|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Quan la justÃcia s’escarnissa amb la dissidència
|
|
|
per x |
04 abr 2006
|
El jove terrassenc acusat d’ultratge a la bandera espanyola, Francesc Argemà –Franki–, ha evitat l’ingrés a presó temporalment fins que no es resolgui un recurs d’empara presentat al Tribunal Constitucional per demanar que s’anul·li el judici.
L’última escletxa legal que podia evitar l’ingrés immediat a presó d’en Franki, després que el Ministeri de JustÃcia hagués denegat la seva petició d’indult el passat 21 de març, s’ha acomplert. La nova jutgessa del cas ha acceptat suspendre l’execució de la sentència fins que no es resolgui un recurs d’empara presentat al Tribunal Constitucional al setembre del 2005 en què es demana que s’anul·li el judici per les “contradiccions i incorreccionsâ€? de la sentència. |
En el cas que la jutgessa no hagués accedit a paralitzar el procés, el terrassenc de 28 anys s’hauria hagut de presentar al Jutjat Penal núm. 2 de la ciutat vallesana el dia 30 de març, on li haurien notificat oficialment que la petició d’indult havia estat denegada i que tenia un termini de set dies per ingressar a presó a complir la sentència. De moment, però, caldrà esperar la resolució del Tribunal Constitucional.
Els fets pels quals és condemnat el Franki es remunten a l’estiu del 2002, en el marc de la festa major de Terrassa. Allà , es va convocar una cercavila, formada per unes trenta persones, per denunciar la presència de les banderes espanyola i europea al balcó de l’Ajuntament. Quan alguns dels presents van disposar-se a despenjar les banderes amb un pal amb un ganxo a dalt, però, quatre policies municipals van aparèixer per evitar-ho, fet que va donar lloc a un petit enfrontament entre els agents i participants en la cercavila, que va acabar dissolent-se després per la cà rrega policial. No hi va haver cap detenció ni identificació, i la bandera espanyola no es va arribar a despenjar, tot i que, més tard, durant el judici, es va “veure que se li havia fet un petit estrip�, explica el Franki.
Mesos després, al setembre del mateix any, els van notificar a ell i a un altre jove, S.C., que havien estat denunciats per la policia municipal pels fets de la festa major; és a dir, per intentar despenjar la bandera i per agredir els agents. Se’ls va acusar d’ultratges a la bandera espanyola, desordres públics, i atemptat i lesions a agents de l’autoritat, i es demanava una pena de tres anys i sis mesos per a cadascun d’ells. Els dos acusats van declarar, des d’un primer moment, que no eren al lloc dels fets quan va produir-se el conflicte.
Proves poc provades. El judici no va començar fins al setembre del 2004. Durant el procés, tot i que els policies van declarar que reconeixen els dos acusats entre els presents a la cercavila, afirmaren que en cap moment els van veure agredint cap agent o agafant el pal amb què s’intentava despenjar la bandera. El Franki assegura, a més, que el primer agent que va declarar va admetre que si havia denunciat els dos joves era perquè li havien passat un paper amb els seus noms i cognoms. A més, cap dels acusats apareix en la dotzena de fotografies que es van fer durant l’enfrontament al davant de l’Ajuntament.
“El judici queda vist per sentència. No en fem un judici positiu des del punt de vista polÃtic, però podÃem estar contents perquè no s’havia demostrat la nostra culpabilitat i, suposadament, totes les persones són innocents mentre no es digui el contrari. Al cap de quinze dies arriba la sentència i és condemnatòriaâ€?, recorda el Franki. Resultat: dos anys i set mesos per ell, i un any i sis mesos per l’altre jove. Aquest darrer, com que la seva condemna és inferior als dos anys, va quedar eximit d’ingressar a la presó, a diferència d’en Franki. “La sentència, per començar, creu la paraula dels policies per davant de qualsevol ciutadà , i dóna per fet que hi érem [a la cercavila]. Aleshores, el jutge diu que, si bé és cert que la policia no ens veu fent els delictes, això no vol dir que no els cometem.â€? “El jutge ens presenta com a culpables directament, i hem de ser nosaltres els que defensem la nostra innocència.â€?
La manera com es va dur a terme el judici i la condemna posterior, a un jove implicat en diversos col·lectius de carà cter alternatiu, va provocar que s’aixequessin veus afirmant que darrere el procés hi havia motivacions polÃtiques. “Nosaltres, tot aquest procediment judicial, l’entenem com una campanya de repressió a tota la gent que es mou, a la dissidència, a totes les persones que critiquen l’estat actual de les coses. Potser perquè en un moment donat s’ha fet servir la meva cara, o no he dubtat a donar-la per denunciar qualsevol injustÃcia, m’han pogut agafar com a cap de turcâ€?, afirma el jove de Terrassa. Pel que fa al procés judicial, el Franki va evitar la presó per primera vegada grà cies al recurs que va presentar a l’Audiència provincial de Barcelona, però aquesta instà ncia va ratificar la condemna l’abril del 2005. Va ser aleshores quan les mobilitzacions es van escampar i es van estendre per diverses ciutats, fins al punt que l’Ajuntament de Terrassa, que fins aleshores no s’havia pronunciat sobre el cas, es va veure forçat a presentar la petició d’indult al Ministeri de JustÃcia que recentment ha estat denegada, però que va permetre ajornar l’ingrés a presó del jove. Les fortes protestes que hi ha hagut recentment, com la manifestació amb més de 1.500 persones del passat 25 de març a Terrassa, han col·laborat a evitar que el Franki torni a ingressar a presó, tot i que el procés encara no ha finalitzat.
“No hi ha cap prova que demostri els fets pels quals m’estan acusant�
Francesc Argemà Anglada, “Franki�. Vint-i-vuit anys. Terrassa (Vallès Occidental).
—Els que el defensen mantenen que el seu és un “judici polÃticâ€?. Per què?
—Perquè realment lluiten contra unes idees: contra unes idees de solidaritat, d’igualtat, de justÃcia, i no volen castigar una persona concreta per un delicte concret, sinó que el que volen donar és un escarment al conjunt de gent que es mou.
—Tot i la decisió de la jutgessa, que ha decidit ajornar el seu ingrés a presó a l’espera de la resolució del Tribunal Constitucional, com afronta la perspectiva d’haver d’acabar entrant a presó d’aquà a un temps?
—Bé, de moment, nosaltres creiem que encara hi ha una sèrie de qüestions judicials per resoldre. Moralment, volem que s’aturi tot perquè tenim la raó. Som persones que lluitem contra una societat injusta, i com que nosaltres denunciem aquesta societat i els responsables d’aquestes injustÃcies, per això ens criminalitzen. Tenim la raó, perquè les lleis que regeixen aquesta societat, tot i que les fan ells, no s’han atrevit mai a fer-les complir: No hi ha cap prova que demostri els fets pels quals m’estan acusant, i en aquest sentit estem tranquils.
—Què li sembla el suport que ha rebut de diferents persones i moviments socials?
—Estic contentÃssim amb el suport de tota la gent. És espectacular, realment és una de les coses de les quals hem de prendre nota. De vegades ens volen titllar d’idealistes, i no, aquà nosaltres els demostrem que és veritat, que som persones lluitadores i que estem disposats a arribar fins a on sigui. Les mobilitzacions ho demostren, i ja tenim l’exemple de l’estiu passat: sense la campanya que hi va haver jo ja estaria a la presó des de fa un any. O sigui, que hem de prendre’n nota, si ens organitzem, si ens unim, si fem força, podem canviar les coses realment. Per això estic del tot convençut que ara passarà igual: jo no ingressaré a presó, i tota aquesta mobilització és el que ho aturarà . I n’estic convençut, per tant, valoro molt tot el suport que he rebut. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Quan la justÃcia s’escarnissa amb la dissidència
|
|
per un |
04 abr 2006
|
totes i tots podríem ser en Franki, és per això que davant la criminalització de la dissidència hem de fer un front comú.
Ara ha estat en Franki de terrassa, però encara queda el tema tres de gràcia, els de Torà, els de St Pere més baix i una llista que vist com està tot, no pararà de créixer.
Raó de més per no abandonar la unió i solidaritat que ha de comportar la resistència contra la repressió.
Aquest dissabte 8 d'abril a la Vila de gràcia hi ha manifestació pels 3 joves graciencs i hauría de ser un altre moment d'unitat dels i de les que dia a dia pensem que això es pot guanyar, i així serà. Esperem que sigui un altre acte solidari multitudinari i així frenar el judici a l'audiència nacional.
Salut i revolta |
|
|
