Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Diguem 鈥渘o鈥? a l鈥檈statut humiliant que ens volen imposar!
09 abr 2006
A Euskadi com a Catalunya, el poble té el dret de decidir
logo_revolta.jpg
Declaració de Revolta Global

1- Lâ檃nunci de lâ檃lto el foc permanent dâ橢TA gairebé ha coincidit amb la fi dels treballs de la Comissió parlamentària encarregada de â減olirâ? el text del Nou Estatut de Catalunya â deixant-lo, segons la fórmula consagrada, â渘et com una patenaâ?. Volguda o no, aquesta coincidència en el temps té un efecte contradictori. Dâ檜na banda, sembla conferir a Zapatero una aura â渄â檈stadistaâ?, fent-lo aparèixer com lâ檃udaç promotor dâ檜n procés de pau a Euskadi i, alhora, com el president de govern espanyol que ha sabut donar sortida a les reivindicacions catalanes. Tanmateix, amb el pas dels dies â i malgrat els esforços dels mitjans de comunicació per projectar aquesta imatge -, un altre sentiment anirà imposant-se entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya: el sentiment dâ檋aver estat, senzillament, estafats. I és que una de les conseqüències més positives del fet que callin les armes al País Basc, serà sens dubte la desdramatització del debat sobre lâ檃utodeterminació nacional. Car, per moltes precaucions verbals que es prenguin des dels estats majors dels partits, sembla evident que, si sâ檈nceta una negociació política, aquest procés haurà dâ檃cabar donant la paraula al poble i remetent-se, tard o dâ檋ora, al seu dret de decidir. Aquesta perspectiva engrescadora, perfilant-se en una comunitat autònoma que, fins i tot a hores dâ檃ra, ja està molt més avançada que Catalunya en matèria dâ檃utogovern i finançament, aboca una llum crua, reveladora i inapel·lable, sobre la misèria del nou Estatut que alguns voldrien fer-nos acceptar â減er sempreâ? â o, si més no, durant trenta anys més - com a marc de les relacions del nostre país amb un inamovible Estat monàrquic espanyol.

2- Ni la gent més ingènua pot sostreureâ檚 a aquesta realitat: lâ橢statut que Madrid ens retorna, constitueix una veritable decepció pel que fa a les aspiracions de la ciutadania de Catalunya. Si la Proposta del Parlament ja era ben curta en el terreny democràtic - en renunciar a lâ檃utodeterminació i acceptar lâ檃ctual ordre constitucional â com en matèria econòmica i social â en moureâ檚 sota els paràmetres de la societat liberal o bé en malmetre, per raons de consens amb la dreta nacionalista, el caràcter laic de lâ檈nsenyament -, el text exhaustivament â渆xpurgatâ? per la Comissió suposa un retrocés notable i profundament humiliant en relació al document adoptat el 30 de setembre pel 90 % de la cambra catalana. No només es nega a Catalunya el reconeixement jurídic com a nació, sinó que ha calgut esborrar qualsevol esment del dret de decidir del seu poble... fins i tot en la redacció dâ檜n preàmbul sense cap força normativa. Per càrrega històrica, després dâ檜na transició tutelada per lâ檈xèrcit franquista, com pel mateix context polític de virulenta agitació de la dreta espanyola dâ檃quests últims mesos, el terme de â渘acionalitatâ? en què es pretén dissoldre la realitat de Catalunya apareix tenyit amb els colors ombrívols dâ檜na opressió política prou coneguda. Si més no per això, a lâ檃lbor del segle XXI, aquest no podria ser un Estatut acceptable per a Catalunya.

3- Però és que, seguint el fil dâ檃questa negació de la democràcia política, el text no suposa de cap manera el â渟alt en lâ檃utogovernâ? que ens volen vendre. No hi haurà sobirania fiscal ni, per tant, transparència sobre els recursos recaptats. Mancaran, doncs, els mitjans efectius per decidir polítiques distributives progressistes, per atendre les noves i creixents necessitats socials, o per establir autèntiques solidaritats. El model de finançament autonòmic seguiria sent el mateix que ha dut Catalunya a un dèficit fiscal creixent. El propi Conseller dâ橦isenda, Antoni Castells, ho reconeixia fa pocs dies: és impossible xifrar la suposada millora que, en lâàmbit dels ingressos de la Generalitat, representaria lâ檌ncrement previst en la participació de determinats impostos, com lâ橧VA o lâ橧RPF â mentre que dâ檃ltres recursos cabdals, com ara lâ檌mpost sobre societats, quedarien exclusivament en mans de lâ橢stat. Impossibilitat de càlcul manifesta, atès que encara queden per definir els complexos mecanismes dâ檃nivellament entre les diferents comunitats autònomes. La tan esbombada â渂ilateralitatâ? entre la Generalitat i el govern central es redueix a funcions consultives. Lâ橢stat conserva, de fet, lâúltima paraula en tot.

4- Com podríem parlar dâ檜n â渟alt en lâ檃utogovernâ? quan hem assistit a un vergonyós estira i arronsa a propòsit del traspàs de la gestió dâ檌nfrastructures bàsiques com ports i aeroports... i quan, finalment, no ha estat possible dâ檕btenir la del Prat? Quantes coses han anat caient de la Proposta estatutària del 30 de setembre ençà! Què se nâ檋a fet del dret de convocar consultes populars? I de la reforma de les lleis orgàniques? Què queda realment del capítol de drets i deures, vaixell insígnia de les aportacions dâ橧CV-EUiA, a còpia de retallades i de â減etitesâ? esmenes, destinades totes elles a tapar les escletxes de progrés que sâ檈ntreobrien? Així doncs, les dones tindrien dret a disposar del seu propi cos... però remetent-se a les disposicions de la legislació espanyola vigent â que, convé recordar-ho, segueix considerant lâ檃vortament com un delicte, llevat de determinades circumstàncies. De la mateixa manera, hem passat del dret a una mort digna al â渄ret de viure amb dignitat el procés de la seva mortâ? â val a dir, al refús de legislar sobre lâ檈utanàsia. Fins i tot pel que fa al coneixement de la llengua per part dels jutges ha calgut buscar fórmules sinuoses, ressò dels privilegis seculars de la magistratura espanyola, que seâ檔 remetent a la seva valoració â渆specífica i singularâ? de les aptituds dels aspirants a obtenir una plaça a Catalunya. Pel que fa a la immigració, sense recursos financers ni estris jurídics dâ檌ntegració, què significaria el traspàs parcial de competències sinó la gestió compartida de la injustícia feta a un col·lectiu de milers i milers dâ檋omes i dones, privat de drets o condemnat a una vida clandestina? Cal seguir amb la llista de greuges? Decididament, per arribar a un resultat així no valia la pena endegar un procés de reforma estatutària... En qualsevol cas, tot plegat només mereix una resposta per part de la ciutadania i, en primer lloc, de les classes treballadores i populars de Catalunya: el rebuig més clar i contundent.

5- Ara sentirem, però, tota mena dâ檈xplicacions. Des de lâ檈squerra, que sâ檋a avingut a tantes renúncies en nom dâ檜n pretès â渞ealismeâ?, ja comencen a sermonejar-nos, percebent el desencís i la indignació de la ciutadania, amb la idea que rebutjar lâ橢statut representaria â渇er el joc de la dretaâ?, â渧otar amb el PPâ?, etc. En realitat, aquest és lâ橢statut que han anat modelant les campanyes i pressions de la dreta. Abans que, per conveniència partidista, la direcció madrilenya no cridés a lâ檕rdre en Josep Piqué, aquest ja havia manifestat la concordança de lâ檃cord Mas-Zapatero amb els postulats del mateix PP a lâ檌nici del procés. Tampoc sâ檈nganyaven els barons del PSOE, els Bono, Rodríguez Ibarra, Chaves i Cia., en proclamar que els espanyolistes havien vençut. Hi ha un cert repartiment de papers entre la dreta hereva del franquisme i la burocràcia â渟ocialistaâ? dâ檃questa â淓spanya de les autonomiesâ?: lâ檃gressivitat del PP fa que lâ檃nomenat â淓statut de la Moncloaâ? acabi semblant la cigarreta que, en un gest conciliant, el policia bo ofereix al detingut sotmès al tercer grau. Però, cal atenir-se a la realitat.

6- Aquest ha estat el resultat, previsible, de lâ檃nomenada â渧ia catalanaâ?: un camí de negociació institucional que ha girat lâ檈squena a la mobilització ciutadana. I quan, finalment, el passat 18 de febrer, aquesta ciutadania ha sortit al carrer reclamant el seu dret de decidir, els promotors de lâ橢statut i, singularment, les forces dâ檈squerres, hi eren vergonyosament absents. Llevat, és cert, dâ橢squerra Republicana que, tot i les seves incongruències anteriors, sâ檋a resistit davant el pacte PSOE-CiU. Sobre aquesta formació sâ檋a desfermat una indignant campanya de pressions i xantatges per arrencar-li un â渟íâ? i emmordassar així els sentiments de la població. Que ningú es deixi enganyar pel discurs oficial sobre els valors dâ檈squerres. Lâ檃cord Mas-Zapatero ha segellat la sort del tripartit. El PSOE sâ檕rienta cap a la configuració de noves majories, més adequades a les polítiques liberals que, en matèria fiscal, de reforma del mercat del treball o de construcció europea, té a la seva agenda. Són les mateixes polítiques sobre la base de les quals sâ檋a establert, a Alemanya, la â済ran coalicióâ? entre lâ橲PD i la democràcia cristiana. I són les polítiques que, implementades per un govern de la dreta clàssica, han suscitat lâ檃ctual revolta del jovent i del moviment obrer de França.

7- Justament, aquesta formidable mobilització és filla del â渘oâ? a la Constitució neoliberal europea del 29 de maig de lâ檃ny passat. Aleshores també, els qui rebutjàvem lâ橢uropa de les multinacionals i els Estats, vàrem ser acusats de fer costat a Le Pen. Aquell â渘oâ? era â qui gosa discutir-ho avui? â progressista, social, democràtic... Com serà profundament catalanista i dâ檈squerres el rebuig del poble de Catalunya a un Estatut de rebaixes que pretén contenir els seus anhels i necessitats dâ檃venç. Aquest Estatut és un parany. Euskadi mostra el camí que, aquí, només hem començat a temptejar: el de la mobilització ciutadana i la pressió social per assolir el dret de decidir. Aquesta mobilització cal construir-la des dels moviments ciutadans, des de lâ檃cció del jovent... i també desenvolupant corrents dâ檕pinió favorables a lâ檃utodeterminació dins dels sindicats i partits dâ檈squerres. Ã塻 urgent constituir un ampli front del rebuig que uneixi totes les forces disposades a palesar un cop més la voluntat que es va manifestar el 18 de Febrer pels carrers de Barcelona. Des dâ檜n agrupament de lluita tan modest com és â淩evolta Globalâ? hi volem contribuir decididament.

8- Car, mirant cap a París, escoltant el clam de Bilbao... i recordant la resposta popular del 18 F, diem: és possible vèncer. Ã塻 possible tirar enrera aquest Estatut trampós i obrir un procés polític que tingui com a horitzó lâ檃utodeterminació de Catalunya. La discussió sobre el vot en el proper referèndum és oberta entre els col·lectius i moviments que refusen lâ橢statut. Nosaltres pensem que fóra una equivocació promoure un vot nul, que només seguiria una minoria militant. (A mal dades, els advocats del â渟íâ? sâ檈stimarien més que el moviment pel dret de decidir sâ檈mbranqués en una via de tan dubtosa eficàcia). Però, justament, no es tracta de protestar contra lâ檈stafa que representa aquest Estatut, sinó de tirar-lo efectivament enrera. I això, ara com ara, només és possible des dâ檜n â淣oâ? que, esdevenint de masses, serà indiscutiblement reconegut com a catalanista i dâ檈squerres. Aquest és el repte del moment.

DIGUEM â淣Oâ? A Lâ橢STATUT DE LA MONCLOA!

UN â淣Oâ? CONTUNDENT, CATALANISTA I Dâ橢SQUERRES!
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net

This work is in the public domain

Comentaris

Mentre...
09 abr 2006
Guerra se jacta de haber 'cepillado como un carpintero' el Estatut.

Rechaza el «derecho a decidir» reclamado por el nacionalismo vasco.

Joseba García

El ex vicepresidente del Gobierno, diputado y presidente de la Fundación Pablo Iglesias, Alfonso Guerra, se felicitó ayer en Bilbao por el trabajo desarrollado por el PSOE y el Gobierno para «cepillar como un carpintero» tanto el Plan Ibarretxe como la reforma del Estatut de Catalunya, con lo que considera que se ha impedido la ruptura de España.

Durante su intervención en el congreso de las Juventudes Socialistas, celebrado en Barakaldo (Vizcaya), admitió que España tiene un «problema territorial» en su configuración interna. Dijo que la instauración del régimen autonómico en el título octavo de la Constitución dio un resultado «bastante positivo» en su inicio, pero apuntó que, bajo el gobierno del PP, el presidente José María Aznar se dedicó a «criminalizar a todos y se opuso de manera brutal» a las comunidades autónomas.

En su opinión, esta actitud provocó que las instituciones autonómicas se «calentaran» y comenzaran a redactar unos estatutos «infumables» como el plan Ibarretxe o el Estatut aprobado por el Parlament el pasado 30 de septiembre.

A pesar de las dificultades, el diputado socialista destacó el trabajo llevado a cabo por su grupo y por el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero, que cree que ha impedido que Euskadi y Catalunya pasen «por encima de la Constitución». Con ironía, resaltó que el Plan Ibarretxe «lo cepillamos antes de entrar en la comisión (del Congreso) y el otro (el catalán), lo cepillamos como un carpintero durante la comisión».

Maragall, un «problema»

En alusión al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, Guerra dijo que los socialistas «tenemos un problema» y es que es que algunos de sus dirigentes «a veces hablan como un nacionalista, no como un socialista, y el socialismo no es nacionalista. Que quede bien claro, que no lo somos».


Guerra mostró su rechazo a la reclamación del «derecho a decidir» formulada por el nacionalismo porque cree que condenaría a la mitad de la sociedad vasca a vivir «en guetos o en un gulah». No obstante, animó a la sociedad vasca y española a aprovechar la oportunidad de conseguir la paz que se ha abierto con el alto el fuego permanente de ETA.

Documentos opuestos

Ayer mismo, dos centenares de mujeres, militantes de casi todos los partidos y sindicatos vascos y navarros a excepción de PP y UPN, presentaron un manifiesto en el que se comprometen a ser «agentes activas» por la paz y defienden «un diálogo sin condiciones» para terminar con la violencia. Las firmantes consideran que el País Vasco debería poder cambiar si lo desea el actual marco jurídico-político y creen que el resultado del debate democrático debería ser aceptado por todos.

Por contra, la asociación 'Basta Ya' exigió a los partidos que convoquen de inmediato el Pacto Antiterrorista, mantengan la Ley de Partidos y no permitan que se forme una 'mesa de partidos' extraparlamentaria.

http://www.diaridetarragona.com/dtgn/noticia.php?id=14987&sec=2

El preu...

Mas diu que «ara no toca» que CiU tingui ministres, però Duran hi insisteix.

El president de CiU, Artur Mas, va afirmar ahir que «ara no toca» tenir ministres a Madrid perquè qualsevol col•laboració amb el govern espanyol depèn d’«una sèrie de condicions, la principal de les quals és que abans cal governar a Catalunya». El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, en canvi, va insistir també ahir en la seva carta web setmanal en la «conveniència de participar activament en la política espanyola». Tot i això, Duran va assegurar que no li «treu la son ser o no ser ministre», ja que si això fos «una ambició personal», com se l’hi ha criticat, «ja hauria pogut ser ministre unes quantes vegades».

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1840451
Re: Diguem 鈥渘o鈥? a l鈥檈statut humiliant que ens volen imposar!
09 abr 2006
q pesaditos am l'statut....
Re: Diguem 鈥渘o鈥? a l鈥檈statut humiliant que ens volen imposar!
10 abr 2006
A la merda aquest estatut. és inacceptable.

http://catalunyapersempre.blogspot.com/
anarquisme 茅s democr脿cia
10 abr 2006
qualsevol ho és. i ho serà.
Sindicat