Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
Primavera antinuclear a les comarques gironines
05 abr 2006
20 anys de Txernòbil - 27 anys de Harrisburg

El 26 d'abril del 1986 a les 1:23h va esclatar el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil. L'incident va alliberar enormes quantitats de material radiactiu a l'atmosfera, contaminant brutalment grans extensions de Bielorrussia, Federació russa i Ucraïna, les partícules de plutoni varen saltar fins a 2Km d'alçada, i a la resta d'Europa i part d'Asia vàrem rebre uns nivells de contaminació encara avuí detectables.



Cal continuar recordant a tothom el gravíssim accident nuclear que va representar Chernobil per les persones i els ecosistemes més propers i no tan propers. Decenes de milers de persones desplaçades i terres arruinades pels segles dels segles. Decenes de milers de persones afectades de diverses maneres, desde morts, passant per enfermetats irreversibles, fins nous nascuts amb deformacions físiques i amb la terrible carga psicològica que suposa la por de per vida de no saber que què passarà, o saber, que quan torni a passar et pot tocar a tu. Ascó i Vandellos estan a tocar, i sembla que per veure el nucli del reactor de Garoña no cal entrar a dins de la central, doncs per les esquerdes, diuen, que es pot veure.

TANCAMENT DE GAROÑA I ZORITA JA!!!!!! NUCLEARS?, NO GRACIES.



Accident de Harrisburg

La unitat 2 de la central nuclear de la Illa de les Tres Milles, situada a 16 Km de la ciutat de Harrisburg (Pennsilvania), que tenia una població d'uns 70.000 habitants, va patir un sever accident el 28 de març de 1979. Una petita fuga al generador de vapor va desencadenar l'accident més greu de la història nuclear dels USA, i el segon més greu de la història de l'energia nuclear. Les causes cal atribuir-les al disseny d'aquella planta que la convertia en tremendament insegura.

La pèrdua de refrigerant va ocasionar un augment de la temperatura del nucli que, finalment va acabar per fondre's donant lloc a l'escampadissa de material radiactiu a la contenció i a la formació d'una perillosa bombolla d'hidrògen que va amenaçar amb provocar una explosió que hauria llançat al medi tones de material radiactiu. Per a evitar aquesta explosió es va optar per alliberar una quantitat indeterminada de gas radiactiu, que va afectar la població de les ciutats del voltant.

Les conseqüències de l'accident sobre la salut de la població estan encara sotmeses a la controversia, donat que resulta molt difícil evaluar les dosis radiactives a les què varen ser sotmesos els afectats. Les accions d'emergència que es van posar en pràctica foren clarament insuficients i van consistir en l'evacuació de les dones embarassades i dels nens en un radi de 8 milles entorn la central, els dies després de l'accident. S'han detectat augments de malformacions congènites, de càncers i d'enfermetats psicològiques degudes a l'estress patit per la població.

L'accident de Harrisburg va suposar el principi de la decadència de l'energia nuclear al món. Per un costat aquell accident va demostrar que les centrals nuclears són insegures, la qual cosa va fer augmentar l'oposició i, d'altra banda, els costos de les mesures de seguretat preses a partir de l'accident han encarit notablement les centrals, la qual cosa les converteix en poc competitives davant altres fonts energètiques.

Per desgracia la lliçó de l'accident de Harrisburg no fou suficient per a evitar l'accident nuclear de Txernòbil el 1986, el més terrorífic dels succeits (fins el moment).





Esquerdes de Garoña

La central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos), la de "les mil-i-una esquerdes", cada any que passa té unes quantes més. La qual cosa significa que Garoña té un greu problema de seguretat que s'agreuja sense parar.

En efecte, el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha reconegut en un informe del 21 de maig del 2003, que a les darreres inspeccions realitzades a la central nuclear de Garoña s'han detectat "nuevos defectos [esquerdes] localizados en las penetraciones de la vasija del reactor".

A més a més, el CSN admet al seu informe haver comprovat que, en les penetracions esquerdades examinades a la darrera inspecció, realitzada durant la parada de recàrrega de combustible, el problema ha seguit empitjorant "siguiendo tendencias anteriores".

Les penetracions són uns tubs d'acer que travessen el vas del reactor per la seva part inferior. A través d'aquests tubs s'introdueixen a l'interior del vas les barres de control (que la seva importantíssima funció és la d'aturar la reacció nuclear que es desencadena en el nucli d'urani que allotja el vas). És fonamental per a la seguretat que l'estat de les penetracions sigui perfecte, ja que les barres de control han de passar a través d'aquestes amb una precisió milimètrica per a poder exercir correctament la seva funció i aconseguir la parada del reactor.

Així doncs, les penetracions del vas de Garoña pateixen un greu i creixent problema d'esquerdament que afecta de forma important la seva integritat estructural, la qual cosa posa en risc la seguretat.

El propi CSN reconeix al seu informe que aquells casos en els què l'esquerda s'hagi estès fins el grau de què la secció sana restant del tub sigui inferior al 5% del total, existiria el risc de què davant determinats accidents es podria produïr l'alçament del conjunt tub-guia-manguito i amb això la pèrdua de geometria de la penetració, la qual cosa impediria que el mecanisme aturés la reacció en cadena del nucli i que és essencial per a la seguretat de la central. Les dades que aporta el CSN demostren que almenys 5 penetracions tenen esquerdes amb una secció sana inferior al 30%, doncs això és verdaderament preocupant.

Aquest problema d'esquerdament es va descobrir el 1981, quan es va produïr una important fuga de 2.880 litres diaris d'aigua radiactiva de l'interior del reactor, a causa d'una esquerda passant (és a dir, que travessava tot el gruix de la paret del tub) en una d'aquestes penetracions.

Aquest problema s'ha anat agreujant seriosament amb el transcurs del temps. El cert és que, fins avuí, de les 97 penetracions que té el vas del reactor, 66 pateixen un preocupant procés d'esquerdament i a 55 d'aquestes s'hagué d'instal·lar a la zona esquerdada un pedaç, un artilugi que el CSN anomena "sello mecánico".

En el seu dia, el CSN i Nuclenor (empresa propietaria de Garoña) varen afirmar que aquesta era la solució definitiva al problema d'esquerdament, que quedava així confinat gracies al segell mecànic. Això és quelcom que òbviament ja no poden mantenir per més temps: la troballa d'esquerdes de "nova aparició" a les penetracions del vas de Garoña posa en evidencia el fracàs de les mesures adoptades pel CSN i Nuclenor davant aquest problema, així com les teories emprades per aquests per a afirmar que el problema, que afecta la seguretat de la central, estava controlat. Ara queda demostrat que el cert és precísament el contrari.

En conclusió, l'estat del vas del reactor de la central nuclear de Garoña ha empitjorat significativament. La seguretat de Garoña està avuí encara més desgraciada que abans, i això ens afecta a tot*s. A què espera el govern per a tancar centrals nuclears, com per exemple aquesta?

Veure també:

http://www.celtiberia.net/nuclear/web/
http://www.ecologistasenaccion.org/article.php3?id_article=554
http://www.belt.es/noticias/2004/febrero/18/nuclear.htm
http://www.nodo50.org/tortuga/article.php3?id_article=836


Enllaços per a més informació general:

http://www.nodo50.org/tortuga/article.php3?id_article=767
http://www.energiasostenible.org/sec.asp?id_link=13
http://www.pangea.org/~vmitjans/nuclear/nuclear.htm
http://www.nodo50.org/panc/
http://usuarios.lycos.es/plataforma/
http://www.andreusotorra.com/escornalbou/docus/dietari/nuclears.html
http://www.sortirdunucleaire.org/
http://www.electric-fields.bris.ac.uk/
http://www.nirs.org/
http://www.csn.es/plantillas/frame_nivel1.jsp?id_nodo=273
http://www.xtec.es/centres/b7007300/ecologia/directori/nuclear.htm
http://www.prouinvestigaciomilitar.org/


NUCLEARS? NO, GRÀCIES ¡¡¡¡¡

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Primavera antinuclear a les comarques gironines
05 abr 2006
Em sembla recordar que algun lloc hi havia un govern amb Verds (no riguin si us plau, deu ser restes dels bitllets de mil pessetes) que ni mou un dit i si el mou es per continuar amb la parada radioctiva per uns quans lustres mes.

Ecologistes, de debo!!
Sindicat