13 anys sense Guillem Agulló
L’11 d'abril moria assassinat Guillem Agulló a Montanejos (Alt Millars)
"Caminava pel carrer i vaig llegir el titular a la premsa. Vaig passar de llarg. Uns metres més enllà quedava clavat a terra: 'Guillem?!'. A tots ens va costar reaccionar: era impossible. Impossible però real."
"Caminava pel carrer i vaig llegir el titular a la premsa. Vaig passar de llarg. Uns metres més enllà quedava clavat a terra: 'Guillem?!'. A tots ens va costar reaccionar: era impossible. Impossible però real." Toni Gisbert, que va ser portaveu de l'acussació popular en el judici per l'assassinat de Guillem Agulló, descriu grà ficament la perplexitat en què va quedar sumida bona part de la societat valenciana en aquells primers moments. El que ningú no volia imaginar acabava de passar: les mateixes pulsions que, de l'anomenada tensió ençà , feien succeir agressions i amenaces contra tot allò que sonés a nacionalista convertien en real les pitjors de les possibilitats i un jove de divuit anys queia fulminat d'una punyalada al cor.
La matinada de l'11 d'abril del 1993, Guillem Agulló i Salvador, fill de Burjassot, a l'Horta, el mateix poble que acabava d'enterrar el poeta Vicent Andrés Estellés ("Quan soterrà rem Guillem encara eren fresques les flors per Estellés", recorda un veÃ), era assassinat en un carreró de Montanejos, a l'Alt Millars. Hi havia anat amb una colla d'amics a passar-hi les vacances de Pasqua. Van tenir la desgrà cia de coincidir-hi amb "els de Marxalenes", un grup d'aquest barri de València, d'extrema dreta, que va trobar intolerable el pedaç que duia Guillem cosit al braç: "Nazis fora." "Nosaltres som els nazis", expliquen els amics que li van dir. I se li van tirar a sobre. Quan finalment van fugir, alertats de la presència d'un guà rdia de seguretat, "els de Marxalenes" deixaven darrere Guillem Agulló estès a terra, ferit de mort, i l'eco dels crits que proferien tot corrent: "Viva Franco!", "Arriba España!".
Aquella nit no hi hagué detencions. Els agressors van tornar al seu lloc d'acampada. L'endemà al matà alguns encara van esmorzar al poble. I van marxar a València per diferents mitjans. Els únics que van passar per les dependències de la Guà rdia Civil van ser, precisament, els amics de Guillem, molts menors d'edat: els hi van retenir durant prà cticament tota la nit sense deixar-los trucar a casa. Dos dies després es presentaven a la policia de València Gerardo Damián Mora GarcÃa, José Camilo Cuñat Montaña (el Pollo) i Juan Manuel Sánchez López (el Picha); Francisco GarcÃa Antón (Modi) era detingut a casa seva. El dia 14 es lliurava, a Alacant, Pedro José Cuevas Silvestre (el Ventosa), que es confessava autor material de la navallada. Tots van ser inculpats i acusats d'assassinat. Tan sols un d'ells, Cuevas, havia d'acabar condemnat. D'homicidi. El judici va ser polèmic. La sentència també. Deu anys després de ls fets de Montanejos, l'anomenat "cas Agulló" continua provocant perplexitats. O indignació.
Els pares, Carme i Guillem, abraçats durant el parlament que va fer vibrar la plaça de bous de València, aquell mateix 1993.
No està s sol. Tant hi fan, els números rodons. Tant hi fan que siguin tres, set o vuit i mig, els anys passats des que mataren Guillem Agulló. A casa seva, a Burjassot, els pares i les germanes n'han mantingut el record intacte cada dia de cada dia. Per amor, primer. I per la solidaritat rebuda, també. És impossible seure a la taula dels Agulló i no estremir-se per la combinació de serenitat i fermesa que transmeten els seus pares, per la constatació del dolor tan viu i palpable, ara i aquÃ. El pare, Guillem, parla amb la veu trencada: "A poquet a poquet hem hagut d'anar aprenent a viure amb la falta d'una persona estimada. Molt, molt estimada. Perquè Guillem era una passada. Una passada que no us podeu imaginar. Guillem t'inflava a besos de dalt a baix. Tot. I d'abraços. I de la nit al dia..."
Per continuar fent via, la força mútua. Ho explica Carme, la mare: "Ell m'aguanta a mi i jo l'aguante a ell. De veritat. A més, veus que no estem sols. Guillem no ha mort perquè la gent continua recordant-se d'ell. I ara més encara que estan despertant: hi ha tota una generació que farà canviar el món."
A mesura que creixia la indignació popular pel crim, n'augmentaven també les mostres públiques. Arreu dels paÃs se succeïren les manifestacions de rebuig; hi va haver pronunciaments d'institucions, universitats, instituts i escoles; d'organitzacions polÃtiques, socials i cÃviques; de personalitats conegudes en els més diversos à mbits; de milers de persones anònimes... Un dels actes més emotius i multitudinaris va tenir lloc a la plaça de bous de València, en la commemoració del 25 d'abril d'aquell any, que es va convertir en homenatge. Al Tall li va dedicar a Guillem Agulló la cançó "A Miquel Grau", i aquell "per guanyar la llibertat, quants germans tenen de caure?" va prendre la dramà tica actualitat, arribat directament, pel fil mai tallat dels esdeveniments, des dels sotragats anys setanta. "A nosaltres -explica Guillem Agulló pare-, la gent que ens estima, ens estima de veres. I la gent que ens odia, ens odia a mort. Però tenim molta gent que ens estima."
Una imatge del públic el posterior Tirant de Rock que se li va dedicar en homenatge. Culpar la vÃctima. La Guà rdia Civil els ho havia repetit als pares tant bon punt els havia tingut al davant; el governador civil de Castelló també hi insistia; després, ho farien, una vegada i una altra, tant els acusats com les seves defenses: es tractava d'una baralla entre joves; res més. Dels crits proferits pels agressors o de les seves connexions amb personatges i grupuscles de l'extrema dreta blavera a la ciutat de València (com ara José Manuel Chuliá, militant de l'aleshores activa Acción Radical que, segons un informe policÃac de l'època, era "de carà cter racista, xenòfob i neonazi", i membre de la penya Ultra Yomus del València CF, responsable, per exemple, d'exhibir una pancarta amb el lema "Guillem, jódete"), no calia dir-ne res. De fet, en el posterior judici es va barrar qualsevol possibilitat d'investigació en aquest sentit, malgrat els arguments de les diverses acusacions populars. "I això que el fiscal ho reconegué, que era una mort polÃtica", explica Carme Salvador. "Però -rebla el seu marit-, l'actual sistema democrà tic no té lloc per a explicar una mort polÃtica."
No hi va haver prou, amb això. Des de l'actiu altaveu del diari Las Provincias, aleshores en mans de MarÃa Consuelo Reyna, es va orquestrar una escandalosa campanya medià tica destinada no tan sols a generar confusió sobre el cas (amb afirmacions tan surrealistes com aquesta: "Pedro Cuevas no va apunyalar Guillem Agulló, com en un començament ell mateix pensava"), sinó a criminalitzar qui havia estat assassinat. AixÃ, "la banda d'Agulló" o "l'skin de Burjassot" són exemples de la terminologia repetida sense descans per aquest diari, entestat a dibuixar com a violent qui havia estat, precisament, vÃctima de la violència. "Mira si la premsa pot fer mal -explica Carme-, que acà en el poble li digueren a ma mare: 'Ai, quan l'han mort alguna cosa hauria fet ell'. A sa iaia, li ho van anar a dir! I era gent normal, que no es clava en res, però que acabava creient la mentida, a força de sentir-la repetir."
Durant el judici que va començar l'octubre de 1995 a Castelló de la Plana, es van reiterar les situacions on se semblaven intercanviar els papers. En aquest sentit, un dels aspectes més controvertits de la vista oral va ser l'acceptació, per part del tribunal, de l'anomenada "testimoni X", proposada sobtadament per la defensa i de qui encara no se'n coneix la identitat. "X" deia sentir-se amenaçada a l'hora de testificar. No va aportar cap prova determinant (afirmava haver sentit que un amic de Guillem deia que aquest tenia un puny americà ), però va acabar d'incidir en aquella estranya "criminalització de la vÃctima" que es va denunciar en el seu moment. Virgilio Latorre, advocat de l'acusació particular impulsada per la famÃlia, recalca que "hi havia un judici constant sobre la vÃctima". Davant l'anonimat requerit per "X", Latorre recorda el moment: "De quin temor parla? Els qui estem atemorits som nosaltres, que tenim aquà un mort! Les pors subjectives d'aquesta senyoreta no em serveixen." Per a Latorre, "el tribunal va cometre diversitat d'irregularitats, com ara reunions amb les defenses, relacionades amb aquest testimoni, que se'ns ocultaven. Per això es va produïr la recusació: semblava que el tribunal hagués tret partit".
Efectivament, el tribunal de la secció segona de l'Audiència Provincial de Castelló va ser recusat per l'acusació popular de Maulets, l'organització independentista de la qual formava part Guillem. Per defecte de forma, contaminació i interès d'empatia ideològica cap als acusats. Però es desestimà i Maulets, en senyal de protesta, es va retirar del judici. Finalment, la sentència va caure com un gerro d'aigua freda sobre molts: un únic condemnat (el confés Pedro Cuevas) per homicidi (14 anys); la resta, absolts. Pocs dies després, un d'ells, Juan Manuel Sánchez, participava en una agressió amb navalla al barri del Carme de València.
Concentració-cadena humana que, el novembre de 1995, va envoltar l'edifici on es duia a terme el judici per l'assassinat, a Castelló de la Plana: abans i després de la dura cà rrega policÃaca, durant la qual es van arribar a disparar cartutxos de posta.
Ara mateix. Al costat d'on viu la famÃlia Agulló algú ha fet una pintada: "Guillem, fotet." "Ara ho fan en valencià -explica el pare-. Són els mateixos que empastifaven les parets del Mestalla insultant el meu fill; aleshores signaven 'C. Vinatea'. Curiosament, d'aquells blaveros ara n'hi ha que s'han apuntat al Bloc Nacionalista Valencià : hi han entrat els blaverets i me n'han triat a mi."
Aquests deu anys no han estat fà cils per als Agulló. "Ens negaren el pa i la sal", explica Guillem. I Carme continua, a poc a poc: "Ens han ficat moltes traves. El deixaren, a ell, sense faena; fins fa cosa d'un any ens trucaven a qualsevol hora del dia o de la nit; ens destrossaren el cotxe... Però res, com més estrenyien, més ganes tenÃem de tirar endavant."
Guillem recorda els primers anys després de la mort del fill: "La gent s'acollonÃ. Molt. Rebia amenaces contÃnuament i la sensació d'impunitat era terrible. Pel que fa a nosaltres... ens costà molt llevar-nos del cap la percepció que érem responsables de la mort de Guillem. Molt. Fixa't fins a quin punt és greu, això." "Ho vaig arribar a pensar mil voltes, -continua Carme-. Si nosaltres haguérem dut una altra vida o haguérem tingut unes altres conviccions, haurÃem tingut un fill pijo, però ara seria viu. I això... Fins que dius que no: no ens hem equivocat nosaltres: s'han equivocat ells, els pares d'ells. Mira, en un acte d'homenatge que feren a Castelló de la Ribera, se'ns va acostar una dona que ens va dir: 'Acà en el meu poble hi ha molts Guillems.' Jo no l'entenia, i ella continuà : 'Després de la mort del teu fill, a molts xiquets que ara tenen set o vuit anys els van posar el seu nom. I jo em vaig posar a plorar."
http://www.guillemagullo.tk/
-----------------------------
Un dels detinguts durant l'operació Panzer estigué a la presó per l'assassinat de Guillem Agulló
Segons informa el periòdic Levante-EMV i el diari independent electrònic Vilaweb (1), Pedro Cuevas va ser un dels nou detinguts que fa unes setmanes van ingressar a la presó després de declarar davant la titular del jutjat de primera instà ncia i instrucció número 1 de Carlet, mentre els altres 11 quedaven en llibertat amb cà rrecs. Únic acusat per l'assassinat del jove independentista Guillem Agulló l'11 d'Abril de 1993, a pesar d'haver estat condemnat a 16 anys de presó, va sortir als quatre anys. En aquesta última operació policial contra presumptes integrants del grup neonazi Frente Anti-Sistema (FAS), es van trobar tot tipus d'armes i propaganda filonazi. Entre els detinguts destaquen també tres militars -fet confirmat pel propi Exèrcit de Terra- i un dirigent del partit ultradretà Aliança per a la Unitat Nacional (AUN), considerat el cap del grup. La reaparició de Pedro Cuevas posa de manifest una realitat de violència feixista i impunitat potenciada pel PP al PaÃs Valencià .
LluÃs Adell. València
Dimarts passat, 20 de setembre, moria a Viena el famós caçador de criminals nazis Simon Wiesenthal. Després de passar pels camps de concentració, aquest jueu va decidir dedicar tota la seua vida a intentar dur davant la justÃcia els nazis que van aconseguir escapar del seu paÃs a Argentina, Estats Units o la costa valenciana. Mes de 1.100 nazis -entre ells el jerarca nazi Adolf Eichmann, autor intel·lectual de la Solució Final que va dur sis milions de persones al genocidi dels camps de concentració- van ser investigats i arrestats per aquest ancià nascut a Buczaz (actualment Ucraïna). Els mitjans de comunicació van dedicar nombroses i merescudes pà gines a aquest personatge, no obstant això aquests mateixos mitjans no han tingut la voluntat de seguir el seu esperit a pesar dels últims episodis relacionats amb la violència neonazi.
L'última operació policial contra grups neonazis violents -l'Operació Pánzer- ha servit a la Delegació del Govern de cortina de fum enfront de les diferents convocatòries que s'han donat per part de grups d'extrema dreta a la ciutat de València de cara al pròxim dia 12 d'Octubre, dia de la hispanitat. Des de fa dues setmanes es desenvolupa una operació de la Guà rdia Civil contra el denominat Frente Anti-Sistema (FAS) en diferents punts del PaÃs Valencià . En aquestes operacions, que encara segueixen en marxa, s'han decomissat, entre moltes altres armes, llançagranades, munició de morter, rifles i armes automà tiques, donant-se la casualitat que entre els detinguts es troben tres individus -dos soldats i un caporal- pertanyents a l'Exèrcit espanyol. Entre la llarga llista de delictes imputats als 22 detinguts destaquen l'associació il·lÃcita, el dipòsit, tinença i trà fic d'armes, delictes contra els drets fonamentals i les llibertats públiques i delictes contra la salut pública. Els neonazis actuaven de forma jerarquitzada i solien organitzar caceres d'immigrants, homosexuals o persones sospitoses de pertà nyer a l'esquerra. A pesar de totes aquestes activitats, la policia ha trigat dos anys a donar amb els responsables.
Un dels locals que utilitzaven per a reunir-se, situat en l'Avinguda Tres Creus de València, estava vinculat al partit Alianza por la Unitad Nacional (AUN), fundat pel conegut lider ultradretà Ricardo Sáez de Ynestrillas, que es troba actualment complint condemna per intent d’homicidi l’any 1.997 en una baralla sobre drogues-. A més, el dirigent d'AUN detingut durant l'operació policial està considerat com el capitost del grup, segons informava el periòdic Levante-EMV. Aquests fets passarien desapercebuts si no fos per la situació que viu la ciutat de València i el PaÃs Valencià respecte els moviments d'extrema dreta. El fet que un dels detinguts siga Pedro Cuevas -segons publicava el Levante en la seua edició del dimecres 21 de Setembre (2)- posa de manifest les relacions entre l'extrema dreta legal de José LuÃs Roberto Navarro, el PP i els grups violents neonazis.
Dotze anys sense Guillem Agulló
El 11 d'Abril de 1993 era assassinat a Montanejos (Castelló) el jove independentista Guillem Agulló, pertanyent al col·lectiu juvenil Maulets, per un grup de joves neonazis que el van seguir des de la ciutat de València. Aquest fet commocionà la societat valenciana. Després d'un polèmic procés judicial, Pedro Cuevas va ser condemnat a 16 anys de presó. No obstant això als quatre anys tornava al carrer.
Durant aquest procés es van donar tot tipus de campanyes difamatòries contra Guillem Agulló, sobretot des del periòdic Las Provincias, dirigit llavors per MarÃa Consuelo Reyna, qui després del dessengany amorós amb el Diario de Valencia actualment escriu una columna setmanal a l’edició valenciana d’El Mundo i participa en tertúlies de Canal 9 i la cadena Ser. Des de les tribunes de Las Provincias -especialment des de la columna dià ria de Consuelo Reyna, La Gota- es va intentar criminalitzar al jove assassinat i al moviment al qual pertanyia, potenciant aixà un ambient de confrontació en la societat valenciana. Els projectes de MarÃa Consuelo Reyna i de l’ara exmarit seu, Jesús Sánchez Carrascosa, després d'espectaculars fracassos, sobreviuen grà cies a la seua antiga amistat amb Eduardo Zaplana, actual portaveu del Grup Popular en el Congrés dels Diputats i expresident de la Generalitat. Tot i que l’enfrontament que Zaplana manté amb Francesc Camps els està passant factura.
Un temps després de l'assassinat d'Agulló, Davide, un jove d'origen gallec implicat en la campanya antifeixista, va ser assassinat en estranyes circumstà ncies prop d'un centre social de la ciutat. El jove havia estat assenyalat des de feia un temps pel periòdic Las Provincias. El mateix any 1993, membres de l'organització paramilitar Acción Radical, vinculada a l'assassinat d'Agulló, són detinguts després d'apunyalar una persona en el barri del Carme i ferir a altres dues.
El procés judicial -que no se celebraria fins a Octubre de 1995- no va ser menys polèmic que els articles de M. C. Reyna, i va arribar a l'extrem que Maulets, el col·lectiu juvenil al qual pertanyia el jove, es retirés com acusació particular al considerar que el jutge no estava sent objectiu tractant el cas com un homicidi i no com un crim polÃtic. Dels encausats -Gerardo Mora, Juan Manuel Sánchez, Pedro Cuevas i Francisco GarcÃa- només Cuevas va ser condemnat a 16 anys de presó. Aquest va complir quatre anys de presó i ara reapareix en escena arran de les últimes detencions. A més, les investigacions judicials que es van desenvolupar no van passar dels joves implicats, deixant lliures de sospita als veritables organitzadors d'aquests grups d'extrema dreta, que no són ni tan joves ni tan desconeguts. Ara, onze anys després de l'assassinat, Manuel Salazar Aguado és l'advocat d'un dels detinguts en la denominada Operació Panzer (3). Casualment aquest advocat és el soci de José LuÃs Roberto Navarro, conegut lider ultradretà , compartint el despatx Roberto-Salazar en el carrer Conde Altea de València. Tots els indicis semblen apuntar a una estreta relació entre l'extrema dreta legal i aquestes bandes ultraviolentas neonazis.
J. L. Roberto Navarro i la violència neonazi
José LuÃs Roberto Navarro és un personatge ben conegut al PaÃs Valencià . Diverses fonts assenyalen que hauria començat la seua carrera en l'extrema dreta organitzant una sèrie d'atemptats a l'esquerra independentista a la fi dels anys 80. Hi ha informacions que vinculen més tard el nom d’aquest advocat al que es coneixerà com Acción Radical i la seua tapadora que persisteix fins a l'actualitat: l'empresa Levantina de Seguridad. Un any abans de l'assassinat del jove nacionalista, l’any 1992, Acción Radical va organitzar una trobada europea de joves neonazis en el que es va conèixer com a “Concierto de La Razaâ€?. En el cas de l'assassinat d'Agulló, els detinguts estaven vinculats a Acción Radical, i fins i tot un d'ells a la pròpia empresa de seguretat de Roberto Navarro.
A pesar dels centenars de denúncies anuals cap a aquesta empresa per agressions, les institucions de la Generalitat Valenciana en mans de Francisco Camps, continuen concedint contractes milionaris a Roberto per les tasques de vigilà ncia dels edificis administratius, especialment les conselleries. La policia local de València és entrenada i preparada per Levantina de Seguretat, segons ha denunciat Esquerra Unida, i a més aquesta empresa participa sistemà ticament en els desallotjaments de centres socials okupats de la ciutat. I és que les amistats de l'extrema dreta valenciana amb els cossos de seguretat de l'Estat i amb l'exèrcit espanyol són à mpliament conegudes, sinó, com s'explica que José LuÃs Roberto Navarro fóra durant tant de temps director d'un col·legi de Paterna pagat pel mateix Ministeri de Defensa on solien assistir fills de militars i de guà rdies civils? Es tracta de pedagogia de la violència? Com s'expliquen les dues medalles d'honor concedides a Roberto Navarro pel ministeri de Defensa i pel ministeri de l'Interior? Fa uns anys, la revista El Temps publicava un reportatge d'investigació en el qual es relacionava aquest personatge amb una botiga de venda de productes paramilitars, on a més s'organitzaven brigades internacionals per a combatre en les files de les tropes croates durant la guerra de Iugoslà via. Els redactors de la revista setmanal van ser denunciats pel mateix Roberto, encara que finalment guanyarien el judici i es demostraria la veracitat del reportatge. Casualment, en l'Operació Panzer es va decomissar un video titulat “Croatas en Valenciaâ€?. Els redactors de la revista El Temps no han estat els únics assenyalats per Roberto: en una exposició de l'ONG SOS Racisme sobre el feixisme a València en la qual apareixia irremeiablement la seua persona, aquest i alguns dels seus homes es van presentar per destruïr-la i agredir els responsables de l'exposició.
ANELA i el partit de J.L. Roberto
No obstant això, les activitats empresarials de J.L. Roberto no acaben acÃ. La seua faceta de representant a nivell estatal de la Asociación Nacional de Empresarios de locales de Alterne (ANELA), li ha costat algun que altre disgust polÃtic amb algunes formacions de l'extrema dreta espanyola més tradicionalista, sobretot arran d'unes declaracions en les quals demanava dones immigrants per als seus locals d'alterne a pesar d'estar en plena campanya contra la immigració.
La seua vessant de proxeneta tampoc impedeix que periòdics com Las Provincias, Diario de Valencia o Levante-EMV publiquen habitualment els seus articles d'opinió, entre altres un de fa alguns anys titulat “Yo también tengo libros nazisâ€?. Finalment, com no podia faltar, Canal 9, mà xim òrgan d'expressió del PP al PaÃs Valencià convida assÃduament a aquest personatge a les seues tertúlies. L'última aventura de Roberto és l'espectacle del Valetudo, prà ctica esportiva freqüentada pels joves neonazis que consisteix a dur la baralla urbana lliure de qualsevol regla a un ring. Aquestes prà ctiques denunciades fins i tot per les institucions oficials de l'esport, alimenten econòmicament la butxaca de Roberto, igual que els negocis d'oci que s'estenen des de Marsella fins a Alacant, on apareixen antics membres de la Legió francesa, mercenaris convertits a empresaris de la nit i destacats membres del Front Nacional Francès, que conta amb el 15% dels vots a França. Casualment, el partit de Roberto Navarro -Espanya 2000- manté unes intenses relacions amb la formació francesa d'extrema dreta. Aquestes relacions es van traduir, el passat 2002, en l'assistència del mateix Jean Marie Le Pen a una de les manifestacions organitzades per Roberto al barri de Russafa.
Des de fa alguns anys, Roberto Navarro manté una nova plataforma electoral de l'extrema dreta, amb la qual pretén modernitzar un discurs i una estètica que començava a resultar anacrònica, encara que els resultats electorals siguen pèssims. Molts dels joves neonazis abandonaven l'estètica skinhead i ingressaven en aquest partit que des de fa uns anys ha vingut protagonitzant diferents manifestacions en la ciutat de València. Aquestes manifestacions han estat sistemà ticament denunciades per partits polÃtics, sindicats, ONG's i moviments socials, per l'apologia de l'holocaust, per exaltació pública del racisme i de la xenofòbia -especialment la islamofòbia- i sistemà ticament autoritzades per la Delegació del Govern. A més després d'aquest tipus de manifestacions -desfilaven per barris marcats per la convivència entre les diferents ètnies i cultures, com Russafa- es donaven sistemà ticament episodis de pallisses contra immigrants i contra joves. En aquestes manifestacions -que no superaven el centenar de persones- treballadors de la mateixa Levantina de Seguridad eren els responsables del servei de l'ordre, palesant el solapament que es dóna entre la citada empresa i el partit. En aquestes manifestacions a part dels crits de “Moros no, Espanya no és un zoo!â€?, els veïns del barri també podien escoltar cà ntics com “Hitler, Hitler!â€?. La policia carregava violentament contra les contramanifestacions antifeixistes, resultant habitualment diversos detinguts i ferits.
Una altra de les activitats favorites d'Espanya 2000 és intentar infiltrar-se a través del que denominen Direcció de Protecció i Seguretat (DPS) -idea calcada al peu de la lletra del Front Nacional francès- en manifestacions i actes de l'esquerra i dels moviments socials. Durant aquestes infiltracions es dediquen a fotografiar i a gravar a les persones que acudeixen a certs actes -com el mateix partit publica en la seua pà gina web- per mantenir un control i una intimidació dels moviments socials i veïnals, a més de les amenaces i coaccions que solen protagonitzar. Un exemple d'això va ser l'intent de boicot protagonitzat pel mateix Roberto i un grup de deu acòlits del seu partit a una xerrada en la Facultat de Filologia de la Universitat de València organitzada per un sindicat d'estudiants, presentant-se en l'acte i amenaçant i coaccionant als seus assistents al més pur estil del Sindicat d'Estudiants Universitaris (SEU) dels anys del franquisme. En aquest cas ni la policia ni l'equip del rector van fer el més mÃnim esforç per a impedir els fets. De fet aquestes activitats no són noves. Fa ja uns anys que el mateix Roberto i el seu equip de la DPS van obligar a anul·lar una xerrada sobre la situació del PaÃs Basc a l’Ateneu de Russafa, i van intentar fer el mateix, uns anys més tard, amb una xerrada del periodista Pepe Rei en la mateixa Universitat de València.
Les evidències i el cercle que es tanca
L'última manifestació convocada per Espanya 2000 a València és per al dia 12 d'Octubre, sota el lema "orgullosos de ser españoles". L'acte, de convocatòria estatal, ha estat parcialment avortat per estar aquest dia sol·licitat el trajecte que la manifestació tenia previst recórrer. No obstant això, no sembla que les intencions del grupuscle hagen variat.
Totes les evidències i totes les casualitats semblarien situar-se en un mateix cercle que es tanqués: les bandes neonazis violentes i l'assassinat de Guillem Agulló, Espanya 2000, José LuÃs Roberto Navarro i l'empresa Levantina de Seguridad... I, com no podia faltar, els contractes milionaris atorgats pel PP.
Dotze anys després de l'assassinat de Guillem Agulló, tot són preguntes
En València tot són preguntes. Com s'explica que un dels últims detinguts sortÃs als quatre anys de la presó després d'assassinar a Guillem Agulló? Sortirà tan aviat aquesta vegada? Continuarà la delegació del govern -actualment en mans del PSOE i ja no del PP- concedint permisos a aquest tipus de manifestacions com fins ara? Continuarà el PP concedint contractes milionaris a l'empresa Levantina de Seguridad denunciada en incomptables ocasions? Per què li és tan útil al Partit Popular aquesta extrema dreta violenta? Haurà de produir-se una altra desgrà cia perquè hajaalguna resposta contra aquests grups feixistes?
Simon Wiesenthal va jurar no oblidar mai els noms dels seus botxins en els camps de concentració del nazisme, per a després perseguir-los i dur-los davant la justÃcia internacional. Seguim l'exemple d'aquest ancià mort fa escassos dies i no oblidem tampoc aquests noms del cercle que es tanca.
(1) http://www.vilaweb.com/www/notÃ;cia?pidcmp=1527088.
(2) Mireu l'edició digital del Levante-EMV del dimecres 21 de setembre del 2005 en: http://www.levante-emv.es
(3) Mireu l'edició del dimecres 21 de Setembre de 2005 del periòdic Las Provincias.
* aquest article també ha sigut publicat a www.rebelion.org
http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=1032 |
