|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
33 Congrès del Partit Comunista Francès
|
|
|
per mmm |
04 abr 2006
|
|
|
Aquest cap de setmana, al parc d’exposicions de Bourget, ParÃs, s’ha celebrat el 33 Congrés del Partit Comunista Francès sota el lema “Unió Popularâ€? que estava escrit sobre un fons vermell. Va acollir la presència de 1500 persones de les quals 1100 delegats/des amb dret a vot.
Hi van assistir més de 70 delegacions estrangeres presents dels cinc continents. Van suscitar un interès particular les delegacions de Cuba ( P. Comunista), BolÃvia ( MAS), Veneçuela (Mov.5ª República), Colòmbia ( P.C.), Sinn Fèin, Vietnam (PC), Iraq ( P.C., P democrà tic del Kurdistan, i Unió patriòtica del Kurdistan), Sà hara Occidental ( Front Polisario), Israel ( Yahad-Meretz) o Palestina (Autoritat Palestina, Partit del Poble PalestÃ), etc. Especialment emotiva i aplaudida la intervenció a dos veus de la representació Palestina i d’Israel reclamant la Pau i la fi justa del conflicte.
De l’Estat espanyol hi van assistir I.U.(Willy Meyer) i el PCE ( Paco Frutos). Toni Barbarà hi va assistir en representació d’EUiA.
Desenvolupament del Congrés
Han estat quatre dies de debats intensos, tots en plenari, amb possibilitat de petició de paraula “in situ� per part de cada delegat/da. Les votacions s’han fet mitjançant comandament electrònic, el que suposa resultats immediats de cada votació, amb percentatges inclosos.
Tota l’agenda va patir un retard inicial provocat pel fet que dijous, dia d’inici del Congrés, es va decidir d’assistir massivament a la mobilització que era convocada per estudiants i sindicats, a la qual el PCF dóna ple suport, al centre de ParÃs, contra la llei del Contracte de Primera Feina (CPF) del govern Villepin. La societat francesa es troba veritablement i notòria compromesa dins el debat social i polÃtic del CPF i la batalla entre el govern i la ciutadania i això es respirava a l’ambient.
Cinc documents o Tesis eren a debat i aprovació:
1.- L’aspiració comunista
2.- Programa: quatre propostes fundadores per una polÃtica d’esquerres que canviï realment la vida.
A) deu accions per canviar la vida: treball, salut i protecció social, ciutats humanes i solidà ries, igualtat de drets, igualtat efectiva entre dones i homes, serveis públics, escola-cultura-recerca, sobirania alimentà ria i camp, desenvolupament durador i solidari, garanties de llibertats.
B) Retornar el poder als ciutadans i als assalariats. Fundar una VI República solidà ria i democrà tica, autogestionaria.
C) Utilitzar els diners d’una altra manera per un nou tipus de creixement.
D) Construir una altra Europa, actuar per canviar el món.
3.- Europa. Món. Reordenació de polÃtiques monetà ries i financeres, pau i seguretat a Europa i el món, estratègia front al capitalisme mundialitzat
4.- Estratègia: la nostra ambició
5.- El Partit Comunista. Paper del Partit, la força comunista, un Partit militant, creatiu i revolucionari
També van tractar el tema d’Estatuts del Partit i diversos annexos entre els quals la premsa (l’Humanité).
La candidatura cap a les eleccions presidencials de 2007 va ser el tema de fons. Marie- George Buffet com aportació del PCF, i amb carà cter de suma, de llista comunista i/o unità ria amb altres forces d’esquerres i socials i ciutadanes amb les que han vingut treballant des del No al Referèndum del Tractat Constitucional per Europa. En aquest debat, es va decidir la lÃnia proposada per la direcció reelecta amb un 67´6 % front un 30% en la estratègia a seguir. De fet, l’estratègia d’una “candidatura comunista per aportar a la unitatâ€? front “una candidatura del PCF, sense esperar d’altresâ€?, va ser la que va rebre més suport. Aquesta posició haurà de concretar-se el proper mes d’octubre en noms, composició i la distà ncia/proximitat amb el P.S. i LCR. Tots dos mà xims dirigents de Socialistes i Lliga van visitar personalment el Congrés. Temes col·laterals inevitables i procedents en un debat congressual: recompte i resituació de corrents internes. Tanmateix des d‘un lideratge gairebé indiscutit per la camarada Buffet, novament i per tercer cop electa amb el 91´2 % dels vots. Cal recordar com dins el PCF segueixen expressions que poden vincular-se a les darreres etapes de direcció: des de companys/es propers a Georges Marchais, passant per col·laboradors de l’anterior secretari general Robert Hue (una quarantena de llocs al Consell Nacional de 242 membres). També es mesuraven posicions més ideològiques internes, des de les anomenades ortodoxes, o de vegades vinculades a federacions o territoris de perfil propi com el Pas- de- Calais (deu llocs al Consell Nacional), fins a posicions més obertes i plurals o de noves incorporacions. Un Partit viu i d’aportació, tot renovant direccions al servei dels presents objectius.
Conclusió:
Un gran Congrés d’un Partit que segueix sent paradigma en molts aspectes per altres forces de l’Europa occidental, tot i haver patit fa no massa temps, serioses vicissituds electorals i organitzaves, i sense oblidar experiències contradictòries de govern d’esquerra comuna amb el PS. Un debat molt interessant per nosaltres, veïns i camarades, amb tanta història i proximitat polÃtica i geogrà fica.
Un moment especialment intens i atractiu en plena mobilització popular front a les lleis imposades per la dreta en matèria de precarietat laboral i impunitat patronal.
Una veritable exhibició de presència estrangera tenint compte de la forta implantació i trajectòria internacional del PCF. Avui encara més rellevant si considerem que el resultat que fa gairebé un any va donar França al Referèndum sobre el Tractat per una Constitució (neoliberal) europea, va ser un clamorós NO, que va obrir un escenari polÃtic de gran transcendència, on tot just som actualment. ...I en aquell No francès, el PCF, junt amb d’altres forces, LCR, sindicats, i organitzacions, van tenir molt a veure...afortunadament !!.
Aprofitant la informació sobre el Congrés del PCF a cà rrec de Toni Barbarà , us mostrem un dels últims articles d’aquest al calor de les mobilitzacions contra el CPF
Manifestacions contra el Contracte de Primera Feina (CPF): una marea de fons no vista des de feia trenta anys.
Tres milions de persones es van manifestar dimarts 28 de març, de les quals 700.000 a ParÃs, per exigir la retirada per part del govern Villepin del CPE. Les manifestacions, 135 organitzades a partir de la crida d’organitzacions estudiantils i de secundà ria, i de tots els sindicats han aplegat en total més participants que al 1995, quan el moviment de defensa de la protecció social va portar a la dimissió d’Alain Juppé. No s’havia vist una mobilització semblant feia trenta anys. Igualment les aturades de treball han afectat més empreses del sector públic i privat que al 2003 contra la reforma de les pensions. AixÃ, lluny d’apaivagar- se, com esperava el govern, el moviment per la retirada del CPE coneix una nova fase de desenvolupament. A remarcar, dins els seguicis la presència de totes les generacions i d’assalariats del sector públic i privat. Aquesta pujada en potència del moviment està fent molt per la solidificació del front sindical. Tots els intents de diversificació i de divisió del govern han fracassat. Els sindicats han rebutjat unà nimes el trobar-se amb el Primer ministre per discutir esmenes a aportar al CPE.
Cal recordar que el 63% dels francesos i el 80% dels menors de 26 anys condemnen la tossuderia del govern de dreta de mantenir un text de llei que permetria als patrons de contractar per dos anys un jove amb total llibertat per despatxar-lo sense preavÃs ni sense haver de justificar la seva decisió.
La obstinació del Primer ministre, la seva negativa a retirar el text contestat és a punt de girar cap a la crisi polÃtica. En tant que encoratjats per l’ èxit impressionant de la jornada del 28 de març, els joves i les organitzacions sindicals són ben determinats a seguir l’acció fins a obtenir la retirada del CPE.
Entre els estudiants i els escolars el moviment tendeix a ampliar-se. Ahir 60 Universitats eren dins el moviment aixà com la meitat dels Instituts del paÃs.
D’altra banda, des del CPE el debat s’ està estenent a tot el conjunt de la precarització del treball, no solament concernint als joves.
“No es tracta d’una peripècia local, sinó d’una resistència al buldòzer liberal llençat contra els drets socials� escriu l’editorialista de l’Humanité qui conclou “La mobilització contra el CPE no ha conegut, sens dubte, encara el seu apogeu “ |
Mira també:
http://www.pcf.fr
|
This work is in the public domain |
|
Re: 33 Congrès del Partit Comunista Francès
|
|
per hjhjh |
04 abr 2006
|
la revolución esta cerca!!!
ya casi llegamos!! |
