Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats
Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
L’any 1928 feia poc més d’un quart de segle que Cuba s’havia alliberat de la corona espanyola i havia passat a regir-se per una constitució democràtica. Per bé que el redactat final va resultar condicionat per la presència de les tropes nord-americanes a l’illa[1], amb aquesta carta magna Cuba tancava un procés d’alliberament nacional i es constituïa com a República independent.
La vinculació catalana amb aquest passatge de la història de Cuba no és poc important. Els noms de Josep Miró Argenter, promotor de la causa independentista cubana que va arribar a ser nomenat Cap dâEstat Major, o el de Tomàs Gener, diputat per les Cortes Españolas i ferm defensor de la independència de lâilla, o el de Josep M. Sardà, benefactor de lâheroi nacional José Martí, són tan sols alguns exemples de molts altres noms de personatges catalans que van ajudar decididament els mambises en lâalliberament de la colònia.[2]



I és que la presència catalana a lâilla no havia deixat de créixer des de lâaixecament de la prohibició feta al port de Barcelona de negociar directament amb les Antilles. Així, a partir de la meitat del segle XVIII, els catalans van lliurar-se al comerç i a la creació dâindústries en aquells territoris. Quan la insurrecció autòctona cubana va anar prenent forma, un sector dels catalans residents a Cuba certament va fer costat a les forces reialistes, però un altre sector, molt nombrós va projectar els propis desigs i aspiracions polítiques de la nació catalana en aquelles ànsies de llibertat que els mostrava el poble cubà



Per tot el que acabem de dir, no és estrany que les societats i clubs de catalans creades a La Havana fossin les pioneres a Amèrica en crear vincles permanents entre catalans dâuna i altra banda de lâAtlàntic. La Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña, nâés un exemple. Fundada el 1840, és la més antiga de la llarga sèrie de casals catalans que anirien florint a tota Amèrica.



Va ser també una altra agrupació de catalans de lâHavana, fundada el 1922, la que un lustre més tard culminaria, com veurem, un procés dâunificació de totes les organitzacions patriòtiques i separatistes catalanes existents a lâaltra banda de lâAtlàntic. Ens referim al Club Separatista Català nº 1, promogut, com tots els altres, per Francesc Macià i presidit per Josep Conangla i Fontanilles[3].



Què passava, mentrestant a Catalunya? Des de lâany 1923, la dictadura de Primo de Rivera exercia una repressió efectiva sobre qualsevol idea regionalista o autonomista que poguessin plantejar-se els polítics catalans. Francesc Macià, el personatge catalitzador dels sentiments més radicals, havia marxat a lâexili, des dâon es dedicaria a organitzar el moviment separatista. Els fets de la insurrecció armada de Prats de Molló del 1926, i la seva conseqüent estada a la presó de La Santé de Paris, havien expandit el coneixement de la causa catalana per tota Europa. La reivindicació catalana sâinternacionalitzava.



En els seus desigs de llibertat, els esforços dels catalans a lâexterior per donar a conèixer la particularitat política i cultural de Catalunya als diferents estaments de la societat europea ja feia molts anys que sâhavien posat en marxa. Les Bases per a la Constitució Regional Catalana que la Unió Catalanista havia aprovat a Manresa el 1892 i el projecte dâEstatut de lâAutonomia de Catalunya, impulsat per la Lliga Regionalista el 1919, havien decebut fortament els patriotes més radicals establerts a fora, que interpretaven aquestes accions com els exponents dâun fracàs evident de les fórmules autonòmiques. La creació dâEstat Català el 1922 significa lâevolució dâuna part dels catalanistes i dels federalistes cap al separatisme, el qual començava a emmirallar-se en moviments dâalliberament revolucionari com lâirlandès. Era la culminació dâuna idea separatista difusa que volia donar-se a conèixer a Europa dâuna manera diferent a com ho havia fet, decennis abans, per exemple, el Comité Nationaliste Catalan de Paris amb la seva ingènua solució annexionista francesa, enviada a tota la premsa europea lâany 1898 en forma de manifest[4].



Decantats definitivament per la solució més contrària --lâindependentisme-- després dels fets de Prats de Molló, els catalans de Cuba varen sumar-se de manera decidida a la tasca de difusió del problema català.. De manera que per iniciativa pròpia o a petició dels seus compatriotes residents a Europa, van començar a aprofitar-se tots els canals de comunicació i influència que consideraven més adients.



Lâany 1924, per exemple, Lluís Nicolau dâOlwer i M. Massó i Llorenç demanaven al Club Separatista Català de lâHavana que fes de mitjancer amb la delegació permanent que la República de Cuba tenia a la Societat de Nacions[5]. El Club va adreçar immediatament una petició al president de la delegació cubana perquè el mateix president de la República es fes càrrec de la defensa de Catalunya en lâorganització de nacions.[6] Lâany 1926, per posar un altre cas, el Dr. Oscar Soto, membre de la Sociedad Cubana de Derecho Internacional, llegia als seus col·legues una proposta en la qual després de declarar âel reconocimiento de la existencia de un problema de minoría en el estado español, creado por los reclamos de los pobladores de Cataluñaâ?, demana que la societat atribueixi a la Societat de Nacions lâobligació de âadvertir a la nación española el deber en que está, como miembro de la Sociedad, a resolver tal problema, con fórmulas reparadoras suficientes a destruir la amenaza que su permanencia significa para la paz de algunos de los miembros de la Sociedad y para el sosiego público de otros, al mismo tiempo que para la justicia universalâ? [7]



Els resultats dâaquestes gestions van ser diversos, però els estudis i propostes de donar ressò internacional a les reivindicacions de Catalunya es van succeir amb més i més intensitat als centres dâAmèrica i particularment a lâilla de Cuba. Es tractava dâuna activitat ja plenament separatista, duta a terme, com diu Josep Termes, per âidealistes de la pàtria catalana sense màcula, fidel a ella mateixa. Que no vivien, però, les dificultats, els condicionaments, les contradiccions de la societat catalanaâ?[8].



Aquell mateix any, trobant-se encara a la presó de París, Francesc Macià projectava una visita a aquests nuclis de complot residents a Amèrica, per a la qual cosa va escriureâls manifestant la seva voluntat. El viatge va poder fer-se realitat un any després, no pas estalviant-se nombrosos entrebancs burocràtics. Abans dâarribar a Cuba -- la destinació final del periple[9]-- va visitar els centres de Montevideo i de diverses ciutats dâArgentina. En aquest país va presidir una assemblea de delegats de diversos centres patriòtics catalans dâUruguai, Paraguai i Argentina. Finalment, va viatjar a Xile i va posar rumb a lâHavana lâ1 dâagost del 1928 . La tasca dâestructuració definitiva dâun organisme que aplegués tots els nuclis separatistes que sâhavien format a Amèrica progressava segons els seus plans.



Tan bon punt com Macià els va anunciar que viatjaria a Cuba, el Club Separatista Català nº 1 va posar-se a treballar en la recepció dâun hoste tan carismàtic. Josep Conangla, el president de lâorganització, va creure que era el moment idoni de fer realitat un projecte llargament pensat: aprovar una constitució per al dia que Catalunya assolís la seva independència El setembre del 1927 escrivia a Macià al seu domicili de Brusel·les en aquests termes:



â No creieu que seria convenient , oportú i de transcendència aprofitar el vostre viatge a terres americanes per a preparar la reunió a lâHavana (quan sâescaigui la vostra vinguda) dâuna Assemblea Constituent de delegats revolucionaris catalans a fi de convenir la forma de govern que haurà dâadoptar-se a Catalunya i els punts fonamentals de la Constitució republicana?â?[10]



La resposta afirmativa de Macià a aquesta consulta, expressada també per escrit, va impulsar una febril activitat al centre cubà. La constitució provisional de la futura república catalana començava a prendre forma. Una comissió del Club Separatista, formada per Claudi Mimó, Josep Murillo, J. Carner-Ribalta i el mateix J. Conangla va cursar invitacions a totes les agrupacions patriòtiques dâAmèrica i Catalunya perquè enviessin un delegat a lâassemblea. Amb la invitació es trametien també dos qüestionaris que els centres havien de contestar i tornar a lâHavana abans de la reunió general. El primer, sâorientava a la necessitat, fons i forma dâuna reorganització definitiva del separatisme català. El segon incidia de ple en el text de la futura constitució republicana. Es demanava als centres que es manifestessin respecte a aspectes essencials de lâestructura política que havia de prendre la futura república catalana, com són ara el règim de govern, compatibilitat o no amb la Monarquia, garanties constitucionals, divisió de poders, sistemes dâelecció, atribucions dels tres poders, etc.



Mentre que el primer qüestionari va fer palesos uns recels gairebé insalvables respecte a la denominació que havia de prendre el futur moviment i les relacions que havia de mantenir respecte a les organitzacions ja existents a Catalunya, el Qüestionari nº 2, el que consultava sobre els principis que havien dâinformar la nova constitució, sí que va servir de base sòlida per al redactat final.



Finalment, reunida durant els dies 30 de setembre, 1 i 2 dâoctubre a la ciutat de lâHavana i sota la presidència de Francesc Macià, lâAssemblea Constituent del Separatisme Català aprovava el text de la Constitució Provisional de la República Catalana âen nom del poble català, per tal que aquest sâhi regeixi amb caràcter provisori, mentre no estigui en condicions de poder-se fixar i atorgar-se la seva llei fonamental definitivaâ?[11].

Torna al capdamunt

II.- EL TEXT



Un text constitucional per a una nació encara no independitzada? Una constitució aprovada per una assemblea que no tenia encara el suport explícit del poble a què sâadreçava?



Abans consideràvem, en paraules de Josep Termes, quin era el grau dâidealisme, desconnectat en part de la realitat catalana, dâaquells separatistes a Amèrica. La visió que en tenien ells mateixos, és clar, no podia ser tan crítica:



âLâambient democràtic i dâàmplia comprensió per a totes les idees noves que es respira a Cuba; la constant actuació patriòtica dels organismes catalanistes de lâilla, i la identificació mútua dâaquests amb la cultura i el patriotisme cubans, justifiquen també que sâesculli lâHavana per a proclamar-hi la Llei fonamental de la nostra Repúblicaâ? [12]



La causa cubana, doncs, era per a aquests catalans dâAmèrica un altre referent inequívoc. La mateixa correspondència entre Conangla i Macià ens confirma plenament aquesta identificació amb el patriotisme cubà que va portar lâilla a la independència:



âLâideal revolucionari separatista català tindria així personalitat política anàloga a la que adquirí lâhistòric Partit Revolucionari Cubà quan va convocar la Convenció de Guaimaro, de la qual sorgí la primera Constitució de la República en armes i el primer Govern de la mateixaâ?



Com veiem, els separatistes catalans justificaven la seva assemblea constituent anticipada que sâhavien proposat dur a terme en els antecedents dels processos revolucionaris que havien traçat els pobles americans en la seva lluita per la sobirania nacional. El âDictamen acompanyatori de la ponència de constitució provisional de la República Catalana, presentat a lâAssemblea Constituent del separatisme catalàâ?[13] ampliava lâexemple citat anteriorment a aquests altres: Congrés separatista nord-americà de 1765; pla confederatiu del general Miranda (1789) i constitucions de 1811 i 1822, a Veneçuela; Constitució provisional (1813) a Mèxic; primera Assemblea constituent de les províncies Unides del Riu de la Plata, de1813; Carta de Maig (1823), a lâArgentina; Constitució de Cundinamarca (1810) a Colòmbia; Codi Constitucional de les Províncies Unides de Xile (1812) i projecte constitucional de la Junta de Concepción (1813), a Xile; Constitució aprovada pel Congrés revolucionari (1823), al Perú. Pel que fa a Cuba, se citen les assemblees constituents dels mambises a Guaimaro (1860), Jimaguayú (1895) i Yaya (1897).



El text de la Constitució Provisional de la República Catalana està estructurat en un preàmbul, trenta-sis títols âdels quals lâúltim és una Disposició transitòriaâi dos-cents dotze articles.



El seu contingut, en molts passatges, sâacosta més a un ideari polític que no pas a un text tècnicament concebut com a carta magna. Com podrà comprovar el lector, hi abunden les disposicions que no haurien de tenir un rang constitucional. Tampoc no hi falten els comentaris exegètics ni aquells altres que expressen més un desig que no pas una disposició normativa[14]. De ben segur, això és degut al caràcter assembleari de les reunions en què es va redactar i a la preparació prèvia mitjançant el mètode del qüestionari esmentat, el qual devia ser respost per persones molt més patriotes que no pas juristes.



No obstant això, i malgrat aquestes mancances tècniques, cal dir que reflecteix també un esperit molt avançat per lâèpoca i amb alguns aspectes molt significatius.



Tot el text està inspirat per una idea humanista que pretén entroncar amb



âaquells principis dâordre liberal i democràtic de la històrica Constitució de Catalunya, que estan més arrelats a lâànima del nostre pobleâ?[15].



Aquesta al·lusió a una constitució històrica es referiria a les antigues constitucions i capítols de cort recopilades per última vegada lâany 1702 pel rei Felip IV. El terme âconstitucióâ?, com explica Núria Sales, âno volia pas dir el mateix que en el segle XIX, però les seves recopilacions no eren tampoc simples recopilacions de âfursâ i altres âprivilegisâ (...) sinó que elles constituïen justament a Catalunya les âlleis generals del regneâ... â[16]



Pel que fa a la forma de govern, lâarticle 1r. del títol I prescriu la âRepública tècnico-democràtica-representativaâ? El dictamen que acompanya la ponència presentada durant lâAssemblea del Separatisme Català ho justifica dâaquesta manera:



â... o sigui, un règim nascut de la voluntat del poble, però condicionat de manera que mai els homes investits de funcions representatives puguin sobreposar el seu caprici al placet i als interessos la defensa dels quals seâls hagi encomanat, i en forma que aquests interessos respectius estiguin degudament atesos per capacitats tècniques posades al servei del mateixos i de la Pàtriaâ?



El títol II fixa lâidioma català, la bandera estelada[17] i lâescut anàleg a la bandera com a llengua i símbols oficials.



Territorialment, la constitució aboleix les divisions provincials i estructura el país per comarques (Títol III).



En els títols IV, V i VI sâexposen els drets i deures, individuals i col·lectius, començant pel dret a la condició de català. En el redactat dâalguns articles ressona lâherència cultural de la història: lâexempció dâallotjaments, per exemple, que es prescriu per a la casa catalana (art.12), la qual és definida (art.11) com âel fonament de les llibertats i el seguríssim refugi dels catalansâ?. També nâés una mostra la prohibició dâembargament per contribucions, deutes o cap altra concepte dels jornals i sous, instruments de treball, llibres, animals domèstics, armes per a la defensa, vestits, robes de llit, pisa i coberts de taula (art 13). Així mateix, destaca en lâart. 23 el no reconeixement de títols nobiliaris, condecoracions, tractaments jeràrquics ni privilegis personals, ja que âtots els catalans són de condició igual davant la lleiâ?.



Aquesta igualtat arriba fins a aspectes molt meritoris per a un text redactat el 1928: lâarticle 26 estableix a Catalunya âla igualtat de drets civils i polítics entre lâhome i la dona; i les lleis seran refetes a base dâaquesta consideracióâ?.



Lâapartat clou amb dos articles també interessants: la prohibició de la ganduleria i la mendicitat (art. 51), així com de les curses de braus, exhibicions de boxa i âtot esport que tendeixi a embrutir el pobleâ?.



Els títols IX, X i XI tracten respectivament del govern de la República, del poder legislatiu i del President de la República. Pel que fa als sistemes electorals, el caràcter tècnico-democràtic de la constitució es destaca sobretot en lâopció de democràcia selectiva a lâhora dâelegir el Cap dâEstat i el President del Tribunal Suprem. Aquesta elecció es farà en Assemblea de compromissaris lliurament designats pels Consells Comarcals, amb assistència i intervenció de representacions directes de les capacitats i forces vives de la Comarca (art. 82 i 97). La justificació que en fan els mateixos ponents és aquesta::



âAquest sistema (...) pot oferir, en concepte nostre, plenes garanties que els homes escollits per a regir la Presidència de la república i la Presidència del Poder Judicial, siguin dues grans figures verament prestigioses i capacitades de la nació, i estiguin per damunt dels interessos partidistes.

Sâha volgut sostreure del radi comicial popular la designació dâaquests dos alts càrrecs, perquè els escollits ho siguin per millor criteri de selectiu, síntesi de lâideal democràtic, tota vegada que a judici dels més avançats i reflexius teoritzadors i defensors de la democràcia, aquesta és sabut que no ha dâentendre pas, estrictament, per govern del poble, sinó govern del poble pels més idonis i capacitats del poble i per al pobleâ?[18]



Es pretén dâaquesta manera evitar tan com es pugui el risc dââapassionaments pertorbadors de la bona harmonia democràticaâ?. Amb el mateix propòsit sâexigeix als electors i elegibles, no solament la majoria dâedat, sinó també âsaber llegir i escriure en catalàâ? (art. 26) ja que:



âlâideal separatista, pel mateix que vol la Independència de Catalunya no com a un fi únic, sinó com a mitjà de perfecció i progrés creixent de la Pàtria, no pot incórrer en la vilesa de reconèixer capacitat política a éssers mancats del sentit inicial de la consciència civil.

La dignitat democràtica de Catalunya no permet que la futura República catalana incorri en el malentès igualitari de confiar als analfabets lâexercici de la funció més delicada de civismeâ?[19]



També és de destacar (art. 61) la composició de cambra legislativa única



âdâacord amb la tradició històrica del Parlament i del liberalisme català, contraris a la bifurcació de les funcions legislatives (...) En bon sentit polític, democràtic i representatiu, el Senat és una roda inútilâ?[20]



La tasca moderadora del Poder legislatiu sâencomana al Consell dâEstat i dâEconomia Nacional (títol XXIII)



Als títols XII, XIII i XV es prescriu tot allò referent als consells comarcal, la convenció de delegats compromissaris i els municipis. Hi destaquen les múltiples i importants funcions atribuïdes als consells (art. 91), que dâaquesta manera sâerigeixen en autèntics generadors dâuna democràcia construïda des de la base del poble[21]. Com en lâelecció dels membres del Poder legislatiu, es en aquests altres títols on la sobirania popular adquireix la màxima expressió: els càrrecs municipals són també elegits per sufragi directe. Lâexercici del dret electoral queda lliure de filtres entre electors i elegibles.



I com a revers lògic dâaquesta orientació política, el títol XIV que sâhi insereix contempla la facultat de revocació de poders polítics o representatius per part del poble, una facultat que hauria vingut regulada per la llei corresponent.



Després dels títols dedicats al patrimoni de Catalunya, les forces armades, marina militar i marina mercant (títols XVI a XIX), el títol XX es dedica al Consell de Ministres. Cal destacar que la designació dels ministres per part del president de la República es farà sota la condició de trobar-se aquests en la condició de catalans, amb ple gaudi dels drets civils i polítics i estant âespecialitzats respectivament en cada ram administratiu o tècnic que seâls hagi de confiarâ? (art. 133).



El títol XXI (Del Poder Judicial) , a més dâestablir les condicions dâaccés als càrrecs de President del Tribunal Suprem, President de lâAudiència i funcionaris, així com la gratuïtat de la justícia, defineix quina serà la planta judicial a tot el territori català, amb Jutjats de pau a cada municipi, un Jutjat de Primera Instància i Instrucció a cada capital de comarca, quatre Audiències en llocs âequidistants dâagrupaments de comarquesâ? i el Tribunal Suprem a la capital de la República.



En el títol XXII (De la legislació catalana) es pot llegir una preocupació constant dels juristes i polítics catalans: lâactualització del dret històric. Com es recordarà, diversos han estat els treballs compilatoris basats en la cèlebre memòria que Manuel Duran i Bas havia redactat lâany 1885, en ocasió del Congrés de Juristes Espanyols, en què va defensar vivament i amb eficàcia els règims jurídics particulars dels territoris amb dret propi, com ho és Catalunya. En aquest sentit, lâarticle 159 de la Constitució provisional adscriu a una Comissió de Juristes designada pel Ministeri de Justícia i altres estaments polítics, acadèmics i professionals, la tasca de ârevisar i unificar els textos legals catalans, respectant les fonts del Dret Català en allò que a judici de la Comissió sigui convenient, i proposant les reformes que estimi necessàries per a simplificar i modernitzar el Codi de Catalunya...â?



Els títols XXIII i XXIV (Del Consell dâEstat i dâEconomia Nacional i Del règim productiu contributiu) són els de contingut netament econòmic. Sâencomana al Consell dâEstat i dâEconomia Nacional, entre altres atribucions, lâelaboració del projecte de Pressupost Nacional prèvia recepció dels avantprojectes de cada ministeri. Ressalta la independència de criteri amb què aquest Consell estudiarà les partides.



Com a norma contributiva principal sâestableix lâimpost progressiu sobre la riquesa i la renda (art. 170). Cal ressaltar en aquest apartat la facultat que tindrien els municipis, consells comarcals i lâEstat per âfinançar i comanditar la creació de societats i empreses de serveis públics, cooperatives o dâaltres fins econòmics a benefici del pobleâ?, les quals restarien com a propietat pública del respectiu promotor quan la totalitat de les accions fossin amortitzades.



El títol XXV es dedica a lâAdministració Pública, en què destaca (art. 185) la prohibició als funcionaris i empleats públics de presentar-se a càrrecs electius dintre de la comarca respectiva on exerceixin.



Els dos següents títols (XXVI i XXVII) es refereixen al règim dâensenyança i al de lâalta cultura. Pel que fa al primer sâestableix per llei una ensenyança que no pot ser âde caràcter memorístic o passiu, sinó dâorientació i despertament de la intel·ligència dels alumnesâ? (art. 189) així com el coneixement obligatori de la geografia del país per part de tots els alumnes que acabin els seus estudis de secundària. A tal efecte, diu lâarticle 193, sâorganitzaran excursions escolars col·lectives, els itineraris de les quals quedaran fixats pel Ministeri dâInstrucció Pública. Aquestes excursions són indispensables per obtenir el títol de Batxiller o de capacitat tècnica. Com es pot veure, de tant en tant la tècnica dels redactors dâaquesta constitució es relaxa i deriva cap a una exposició gairebé reglamentista[22].



Els títols XXVIII, XXIX i XXX recullen les disposicions sobre Règim agrari, Règim industrial i comercial i Règim dâobres públiques. El seu redactat, el més sintètic de tots els títols, se centra sobretot en els ajuts i desenvolupament de programes adequats per a la protecció i promoció de cada sector.



La legislació social és objecte del títol XXXI i el règim sanitari el del títol XXXII. Sâhi fixa en el primer un programa mínim de drets, garanties i previsions a favor de les classes treballadores. La inspiració dâaquest títol és, segons els ponents, la del âsocialisme humanistaâ?, sense tancar la porta a âles millors innovacions que els corrents del socialisme modern i les necessitats dels avenços de la civilització vagin reclamantâ?[23]



El Deute nacional (XXXIII) delimita perfectament els deutes i compromisos a què haurà de fer front la futura República catalana, que es circumscriuen a aquells adquirits abans del setembre del 1928 (moment de lâaprovació del text constitucional) i a aquells altres contrets per les organitzacions Estat Català i Partit Revolucionari Separatista de Catalunya



Conclouen el text els títols dedicats a la possibilitat confederativa de la República catalana i a la revisió constitucional (XXXIV i XXXV), que recalquen el desig dâemancipar Catalunya de tot vincle polític amb Lâestat espanyol. En aquest sentit, lâarticle 204 estableix:



âLa República Catalana podrà confederar-se amb altres estats lliures i republicans ibèrics, per a fins internacionals de defensa i de mútua convivència; però aquesta confederació no podrà atemptar en lo menys mínim contra les facultats dâindependència interior del poble català, ni mermar la sobirania de Catalunya de fronteres endintre, ni acceptar cap guerra ofensiva o de conquestaâ?[24]



Finalment, una disposició transitòria adequa lâaplicabilitat de la constitució als avenços territorials que es produeixin dels âesforços revolucionaris del patriotisme catalàâ?.



Ramon Sargatal

Professor-consultor de la UOC



En ocasió del 75è aniversari de la Constitució de lâHavana (1928-2003)

Torna al capdamunt





Constitució provisional de la República catalana[25]



Nota: En la transcripció sâhan adaptat alguns aspectes de lèxic, morfologia i sintaxi a la normativa de la llengua catalana. Aquestes esmenes, però, no en modifiquen el contingut ni el registre ni la composició dels redactats



Les delegacions del Separatisme català de dintre i fora de Catalunya, convocades a la ciutat de lâHavana, sota la presidència del senyor Francesc Macià, per a reorganització de les seves forces i per a definir cívicament els seus principis i els seus ideals patriòtics, proclamen davant del món la unitat espiritual indestructible de Catalunya, ratifiquen i declaren la voluntat i la decisió fermes de valer-se dels mitjans revolucionaris per a independitzar-se de lâEstat espanyol i acorden la següent Constitució, en nom del poble català per a que aquest sâhi regeixi amb caràcter provisori, mentre no estigui en condicions de poder-se fixar i dâatorgar-se la seva llei fonamental definitiva





TÃ?TOL I

DEL RÃGIM POLÃ?TIC DE CATALUNYA



Article 1.- El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de govern, la República tècnico-democràtica-representativa





TÃ?TOL II

IDIOMA, BANDERA I ESCUT



Article 2.- La única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana.



Article 3.- La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc; amb addició, en la part superior, dâun triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix.



Article 4.- Lâescut nacional de Catalunya és anàleg a la bandera anterior





TÃ?TOL III

DEL TERRITORI CATALÃ



Article 5.- El territori de la República Catalana sâentendrà constituït pel que formes en lâactualitat les anomenades âprovínciesâ? de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona



Article 6.- La capital de la República Catalana radicarà a Barcelona



Article 7.- Les actuals divisions provincials del territori de la República Catalana queden abolides; i en son lloc es restableixen les divisions naturals dâaplegament de municipis autònoms en comarques històriques de govern també autònom, que són les següents: Vall dâAran, Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Urgellet, Cerdanya, Vall de Ribes, Camprodon, Ripollès, La Muntanya, la Garrotxa, Empordà, La Selva, la Maresma, Pla de Barcelona, Llobregat, Penedès, Camp de Tarragona, Tortosa, Ribera de Segre, Ribera de Sió, La Segarra, Pla dâUrgell, La Noguera o Vall dâÃger, Conca de Meià, Pla de Lleida, Les Garrigues, Priorat, Gandesa, Ribera de lâEbre, Berguedà, Cardener, Lluçanès, Moianès, Pla de Bages, Igualada, Conca de Barberà, Vallès, Plana de Vic i El Gironès.





TÃ?TOL IV

DELS CATALANS



Article 8.- Són catalans:



a) Tots els nascuts en territori de Catalunya encara que de pares no catalans, per tal que en ella estiguin domiciliats

b) Tots els qui, havent nascut a Catalunya, resideixin fora dâella i estiguin inscrits voluntàriament com a catalans.

c) Tots els qui, essent fills de pares catalans o de pare català o de mare catalana, i havent nascut fora de Catalunya, reclamin la ciutadania catalana en arribar a la majoria dâedat

d) Els estrangers que hagin ajudat amb les armes o amb serveis insignes a obtenir la Independència o el progrés en qualsevol ordre de Catalunya

e) Els estrangers majors dâedat establerts a Catalunya per espai de més de cinc anys, sempre que reclamin voluntàriament la nacionalitat catalana i sàpiguen parlar i escriure en català



Article 9.- Els catalans que en constituir-se la Independència de Catalunya es trobin a lâempara de ciutadanies estrangeres, seran considerats des del primer moment amb tots els drets de la ciutadania catalana, i podran acollir-se als beneficis dâaquesta en lâoportunitat que els convingui



Article 10.- La ciutadania catalana es perd:



a) Per renúncia voluntària de la mateixa

b) Per conspirar o atemptar contra la Independència de Catalunya

c) Per sentència que imposi pena infamant mentre no sâobtingui rehabilitació conforme a llei





TÃ?TOL V

DRETS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS



Article 11.- La casa catalana és el fonament de les llibertats i el més segur refugi dels catalans. Com a domicili de la família natural, la casa catalana és inviolable



Article 12.- La casa catalana està exempta dâallotjaments



Article 13.- Els jornals i sous, instruments de treball, els llibres, els animals domèstics, les armes per a defensa, els vestits, les robes de llit, la pisa i els coberts de taula no poden ésser embargats per contribucions, deutes ni per cap concepte



Article 14.- La propietat és inviolable a Catalunya; i ningú no podrà ésser desposseït sense coneixement de causa ni sentència judicial ferma, a menys que hi hagi motiu justificat dâutilitat pública. En aquest cas haurà de ser satisfeta la corresponent indemnització abans que la propietat sigui ocupada



Article 15.- En cap cas la propietat no serà intervinguda ni confiscada per motius de delictes polítics.



Article 16.- Tots els habitants de la República tenen el dret de reunir-se pacíficament i sense armes, i el dâassociar-se per a qualsevol fi lícit de la vida



Article 17.- Tota persona podrà, lliurament, emetre les seves opinions de paraula o per escrit, mitjançant la impremta o qualsevol altre procediment, sense perjudici de les responsabilitats que imposin les lleis quan per algun dâaquells medis sâatempti contra lâhonra de les persones, lâordre social o les institucions republicanes



Article 18.- La correspondència és inviolable, així com el secret dels documents privats.



Article 19.- Cap autoritat no podrà prohibir, a Catalunya, la publicació, entrada i circulació de tota mena de llibres o impresos, excepte quan es tracti dâobres o coses indecents, a judici de les autoritats respectives



Article 20.- A Catalunya és lliure la professió de totes les religions, així com lâexercici de tots els cultes, sense altra limitació que el respecte a les lleis morals, als bons costums i a lâordre públic



Article 21.- Tota persona podrà entrar en territori català, sortir-ne, viatjar dintre dels límits nacionals i canviar de residència, sense necessitat de passaport.



Article 22.- Cap català no podrà ésser expatriat per cap concepte



Article 23.- Tots els catalans són de condició igual davant de la llei i del principi dâigualtat humana. Per això la República catalana no reconeix títols nobiliaris, condecoracions, tractaments jeràrquics ni privilegis personal



Article 24.- Sols els catalans podran exercir càrrecs públics de govern, justícia, armes, administració i ensenyament a Catalunya. Sâexceptua lâensenyança dâidiomes i dâespecialitats tècniques, que podran exercir-la els estrangers capacitats



Article 25.- La majoria dâedat dâhomes i dones comença als vint-i-tres anys



Article 26.- Per a entrar en possessió dels drets polítics, ésser elector i elegible, exercir funcions i obtenir càrrecs públics, serà necessari ésser major dâedat i saber llegir i escriure en català



Article 27.- Sâestableix a Catalunya la igualtat de drets civils i polítics entre lâhome i la dona, i les lleis seran refetes a base dâaquesta equiparació.

Emperò per tal que la dona de major edat i amb instrucció pugui exercir el dret dâésser electora i elegible, haurà dâinscriureâs en el registre dels seu municipi corresponent, a sol·licitud pròpia firmada, dins del termini que fixi la llei electoral



Article 28.- Cap llei no tindrà efecte retroactiu, excepte les penals quan siguin favorables al delinqüent o processat



Article 29.- La contractació que no perjudiqui a tercer ni vagi contra els respectes morals i lâordre natural és legítima, a Catalunya. Les obligacions de caràcter civil que neixin dels contractes no podran ésser anul·lades ni alterades per cap poder de la República



Article 30.- Ningú no podrà ésser detingut si no és en la comissió flagrant dâalgun delicte, i en els altres casos i formes que determinin les lleis



Article 31.- Tot detingut serà alliberat o lliurat al Jutge o Tribunal competent, dintre de les quaranta-vuit hores següents a lâacte de la detenció



Article 32.- Tota detenció es deixarà sense efecte o serà elevada a presó dintre les setanta-dues hores dâhaver estat lliurat el detingut al Jutge o al Tribunal competent. Dintre el mateix termini es notificarà a lâinteressat la providència que es dicti



Article 33.- Ningú no podrà ésser pres sinó en virtut de manament fonamentat, de Jutge o Tribunal competent.

Lâordre judicial de presó serà notificada immediatament al presumpte reu, i, segons els descàrrecs dâaquest, dintre de les setanta-dues hores següents a lâacte dâempresonament, serà ratificada i reformada lâordre de presó



Article 34.- Ningú no podrà ésser processat ni sentenciat, sinó per Jutge o Tribunal competent, dâacord amb les lleis anteriors al delicte



Article 35.- Cap acusat absent no podrà ésser sentenciat



Article 36.- No podrà imposar-se, per cap motiu, la pena de mort ni penes de presidi de duració il·limitada



Article 37.- Cap català no podrà ésser lliurat a govern estranger perquè seâl jutgi o castigui



Article 38.- Es prohibeix lâextradició per delictes polítics o comuns connexes



Article 39.- Ningú no podrà ésser condemnat a pena aflictiva i a multa, ensems



Article 40.- Ningú no podrà sofrir presó per motiu de deutes



Article 41.- Ningú no podrà ésser sentenciat a confiscació de béns, excepte en el cas que es provi que lâobtenció dâaquests procedís de frau a lâEstat, a la Comarca, al Municipi o a tercera persona



Article 42.- Ningú no té dret a maltractar els detinguts o presos. Són les presons per a custòdia i no per a mortificació dels presos. Els jutges, sota la seva responsabilitat, tindran cura que els presos no estiguin en calabossos obscurs, estrets o humits

Els caps de les respectives presons tindran cura que els presos i condemnats rebin instrucció si no en tenen; aprenguin algun ofici per al qual se sentin atrets i no els manqui una ocupació profitosa en hores feineres



Article 43.- Els menors de quinze anys sols podran ésser jutjats per Tribunals de Menors i reclosos en llocs especialment dedicats a lâefecte, dâacord amb la legislació especial



Article 44.- Ningú no estarà obligat a pagar contribució ni impost que no estiguin legalment fixats



Article 45.- Una llei especial regularà la garantia de lâHABEAS CORPUS, a la qual podran acollir-se tots els individus que es trobin en perill de sofrir violència, coacció, il·legalitat perjudici o abús de poder de qualsevol naturalesa



Article 46.- Les lleis que regulen lâexercici dels drets que aquesta Constitució garanteix seran nul·les si els disminueixen, restringeixen o adulteren.



Article 47.- Lâenumeració dels drets garantits expressament per aquesta Constitució no nâexclou dâaltres que es derivin del principi de la sobirania del poble i de la forma republicana de govern.



Article 48.- Es reconeix el dret de tot individu i dels seus parents a demanar la revisió de lâenjudiciament criminal del qual se nâhaguessin derivat sentència, condemna i perjudicis injustos

La hisenda pública haurà dâindemnitzar els danys i perjudicis , en aquests casos, a reserva de fer efectives les responsabilitats sobre la persona o béns dels funcionaris culpables de la injustícia, perquè (com resa la Constitució històrica de Catalunya) âel respecte als drets i llibertats dels catalans està garantit per la responsabilitat civil i criminal dels qui violen dites llibertats o dretsâ?



Torna al capdamunt



TÃ?TOL VI

DEURES DELS CIUTADANS



Article 49.- Tots els catalans estan obligats no sols a obeir les lleis i respectar les autoritats legítimes que dimanen de la sobirania del poble, sinó també a contribuir en proporció dels seus havers o possibles a les despeses de lâEstat



Article 50.- Està igualment obligat, tot català, a defensar la Pàtria amb les armes en temps de guerra, dintre del territori nacional, quan el Parlament ho resolgui així



Article 51.- A Catalunya es prohibeix la ganduleria i la mendicitat. Tots els ciutadans exerciran habitualment algun ofici o professió o es dedicaran la major part de lâany a ocupacions mecàniques, industrials, mercantils o intel·lectuals. No estaran exempts dâaquest deure ni els rendistes



Article 52.- A Catalunya queden prohibides les curses de braus, les exhibicions de boxa i tot esport que tendeixi a embrutir el poble. Les places de braus i els rings de lluites de boxa seran enderrocats en el termini de dos anys, una volta assolida la independència.





TÃ?TOL VII

DELS ESTRANGERS



Article 53.- Els estrangers, en el territori de la República, estaran equiparats als catalans:



A) Quant a la protecció de llurs persones i béns

B) Quant al gaudi dels drets garantits al TÃ?TOL V de la present Constitució, excepte dels que sâhi reconeixen tan sols per als nacionals

C) Quant al gaudi dels drets civils i polítics, en les condicions i limitacions que es fixin a la Llei dâEstrangeria

D) Quant al deure dâobservar i complir les lleis, reglaments i disposicions que estiguin en vigor en la República

E) Quant a la submissió a la potestat i a les resolucions dels tribunals i de la resta dâautoritats de la República

F) Quant a lâobligació de contribuir a les despeses públiques legalment establertes





TÃ?TOL VIII

DE LA SUSPENSIÃ DE GARANTIES



Article 54.- En casos de perill dâinvasió del territori nacional, pertorbació greu de lâordre, epidèmia o calamitat pública, es podran suspendre les garanties fixades als articles 16, 17, 19, 21, 30, 31,32 i 33 dâaquesta Constitució



Article 55.- La suspensió haurà de fer-se per Llei, expressant-ne els motius, garantia o garanties que se suspenguin, temps de suspensió i territori afectat



Article 56.- Quan no estigui reunit el Parlament, sui les circumstàncies urgents ho aconsellen o reclamen, el Poder Executiu podrà suspendre aqueixes garanties per Decret, i per termini de quinze dies; però en el mateix Decret convocarà el Poder legislatiu perquè aquest resolgui si ha de mantenir-se la suspensió, on i per quin termini





TÃ?TOL IX

DEL GOVERN DE LA REPÃBLICA



Article 57.- El Govern de la República catalana estarà constituït per tres poders, emanats de la voluntat sobirana del poble: el Legislatiu, lâExecutiu i el Judicial, amb limitació i separació respectiva dâatribucions.



Article 58.- La potestat de fer les lleis correspon al Parlament

La potestat de fer executar les lleis correspon al President de la República.

La potestat dâaplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals de justícia.

La interpretació de qualsevol dubte sobre algun text constitucional correspon al Tribunal Suprem, reunit a instància de part dintre del termini de cinc dies.



Article 59.- Tota autoritat es constitueix i exerceix, a Catalunya, mitjançant jurament de complir i fer complir la Constitució i les lleis de la República, a lâempara de les quals es troben la vida, les llibertats, la propietat legítima i la resta de drets dels catalans.



Article 60.- Els funcionaris de cadascun dels tres poders, pel fet de resultar elegits, no adquireixen altra condició que la de dipositaris de lâautoritat originària del poble, i queden subjectes expressament, però no superiors, a les facultats assignades a llurs càrrecs respectius.





TÃ?TOL X

DEL PODER LEGISLATIU



Article 61.- El Poder Legislatiu lâexercirà un Parlament compost de dos Diputats per cadascuna de les Comarques, elegits per un període de sis anys, per sufragi directe, en la forma que fixi la Llei Electoral.



Article 62.- Les ciutats i les capitals de Comarca que passin de 50.000 habitants podran elegir Diputats propis, a més de contribuir a lâelecció dels comarcals respectius.



Article 63.- També podran elegir Diputats propis, pel procediment acumulatiu que determini la Llei Electoral, les organitzacions netament catalanes establertes en els països americans.



Article 64.- El Parlament es renovarà per meitats cada tres anys



Article 65.- Per sorteig entre els Diputats de cada Comarca, es fixarà quin dâaquests hagin de cessar al cap dels tres primers anys dâestablerta la República



Article 66.- Quan vaqui algun càrrec de Diputat per qualsevol motiu, el Parlament ho comunicarà al President de la República, el qual, dintre del termini de quinze dies, convocarà a eleccions a la Comarca respectiva per a cobrir la vacant



Article 67.- Per ésser Diputat es requereix:

Primer.- Ãsser Català per naixement, fill de la Comarca respectiva, o naturalitzat a Catalunya i amb deu anys de residència a la mateixa Comarca.

Segon.- Haver complert vint-i-tres anys dâedat.

Tercer.- Estar en ple ús dels drets civils i polítics.



Article 68.- El càrrec de Diputat és incompatible amb qualsevol altre retribuït, de nomenament del Govern, amb excepció del de Catedràtic dâestabliment oficial obtingut abans de lâelecció.



Article 69.- Els Diputats rebran de lâEstat una dotació la quantia de la qual podrà ésser alterada en qualsevol temps, però lâalteració no tindrà efecte fins que sigui renovat el Parlament.



Article 70.- Els Diputats tindran immunitat absoluta solament pe les opinions i vots que emetin en lâexercici de llurs tasques legislatives. No podran ésser objecte de denúncia, detenció ni processament per aquests motius, però estaran subjectes al compliment de les lleis i a la responsabilitat de llurs actes personals, en coses alienes a la seva investidura, fora del Parlament.



Article 71.- El Parlament es reunirà des vegades lâany, per dret propi, i funcionarà durant quaranta dies hàbils, almenys, en cada legislatura. La primera començarà el segon dilluns de març i la segona lâonze de setembre.



Article 72.- El Parlament tindrà la seva residència habitual a la capital de la República, però quan ho cregui necessari o quan ho acordi per majoria, podrà reunir-se en qualsevol altre lloc del territori nacional.



Article 73.- El Parlament es reunirà en sessions extraordinàries en els casos i formes reglamentaris, i quan el President de la República el convoqui, dâacord amb el que estableix la Constitució. En aquests casos, sols podrà tractar-se de lâassumpte o assumptes que motivin la reunió



Article 74.- El Parlament resoldrà sobre la validesa de lâelecció dels seus membres i sobre les renúncies dâaquests.



Article 75.- El Parlament no podrà dictar lleis relatives a lâestabliment de cap religió amb caràcter oficial, ni que prohibeixin el lliure exercici de cadascuna, que limitin la llibertat de la paraula o la premsa, o restringeixin el dret del poble a reunir-se pacíficament i a demanar al govern la reparació de qualsevol greuge, sense perjudici del que es disposa a lâarticle 54 dâaquesta Constitució.



Article 76.- El Parlament tindrà les facultats següents:

Primer.- Discutir i aprovar els Codis i les Lleis de caràcter nacional i dâinterès públic.

Segon.- Acordar el pressupost de despeses fixes dels distints poders de la República.

Tercer.- Discutir i aprovar els pressupostos anuals de despeses i ingressos movibles de la República, que formuli el Consell dâEstat i dâEconomia nacional i li enviï el poder Executiu.

Quart.- Determinar el valor i denominació de la moneda de la República.

Cinquè.- Regular els serveis públics nacionals.

Sisè.- Establir el règim contributiu, mitjançant la creació i regulació com a norma, de lâimpost únic progressiu sobre la riquesa i les rendes.

Setè.- Concedir amnisties, excepte per delictes electorals.

Vuitè.- Fixar el nombre de forces de terra, mar i aire i llur organització, dâacord amb el poder Executiu.



Article 77.- La iniciativa de les Lleis correspon al Parlament i al President de la República. El President del Tribunal Suprem podrà també exercir aquesta iniciativa, en problemes i assumptes especials, de la incumbència del poder judicial.



Article 78.- Tot projecte de llei que hagi obtingut lâaprovació del Parlament, i tota resolució dâaquest Parlament que hagi de ser executada pel President de la República, haurà de ser presentada a aquest per a la seva sanció.

En el cas que el President de la República hi estigui conforme, els firmarà i farà publicar, dintre dels deu dies, a la âGaceta Oficialâ?, i en altre cas els enviarà, amb les objeccions que faci, a consulta del Consell dâEstat, el qual haurà dâemetre dictamen en el termini de quinze dies.

Si lâopinió del Consell dâEstat resulta favorable al projecte de llei motiu de la consulta, el President de la República haurà de sancionar-lo, i si el dictamen del Consell dâEstat fos contrari, el President de la República retornarà de seguida el projecte al Parlament, acompanyat dâun Missatge on es continguin dites objeccions i còpia de lâinforme del Consell dâEstat.

El Parlament, si després de conèixer el Missatge anterior i de discutir de nou lâassumpte, acorda acceptar les objeccions del poder Executiu, podrà refer el text del projecte de llei, en aquest sentit, i enviar-lo a la sanció Presidencial. I en el cas de no voler acceptar aquelles objeccions, després de nova discussió del projecte, aquest serà enviat per segona vegada al poder Executiu, el qual haurà de el promulgar-lo sense excusa.



Article 79.- El nombre legal dâassistents per a la constitució i renovació periòdiques del Parlament, per obrir i tancar les legislatures i per a votacions ordinàries, serà el de la meitat més un dels Diputats proclamats.



Article 80.- A la reunió provisional del Parlament i a les discussions i aprovacions dâactes, podran assistir-hi amb veu i vot els Diputats electes.



Torna al capdamunt



TÃ?TOL XI

DEL PRESIDENT DE LA REPÃBLICA



Article 81.- Per a ésser President de la República és necessari haver nascut a Catalunya, tenir complerts quaranta-cinc anys dâedat i trobar-se en ple gaudiment dels drets civils i polítics.



Article 82.- El President de la República serà elegit per convenció de delegats compromissaris dels Consells comarcals, en la forma que determini la Llei Electoral.



Article 83.- El mandat del President de la República durarà sis anys.



Article 84.- Ningú no podrà ésser elegit President de la República per més de dos períodes consecutius.



Article 85.- Correspon al President de la República:

Primer.- Sancionar i promulgar les lleis; complir-les i fer-les complir; dictar, quan no ho hagi fet el Parlament, els reglaments per a la millor execució de les lleis; i expedir els decrets i les ordres que per a aquest fi i per a quant incumbeixi al bon govern i administració de lâEstat, cregués convenients, sense contravenir, però, el que sâestableix en dites lleis.

Segon.- Convocar a sessions extraordinàries al Parlament, en els casos que al seu judici sigui necessari.

Tercer.- Enviar al Parlament, al principi de cada legislatura i sempre que ho estimi oportú, un missatge referent als actes de lâadministració i demostratius de lâEstat general de la República, així com les iniciatives o projectes de lleis que cregui necessaris o útils.

Quart.- Presentar al Parlament, quatre mesos abans de finar lâany econòmic en curs, el Projecte de Pressupostos Generals per a lâexercici econòmic pròxim, proposat pel Consell dâEstat i dâEconomia Nacional.

Cinquè.- Facilitar al Parlament els informes i dades que aquest sol·liciti, sobre tota mena dâassumptes que no admetin reserva.

Sisè.- Dirigir les negociacions diplomàtiques i celebrar tractats o convenis amb altres nacions, però havent de sotmetreâls a la consulta del Consell dâEstat i dâEconomia Nacional, i en tot cas a lâaprovació del Parlament, sense el qual requisit no seran vàlids ni obligaran la República.

Set.- Escollir i nomenar lliurament els ministres, entre els ciutadans capacitats per ésser-ho, notificant els nomenaments al Parlament.

Vuitè.- Nomenar tots els funcionaris la designació dels quals no correspongui a altres autoritats.

Novè.- Disposar, com a cap suprem dâelles, la distribució de les forces nacionals de terra, mar i aire, i la mobilització de les mateixes per necessitats dâordre públic o per raons de defensa de la República.



Article 86.- El President de la República rebrà de lâEstat una dotació la quantia de la qual podrà ésser alterada en qualsevol temps, però lâalteració no tindrà efecte fins al següent període Presidencial



Article 87.- El President de la República no podrà sortir del territori sense lâautorització del Parlament.

Durant lâabsència del President o en casos de llarga malaltia del mateix, el substituirà en les seves funcions el President del cos legislatiu.



Article 88.- El President de la República serà responsable davant del Tribunal Suprem pels delictes de caràcter comú que pogués cometre durant lâexercici del seu càrrec, però no podrà ésser processat sense autorització prèvia de la Convenció de Presidents de Consells Comarcals, convocada per acord del Parlament.



Article 89.- En cas de vacant, per qualsevol motiu, de la Presidència de la República, ocuparà interinament el càrrec el President que ho sigui del Cos Legislatiu, per a la qual cosa lliurarà la Presidència del Parlament al Vice-president dâaquest últim.

El President interí convocarà de seguida la Convenció de Delegats Compromissaris dels Consells Comarcals, per tal que en el termini de quinze dies es reuneixi per a elegir nou President de l República

La duració del càrrec, en aquest cas, serà pel que manqui fins al terme del període presidencial.





TÃ?TOL XII

DELS CONSELLS COMARCALS



Article 90.- A la capitalitat de cada Comarca sâhi constituirà un Consell Comarcal, compost de Delegats dels respectius Municipis, de les corporacions gremials i de les forces vives de cada municipi



Article 91.- Els Consells Comarcals estudiaran els assumptes i problemes propis de la Comarca; tindran facultats dâiniciativa per establir acords entre Comarques veïnes, en relació a interessos comuns de les mateixes; podran proposar resolucions als Municipis i al Parlament sobre coses o necessitats de les Comarques; organitzaran tot el que creguin convenient per al progrés de la producció i de la vida en cada Comarca; propugnaran el desenvolupament dâestudis o treballs, així com tot el relatiu a la cultura, art, etc., de la Comarca; i actuaran com a entitats consultives i tribunals dâarbitrament en plets entre pobles de la seva demarcació. En una paraula: el Consell Comarcal vindrà a enfortir la coneixença, les relacions i la identificació dels Municipis de cada Comarca, i vindrà a ésser el nexe patriòtic de més plena eficàcia.



Article 92.- Els Consells Comarcals tindran vida autònoma, es regiran per una Llei orgànica especial i podran formar els seus Pressupostos, sense altra limitació que la dâadaptar els ingressos al sistema tributari de lâEstat.



Article 93.- Els Consells Comarcals es renovaran per meitats cada tres anys.



Article 94.- Els tècnics respectius de cada Consell Comarcal podran concórrer a les sessions dâaquest, amb veu però sense vot, per a rendir informes o prendre part en la discussió dels assumptes en què intervinguin pels seus càrrecs



Article 95.- En cada capital de Comarca, el Consell crearà el Museu i la Biblioteca Comarcals, i en els llocs de cada Comarca que ho estimi més oportú establirà una o vàries escoles tècniques dâArts i Oficis, Agricultura, Comerç o dâaltres matèries de preferent interès per a la Comarca.

El Consell organitzarà, a més, cursos ambulants de conferències, públiques i gratuïtes, a càrrec de tècnics, sobre assumptes agrícoles, industrials, aprofitament de recursos naturals, història, pàtria, art i cultura general.



Article 96.- Les declaracions dels Consells Comarcals que es creguin lesives als interessos dâalgun Municipi podran ésser denunciades en queixa davant del President de lâAudiència de llur jurisdicció, el qual nomenarà tres magistrats que exerceixin dâàrbitres o amigables componedors per a la modificació o revocació de lâobjecte de la queixa.

En cas de no conformar-se ambdues parts amb el laude dels àrbitres, el recorrent disconforme podrà acudir a la via judicial ordinària o contenciosa que correspongui.





TÃ?TOL XIII

DE LA CONVENCIÃ DE DELEGATS COMPROMISSARIS



Article 97.- El President de la República i el President del Tribunal Suprem de Justícia seran elegits al mateix temps, dintre el període electoral que correspongui, per una convenció de Delegats Compromissaris dels Consells Comarcals.



Article 98.- La designació de Delegats Compromissaris la faran els Consells Comarcals en junta plenària convocada a lâefecte, a la qual seran citats també, amb veu i vot, com a Consellers adjunts, les representacions més caracteritzades dels contribuents, dels professionals, dels periòdics, cambres agrícoles i de producció i comerç en general; banca, societats cooperatives, organismes culturals, artístics i gremis i sindicats obrers, de la Comarca.



Article 99.- Aquesta Junta plenària designarà, per majoria absoluta, un Delegat Compromissari i un suplent per a substituir-lo en el cas que el primer no pogués assistir a la Convenció



Article 100.- Les designacions del Delegat Compromissari suplent seran comunicades a la presidència del Poder Legislatiu i dâelles seân donarà constància als respectius interessats mitjançant certificació que els servirà de credencial.



Article 101.- La Convenció de Delegats Compromissaris es reunirà a la capital de la República, a la residència del Cos Legislatiu, per convocatòria anticipada del president dâaquest.

Constituiran la Mesa de la Convenció el President en funcions del Poder Legislatiu i dos Secretaris designats per lâAssemblea.



Article 102.- Les eleccions de President de la República i President del Tribunal Suprem es faran per separat. Es cadascuna serà proclamat per al respectiu càrrec, immediatament després de lâescrutini, el candidat que reuneixi més vots, mentre arribin a les dues terceres parts del nombre total de compromissaris



Article 103.- Les actes de les respectives eleccions seran aixecades per duplicat i subscrites per tots els votants. Un exemplar de cadascuna serà remès al Parlament per arxivar-les, i lâaltre serà lliurat per una comissió de la Convenció a cadascun dels electes.





TÃ?TOL XIV

DE LA REVOCACIÃ DE PODERS



Article 104.- Els poders concedits pel poble i pels organismes representants del mateix a qualsevol de les persones investides de càrrecs electius podran ésser revocats quan per algun motiu deshonrós es cregui indigna, a qualsevol dâaquestes persones, de la representació que li fou confiada.



Article 105.- La Llei Electoral fixarà el procediment a seguir per aqueixos casos, de manera que no pugui recórrer-se a ells sinó per causes de deshonor provat i amb sanció o referèndum de les dues terceres parts dels respectius comitents





TÃ?TOL XV

DELS MUNICIPIS



Article 106.- Els termes municipals es regiran per Ajuntaments compostos de regidors elegits per sufragi directe, en el nombre i forma que reguli la Llei Electoral



Article 107.- Els Ajuntaments tindran la facultat de nomenar Alcalde, la qual designació recaurà en un dels companys de Consistori



Article 108.- Lâadministració dels Municipis anirà a càrrec dels Ajuntaments, sense ingerència de cap altre poder.



Article 109.- Els Ajuntaments gaudiran de plena autonomia per a tot el que es refereixi a iniciatives, serveis o interessos de cada Municipi.



Article 110.- Els Ajuntaments podran donar-se lliurement les seves ordenances municipals mentre aquestes no pugnin amb cap principi dâaquesta Constitució ni amb atribucions assignades constitucionalment a les Comarques i a lâEstat.



Article 111.- Podran també, els Ajuntaments, formar els seus pressupostos, sense altra limitació que la dâadaptar els ingressos al sistema tributari de lâEstat.



Article 112.- Els càrrecs de Regidor, així com el dâAlcalde, seran gratuïts, però els Ajuntaments de ciutats majors de 50.000 habitants, els Regidors i els Alcaldes podran percebre una quantitat mensual per a despeses de representació.



Article 113.- Els tècnics respectius de cada Ajuntament podran concórrer a les sessions dâaquest amb veu, però sense vot, per a retre informes o prendre part en la discussió dâassumptes en què intervinguin per raó dels seus càrrecs



Article 114.- Les deliberacions dels Ajuntaments o els actes dels Alcaldes que sâestimin lesius als interessos municipals o als interessos dâalgun conveí podran ésser denunciats en queixa davant del Consell Comarcal, el qual designarà un tribunal dâàrbitres o amigables componedors, per a la modificació o revocació de lâobjecte de la queixa.

En cas de no conformar-se, ambdues parts, al laude dels àrbitres comarcals, el recorrent disconforme podrà acudir a la via judicial ordinària o contenciosa que correspongui.



Article 115.- En el termini més breu possible, una volta assolida la Independència, els Ajuntament tindran cura de fer desaparèixer, dels Municipis respectius, tot vestigi públic que en forma de rètol, làpides, estàtues, monuments, escuts, etc., recordin actes, personatges, fets o coses relacionades amb el temps de lâopressió espanyola a Catalunya.



Torna al capdamunt



TÃ?TOL XVI

DEL PATRIMONI DE CATALUNYA



Article 116.- Pertanyen a lâEstat i són de domini nacional tots els béns radicats en el territori de Catalunya que no corresponguin a les Comarques o als Municipis, ni siguin de propietat privada



Article 117.- Estan compresos en la classificació de béns nacionals els monuments públics, edificis, arxius, biblioteques i museus radicats a Catalunya on el domini espanyol hi hagués establert serveis públic; i es considerà igualment que pertanyen al poble català tots els continguts dels mateixos, així com els tresors artístics, literaris i històrics de caràcter nostrat i procedència legítima catalana que els governs espanyols sâhaguessin apropiat i que al temps de reconstituir-se la Independència de Catalunya formin part de museus, arxius, biblioteques o institucions espanyoles.



Article 118.- Són també de propietat de la Nació Catalana les vies fèrries, les carreteres i camins, els corrents dels rius i els jaciments de petroli i de substàncies derivades.





TÃ?TOL XVII

DE LES FORCES ARMADES



Article 119.- Per atendre les necessitats interiors de la defensa del territori i de lâordre públic, la República tindrà un Exèrcit amb el nombre de places que es fixarà anualment pel Poder Legislatiu dâacord amb lâExecutiu.

Aquest Exèrcit serà compost de caps i oficials amb preparació tècnica i dâallistats voluntaris, conforme al que es disposi en Llei Orgànica Militar



Article 120.- Cap individu de lâExèrcit no podrà ésser elector ni elegible per a càrrecs representatius ni ocupar destins civils, ni tan sols en comissió, mentre estigui en situació militar.



Article 121.- Els militars estaran subjectes a la jurisdicció ordinària civil, en temps de pau. Sols en temps de guerra es posarà en vigor el Codi de Justícia Militar, acordat prèviament pel Poder Legislatiu.



122.- Adjunta a lâOrganització Militar es mantindrà una escola dâAeronàutica, el personal de la qual podrà prestar serveis postals i de comerç en temps de pau



Article 123.- Els militars sols usaran vestits dâuniforme en actes de servei.



Article 124.- Annexes a tot Institut de segona ensenyança, escoles dâArt i Oficis i Universitats, hi haurà ensenyança obligatòria de gimnàstica, així com de maneig de les armes de foc pròpies de lâexèrcit



125.- Tots els ciutadans, des de vint-i-tres a cinquanta anys, que no tinguin impediment físic per ésser-ne, hauran de pertànyer al Sometent de la localitat on resideixen, sense altre deure que el dâacudir on seâls convoqui, en casos de justificada alarma, amenaça o perill contra la pau i salut pública.





TÃ?TOL XVIII

DE LA MARINA MILITAR



Article 126.- Per a defensa i vigilància de les seves costes, la República tindrà un cos de Marina Militar, amb caps i oficials de preparació tècnica i amb allistats voluntaris.



Article 127.- El Poder Legislatiu, dâacord amb lâExecutiu, fixarà anualment el nombre de places de la Marina Militar i la dotarà dels mitjans que es creguin necessaris per a la major eficàcia de la mateixa.





TÃ?TOL XIX

DE LA MARINA MERCANT



Article 128.- LâEstat fomentarà, per tots els mitjans possibles, la creació i expandiment intensiu de la Marina Mercant Catalana.



Article 129.- Totes les empreses navilieres i les indústries navals radicades a Catalunya, de personal català, queden exemptes de contribucions ordinàries, per elles i llurs navilis.



Article 130.- Podran concedir-se subvencions o primes dâexportació a aquestes empreses, previ informe favorable del Consell dâEstat i dâEconomia nacional.



Article 131.- A la capital de la República es bastirà, amb el nom de Consolat de Mar, una institució que tingui cura, ensems dâorganitzar oficial i tècnicament lâensenyança nàutica, dâestudiar tota mena dâassumptes relatius al comerç marítim de Catalunya amb mercats vells i nous; del perfeccionament dels mitjans dâintercanvi comercial i turisme transatlàntic, i de tot el que afecti a reconstrucció de la grandesa marítima catalana. En aquesta institució hi seran reunits lâArxiu, Biblioteca i Museu marítims de Catalunya.





TÃ?TOL XX

DEL CONSELL DE MINISTRES



Article 32.- El President de la República designarà lliurament els seus Secretaris de Govern, que amb el nom de Ministres estaran al front dels respectius Ministeris.



Article 133.- Les designacions de Ministres hauran de recaure en els ciutadans catalans que es trobin en ple gaudiment dels drets civils i polítics i estiguin especialitzats respectivament en cada ram administratiu o tècnic que seâls hagi de confiar.



Article 134.- Els ministeris seran els següents:

INTERIOR, RELACIONS EXTERIORS, JUSTÃ?CIA, FINANCES, INSTRUCCIÃ PÃBLICA I BELLES ARTS, AGRICULTURA I MINERIA, INDÃSTRIA, COMERÃ I TREBALL, OBRES PÃBLIQUES, I SANITAT I BENEFICÃNCI

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
TÃ?TOL XXI

DEL PODER JUDICIAL



Article 141.- El Poder Judicial de la República sâexercirà pel Tribunal Suprem de Justícia i per la resta de tribunals que les lleis estableixin. La independència del Poder Judicial, així com la seva reorganització i condicions que hagin de concórrer en els funcionaris de la judicatura, serà regulada per lleis especials.



Article 142.- Per ésser President del Tribunal Suprem de Justícia es requereix:

A) Ãsser català de naixença

B) Haver complert 45 anys dâedat.

C) Trobar-se en ple gaudiment dels drets civils i polítics, i no haver estat condemnat mai per delicte comú.

D) Haver exercit dâadvocat o haver exercit funcions judicials a Catalunya, durant quinze anys.



Article 143.- Per a ésser President dâAudiència es requereixen les mateixes condicions que per a ésser President del Tribunal Suprem.



Article 144.- La Presidència del Tribunal Suprem durarà sis anys, reelegible per sis més.



Article 145.- Els funcionaris judicials seran inamovibles mentre compleixin degudament llur missió respectiva.



Article 146.- Els funcionaris del Poder Judicial tindran el sou que els pertoqui, dâacord amb lâescala que es determini en llei en Llei especial.



Article 147.- Cada funcionari judicial serà personalment responsable, en la forma que estableixin les lleis, de tota infracció o culpa en què incorri en lâexercici del seu càrrec.



Article 148.- En tots els Tribunals de Catalunya lâadministració de justícia es farà de franc.



Article 149.- Hi haurà un Jutjat de pau en cada terme municipal, amb funcions conciliadores i dâarbitratge, i tindrà al seu càrrec el servei de Registre Civil.



Article 150.- Hi haurà un Jutjat de Primera Instància i Instrucció en cada capital de Comarca.



Article 151.- En les ciutats on ho requereixi el nombre dâhabitants o el moviment dâassumptes, hi haurà els Jutjats de pau, de Primera Instància, dâInstrucció i Correccionals que siguin necessaris.



Article 152.- El Tribunal Suprem residirà a la Capital de la República.



Article 153.- Sâestabliran quatre Audiències en territori de la República, les quals residiran, respectivament, en llocs equidistants dâagrupaments o nuclis de Comarques.



Article 154.- El nomenament de Magistrats i Fiscal del Tribunal Suprem els farà el President de la República amb aprovació del Parlament.



Article 155.- El nomenament de President, Magistrats i Fiscals de les Audiències, els Jutges de Primera Instància i Instrucció i el personal auxiliar de lâAdministració de Justícia, els farà lliurement el Tribunal Suprem.



Article 156.- Els Jutges de Pau seran nomenats per les Audiències de la jurisdicció que correspongui.



Article 157.- Les autoritats judicials no consentiran que els plets entre parts es perllonguin fora dels períodes regulars. Les diligències, proves i vistes assenyalades no podran suspendreâs sinó per causa justificada, a judici del Jutge o Tribunal, i amb responsabilitat dâaquests.



Article 158.- Els tribunals no podran deixar sense resoldre la part del fons dels assumptes sotmesos a llur jurisdicció i no podran excusar-se en infraccions de forma per a evadir la resolució de la part del fons.





TÃ?TOL XXII

DE LA LEGISLACIÃ CATALANA



Article 159.- El Ministeri de Justícia, dâacord amb el Tribunal Suprem de les Acadèmies de Jurisprudència, societats i revistes dâestudis jurídics, Facultat Universitària de Dret, Col·legis dâadvocats, notarials i de procuradors, designarà una Comissió de Juristes de reconeguda eficiència, per a que procedeixi a revisar i unificar els textos legals catalans, respectant les fons del Dret Català en allò que a judici de la Comissió sigui convenient, i proposant les reformes que estimi necessàries per a simplificar i modernitzar els Codis de Catalunya en tot allò que els avenços de la ciència jurídica recomani i no perjudiqui cap interès respectable.

Es procurarà que la Comissió de Justícia i Codis del Parlament de Catalunya intervingui en els treballs de la Comissió anterior i es refonguin les dues Comissions en una sola, si és possible, per tal dâabreujar tràmits i guanyar temps quan els projectes siguin sotmesos a la discussió i resolució del Cos Legislatiu.



Article 160.- Mentre no esposi en vigor la nova legislació, regirà provisionalment la que estigui vigent en constituir-se la República, amb les exclusions o interpretacions indispensables al canvi del règim polític.





TÃ?TOL XXIII

DEL CONSELL DâESTAT I DâECONOMIA NACIONAL



Article 161.- El Consell dâEstat i dâEconomia Nacional estarà constituït per delegats directes de la Magistratura, de les Acadèmies, Claustre Universitari, Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, Banca, Foment del Treball Nacional, Institut Agrícola de Sant Isidre, Magisteri, Exèrcit, Sanitat, Cambres de la Propietat i representacions de les classes obreres.



Article 162.- El President del Consell dâEstat i dâEconomia Nacional serà designat pel Poder Executiu i la designació haurà de recaure en personalitat que reuneixi els majors mèrits i prestigis possibles.



Article 163.- Els Consellers seran nomenats per sis anys i podran ésser reelegits però podran ésser també remoguts, a sol·licitud de la corporació respectiva que representin, per motiu fonamentat acceptat per la majoria del Consell.



Article 164.- Quan cessin en les seves funcions, els Presidents successius de la República passaran a integrar en Consell dâEstat.



Article 165.- El Consell dâEstat i dâEconomia Nacional tindrà les següents atribucions:

Primera.- Informar el President de la República sobre els assumptes i problemes que sotmeti a la seva consulta.

Segona.- Formarà el Projecte de Pressupostos Nacionals; per a aquest fi rebrà dels Ministeris els avantprojectes de pressupost parcial respectiu, la conveniència de les quals partides estudiarà amb tota independència de criteri, adoptant les que cregui necessàries i útils i rebutjant de pla les que no estimi oportunes. El projecte aprovat pel Consell dâEstat i dâEconomia Nacional passarà al Parlament per conducte del Poder Executiu, per a discussió i aprovació.

Tercera.- Prendre acords en demanda de les disposicions o reformes legals que jutgi necessàries, en benefici dels interessos públics.

Els projectes de llei que en aquest sentit formuli el Consell dâEstat i dâEconomia Nacional seran enviats al Parlament i aquest haurà de posar-los a debat amb suspensió de preceptes reglamentaris i amb preferència.



Article 166.- El Consell dâEstat i dâEconomia Nacional organitzarà tantes Seccions filloles com cregui precises per al desglossament dâespecialitats afectes als distints ordres representats en la seva composició i haurà de nomenar, per als càrrecs dâaquestes seccions, els membres tècnics de les branques respectives.



Article 167.- Cadascuna de les Seccions del Consell dâEstat i dâEconomia Nacional tindrà cura no sols de lâestadística i dâemetre informes sobre els assumptes de llur competència, sinó dâestudiar constantment els problemes especials de cada branca de la producció i de la riquesa nacionals, mitjans per resoldreâls, legislacions estrangeres comparades, etc.



Article 168.- Per a ésser membre del Consell dâEstat i dâEconomia Nacional es requereix ésser català nadiu, major dâedat, trobar-se en ple ús dels drets civils i polítics i tenir honorabilitat reconeguda.



Article 169.- Una llei especial determinarà el procediment a seguir per a nomenar els membres del Consell dâEconomia Nacional, dotació dels mateixos i funcionament orgànic de la Institució.





TÃ?TOL XXIV

DEL RÃGIM PRODUCTIU I CONTRIBUTIU



Article 170.- Sâestableix com a norma contributiva lâimpost progressiu sobre la riquesa i la renda.



Article 171.- Mentre no quedi fet un cadastre de la riquesa privada, el Parlament fixarà la quantia de les contribucions per concepte territorial, urbana i de negocis, així com els arbitris comarcals i municipals que puguin establir-se transitòriament.



Article 172.- Mai no podran establir-se impostos directes ni indirectes sobre articles de primera necessitat, jornals de treballadors ni sous dâempleats, ni contra llogaters de cases o pisos la renda mensual dels quals sigui de cinquanta pessetes en avall.



Article 173.- No es podran concedir ni consentir monopolis per serveis públics, per compra-venda de mercaderies ni per negocis de cap naturalesa en el territori de la República.



Article 174.- Tampoc no es permetrà lâestancament de cap producte natural o industrial, si no és transitòriament per raons dâutilitat pública o per conveniència nacional justificada.



Article 175.- El Consell dâEstat i dâEconomia nacional proposarà al parlament, per mediació del President de la República, lâorganització del sistema monetari català, a base de patró or; així com de la Banca Nacional, amb sucursals a les Comarques; de la forma més viable de distribució i recaptació de les contribucions en el territori nacional; i de la nacionalització de serveis públics i de companyies dâassegurances.



Article 176.- Les cooperatives obreres, sindicats agrícoles, cellers comunals, organismes gremials de producció agrícola o industrial estaran exempts de contribucions per les seves propietats col·lectives.



Article 177.- A lâobjecte de formular i estimular la renovació i aprofitament de les fonts de riquesa del país, els Municipis, els Consells Comarcals i lâEstat podran finançar o comanditar en la proporció que els ho permetin els recursos de què disposin, lâorganització de societats o empreses de serveis públics o de fins econòmics a benefici del poble (ferrocarrils, força, llum, aigües, bancs, cooperatives, companyies dâassegurances, etc.) que dintre de llurs jurisdiccions respectives puguin implantar-se.



Article 178.- El Consell o Comitè dâadministració dâaquestes empreses haurà de formar-se per representació mixta dels accionistes, del personal productor i dels usuaris o consumidors. Aquest Comitè, en vista de les despeses de lâempresa, fixarà els preus, el més equitatius possible, per unitat de serveis de la mateixa, tenint en compte el càlcul anticipat necessari pel pagament dels interessos del capital, un tant pel fons dâamortització, reserves per a exigències i millores tècniques i repartiment dâun vint per cent de beneficis entre empleats i obrers de lâempresa.



Article 179.- Quan totes les accions dâaquestes empreses siguin amortitzades, quedarà âempresa, amb tots els béns i utillatges, de propietat del Municipi, del Consell Comarcal o de lâEstat. Lâadministració de lâempresa, llavors, haurà de constituir-se com abans, excepte la representació dels accionistes. Lâinterès del capital, en aquest cas, el percebrà el Municipi, la Comarca o lâEstat, i aquest ingrés haurà dâésser aplicat a alleugerir proporcionalment les contribucions directes.



Article 180.- Els propietaris de finques rústiques (excepte de boscos), ermes o abandonades de cultiu, hauran de tributar com si aquestes estiguessin en plena producció; i en complir-se els cinc anys dâestar improductives les mateixes terres, pagaran el doble de la contribució que els correspongui.





TÃ?TOL XXV

DE LâADMINISTRACIÃ PÃBLICA



Article 181.- Tots els càrrecs de lâadministració pública que no siguin dâelecció, tant els de lâEstat com els de Comarques i Municipis, hauran de proveir-se per concurs.



Article 182.- Per a ésser admès a concurs, es requereix que lâaspirant, a més dels altres requisits constitucionals, presenti algun títol acreditatiu de la seva suficiència tècnic i demostri la seva capacitat en el càrrec de què es tracti, mitjançant expedient o davant dâun Tribunal designat a lâefecte.



Article 183.- En igualtat de circumstàncies i mèrits, seran preferits els aspirants procedents de lâEscola Nacional de Funcionaris.



Article 184.- Els qui obtinguin llurs places per concurs seran inamovibles mentre compleixin degudament.



Article 185.- Cap funcionari ni empleat públic no pot presentar-se a candidat a càrrecs electius dintre de la Comarca respectiva on exerceixi, a menys que faci renúncia del seu destí, amb mig any dâanticipació a les eleccions.



Article 186.- Tots els que exerceixin càrrecs públics de caràcter administratiu, de recaptació o maneig de fondos hauran de prestar fiança, dâacord amb lâescala que assenyalin les lleis.



Article 187.- Als trenta anys de serveis i cinquanta-cinc dâedat, o als vint-i-cinc de serveis i seixanta dâedat, els funcionaris i empleats públics podran obtenir el retir, amb la proporció de sou que es determini en una llei especial organitzadora de la Caixa de Jubilacions. Aquesta Caixa es nodrirà amb els descomptes dâun 3% dels sous mensuals de tots els funcionaris i empleats públics de la República.

Les jubilacions passaran per meitat a la vídua i fills menors i sâextingiran a la mort de la primera o en arribar els segons a la majoria dâedat.



Torna al capdamunt



TÃ?TOL XXVI

DEL RÃGIM DâENSENYANÃA



Article 188.- LâEnsenyança primària serà obligatòria i gratuïta i estarà a càrrec de lâEstat.



Article 189.- LâEnsenyança no podrà ésser de caràcter memorístic o passiu, sinó dâorientació i desvetllament de la intel·ligència dels alumnes, perquè aquests aprenguin a formar-se conceptes propis sobre les coses i assumptes.



Article 190.- Tant la Primera Ensenyança com la Segona i la Superior podran ésser organitzades lliurement, però amb supervisió de les autoritats dâInstrucció Pública, per als efectes de lâexpedició i validesa de títols acadèmics i professionals.



Article 191.- El Ministeri dâInstrucció Pública, dâacord amb els seus consellers i tècnics, fixarà els programes dâensenyament primari, per graus progressius, amb tendència a suprimir lâanomenada segona ensenyança actual, pont de traspàs entre la primera i la superior; o bé, en cas de conservar el Batxillerat, lâespecialitzarà segons la carrera o professió a seguir.



Article 192.- En els plans dâestudi que el Ministeri dâInstrucció Pública acordi, ultra les ordenances que la Llei especial determini per a la Primera i Segona Ensenyança, hi hauran de figurar cursos de Civisme, dâHistòria i Geografia nacional i dâHistòria i Geografia Internacional.



Article 193.- Al darrer curs de la Segona Ensenyança i de tot ensenyament tècnic sâorganitzaran excursions escolars col·lectives pel territori nacional.

El Ministeri dâInstrucció Pública fixarà els itineraris i organitzarà aquests viatges de manera que serveixin de veritable profit als alumnes per a conèixer el major nombre possible de les Comarques pàtries.



Article 194.- No es lliurarà cap títol de Batxiller o de capacitat tècnica aq ui no acrediti haver fet els viatges anteriors.



Article 195.- La Llei orgànica dâInstrucció Pública i Belles Arts haurà dâestablir i regular els següents serveis, partint del mínim que en aquest sentit havia establert la Comissió de Cultura de lâAjuntament popular de Barcelona.

Kindergartens[26], Excursions i Colònies Escolars, Edificis ben airejats per a escoles, Ensenyança primària obligatòria en català dels sis als dotze anys; Ensenyança secundària en català, dels idiomes castellà (obligatori), francès, anglès i alemany, potestatius dos dâaquests, obligatori un dâells; Escola Nacional de Bells Oficis, amb pensions a centres tècnics estrangers; ampliació i especialització dâarts i oficis, dels dotze als disset anys; Escoles dâaprenentatge i Escola de Funcionaris; cursos especials per a professors, intercanvi amb professorat estranger; Escoles especials per a anormals, sord-muts, cecs, etc.; Institut dâorientació professional, Laboratoris complementaris de Psicologia i dâaltres ciències auxiliars de la Pedagogia a les escoles; Escola professional per a la dona, Escola dâinfermeres, Parcs infantils, Biblioteques circulants; i altres institucions complementàries dâesport, art i cultura.





TÃ?TOL XXVII

DEL RÃGIM DâALTA CULTURA



Article 196.- A la capital de la República i sota els auspicis del Ministeri dâInstrucció Pública i Belles Arts sâhi establiran les següents Institucions oficials dâAlta Cultura, a més de les altres que es fixin per distints capítols dâaquesta Constitució, partint del mínim que en aquest sentit havia establert la Mancomunitat de Catalunya.

A) Acadèmia de la Llengua Catalana

B) Institut dâEstudis Catalans

C) Biblioteca de Catalunya

D) Arxiu Nacional (nodrit per lâhistòric de la Corona dâAragó i per les aportacions successives que puguin acumular-se)

E) Universitat Nacional amb Laboratoris, Seminaris dâespecialització i cursos extensius de totes les Facultats i de totes les branques científiques

F) Acadèmia de Ciències

G) Acadèmia dâHistòria

H) Museu Històric Nacional

I) Museu de Belles Arts

J) Museu dâIndústries Catalanes

L) Museu dâHistòria Natural

M) Consell de Pedagogia

N) Escola nacional de Música, Dansa, Teatre i Cinema.



Article 197.- A mida que es pugui, es dotarà dâedifici propi cadascuna dâaquestes Institucions.





TÃ?TOL XXVIII

DEL RÃGIM AGRARI



Article 198.- El Ministeri dâAgricultura, dâacord amb les institucions oficials, tècniques i socials que puguin contribuir-hi, desenvoluparà i mantindrà una política dâorganització científica i racional del treball i de la producció de la terra. Crearà escoles tècniques i dâinvestigació, per a la reforma i millorament dels cultius i per a estudiar-ne i adoptar-ne de nous, així com per a estímul i organització dâindústries derivades. Propulsarà el crèdit agrícola a terminis raonables dâeficaç protecció sobre garantia de cèdules equivalents a cartes de crèdit representatives del valor de la propietat o dels productes. Establirà lâassegurança de collites contra malures, tempestats i sequeres. Repartirà les terres incultes de lâEstat, dâacord amb els respectius Municipis on radiquin aquelles, entre pagesos que no en tinguin de pròpies, mitjançant censos redimibles. Procurarà lâembassament dâaigües i el dragat i canalització de rius, dâacord amb els organismes nacionals, comarcals o municipals que puguin contribuir-hi.

Enviarà pel seu compte professors tècnics catalans a lâestranger, per a estudiar procediments agrícoles intensos, mètodes de conservació, embassament, embalatge i exportació de productes. Procurarà la millor puresa i la possible estandardització dels olis catalans i evitarà que aquests siguin adquirits per altres països mediterranis que els fan passar com a mercaderia dâaquests països.

Estimularà i ajudarà el foment de la riquesa forestal, del cultiu de la floricultura i de les herbes medicinals i fragants per a la fabricació dâessències i creació del comerç de drogues seques, que constitueix una gran riquesa en altres terres.

Establirà un servei ambulant de conferències i lliçons pràctiques sobre matèries i problemes dâagricultura experimental; organitzarà concursos, exposicions, fires, convencions, etc., en totes les comarques, dâacord amb els Consells dâaquestes.

En fi, despertarà, estimularà i afavorirà tota mena dâiniciatives i esforços perquè els interessos i les possibilitats de lâagricultura catalana donin el rendiment màxim en qualitat i en quantitat, a major benefici de lâeconomia nacional.





TÃ?TOL XXIX

DEL RÃGIM INDUSTRIAL I COMERCIAL



Article 199.- El Ministeri de la Indústria i del Comerç, dâacord amb les institucions oficials i tècniques que puguin contribuirâhi, desenvoluparà i mantindrà una política constant, dâharmònica coordinació entre els interessos industrials i els comercials de Catalunya; donarà als productors i als comerciants totes les facilitats possibles per a lâexpansió de llurs empreses; establirà escoles tècniques dâarts i oficis i dâagents comercials, Universitat Industrial, i els Instituts dâinvestigació científica que siguin necessaris per a superar la qualitat de les produccions i per a ampliar el rendiment dâaquelles que ho aconselli el millor profit del comerç nacional. Instal·larà mostraris públics de fruits, productes i mercaderies de Catalunya en els Consolats catalans. Enviarà agents graduats a fer estudis de les indústries i dels mercats estrangers, per a adaptar a [la] nostra producció els avenços necessaris. Concedirà primes dâexportació i crèdit sobre factures dâembarcament degudament avalades. Estudiarà la conveniència de convenir tractats de reciprocitat comercial amb altres països. Donarà tota mena de facilitats per a [la] introducció i desenvolupament dâindústries noves. Estimularà amb subvencions i premis els estudis per a la creació o aplicació de progressos mecànics i científic a les indústries nacionals, etc.





TÃ?TOL XXX

DEL RÃGIM DâOBRES PÃBLIQUES



Article 200.- El Ministeri dâObres Públiques, dâacord amb les institucions tècniques de la Nació, i amb les representatives i productores de cada comarca, formularà un pla general de les obres públiques que es considerin necessàries, en profit de lâeconomia nacional, amb classificació escalonada de les que es creguin de més urgència i dâinterès successiu.

En aquest pla dâobres públiques hi hauran de figurar la construcció i reparació de carreteres perquè supleixin la manca de ferrocarrils; electrificació de les vies fèrries i subjecció de les mateixes al control nacional; creació de línies secundàries per a comunicacions intercomarcals i entre Municipis; dessecament de llacunes, maresmes i terrenys pantanosos; amplificació i millora de ports; utilització de les mines i salts dâaigua; preparació i conservació de monuments nacionals, repoblació forestal, etc.



Torna al capdamunt



TÃ?TOL XXXI

DEL RÃGIM SOCIAL



Article 201.- La República sâadhereix als pactes de lâOficina Internacional del Treball dintre de la Societat de les Nacions i fixa el següent programa mínim socialista a favor de les classes treballadores, comprenent en aquesta classificació no sols els obrers manuals, sinó també els empleats de tota mena dâempreses i negocis:

1.- La jornada de vuit hores en treballs generals.

2.- La jornada de sis hores, en mines i treballs insalubres.

3.- La setmana anglesa (o sigui, de treball de migdia, els dissabtes)

4.- Salaris mínims fixats per acord de gremis i patrons.

5.- Prohibició dâocupar en treballs criatures o menors de setze anys.

6.- Prohibició de treballs de nit, de treballs en llocs mancats de condicions higièniques i treballs en hores suplementàries, a totes les dones i a tots els homes menors de divuit anys.

7.- Vacances amb salari, distribuïdes durant quatre setmanes a lâany.

8.- Exempció de tot treball a les dones durant vuit setmanes abans i vuit setmanes després del part; i conservació del seu salari enter durant aquest temps.

9.- Crecheries[27] per a criatures de famílies obreres

10.- Descans de mitja hora cada tres de treball, a les treballadores que necessitin atendre la lactància del seu fill.

11.- Inspecció de treball i inspecció sanitària, per consells de sindicats professionals.

12.- Prohibició del servei dâaprenentatge. Els aprenents han dâésser escolars de cada ofici, i no esclaus ni criats del patró.

13.-. Assegurança social dels treballadors, contra totes les formes de pèrdua de la capacitat per al treball. Per atendre aquesta assegurança social es crearà una Caixa nacional que es nodrirà amb descomptes sobre els salaris que perceben els obrers, i amb aportació a compte dels patrons dâun tant per cent sobre el total de les nòmines diàries o periòdiques dels jornals i sous produïts per treballadors i empleats de cada empresa, companyia o negoci. Per acréixer la mateixa Caixa Nacional sâestablirà un recàrrec del tant per cent que es fixi legalment sobre tota mena de contribucions, herències i llegats de segon grau en amunt, sobre benefici dâempreses de serveis públics i companyies privades. Administració dâaquesta Caixa per delegacions de Sindicat i Gremis obrers, dels patrons i de lâEstat.

14.- Tribunals mixtos de conciliació i arbitratge, municipals, comarcals i nacionals, per resoldre qüestions entre els patrons i els obrers.

15.- Reglamentació del dret de vaga.

16.- Construcció per compte de lâEstat, dels Consells Comarcals o dels Municipis, de cases higièniques barates i de barris jardins, amb edificis escolars i camps dâesports, complementaris; i adjudicació de les primeres a famílies de treballadors, mitjançant el pagament successiu del preu de cost de cada casa, per lloguers mensuals de quantia modesta.

17.- Reglamentació del dret de la dependència i del personal obrer de tota companyia o negoci superior a 100.000 pessetes de capital, a participar en els beneficis líquids dels patrons. La quantia dâaquesta participació sâestablirà segons una escala formada pel Consell dâEstat i dâEconomia Nacional.

18.- Legislació que prohibeixi lâús de la força pública i de mitjans coercitius ni repressius de cap mena dâautoritat, per a resoldre conflictes o controvèrsies entre patrons i treballadors.

19.- Reconeixement legal als treballadors del dret a organitzar-se lliurement en gremis i unions obreres. I reconeixement oficial, així com respectes i garanties legals, dâaquests organismes.

El programa social de la República catalana no serà, però, hermètic, dintre de les normes anteriors consignades a priori; puix partint de la Carta de Berna, com a mínim quedarà obert a les millors innovacions que els corrents del socialisme modern, les necessitats i els avenços de l civilització vagin reclamant.





TÃ?TOL XXXII

DEL RÃGIM SANITARI



Article 202.- El Ministeri de Sanitat i Beneficència organitzarà i mantindrà un règim inflexible, inspirat en les necessitats més sentides en la civilització sanitària moderna. El desenvolupament dâaquest règim serà planejat per una Junta Nacional consultiva, formada per personalitats mèdiques delegades per les Acadèmies de Medecina, Col·legis Mèdics, Claustre Universitari de la Facultat de Medecina, Arquitectes i Enginyers i Premsa Mèdica.

Dâacord amb els Ajuntaments i Consells Comarcals, procurarà que estiguin dotades dâaigua potable i drenatges, totes les poblacions de la República; així com higienitzades les mateixes, tant pel que pertoca al millorament dels serveis mèdics, hospitals, asils, crecheries[28] , manicomis, cases de maternitat, etc., com al progrés indispensable de la vida casolana.

Dictarà lâEstatut Sanitari Nacional, dâobservació obligatòria, per a prevenció de malalties i lluita contra elles. Establirà les delegacions necessàries a les capitals de Comarca i als Municipis, per a lâestricte compliment de les disposicions de lâEstatut.

Adherirà Catalunya a les conclusions sorgides dels Congressos Sanitaris Internacionals. Exercirà una campanya constant, mitjançant conferències públiques, repartiment de fulletons, fixació de cartells amb avisos, recomanacions a través de la premsa, etc., a fi de divulgar entre tots els sectors socials els mitjans per evitar i combatre els perills de les malalties contagioses i sobre la defensa i millorament de la salut en general.





TÃ?TOL XXXIII

DEL DEUTE NACIONAL



Article 203.- La República catalana no reconeix més deute i compromisos que els que pervinguin de préstecs o negociacions legals per compte de la Mancomunitat, de les Diputacions o Municipis de Catalunya, formalitzats abans del tretze de setembre de 1923, i els concrets o que es puguin contraure fins a lâassoliment de la Independència de la pàtria, per acord de lâorganització âEstat Catalàâ?; o pel Comité Executiu del Partit Revolucionari Separatista de Catalunya





TÃ?TOL XXXIV

DE LAPOSSIBILITAT CONFEDERATIVA



Article 204.- La República Catalana podrà confederar-se amb altres estats lliures i republicans ibèrics, per a fins internacionals de defensa i mútua conveniència; però aquesta Confederació no podrà atemptar , ni mínimament, contra les facultats dâindependència interior del poble català, ni afeblir la sobirania de Catalunya de fronteres endintre, ni acceptar cap guerra ofensiva o de conquesta.



Article 205.- En cas que les quatre cinquenes parts del parlament, dâacord evidentíssim amb les forces vives del país, consideressin oportú de confederar-se amb algun o alguns dels Estats ibèrics lliures i republicans, per demanda dâaquests, es facultarà els Consell dâEstat i dâEconomia Nacional perquè nomeni dâentre els seus membres una Comissió que estudiï el propòsit, que sâentrevisti amb els representants legítims dels altres Estats, a fi de conèixer el grau de sinceritat política que hi hagi en llurs oferiments.



Article 206.- Una volta dâacord els comissionats, en principi, sobre lâabast del pacte, aquest es formularà en projecte, per a sotmetreâl a referèndum nacional; es necessitaran els vots equivalents a les dues terceres parts del sufragi públic per a considerar-se factible la Confederació.



Article 207.- En cas de confederar-se amb altres països, Catalunya es reserva el dret de conservar els seus representants consulars a lâEstranger, per a tot el que es refereixi al privatiu de la vida i relacions directes de Catalunya amb altres nacions.



Article 208.- Mai no es podrà pactar la Confederació per més de sis anys, per no hipotecar el futur de les successives generacions.



Article 209.- Quan un dels Estats confederats no compleixi qualsevol de les condicions del pacte, es donarà aquest per caducat.





TÃ?TOL XXXV

DE LA REVISIÃ CONSTITUCIONAL



Article 210[29].- No podrà fer-se la revisió de cap text constitucional sense que ho acordin les dues terceres parts del Parlament; seân fixaran els punts concrets.

A lâacord del Parlament, hauran dâadherir-sâhi també les dues terceres parts de les col·lectivitats amb dret a elegir representació al Consell dâEstat i dâEconomia Nacional.



Article 211.- La revisió no podrà, per cap concepte ni en cap temps, alterar la forma republicana democràtica del Govern Català, ni mistificar lâesperit dâaquest, ni la independència de Catalunya .





TÃ?TOL XXXVI

DISPOSICIÃ TRANSITÃRIA



Article 212.- A mida que els esforços revolucionaris del patriotisme català ho facin possible, els preceptes dâaquesta Constitució començaran a regir provisionalment en la part aplicable, en cadascun dels termes municipals o comarcals que es vagin alliberant del domini espanyol.



Torna al capdamunt





Enllaços



La Constitució de la Havana, 75è aniversari:

http://www.racocatala.com/cat1714/consthavana.htm





Webs sobre Francesc Macià:

http://www.google.con/search?q=%22francesc+maci%C3%A0%22&hl=en&lr=&ie=UT



http://www.wikipedia.org/wiki/Francesc_Macia

http://www.inicia.es/de/nuestros/macia.htm

http://www.esquerra.org/alcanar/pagines/esquerra/macia.html

http://www.unitat.org/macia.htm

http://webs.manresa.net/motiweb/franmacia.htm

http://usuarios.lycos.es/esteladacom/doc/maciaestel.html

http://personales.com/andorra/escaldes/NacioCatalana/macia.htm





Webs sobre Josep Conangla i Fontanilles:

http://www.google.con/search?hl=en&lr=&ie=UTF-8&oe=UTF-8&q=Josep+Conangl



http://perso.club-internet.fr/jppujol/CONANGLA.htm

http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0019192&PGMORI=A







Altres webs sobre la Constitució de 1928:

http://www.racocatala.com/cat1714/consthavana.htm



Primo de Rivera:

http://perso.wanadoo.es/vilosell/seglexx/h-1923-catalunya.htm



Els fets de Prats de Molló:

http://www.unitat.org/mollo.htm

http://perso.club-internet.fr/jppujol/CMARXINPM99.htm





Bases de Manresa:

http://www.amigar.com/buscador/Top/World/Catal%E0/Pol%EDtica_i_govern/In/

http://www.cercat.com/lincaweb/htm/bases.htm



José Martí:

http://www.josemarti.org/



Mambises:

http://www.cuba.cu/memorial/mambises.htm
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
[1] Lâesmena dâOrville Platt durant lâAssemblea constituent va significar una retallada considerable de la sobirania cubana. Vegiâs José Cantón Navarro. Historia de Cuba. Si-Mar S.A.La Habana 2000, pàg. 82

[2] En ocasió del seu ingrés en lâAcademia de la Historia de Cuba, Fernando Figueredo, coronel del Ejército Liberador proclamava: âLos cubanos tenemos una deuda de gratitud con los catalanes, porque fue Cataluña la región española que más nos auxilió en nuestra lucha por la independencia patriaâ? Juan E. Fíguls Ferrer. Catalanes en Cuba. Publicigraf. La Habana 1994 pàg 30

[3] Aquest club, com tots els altres homònims, sâintegraria dins del Partit Separatista Revolucionari Català, fundat per Macià i Conangla.

[4] âPour résoudre lâantagonisme existant entre le peuple catalan et le peuple castillan, dont lâétat espagnol est lâinstrument de domination , lâopinion publique sâest divisée en deux tendances différentes. La première tendance, représentée par la mémoire présentée à Alphonse XII en 1885 et par les accords de lâassemblée générale de lâUnion catalaniste tenue a Manresa en 1892, admet la continuation de lâunité politique de lâEspagne, mais cherchant à organiser lâÃtat sur la base de la fédération et de lâautonomie des différentes régions qui possèdent une personnalité bien définie. Elle est la solution conservatrice et opportuniste du conflit (...) Il y a, en outre, une grosse partie des producteurs catalans qui, jusquâà ce jour, par intérêt personnel, se tenaient à lâécart du mouvement parce quâils compensaient par les droits de douane, les dommages que le désordre administratif leur causait; aujourdâhui, que les colonies sont presque toutes perdues, comprennent que la protection qui leur est nécessaire consiste dans lâordre, une bonne administration (...) Ils tournent en conséquence, les yeux du coté de la France, et se déclarant partisans résolus dâune annexion (...) Mais sâil [lâestat espanyol] continue sa politique traditionnelle, il ne dépendra plus que de la France de faire prédominer le parti annexionniste ou celui de lâindépendance...â? La question catalane. LâEspagne et la Catalogne. Notice adressée à la presse européenne par le Comité Nationaliste Catalan de Paris. Paris 1898. Biblioteca Josep M. Figueras (U.B.) Centre dâEstudis Històrics Internacionals. Pàg. 17 i ss

[5] La iniciativa ja tenia el precedent de lâapel·lació a la Societat de Nacions que havia fet el diputat a lâexili Manuel Massó i Llorenç, el març de 1924, âen nom propi i en representació del poble de Catalunyaâ?

[6] Macià. La seva actuació a lâestranger. Pròleg de Josep Conangla i Fontanilles. Editorial Xaloc Mèxic 1956, pàg 163, nota.

[7] Los Derechos de Cataluña ante la Sociedad de naciones, por Oscar Soto. Estudio y proposición leídos por su autor en la 9ª reunión de la Sociedad Cubana de Derecho Internacional, el 14 de abril de 1926. Centre català de la Habana La Habana 1926 Biblioteca Josep M. Figueras (U.B.) Centre dâEstudis Històrics Internacionals. Pàg. 15

[8] Josep Termes. Història de Catalunya (direcció de Pierre Vilar). Vol VI. De la revolució de setembre a la fi de la guerra civil 1868-1939. Ed. 62 Barcelona 1987 (1ª) pàg. 318

[9] Emprem el terme a consciència, atès els incidents. La visita a lâArgentina va acabar amb la seva detenció i expulsió del país. Macià, desobeint les ordres de lâautoritat, va retornar-hi tot esperant els resultats de la interposició dâun recurs dâhabeas corpus que havia fet el seu advocat. La sentència favorable va resoldre la situació. Vegeu Macià. La seva actuació a lâestranger, op. cit. cap. II

[10] Macià. La seva actuació a lâestranger. Op. cit. pàg 83

[11] Preàmbul de la Constitució. Per a aquest treball sâha utilitzat lâedició de lâopuscle Constitució Provisional de la República Catalana (s.d.). Arxiu Històric de la Ciutat. Una edició esmenada es pot llegir a A. Rovira i Virgili. Catalunya i la República. Barcelona 1931 (1ª). Reeditat per Ed. Undarius Barcelona 1977

[12] Lletra del Club Separatista Català nº 1 adreçada a Macià. Macià. La seva actuació a lâestranger, op. cit. pàg. 84.

[13] Macià. La seva actuació a lâestranger, op. cit. pàg. 273 i ss.

[14] En alguns articles la remissió a lleis especials denoten una bona tècnica constitucionalista. En altres, però, el redactat fan palès un treball poc rigorós dels ponents, que es deixen dur per lâànsia de fer explícites les justificacions polítiques o morals de les seves decisions . Vegin-se, per exemple, els articles 131, 198, apartats 2, 3 i 5, 201.12 , 205 in fine o 208.

[15] Dictamen acompanyatori de la ponència de Constitució Provisional de la República catalana, presentat a lâAssemblea Constituent del Separatisme Català. Recollit a Macià. La seva actuació a lâestranger, op. cit. pàg 283.

[16] Núria Sales. Història de Catalunya (direcció de Pierre Vilar) vol VI. Els segles de la Decadència.segles XVI-XVIII. Ed. 62. Barcelona 1989 pàg. 101. Per a la lectura dels textos històrics esmentats, vegeu lâedició facsímil Constitucions i altres drets de Cathalunya, compilats en virtut del Capítol de Cort LXXXII, de las Corts per la S.C. y R. Majestat del Rey Don Philip IV nostre senyor celebradas en la ciutat de Barcelona Any MDCCII. Editoral BASE Barcelona 1973

[17] La bandera quadribarrada, amb el triangle blau a la part superior i lâestrella blanca de cinc puntes, va ser dissenyada, de ben segur, a començaments del segle XX tot prenent com a model la dels insurrectes cubans. No obstant això, a lâautor li ha estat impossible concretar el seu naixement amb cap dada documental. Un estudi reeixit sobre aquest tema seria un bon colofó a la commemoració del 75è aniversari de la Constitució de lâHavana

[18] Dictamen acompanyatori de la ponència de Constitució Provisional de la República catalana, presentat a lâAssemblea Constituent del Separatisme Català. Recollit a Macià. La seva actuació a lâestranger, op. cit. pàg 284.

[19] Dictamen acompanyatori ... op. cit. pàg 285

[20] Dictamen acompanyatori ...op. cit. pàg 286

[21] Ultra les influències del socialisme de lâèpoca i les referències al liberalisme, que els ponents dâaquest text no sâestan de manifestar, en lâapartat que comentem és on intuïm una influència més clara de lâesperit constitucional nord-americà, un esperit ja àmpliament estudiat i donat a conèixer també a Europa des dels estudis de Tocqueville iniciats a la primera meitat del XIX. Vegeu Alexis de Tocqueville. De la démocratie en Amerique (2 vol.) Capítol De lâesprit communal dans la nouvelle-Angleterre Gallimard, Paris 1961

[22] Vegiâs, per exemple, article 185

[23] Dictamen acompanyatori ...op. cit. pàg 288

[24] Per a la distinció entre federalisme interior i exterior, i confederalisme, vegeu A. Rovira i Virgili, op. cit. en nota 11 dâaquest treball

[25] Opuscle imprès a Editorial Serrano C/ Inquisidor nº 1)La Habana 1928. 39 pàgines

[26] Anglicisme referent als jardins dâinfància

[27] Gal·licisme que fa referència a les crèches, és a dir, als asils infantils

[28] Vegiâs nota 2

[29] Per un evident error dâordenació numèrica en lâimprès âno sabem, és clar, si també a lâoriginal--, després de lâarticle 209 la sèrie salta al nº 300
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
Me gustaría poderme leer todo.
Pero esto, creo que es contraproducente para nuestro amado país, Cataluña, tierra de acogida, querida, amada y respetada por todos los que por ella pasamos en algún momento de nuestra vida.

Creo que peca de longitud (cosa de la que pocas veces se peca, o no?). Tal vez se parezca más a la Constitución de Korea (otro amado país).

No podrían hacer los políticos un resumen? Es que se comenta que también se caían de risa en el Europarlamento cuando les enseñaron en un recreo nuestro querido y amado Estatut. Creían que era la lista de la compra de un campamento de verano de boyscouts.

NOTA: Espero que los MODERADORES NO borren otra vez mi respuesta. Ahora la he escrito con muchísimo respeto hacia todos y cada uno de los foreros y hacia mi amada tierra, Cataluña, tierra de acogida, siempre bella y generosa.
Pero diciendo lo mismo.
¿O es que no tengo derecho a escribir si no tecleo muchs veces la "k" y proclamo "arriba la revolución"?
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
Que tras este muy interesante texto sólo puedas balbucear algo sobre la k y la revolución dice mucho de tí, no lo dudes.

Los Països Catalans, y Catalunya, son tierra de acogida. Pero son ante todo una tierra de personas que comparten un mismo deseo de vivir en un mundo más libre y más justo. Comenzando desde aqui mismo, en nuestra tierra.

Este Estatut no ha provocado precisament risa en el estado español. De ser así no habrían organizado ese patetico boicot que los trabajadores catalanes hemos padecido directamente. Tampoco habrían sacado un general amenazando con aplastar los catalanes bajo sus tanques si no nos resignamos a obedecer sus "constitucionales" órdenes. Ni habria salido el Alfonso Guerra, como otros tantos, presumiendo de haber masacrado el estatut hasta dejarlo totalmente irreconocible e inservible.

Cada vez que los catalanes nos dejamos de miedos y de chorradas, cada vez que decimos en voz alta y clara que queremos decidir nuestro futuro libremente, que exigimos del estado español respeto a nuestra voluntad democratica y pacífica, en el estado español no se oyen risas precisamente
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
Joder, no te pongas así.
Además, he dicho que se reían en el Parlamento Europeo. Y es verdad. Se reían de las leyes que decían algo sobre el derecho al paisaje y no sé que chorradas más.

Por cierto, mencionas muchas veces "los catalanes". Y nos metes a todos en el mismo saco. Yo soy catalan. Creo que es mas correcto que digas "los catalanes que piensan como yo".
O es que no me tienes en cuenta a mí? O es que soy un catalan de segunda? Solo es una puntualizacion, pero importante.
Es como si yo pretendiera que todos los catalanes pensaran como yo. Es absurdo.

Así, con generalidades, sólo se habla de los animales: los caballos hacen esto... los chimpancés comen esto otro... los cocodrilos nadan asi...
Pero los catalanes pensamos de diversas maneras. Y esa es la gracia. Espero que lo entiendas.
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
Diuen quela republica va venir per unes eleccions municipals...PERQUE NO POT VENIR UNA INDEPENDENCIA PER UN REFERENDUM?, ho tenim que reconeixer-ho si el VOT NUL no arriba al 30% de poc servirà... però si passa sols el 10 % ens divertirem segur!!! Si voleu jugar amb la baralla centralista allà cada qual... però tingueu un poc de conciència i no enredeu la troca... que els que em votat tres vegades ja ho sabem TOT FIL PER RANDA... el que falta saber és això que PASARA amb un VOT DE CASTIG? ve a ser com creure o no creure amb DEU... això no es tocar de peus a terra.
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
No sufras que cuando mencionaba a los catalanes que nos dejamos de miedos y de chorradas, cada vez que decimos en voz alta y clara que queremos decidir nuestro futuro libremente, que exigimos del estado español respeto a nuestra voluntad democratica y pacífica no me refería a tí.
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
No, ya, si eso ya lo sé, faltaría más!!!!!!!!!!
Ya sé que no te refieres a mi.jeje.

Lo que te digo es q yo tb soy catalan, que me dejo de miedos y digo en voz alta y clara que quiero decidir mi futuro libremente... ¿Me comprendes?
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
¿De que vas a tener miedo tú? Si el general Mena o cualquier otro militarote español se trajera los tanques a Catalunya seguro que te ofrecerias voluntario para conducir uno. Que ya nos conocemos.
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
¿De que vas a tener miedo tú? Si el general Mena o cualquier otro militarote español se trajera los tanques a Catalunya seguro que te ofrecerias voluntario para conducir uno. Que ya nos conocemos.
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
Lo ves???
Si tenía razón...
En cuanto ves a un catalan que piensa distinto que tú, lo tachas de golpista o de franquista o de conducir tanques...¡qué nivel!

Pero he acertado, ¿eh?
Ves como no lo soportas? O soy catalan de segunda o catalan golpista... Toma ya!!!

Te lo he dicho antes, léelo: sólo sabes clasificar como a los monos o a los cocodrilos. Y eso está mal.
Aunque no lo creas, hay cientos de miles de catalanes que piensan diferente a tí y no son golpstas.
Qué duro debe ser para tí pensar que estás en un país lleno de enemigos golpistas, ¿no?
Que la vida son 4 dias, disfruta y sé feliz!!!!!!!!!!!!!!

Y lo más importante: no trates a nadie como si fuera de segunda.
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
"

Me gustaría poder leer todo.

Espero que los MODERADORES NO borren otra vez mi respuesta


¿O es que no tengo derecho a escribir si no tecleo muchs veces la "k" y proclamo "arriba la revolución"?

"


Escriu el que vulguis, però almenys el que escriguis tingui a veure amb els antecedents revolucionaris de la proclamacio de la republica catalana. gràcies. Almenys que poguem debatre sobre això, si tan interés tens en el tema. No ho creus així? gràcies per la teva solidaritat-
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
Sólo dos comentarios. Sigue el consejo de la historiadora y, sí, está claro que te presentarias voluntario al general Mena o cualquier otro para conducir un tanque contra los catalanes que por alguna razón más relacionada con problemas personales que con la realidad percibes que te tratan como si fuera de segunda, etc.
Re: Antecedents revolucionaris de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià
14 abr 2006
No borja , tu pots pensar com vulguis, lo únic que ha deixat sobre la taula dammanta , que a més té el mateix dret que tu a pensar el que vulgui , és que les idees de milions de catalans no es poden portar a la pràctica gràcies en part a la coacció exercida per l'estat espanyol .

Que dur deu ser viure en un lloc on les idees que tan odies formen part de l'ideari de més ciutadans catalans .
Sindicat Terrassa