Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Article pare: Judici contra Guillem Godó
Re: Judici a Guillém Godó
05 abr 2006
guillemglobets.bmp
comisaris.bmp
Jo vaig coneixer al Guillem perque va ser un dels integrants de la primera caravana del grup d'escuts humans per al poble iraquià.
Va estar present a les primeres reunions preparatories a barcelona i a l'irak vam passar amb ell gairebé 3 setmanes. Degut a una serie de discrepancies amb polítics del ministeri d'interior del règim de Sadamm Hussein nosaltres vam decidir de marxar (i/o ens van expulsar segons com es miri) pocs dies abans dels primers bombardeijos pero en Guillem, que va acceptar les propostes governamentals es va quedar a l'Irak fins al "final" de la guerra (em refereixo fins que van entrar les tropes de la coalició). Concretament va estarse fent d'escut humà a la refineria de Daura, juntament amb altres activistes internacionals contra la guerra, defenenent la causa i explicant la seva postura a qui fes falta -recordo que una coneguda reportera espanyola (no recordo el nom i no se si era del diari El Pais) el va entrevistar i les seves paraules tb van quedar reflexades en un dels llibres que es van editar poc després sobre la guerra de l'irak (pro tampoc recordo el títol)..

Bé, jo com dic sols el vaig coneixer els dies abans a la guerra, desde mitjans de Febrer de 2003 fins a primers de març. L'únic que se dir d'ell es que em va semblar un noi molt passat de voltes, amb una gran afició per tot allò que era "bèlic"; un noi evidentment ja molt grandet pero amb una personalitat molt infantil en aquest sentit. Al preparar l'equipatge per partir cap a l'Irak ell es va portar una maleta enorme amb material de "supervivencia", tipus Indiana Jhones on volia incloure armes de defensa personal (i vam tenir una gran discussió amb ell al respecte d'aquest motiu) i moltíssims utensilis mèdics i medicaments. Ens va explicar sense tallarse un pel que havia format part d'un comando de Terra LLiure i presumia de que era l'únic militant no es va arrepentir com havien fet altres per aconseguir reduir les seves condemenes, pero ho deia -reitero- amb un to com bastant infantil. Fanfarronejava d'haverles passat putes en la vida, de que molts altres eren cobards i es notava que li agradava (o necessitava) pensar això. Obviament també si en alguna conversa entre nosaltres sortia alguna questió política ell de seguida sortia amb el tema vasc i es declarava totalment partidari de la "lluita armada" d'ETA contra el govern opresor d'espanya i ho defenia, es clar de manera rigurosa. Si li portavem la contraria en això ho defenia aferrisadament, pero tot paraules, he de dir que mai se li en va anar la mà. ...A diferencia precisament d'uns altres, representa que molt més normalets i correctes, uns peridistes mexicans amb qui vam tenir uns merdés que ara no obstant, no venen al cas.

Al Guillem dons, el vaig notar una persona molt sensible. Si. Comunicatiu en uns aspectes, absent en d'altres. Més enllà de les seves causes de "lluita" possiblement en els seus sentiments era molt introvertit, pero no se, prefereixo deixar-ho en un "potser" perque el vaig coneixer solsament superficialment i a mi tampoc es que m'agradi anar preguntant coses personals a la gent així com així. Respecte al que va venir a fer amb nosaltes a l'Irak no tinc clar quin era el seu objectiu si un objectiu diguem-ne "èpic" acord amb la seva personalitat o realment un objectiu concret tal com salvar el poble iraquià dels bombardeijos, costés el que costés. Si no sortia el tema polític o alguna cosa que l'interessés molt sovint en Guillem no participava de les reunions dels Escuts Humans i anava a la seva buscant altres camins. Al igual que part dels periodistes que venien amb nosaltres, pero potser ell d'una manera més descarada va utilitzar el grup d'Escuts Humans (es a dir, nosaltres) com una mitjà (o una eina) per poder venir a l'Irak amb uns permisos d'entrada i aprofitant una infrastructura que d'altre manera haurien estat difícils d'aconseguir. No participava (i/o no s'identificava) amb les nostres assamblees de grup, anava -com he repetit- força a la seva. Per això també va ser l'únic que, entre altres coses, va decidir quedarse a Bagdad durant els mesos de guerra.

Adjunto dues fotos d'ell quan vam fer una visita al Hospital Sadamm. Una clínica especialitzada en tractar nens i nenes malalts de càncer degut a les elevades taxes de radioactivitat de la zona on vivien, fruit de les razzies de bombardejos "selectius" fets per avions nordamericans durant la guerra del golf del 1991 i la posguerra subsegüent. Parlar dels efectes de l'Urani empobrit es un tema que es molta i molta atenció pero ara sols em centro amb el paper del Guillem. Va ser una anècdota potser, que recull la part més tendre (o una de les que més) de la personalitat del Guillem, el qual impresionat per els rostres llastimosos dels infants carcinogènics, alguns d'ells fins i tot nadons, va sortir de l'Hospital i va tornar al cap d'una estona amb tot de globus que havia comprat al carrer i els va repartir entre els infants-nadons de la clínica.
En una imatge surt parlant amb uns comisaris policies iraquians els quals li estaven dient de que aquest acte seu no era procedent.

I bé; això es tot. Ara sembla que la "justicia espanyola" se li tira a sobre i li receptaran uns quants anys més de presó... Ho trobo molt contraproduent. La presó no es el que necessita aquest home i no es tampoc el que és mereix.
Evidentment que estic en contra de que col.loqui un petard en un repetidor de tele perque m'agrada veure la tele (ho dic amb una mica de sarcasme) i estic en contra (i sense sarcasme) de que coloqui bombetes que trenquin vidres i que aquests vidres fereixin greument a un transeunt que passava per allà; pero crec que acusar de terrorisme al Guillem es pasarse una mica molt.
Cert que en Guillem es declarava en favor d'EtA -i em repugna, igual que em repugnen tots els fatxes de l'altre cantó- pero que jo sàpiga en Gillem no ha fet explotar cap cotxe bomba ni a matat a cap familia ...Si haguessim de posar a la presó a tots aquells simpatitzants d'HB que verbalment han apoyat a ETA (entre ells el Xirinacs) no donariem l'abast i aleshores si que ens tornariem bojos tots plegats.

Bé; he fet tots aquests comentaris i aquestes explicacions del Guillem simplement perque potser qui llegeixi la premsa pensarà solsament que és un "terrorista" i tal i qual, pero si se li posa aquesta ètiqueta (sigui acertada o no segons com l'entengui cadascú) pero també és bo en tot cas que es coneguin altres aspectes humans menys beligerants de la seva personalitat.

En Guillem no necessita més presó, possiblement requereixi molta atenció psicologica i/o de rehabilitació ..Això si; ara bé ...la societat que l'ajusticia tb necessitaria una mica de pedagogia o de psiquiàtria perque si el mon està com està de malament no es per culpa d'uns quants "bojos terroristes" molt i molt dolents com en Guillem ...sino per culpa dels crims legals de molts tipus, de les avaricies considerades "sanes" (com ara per exemple especular..) i fins i tot dels "consensos" de les majories socials de les que formem part, que per activa o per pasivament comporten violència estructural cap a moltes minories.

Hem d'intentar parlar amb el Guillem, més que no pas posarlo entre reixes.. i proposarli d'alguna manera un marc de cohabitació política i si cal de rehabilitació psicològica; al igual que hem de parlar amb l'indigent "incívic" i permetreli elevar el seu nivell de vida enlloc d'aprovar per idiota majoria la llei del incivisme. I alhora paral.lelament hem de canviar aquestes lleis i hem de canviar la justicia i hem de canviar als personatges retrògrads que més s'hi oposin. Amb els dolents "legals" no els hem de posar bombes, els hem de "desarmar" i els hem de fer dimitir si cal. No els hem tampoc d'empresonar, els hem d'invitar a fer una una mica de rehabilitació social amb un equip de psicòlegs asesors i entre tots posant-nos d'acord per conviure i fernos entre nosaltres el menor mal possible.

Utopia? si, potser si, la de sempre ...Pero cal continuar intentant-ho, oi? Per que sino que? Més policia, més jutjes, mes idiotes i presons?

Salut
Mira també:
http://agora.ya.com/markllum/epis/epis.htm
Sindicat