|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
" No volem decidir un estatut. Volem decidir el futur del nostre poble "
|
|
|
per Dret a decidir |
07 abr 2006
|
Jordi Estalella (Vilafranca del Penedès, 1976), és comptable. Va entrar a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) el 1997, quan l'entitat ja tenia un any de vida. Ara, la CAL compleix el seu desè aniversari i dissabte organitza a l'Auditori l'acte central de la campanya 'Per un futur sense límits, Països Catalans'. Estalella va ser-ne el portaveu entre el 2000 i el 2003. Actualment, n'és el coordinador.
“Que el PSC no es faci avalador del català, perquè n’ha sigut el primer esquarterador" |
ENTREVISTA AL COORDINADOR DE LA C.A.L.
Quin balanç feu d'aquests 10 anys?
La CAL va néixer amb dos objectius principals: augmentar l'ús social de la llengua i reclamar la unitat del català davant els atacs que estava patint. Aquests dos objectius, malauradament, no han variat en cap moment, perquè la situació social tampoc no ha canviat. També vam néixer amb la voluntat de reclamar el reconeixement de tota la nació. Tenim molt clara quina és la nostra nació, i no és la que surt a l'estatut de Catalunya. Sempre intentem treballar en el sentit d'eliminar boires mentals: que si els valencians no sé què, que si els mallorquins no sé què més... Totes les nostres activitats van dirigides a promoure el màxim aquesta idea de Països Catalans. A nivell organitzatiu, la valoració sí que és molt positiva. Hem avançat en número de socis, d'actes, d'estructura... El 1997, el primer any que vam organitzar el Correllengua, només va passar per 14 municipis. Ara passa per més de 400! El creixement ha estat espectacular.
De cara el futur, aquests 10 anys han de servir com a punt d'inflexió. Hem constituït tot un moviment i ara toca marcar-nos nous objectius. No deixarem de banda la conscienciació i la mobilització, però també apostarem per la internacionalització i pel posicionament polític.
Amb la campanya 'Per un futur sense límits, Països Catalans', que dissabte arribarà al seu clímax, la CAL deixa de defensar exclusivament la llengua per passar a defensar temes polítics?
Evidentment, la CAL és una entitat que treballa per la llengua i la cultura, però no deixa de ser una eina més per aconseguir l'objectiu final: l'alliberament. En tots els nostres actes, la cultura i la llengua han sigut els eixos. Però sempre hem reclamat que, per tenir la normalitat lingüística, ens cal la normalitat nacional.
Volíem fer un acte sobre els estatuts i crèiem que era inversemblant que només parléssim de llengua, perquè els estatuts no només parlen de llengua. També ho fan d'economia, de la societat del benestar.... També volíem posar sobre la taula que el dret de l'autodeterminació hi ha de sortir reconegut, així com el tema de la nació: dir molt clar i ben alt quina és la nació catalana, que ja n'hi ha prou d'esquarteraments...
L'acte no arriba un pèl tard, ara que l'estatut valencià ja ha estat aprovat i el català pràcticament ja està llest per al referèndum?
No. Aquest acte, des del novembre que el planificàvem. Sabíem que a finals de març o a principis d'abril es tancaria al Congrés. Ja ens pensàvem que hi hauria la retallada massiva que hi ha acabat havent. És per això que creiem que no arriba tard. Arriba just a l'hora, abans del referèndum. Serà el primer acte públic davant de 2.000 persones, de partits polítics i d'entitats civils abans del referèndum. A més, també volíem parlar del dret a l'autodeterminació. Amb Espanya, tant fa parlar-ho a l'abril com al novembre o qualsevol altre mes. A Espanya ja ens coneixen i els coneixem de fa massa anys. Hem de crear el sentiment que tenim el dret a decidir per nosaltres mateixos. Que sigui l'últim cop que parlem d'estatuts i ens plantegem el dret de l'autodeterminació, que el podem perdre, com al Québec. Per això vindrà la presidenta del Partit Quebequès com a exemple de nació dins el Canadà. Volem remarcar que, en un hipotètic referèndum, podria passar el que va passar al Québec, és a dir, que no guanyaríem ni a la primera ni a la segona, però s'aniria creant la consciència. Si no tenim ni el dret, no podem saber ni quants som, ni sabem què passaria. De l'altra manera, la gent veuria que la independència és realitzable. Aquest serà l'acte central de la campanya. L'acte final el farem el 5 de maig a València. Fer-lo abans tampoc no hauria tingut sentit, perquè ha sigut un acord entre PP i el PSOE. Tant feia organitzar-lo ara com 15 mesos abans. També voldrem recordar que aquest estatut s'ha aprovat amb els vots còmplices del PSC: que després no es facin avaladors de la llengua catalana, perquè n'han sigut els primers esquarteradors.
La CAL, generalment, es considerava un moviment popular i transversal en el si de l'independentisme. Ara busca un perfil propi?
És evident que fem un pas més en l'àmbit polític, però no ens ho hem plantejat. Sí que volem unir tota la gent que està descontenta i que va sortir al carrer el 18 de febrer. Volem agrupar tot aquesta gent en un acte potent de reafirmació nacional. Tot i les estocades que ens han donat, anem a fer un acte en positiu: som un sol poble, parlem la mateixa llengua i tenim el dret a decidir per nosaltres mateixos. No volem decidir un estatut. Volem decidir el futur del nostre poble. En el fons, o ets esclau, o ets lliure. Un estatut et dóna un tros de corda més, però continues sent esclau. Votar l'estatut és votar un tros de corda més i nosaltres volem decidir el nostre futur lliurement. També s'ha de tenir en compte que ERC havia despertat una eufòria en les últimes eleccions que, depenent de com s'acabi posicionant, pot haver-hi molta gent que se'n torni cap a casa, decebuda dels polítics. Abans que això passi, hem de fer actes de reafirmació nacional. La societat civil hem de prendre les rengles, la corda aquesta que dèiem, fins a trencar-la. Hem d'evidenciar el conflicte, que moltes vegades ens volen dissimular. Al País Basc tothom té molt clar que hi ha un conflicte. Aquí ningú parla del conflicte latent. L'hem de posar sobre la taula i internacionalitzar-lo. Hem de parlar-ho amb Europa.
Més enllà de la campanya 'Per un futur sense límits, Països Catalans', quins reptes de futur té la CAL?
Un cop s'hagi aprovat l'estatut del Principat, perquè l'acabarem aprovant, amb un 58% de participació i un 40% de gent que s'haurà quedat a casa emprenyat, volem encetar la reclamació que es creï ja una nova llei de política lingüística, feta des del Principat però amb vocació nacional. Hi ha problemes lingüístics que afecten tota la nació. Per exemple, les Illes Balears, el Principat i el govern andorrà paguen no sé quants milions d'euros anuals a Walt Disney, que de diners no els en falten, per fer doblatges en català de les pel·lícules, i el que no s'entén és que només tinguem 12 còpies per a tot el país. En aquests aspectes és on hem de fer una política lingüística nacional: anem a sumar el màxim de governs possibles per promocionar la llengua catalana. Tampoc no demanem res d'estrany: Bèlgica i Holanda tenen polítiques lingüístiques comunes, per exemple.
Per tant, aquest punt de l'estatut català el valoreu positivament?
No. La CAL no estem d'acord amb aquest estatut i farem campanya pel no. Ara bé. Si hi ha el deure de conèixer el català, apretarem moltíssim perquè hi hagi una llei de política lingüística nacional i es canviï l'actual. Vetllarem perquè es desenvolupin totes les eines per fer acomplir el deure de conèixer el català, que actualment no s'està complint en res. L'actual Llei de Política Lingüística tampoc no ens agrada i hem fet campanyes en contra. Però quan van passar cinc anys de la seva aprovació i ja es podien posar sancions, la CAL vam ser els primers de destapar-ho. Arran d'aquí, el director de Política Lingüística, Lluís Jou, va saltar. Va dir que mai no posarien sancions i, com que era un any abans de les eleccions i s'havia creat un clima suficient que ho demanava, Artur Mas va dir que sí que es posarien denúncies a qui incomplís la llei. En aquest sentit, no ens agradava aquella llei, però com que és la que tenim, anem-la a esprémer al màxim. Si el nou estatut reconeix el deure del català, també anirem a treure-li el màxim de rendiment possible.
El proper Correllengua també serà tant polèmic com el de l'any passat, amb el pas de la flama pel Camp Nou?
La reacció fulminant que va tenir el PP de València davant de l'acte del Camp Nou no va ser ni per les paraules de Joel Joan, ni perquè es fes al camp del Barça.... Va ser pel mapa que es va veure a tot arreu. Si aquest mapa no tingués cap mena d'importància, no hauria provocat urticària a ningú. És la realitat que moltes vegades es vol amagar, que surt. En aquell acte, en què l'únic que hi vam fer va ser reconèixer la unitat de la llengua, es va evidenciar el conflicte. Nosaltres mateixos vam ser els primers sorpresos, el propi Joel Joan, el club.... Si el Barça hagués previst tota la repercussió que tindria, ja hauríem vist si haurien volgut fer-lo o no... De fet, ja feia dos anys que teníem pendent que el Correllengua passés pel Camp Nou.
Però també val la pena destacar que, després de l'acte, a banda que vam tenir moltes noves adhesions del País Valencià, els socis que ja hi teníem ens han reclamat que féssim més actes de conscienciació en aquest sentit arreu del País Valencià.
De cara a aquest any, el Correllengua començarà a quatre casals catalans a l'estranger: San Diego, Melboure, Xangai i Buenos Aires, on s'hi encendran les quatre torxes que després recorreran tota la nació. L'objectiu serà el d'internacionalitzar el conflicte i que els casals catalans a l'estranger s'involucrin en les activitats que es facin arreu dels Països Catalans. Els casals haurien d'actuar com a altaveus del conflicte. |
Mira també:
http://www.cal-llengua.org/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: " No volem decidir un estatut. Volem decidir el futur del nostre poble "
|
|
per Louis Amstrong |
10 abr 2006
|
|
A l'acte central de la campanya 'Per un futur sense límits, Països Catalans' que es va fer dissabte al vespre i que organitzava la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), hi van assistir prop de dues mil persones. El portaveu de la CAL David Vila, hi va dir que demanarien el 'no' al referèndum de l'estatut del Principat; va dir que 'el no l’han posat ells primer, negant-nos el dret com a poble, i ara no passa res si nosaltres diem un altre no'. A l'acte, hi van assistir, entre d'altres la consellera Anna Simó, el diputat Joan Tardà, Carme Sansa, Miquel Gil i Feliu Ventura i es van poder escoltar els parlaments del filòsof Josep Maria Terricabras; el director del diari 'Berria', Martxelo Otamendi; el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres; i la presidenta del Partit Quebequès, Monique Richard. La campanya es fa en contra de la divisió del país que promouen els estatuts diferents per les Illes, el País Valencià i el Principat, i a favor de que els Països Catalans puguin triar el seu futur. |
|
|
