies obreres
10.- Descans de mitja hora cada tres de treball, a les treballadores que necessitin atendre la lactà ncia del seu fill.
11.- Inspecció de treball i inspecció sanità ria, per consells de sindicats professionals.
12.- Prohibició del servei d’aprenentatge. Els aprenents han d’ésser escolars de cada ofici, i no esclaus ni criats del patró.
13.-. Assegurança social dels treballadors, contra totes les formes de pèrdua de la capacitat per al treball. Per atendre aquesta assegurança social es crearà una Caixa nacional que es nodrirà amb descomptes sobre els salaris que perceben els obrers, i amb aportació a compte dels patrons d’un tant per cent sobre el total de les nòmines dià ries o periòdiques dels jornals i sous produïts per treballadors i empleats de cada empresa, companyia o negoci. Per acréixer la mateixa Caixa Nacional s’establirà un recà rrec del tant per cent que es fixi legalment sobre tota mena de contribucions, herències i llegats de segon grau en amunt, sobre benefici d’empreses de serveis públics i companyies privades. Administració d’aquesta Caixa per delegacions de Sindicat i Gremis obrers, dels patrons i de l’Estat.
14.- Tribunals mixtos de conciliació i arbitratge, municipals, comarcals i nacionals, per resoldre qüestions entre els patrons i els obrers.
15.- Reglamentació del dret de vaga.
16.- Construcció per compte de l’Estat, dels Consells Comarcals o dels Municipis, de cases higièniques barates i de barris jardins, amb edificis escolars i camps d’esports, complementaris; i adjudicació de les primeres a famÃlies de treballadors, mitjançant el pagament successiu del preu de cost de cada casa, per lloguers mensuals de quantia modesta.
17.- Reglamentació del dret de la dependència i del personal obrer de tota companyia o negoci superior a 100.000 pessetes de capital, a participar en els beneficis lÃquids dels patrons. La quantia d’aquesta participació s’establirà segons una escala formada pel Consell d’Estat i d’Economia Nacional.
18.- Legislació que prohibeixi l’ús de la força pública i de mitjans coercitius ni repressius de cap mena d’autoritat, per a resoldre conflictes o controvèrsies entre patrons i treballadors.
19.- Reconeixement legal als treballadors del dret a organitzar-se lliurement en gremis i unions obreres. I reconeixement oficial, aixà com respectes i garanties legals, d’aquests organismes.
El programa social de la República catalana no serà , però, hermètic, dintre de les normes anteriors consignades a priori; puix partint de la Carta de Berna, com a mÃnim quedarà obert a les millors innovacions que els corrents del socialisme modern, les necessitats i els avenços de l civilització vagin reclamant.
TÃ?TOL XXXII
DEL RÈGIM SANITARI
Article 202.- El Ministeri de Sanitat i Beneficència organitzarà i mantindrà un règim inflexible, inspirat en les necessitats més sentides en la civilització sanità ria moderna. El desenvolupament d’aquest règim serà planejat per una Junta Nacional consultiva, formada per personalitats mèdiques delegades per les Acadèmies de Medecina, Col·legis Mèdics, Claustre Universitari de la Facultat de Medecina, Arquitectes i Enginyers i Premsa Mèdica.
D’acord amb els Ajuntaments i Consells Comarcals, procurarà que estiguin dotades d’aigua potable i drenatges, totes les poblacions de la República; aixà com higienitzades les mateixes, tant pel que pertoca al millorament dels serveis mèdics, hospitals, asils, crecheries[28] , manicomis, cases de maternitat, etc., com al progrés indispensable de la vida casolana.
Dictarà l’Estatut Sanitari Nacional, d’observació obligatòria, per a prevenció de malalties i lluita contra elles. Establirà les delegacions necessà ries a les capitals de Comarca i als Municipis, per a l’estricte compliment de les disposicions de l’Estatut.
Adherirà Catalunya a les conclusions sorgides dels Congressos Sanitaris Internacionals. Exercirà una campanya constant, mitjançant conferències públiques, repartiment de fulletons, fixació de cartells amb avisos, recomanacions a través de la premsa, etc., a fi de divulgar entre tots els sectors socials els mitjans per evitar i combatre els perills de les malalties contagioses i sobre la defensa i millorament de la salut en general.
TÃ?TOL XXXIII
DEL DEUTE NACIONAL
Article 203.- La República catalana no reconeix més deute i compromisos que els que pervinguin de préstecs o negociacions legals per compte de la Mancomunitat, de les Diputacions o Municipis de Catalunya, formalitzats abans del tretze de setembre de 1923, i els concrets o que es puguin contraure fins a l’assoliment de la Independència de la pà tria, per acord de l’organització “Estat Català �; o pel Comité Executiu del Partit Revolucionari Separatista de Catalunya
TÃ?TOL XXXIV
DE LAPOSSIBILITAT CONFEDERATIVA
Article 204.- La República Catalana podrà confederar-se amb altres estats lliures i republicans ibèrics, per a fins internacionals de defensa i mútua conveniència; però aquesta Confederació no podrà atemptar , ni mÃnimament, contra les facultats d’independència interior del poble català , ni afeblir la sobirania de Catalunya de fronteres endintre, ni acceptar cap guerra ofensiva o de conquesta.
Article 205.- En cas que les quatre cinquenes parts del parlament, d’acord evidentÃssim amb les forces vives del paÃs, consideressin oportú de confederar-se amb algun o alguns dels Estats ibèrics lliures i republicans, per demanda d’aquests, es facultarà els Consell d’Estat i d’Economia Nacional perquè nomeni d’entre els seus membres una Comissió que estudiï el propòsit, que s’entrevisti amb els representants legÃtims dels altres Estats, a fi de conèixer el grau de sinceritat polÃtica que hi hagi en llurs oferiments.
Article 206.- Una volta d’acord els comissionats, en principi, sobre l’abast del pacte, aquest es formularà en projecte, per a sotmetre’l a referèndum nacional; es necessitaran els vots equivalents a les dues terceres parts del sufragi públic per a considerar-se factible la Confederació.
Article 207.- En cas de confederar-se amb altres països, Catalunya es reserva el dret de conservar els seus representants consulars a l’Estranger, per a tot el que es refereixi al privatiu de la vida i relacions directes de Catalunya amb altres nacions.
Article 208.- Mai no es podrà pactar la Confederació per més de sis anys, per no hipotecar el futur de les successives generacions.
Article 209.- Quan un dels Estats confederats no compleixi qualsevol de les condicions del pacte, es donarà aquest per caducat.
TÃ?TOL XXXV
DE LA REVISIÓ CONSTITUCIONAL
Article 210[29].- No podrà fer-se la revisió de cap text constitucional sense que ho acordin les dues terceres parts del Parlament; se’n fixaran els punts concrets.
A l’acord del Parlament, hauran d’adherir-s’hi també les dues terceres parts de les col·lectivitats amb dret a elegir representació al Consell d’Estat i d’Economia Nacional.
Article 211.- La revisió no podrà , per cap concepte ni en cap temps, alterar la forma republicana democrà tica del Govern Català , ni mistificar l’esperit d’aquest, ni la independència de Catalunya .
TÃ?TOL XXXVI
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Article 212.- A mida que els esforços revolucionaris del patriotisme català ho facin possible, els preceptes d’aquesta Constitució començaran a regir provisionalment en la part aplicable, en cadascun dels termes municipals o comarcals que es vagin alliberant del domini espanyol.
Torna al capdamunt
Enllaços
La Constitució de la Havana, 75è aniversari:
http://www.racocatala.com/cat1714/consthavana.htm
Webs sobre Francesc Macià :
http://www.google.con/search?q=%22francesc+maci%C3%A0%22&hl=en&lr=&ie=UT
http://www.wikipedia.org/wiki/Francesc_Macia
http://www.inicia.es/de/nuestros/macia.htm
http://www.esquerra.org/alcanar/pagines/esquerra/macia.html
http://www.unitat.org/macia.htm
http://webs.manresa.net/motiweb/franmacia.htm
http://usuarios.lycos.es/esteladacom/doc/maciaestel.html
http://personales.com/andorra/escaldes/NacioCatalana/macia.htm
Webs sobre Josep Conangla i Fontanilles:
http://www.google.con/search?hl=en&lr=&ie=UTF-8&oe=UTF-8&q=Josep+Conangl
http://perso.club-internet.fr/jppujol/CONANGLA.htm
http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0019192&PGMORI=A
Altres webs sobre la Constitució de 1928:
http://www.racocatala.com/cat1714/consthavana.htm
Primo de Rivera:
http://perso.wanadoo.es/vilosell/seglexx/h-1923-catalunya.htm
Els fets de Prats de Molló:
http://www.unitat.org/mollo.htm
http://perso.club-internet.fr/jppujol/CMARXINPM99.htm
Bases de Manresa:
http://www.amigar.com/buscador/Top/World/Catal%E0/Pol%EDtica_i_govern/In/
http://www.cercat.com/lincaweb/htm/bases.htm
José MartÃ:
http://www.josemarti.org/
Mambises:
http://www.cuba.cu/memorial/mambises.htm |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per HISTORIADORA |
14 abr 2006
|
[1] L’esmena d’Orville Platt durant l’Assemblea constituent va significar una retallada considerable de la sobirania cubana. Vegi’s José Cantón Navarro. Historia de Cuba. Si-Mar S.A.La Habana 2000, pà g. 82
[2] En ocasió del seu ingrés en l’Academia de la Historia de Cuba, Fernando Figueredo, coronel del Ejército Liberador proclamava: “Los cubanos tenemos una deuda de gratitud con los catalanes, porque fue Cataluña la región española que más nos auxilió en nuestra lucha por la independencia patriaâ€? Juan E. FÃguls Ferrer. Catalanes en Cuba. Publicigraf. La Habana 1994 pà g 30
[3] Aquest club, com tots els altres homònims, s’integraria dins del Partit Separatista Revolucionari Català , fundat per Macià i Conangla.
[4] “Pour résoudre l’antagonisme existant entre le peuple catalan et le peuple castillan, dont l’état espagnol est l’instrument de domination , l’opinion publique s’est divisée en deux tendances différentes. La première tendance, représentée par la mémoire présentée à Alphonse XII en 1885 et par les accords de l’assemblée générale de l’Union catalaniste tenue a Manresa en 1892, admet la continuation de l’unité politique de l’Espagne, mais cherchant à organiser l’État sur la base de la fédération et de l’autonomie des différentes régions qui possèdent une personnalité bien définie. Elle est la solution conservatrice et opportuniste du conflit (...) Il y a, en outre, une grosse partie des producteurs catalans qui, jusqu’à ce jour, par intérêt personnel, se tenaient à l’écart du mouvement parce qu’ils compensaient par les droits de douane, les dommages que le désordre administratif leur causait; aujourd’hui, que les colonies sont presque toutes perdues, comprennent que la protection qui leur est nécessaire consiste dans l’ordre, une bonne administration (...) Ils tournent en conséquence, les yeux du coté de la France, et se déclarant partisans résolus d’une annexion (...) Mais s’il [l’estat espanyol] continue sa politique traditionnelle, il ne dépendra plus que de la France de faire prédominer le parti annexionniste ou celui de l’indépendance...� La question catalane. L’Espagne et la Catalogne. Notice adressée à la presse européenne par le Comité Nationaliste Catalan de Paris. Paris 1898. Biblioteca Josep M. Figueras (U.B.) Centre d’Estudis Històrics Internacionals. Pà g. 17 i ss
[5] La iniciativa ja tenia el precedent de l’apel·lació a la Societat de Nacions que havia fet el diputat a l’exili Manuel Massó i Llorenç, el març de 1924, “en nom propi i en representació del poble de Catalunya�
[6] Macià . La seva actuació a l’estranger. Pròleg de Josep Conangla i Fontanilles. Editorial Xaloc Mèxic 1956, pà g 163, nota.
[7] Los Derechos de Cataluña ante la Sociedad de naciones, por Oscar Soto. Estudio y proposición leÃdos por su autor en la 9ª reunión de la Sociedad Cubana de Derecho Internacional, el 14 de abril de 1926. Centre català de la Habana La Habana 1926 Biblioteca Josep M. Figueras (U.B.) Centre d’Estudis Històrics Internacionals. Pà g. 15
[8] Josep Termes. Història de Catalunya (direcció de Pierre Vilar). Vol VI. De la revolució de setembre a la fi de la guerra civil 1868-1939. Ed. 62 Barcelona 1987 (1ª) pà g. 318
[9] Emprem el terme a consciència, atès els incidents. La visita a l’Argentina va acabar amb la seva detenció i expulsió del paÃs. Macià , desobeint les ordres de l’autoritat, va retornar-hi tot esperant els resultats de la interposició d’un recurs d’habeas corpus que havia fet el seu advocat. La sentència favorable va resoldre la situació. Vegeu Macià . La seva actuació a l’estranger, op. cit. cap. II
[10] Macià . La seva actuació a l’estranger. Op. cit. pà g 83
[11] Preà mbul de la Constitució. Per a aquest treball s’ha utilitzat l’edició de l’opuscle Constitució Provisional de la República Catalana (s.d.). Arxiu Històric de la Ciutat. Una edició esmenada es pot llegir a A. Rovira i Virgili. Catalunya i la República. Barcelona 1931 (1ª). Reeditat per Ed. Undarius Barcelona 1977
[12] Lletra del Club Separatista Català nº 1 adreçada a Macià . Macià . La seva actuació a l’estranger, op. cit. pà g. 84.
[13] Macià . La seva actuació a l’estranger, op. cit. pà g. 273 i ss.
[14] En alguns articles la remissió a lleis especials denoten una bona tècnica constitucionalista. En altres, però, el redactat fan palès un treball poc rigorós dels ponents, que es deixen dur per l’à nsia de fer explÃcites les justificacions polÃtiques o morals de les seves decisions . Vegin-se, per exemple, els articles 131, 198, apartats 2, 3 i 5, 201.12 , 205 in fine o 208.
[15] Dictamen acompanyatori de la ponència de Constitució Provisional de la República catalana, presentat a l’Assemblea Constituent del Separatisme Català . Recollit a Macià . La seva actuació a l’estranger, op. cit. pà g 283.
[16] Núria Sales. Història de Catalunya (direcció de Pierre Vilar) vol VI. Els segles de la Decadència.segles XVI-XVIII. Ed. 62. Barcelona 1989 pà g. 101. Per a la lectura dels textos històrics esmentats, vegeu l’edició facsÃmil Constitucions i altres drets de Cathalunya, compilats en virtut del CapÃtol de Cort LXXXII, de las Corts per la S.C. y R. Majestat del Rey Don Philip IV nostre senyor celebradas en la ciutat de Barcelona Any MDCCII. Editoral BASE Barcelona 1973
[17] La bandera quadribarrada, amb el triangle blau a la part superior i l’estrella blanca de cinc puntes, va ser dissenyada, de ben segur, a començaments del segle XX tot prenent com a model la dels insurrectes cubans. No obstant això, a l’autor li ha estat impossible concretar el seu naixement amb cap dada documental. Un estudi reeixit sobre aquest tema seria un bon colofó a la commemoració del 75è aniversari de la Constitució de l’Havana
[18] Dictamen acompanyatori de la ponència de Constitució Provisional de la República catalana, presentat a l’Assemblea Constituent del Separatisme Català . Recollit a Macià . La seva actuació a l’estranger, op. cit. pà g 284.
[19] Dictamen acompanyatori ... op. cit. pà g 285
[20] Dictamen acompanyatori ...op. cit. pà g 286
[21] Ultra les influències del socialisme de l’època i les referències al liberalisme, que els ponents d’aquest text no s’estan de manifestar, en l’apartat que comentem és on intuïm una influència més clara de l’esperit constitucional nord-americà , un esperit ja à mpliament estudiat i donat a conèixer també a Europa des dels estudis de Tocqueville iniciats a la primera meitat del XIX. Vegeu Alexis de Tocqueville. De la démocratie en Amerique (2 vol.) CapÃtol De l’esprit communal dans la nouvelle-Angleterre Gallimard, Paris 1961
[22] Vegi’s, per exemple, article 185
[23] Dictamen acompanyatori ...op. cit. pà g 288
[24] Per a la distinció entre federalisme interior i exterior, i confederalisme, vegeu A. Rovira i Virgili, op. cit. en nota 11 d’aquest treball
[25] Opuscle imprès a Editorial Serrano C/ Inquisidor nº 1)La Habana 1928. 39 pà gines
[26] Anglicisme referent als jardins d’infà ncia
[27] Gal·licisme que fa referència a les crèches, és a dir, als asils infantils
[28] Vegi’s nota 2
[29] Per un evident error d’ordenació numèrica en l’imprès –no sabem, és clar, si també a l’original--, després de l’article 209 la sèrie salta al nº 300 |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per Borja |
14 abr 2006
|
Me gustaría poderme leer todo.
Pero esto, creo que es contraproducente para nuestro amado país, Cataluña, tierra de acogida, querida, amada y respetada por todos los que por ella pasamos en algún momento de nuestra vida.
Creo que peca de longitud (cosa de la que pocas veces se peca, o no?). Tal vez se parezca más a la Constitución de Korea (otro amado país).
No podrían hacer los políticos un resumen? Es que se comenta que también se caían de risa en el Europarlamento cuando les enseñaron en un recreo nuestro querido y amado Estatut. Creían que era la lista de la compra de un campamento de verano de boyscouts.
NOTA: Espero que los MODERADORES NO borren otra vez mi respuesta. Ahora la he escrito con muchísimo respeto hacia todos y cada uno de los foreros y hacia mi amada tierra, Cataluña, tierra de acogida, siempre bella y generosa.
Pero diciendo lo mismo.
¿O es que no tengo derecho a escribir si no tecleo muchs veces la "k" y proclamo "arriba la revolución"? |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per massa damnata |
14 abr 2006
|
Que tras este muy interesante texto sólo puedas balbucear algo sobre la k y la revolución dice mucho de tÃ, no lo dudes.
Los Països Catalans, y Catalunya, son tierra de acogida. Pero son ante todo una tierra de personas que comparten un mismo deseo de vivir en un mundo más libre y más justo. Comenzando desde aqui mismo, en nuestra tierra.
Este Estatut no ha provocado precisament risa en el estado español. De ser asà no habrÃan organizado ese patetico boicot que los trabajadores catalanes hemos padecido directamente. Tampoco habrÃan sacado un general amenazando con aplastar los catalanes bajo sus tanques si no nos resignamos a obedecer sus "constitucionales" órdenes. Ni habria salido el Alfonso Guerra, como otros tantos, presumiendo de haber masacrado el estatut hasta dejarlo totalmente irreconocible e inservible.
Cada vez que los catalanes nos dejamos de miedos y de chorradas, cada vez que decimos en voz alta y clara que queremos decidir nuestro futuro libremente, que exigimos del estado español respeto a nuestra voluntad democratica y pacÃfica, en el estado español no se oyen risas precisamente |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per Borja |
14 abr 2006
|
Joder, no te pongas así.
Además, he dicho que se reían en el Parlamento Europeo. Y es verdad. Se reían de las leyes que decían algo sobre el derecho al paisaje y no sé que chorradas más.
Por cierto, mencionas muchas veces "los catalanes". Y nos metes a todos en el mismo saco. Yo soy catalan. Creo que es mas correcto que digas "los catalanes que piensan como yo".
O es que no me tienes en cuenta a mí? O es que soy un catalan de segunda? Solo es una puntualizacion, pero importante.
Es como si yo pretendiera que todos los catalanes pensaran como yo. Es absurdo.
Así, con generalidades, sólo se habla de los animales: los caballos hacen esto... los chimpancés comen esto otro... los cocodrilos nadan asi...
Pero los catalanes pensamos de diversas maneras. Y esa es la gracia. Espero que lo entiendas. |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per un altre |
14 abr 2006
|
|
Diuen quela republica va venir per unes eleccions municipals...PERQUE NO POT VENIR UNA INDEPENDENCIA PER UN REFERENDUM?, ho tenim que reconeixer-ho si el VOT NUL no arriba al 30% de poc servirà... però si passa sols el 10 % ens divertirem segur!!! Si voleu jugar amb la baralla centralista allà cada qual... però tingueu un poc de conciència i no enredeu la troca... que els que em votat tres vegades ja ho sabem TOT FIL PER RANDA... el que falta saber és això que PASARA amb un VOT DE CASTIG? ve a ser com creure o no creure amb DEU... això no es tocar de peus a terra. |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per massa damnata |
14 abr 2006
|
|
No sufras que cuando mencionaba a los catalanes que nos dejamos de miedos y de chorradas, cada vez que decimos en voz alta y clara que queremos decidir nuestro futuro libremente, que exigimos del estado español respeto a nuestra voluntad democratica y pacÃfica no me referÃa a tÃ. |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per Borja |
14 abr 2006
|
No, ya, si eso ya lo sé, faltaría más!!!!!!!!!!
Ya sé que no te refieres a mi.jeje.
Lo que te digo es q yo tb soy catalan, que me dejo de miedos y digo en voz alta y clara que quiero decidir mi futuro libremente... ¿Me comprendes? |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per massa damnata |
14 abr 2006
|
|
¿De que vas a tener miedo tú? Si el general Mena o cualquier otro militarote español se trajera los tanques a Catalunya seguro que te ofrecerias voluntario para conducir uno. Que ya nos conocemos. |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per massa damnata |
14 abr 2006
|
|
¿De que vas a tener miedo tú? Si el general Mena o cualquier otro militarote español se trajera los tanques a Catalunya seguro que te ofrecerias voluntario para conducir uno. Que ya nos conocemos. |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per Borja |
14 abr 2006
|
Lo ves???
Si tenía razón...
En cuanto ves a un catalan que piensa distinto que tú, lo tachas de golpista o de franquista o de conducir tanques...¡qué nivel!
Pero he acertado, ¿eh?
Ves como no lo soportas? O soy catalan de segunda o catalan golpista... Toma ya!!!
Te lo he dicho antes, léelo: sólo sabes clasificar como a los monos o a los cocodrilos. Y eso está mal.
Aunque no lo creas, hay cientos de miles de catalanes que piensan diferente a tí y no son golpstas.
Qué duro debe ser para tí pensar que estás en un país lleno de enemigos golpistas, ¿no?
Que la vida son 4 dias, disfruta y sé feliz!!!!!!!!!!!!!!
Y lo más importante: no trates a nadie como si fuera de segunda. |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per historiadora |
14 abr 2006
|
"
Me gustaría poder leer todo.
Espero que los MODERADORES NO borren otra vez mi respuesta
¿O es que no tengo derecho a escribir si no tecleo muchs veces la "k" y proclamo "arriba la revolución"?
"
Escriu el que vulguis, però almenys el que escriguis tingui a veure amb els antecedents revolucionaris de la proclamacio de la republica catalana. gràcies. Almenys que poguem debatre sobre això, si tan interés tens en el tema. No ho creus així? gràcies per la teva solidaritat- |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per massa damnata |
14 abr 2006
|
|
Sólo dos comentarios. Sigue el consejo de la historiadora y, sÃ, está claro que te presentarias voluntario al general Mena o cualquier otro para conducir un tanque contra los catalanes que por alguna razón más relacionada con problemas personales que con la realidad percibes que te tratan como si fuera de segunda, etc. |
|
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc MaciÃ
|
|
per abel |
14 abr 2006
|
No borja , tu pots pensar com vulguis, lo únic que ha deixat sobre la taula dammanta , que a més té el mateix dret que tu a pensar el que vulgui , és que les idees de milions de catalans no es poden portar a la pràctica gràcies en part a la coacció exercida per l'estat espanyol .
Que dur deu ser viure en un lloc on les idees que tan odies formen part de l'ideari de més ciutadans catalans . |
|
|
