|
|
|
Notícies :: laboral |
|
com ha quedat la Directiva Bolkestein ?
|
|
|
per @ |
11 abr 2006
|
|
DIRECTIVA BOLKESTEIN: En quina situació es troba |
El Parlament europeu va adoptar en primera lectura i votació la proposta de Directiva relativa als serveis en el mercat interior. El text modificat i acceptat –insistim, en primera instà ncia– respon a un pacte polÃtic entre el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu. Ara, el text que es va veure en la reunió del Consell celebrada sota la presidència de torn (Àustria) els dies 23 i 24 de Març de 2006, (resulta d'interès que opinaran els francesos, quan Chirac va mantenir que aquesta directiva en cap concepte sortiria endavant mentre mantingués algun “dubteâ€? sobre el tractament dels serveis públics i les deslocalitzacions), tornarà al Parlament durant el mes d'Abril, per a una segona lectura i votació.
No coneixem el text final i la seva articulació, i en conseqüència hem de mantenir que l'actual proposta (amb les seves modificacions) segueix sent la proposta més desreguladora de tots els serveis, inclosos els públics, amb excepció d'aquells que ja es trobaven liberalitzats com els serveis postals, els transports, les telecomunicacions i l'energia: electricitat i gas.
La nostra posició és i serà : Fora Directiva Bolkestein i és l'única manera de ser conseqüents contra la lògica de la competitivitat establerta per la Comissió i concretada en l'estratègia de Lisboa.
Quant a les modificacions concretes que tant s'airegen: retirada del Principi del paÃs d'Origen (PPO), el treure als Serveis Públics de l'à mbit de la Directiva i el respecte pels drets laborals, fiscals i mediambientals, des de la lectura complexa i no inserida en l'articulat de la Directiva primà ria, hem de dir:
1.- Sobre el Principi del PaÃs d'Origen: Desapareix l'expressió i es remodela l'article pel de “Lliure prestació de serveisâ€?. Aixà es garanteix que els “Estats membres respecten el dret dels prestadors de serveis de proporcionar un servei en un Estat membre distint d'aquell en el qual estan establerts. L'estat membre en el qual es proporciona el servei garanteix el lliure accés a l'activitat del servei aixà com el lliure exercici en el seu territoriâ€?.
El problema és seriós, doncs l'article 43 del Tractat de la Unió Europea assenyala que la llibertat d'establiment s'efectua en “condicions definides per la legislació del paÃs d'establiment per als seus propis residentsâ€? i en el seu article 50 assenyala que “el prestatari pot, per a realitzar la seva prestació, exercir, a tÃtol temporal, la seva activitat en el paÃs en el qual es fa la prestació en les mateixes condicions que les que el paÃs imposa als seus propis residentsâ€?.
Com veiem això és una pura contradicció i al final qui resol és el Tribunal d'Estrasburg, que per a majors complicacions la pròpia directiva torna a assenyalar en el seu article 3.2 que s'aplica “sense perjudici del dret internacional privat, especialment el dret internacional privat que regeix els llaços d'obligació contractuals i no contractuals (Roma I i Roma II)�.
Això no és només un exercici retòric de regles de joc, sinó l'essència del capitalisme mercantil, doncs el dret internacional privat s'aplica en les relacions entre empreses i entre aquestes i els consumidors. En aquest cas concret, la directiva (l'actual proposta, després de la modificació) assenyala que és el dret del paÃs del consumidor el que s'aplica, ara bé en el cas de contractes entre empreses, el dret internacional privat deixa la lliure opció del dret a les parts contractants. I succeïx –i aquà es troba l'essència de la lliure prestació de serveis– que, EN ABSÈNCIA D'OPCIÓ EXPLÃ?CITA S'APLICA EL DRET DEL PAIS D'ORIGEN ENTRE L'EMPRESA PRESTADORA I EL SEU CLIENT. Això es denomina inseguretat jurÃdica la qual propicia centenars de conflictes davant el Tribunal de JustÃcia i aquest Tribunal sentencia en un sol sentit: el de la lliure competència.
Quant als drets laborals (convenis, reglamentacions, etc.) dels treballadors/as desplaçats, l'Estat d'origen dels desplaçats pot prendre mesures per a garantir el compliment de les condicions d'ocupació i de treball en virtut de la Directiva 96/71/CE de desplaçament de treballadors. El realment curiós i complicat –en conseqüència origen de litigis–, és que sigui l'estat on es troba la raó social el qual controli que es respecti la legislació en el paÃs on exerceixi la seva activitat.
2.- Els Serveis Públics: Aquà la conya és majúscula doncs separen o defineixen el que són Serveis d'Interès General (SIG) els quals no són definits sinó que deixen la llibertat de definir a cada estat membre quins són (imaginem llistes contraposades en funció d'interessos d'estat….i no fa falta tirar-li molta imaginació, doncs si els polonesos o austrÃacs consideren que la sanitat ha de ser privada no constarà com SIG, etc.) i els Serveis d'Interès Econòmic General (SIEG), és a dir aquells serveis “ que corresponen a una activitat econòmica i que estan oberts a la competènciaâ€?.
El Tribunal de JustÃcia en sentència en els assumptes C-180-184/98 si va definir que constituïx una activitat econòmica: “qualsevol activitat que ofereix béns i serveis en un mercat determinatâ€?. Aquesta interpretació considera que totes les activitats –amb excepció de les activitats estatals– poden i han d'estar sotmeses a les regles de la competència. Després, quins serveis públics estem dient que s'exclouen?!!!
Algunes conclusions molt provisionals:
a) Si és veritat que s'eliminen del text els aspectes menys presentables, però la possibilitat que el dret del treball sigui burlat és un fet no solament cert sinó que queda subjectat a les regles de la competència%[1].
b) No es garanteix el control de les empreses i el dret que s'apliqui a la prestació de serveis no es troba definit amb claredat amb la qual cosa, inseguretat jurÃdica, embolic, Tribunal….
c) Garantir els Serveis Públics depèn del que cada estat digui sobre que són SIG, després el mercat mana.
d) Hi ha un considerant nou que ha introduït la Directiva que és perillosÃssim –encara més– el 21 bis, que diu “les disposicions en matèria de procediments administratius no apunten a l'harmonització d'aquestes últimes, sinó que tenen com objectiu suprimir els règims d'autorització, els procediments i les formalitatsâ€?. Conclusió d'harmonització de normes laborals, fiscals i mediambientals: res de res, després les deslocalitzacions seran la gran xacra d'aquesta nova dècada, doncs les empreses ara realitzen les productivitats arreu del planeta.
Les idees centrals no només se sustenten si no que, a més, surten reforçades davant les posicions “públiquesâ€? de Partit Popular Europeu, Partit Socialista Europeu i la Conferència Europea de Sindicats amb la qual cosa, la denúncia es torna encara més difÃcil de ser assumida per les persones.
* Es “constitucionaliza� la llibertat absoluta o quasi absoluta del capital tant per a localitzar-se, reubicarse o establir-se, sobre la base de les regles de la competència, no de les necessitats socials, culturals, fiscals i mediambientals, com de la llibertat absoluta en la contractació-prestació de qualsevol servei que no afecti a “l'interès general� d'un EM.
* Els conflictes d'interpretació quant a les legislacions del paÃs d'origen o d'acollida, no només introduïxen una ambigüitat quant al respecte dels drets laborals, sinó que clarament fomenten el dúmping social al definir que qualsevol persona fÃsica pot ser prestador de servei, sempre que no presti aquest servei de forma subordinada. (parlem de la proliferació de “falsos autònomsâ€? a escala europea?).
* Els poders públics, els controls democrà tics –bé via parlaments, bé via governs-, es retallen i soscaven, deixant a la ciutadania com mers consumidors per al millor desenvolupament competitiu. Les polÃtiques europees en funció del seu posicionament en la ronda de negociacions de l'OMC quant a l'Acord General de Comerç de Serveis, surten reforçades amb aquesta Directiva Bolkenstein.
[1] La regla de la competència establix –per exemple-, que la VW (amb seu central a Alemanya), pot produir els seus vehicles allà on el mercat li sigui més favorable en termes de costos de producció (laborals, mediambientals, fiscals, entre altres), després, cap directiva li obliga a produir a Martorell més unitats, sent absolutament “legalâ€? que deslocalitzi part de la seva activitat a qualsevol paÃs membre de la UE. Conseqüència real: 1.000 treballadors/as al carrer i el dret laboral del paÃs de destinació “queda respectatâ€?.
CGT – Construint Alternatives
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
Secretariat Permanent del Comitè Confederal |
This work is in the public domain |
