|
|
|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Catalunya i Andalusia
|
|
|
per Andalucia Libre |
02 abr 2006
|
|
Resumen - Presentación // Versio Catala y Versión original en castellano |
Celebrando el Dia de Andalucia en Cataluña
Presentació
Catalunya i Andalusia
Andalusia Lliure
Segons les dades del Padró d'habitants de 2004 a Catalunya viuen 743.516 persones nascudes a Andalusia, el 10,91% de la seva població total. En el conjunt dels Països Catalans –que inclouen, al costat de Catalunya, al PaÃs Valencià i Balears- la xifra d'andalusos ascendeix a 1.058.330. Aquestes magnituds no inclouen als fills d'andalusos nascuts a Catalunya o en els Països Catalans.
El 12,30% de tots els andalusos d'origen del món viuen a Catalunya. En altres paraules, hi ha encara avui més andalusos residint en els Països Catalans que els quals viuen en cinc de les vuit ‘provÃncies’ que l'Estat espanyol va dividir administrativament Andalusia des de 1833: AlmerÃa, Còrdova, Granada, Huelva i Jaén. Dels 1.760.297 andalusos que Espanya va obligar a la Dià spora –el 20,6% de la Nació- el 42,2% viu a Catalunya; percentatge que s'eleva al 60,12% si prenem al conjunt dels Països Catalans. Per a situar internacionalment el que això significa basti recordar que hi ha avui més andalusos nascuts a Andalusia residint a Catalunya que luxemburguesos, estonios, letones, maltesos o grecchipriotes sobre tota la faça de la terra; per limitar la referència només a nacionals d'Estats membres de la Unió Europea.
Les dades referides avalen l'entitat objectiva del fenomen de l'emigració andalusa a Catalunya i la seva repercussió polÃtica i social, tant per a Andalusia com Catalunya. Aquest cabal humà que uneix ambdós països explica aixà mateix la singular naturalesa de la vinculació existent entre les dues nacions; que és alhora una relació exterior i interior a ambdues, que les connecta i travessa.
Aquesta emigració andalusa a Catalunya dels últims quaranta anys ha estabilitzat la seva presència a Catalunya; no obstant això, a l'hora de valorar el seu comportament i opcions, cal constatar que col·lectivament és conscient que Andalusia -donada la seva dependència- segueix sense oferir-los condicions adequades de tornada. El nivell d'integració andalusa a Catalunya és plural i abasta totes les gradacions possibles, segons generacions i circumstà ncies. La autoconsideració nacional d'aquesta Dià spora és múltiple, diversa, contradictòria i dinà mica i ha estat i és un factor molt influït pel curs dels esdeveniments tant a Andalusia com a Catalunya.
No és d'estranyar doncs que els independentistes andalusos no només ens considerem amb tot el dret a opinar i intervenir polÃticament sobre la realitat catalana sinó que –més encara- estiguem en l'obligació de fer-lo si volem defensar conseqüentment els interessos nacionals d'Andalusia (el que no és contradictori amb donar suport des d'aquesta perspectiva el que entenem són també interessos nacionals reals de Catalunya).
AL fer-lo hem de tenir present també que ambdues nacions –Catalunya i Andalusia- estan sota el domini de l'Estat espanyol. A ambdues l'Estat espanyol i Espanya els nega el reconeixement del seu dret a la Sobirania Nacional. A ambdues els ha atacat reprimint o usurpant la seva cultura nacional, utilitzant en cada cas recursos especÃfics.
Alhora i encara des d'aquesta posició, l'Estat espanyol, Espanya i el seu capitalisme han permès històricament en contrast paral·lel el desenvolupament català al mateix temps que impulsaven el subdesenvolupament andalús. Referent a això recordem que Andalusia aportava en 1800 el 25,7% del PIB de la Monarquia espanyola enfront del 8,3% de Catalunya. Ara, dos-cents anys després, Andalusia segueix reduïda -com fa dècades- al 13,6% del PIB estatal, substancialment inferior al seu pes demogrà fic mentre que Catalunya està situada entorn del 18,36%. Per a tenir un quadre general del perÃode, no deixem de tenir present que la parasitaria Cort de Madrid ha pujat en aquest temps d'un ridÃcul 2,7% a l'actual 17,35%, com a conseqüència d'una constant i conscient polÃtica espanyola de 'rapiña', expoli i privilegi orientada a crear-la i enfortir-la com centre espanyol. Una de les conseqüències d'aquest procés és precisament la Dià spora andalusa.
Per a major complexitat si cap, si la catalanofobia constituïx eix polÃtic i ideològic essencial del espanyolisme -que actua sobre els andalusos de la Pà tria i també de la Dià spora- tampoc és convenient minusvalorar l'existència d'influents sectors catalans autòctons que han apostat i aposten per Espanya i han tendit a utilitzar instrumentalment als andalusos de Catalunya com tropa al servei dels seus projectes. Sumem-li a més -per a completar el panorama- el fet que els andalusos tenen com llengua nacional pròpia el castellà –en la modalitat andalusa-; llengua que l'Estat espanyol ha imposat a Catalunya i a la qual manté allà amb rang de co-oficialitat amb el català .
El espanyolisme, per la seva banda, coincideix amb el catalanisme majoritari i amb el cosmopolitisme d'esquerres en negar-li a Andalusia la seva condició nacional o en no reconèixer-se-la en tota la seva magnitud i amb totes les seves conseqüències. Aquest fenomen respon i es retroalimenta del diferent pes del sucursalismo polÃtic espanyol en ambdues nacions: dominant a Andalusia i més feble a Catalunya.
En aquests dies, tant Catalunya com Andalusia es troben embarcades en sengles processos de reforma estatutà ria que apareixen polÃticament interconnectats. El procés català ha influït i influïx sobre el procés andalús per acció o omissió i viceversa.
El seu desenvolupament, al llarg del seu accidentat esdevenir, mereix ser sotmès a estudi i balanç. A més el debat català ha ofert variats episodis extremadament il·lustratius a ulls andalusos a partir del comportament de forces polÃtiques i socials catalanes, andaluses i de autoreferencia estatal; valguts i útils per a la seva caracterització.
A abordar aquestes temà tiques es dediquen els articles que -per la seva extensió- distribuirem entre aquest numero i el següent d'ANDALUCIA LIBRE. En aquest primer lliurament recollim notÃcies i documentació sobre l'aprovació del Estatut pel Parlament espanyol i les reaccions que ha provocat i incloem una primera anà lisi des d'una perspectiva andalusa.
Complementarem el tema en el nostre pròxim numero detenint-nos especÃficament en el paper de ERC i abordant diversos aspectes relacionats amb la situació dels andalusos de Catalunya.
Presentación
Cataluña y AndalucÃa
AndalucÃa Libre
Según los datos del Padrón de habitantes de 2004 en Cataluña viven 743.516 personas nacidas en AndalucÃa, el 10,91% de su población total. En el conjunto de los PaÃses Catalanes –que incluyen, junto a Cataluña, al PaÃs Valenciano y Baleares- la cifra de andaluces asciende a 1.058.330. Estas magnitudes no incluyen a los hijos de andaluces nacidos en Cataluña o en los PaÃses Catalanes.
El 12,30% de todos los andaluces de origen del mundo viven en Cataluña. En otras palabras, hay aún hoy más andaluces residiendo en los PaÃses Catalanes que los que viven en cinco de las ocho ‘provincias’ en que el Estado español dividió administrativamente AndalucÃa desde 1833: AlmerÃa, Córdoba, Granada, Huelva y Jaén. De los 1.760.297 andaluces que España obligó a la Diáspora –el 20,6% de la Nación- el 42,2% vive en Cataluña; porcentaje que se eleva al 60,12% si tomamos al conjunto de los PaÃses Catalanes. Para situar internacionalmente lo que esto significa baste recordar que hay hoy más andaluces nacidos en AndalucÃa residiendo en Cataluña que luxemburgueses, estonios, letones, malteses o grecochipriotas sobre toda la faz de la tierra; por limitar la referencia sólo a nacionales de Estados miembros de la Unión Europea.
Los datos referidos avalan la entidad objetiva del fenómeno de la emigración andaluza a Cataluña y su repercusión polÃtica y social, tanto para AndalucÃa como Cataluña. Este caudal humano que une ambos paÃses explica asimismo la singular naturaleza de la vinculación existente entre las dos naciones; que es a la vez una relación exterior e interior a ambas, que las conecta y atraviesa. Esta emigración andaluza a Cataluña de los últimos cuarenta años ha estabilizado su presencia en Cataluña; no obstante, a la hora de valorar su comportamiento y opciones, hay que constatar que colectivamente es consciente de que AndalucÃa -dada su dependencia- sigue sin ofrecerles condiciones adecuadas de retorno. El nivel de integración andaluza en Cataluña es plural y abarca todas las gradaciones posibles, según generaciones y circunstancias. La autoconsideración nacional de esta Diáspora es múltiple, diversa, contradictoria y dinámica y ha sido y es un factor muy influido por el curso de los acontecimientos tanto en AndalucÃa como en Cataluña.
No es de extrañar pues que los independentistas andaluces no sólo nos consideremos con pleno derecho a opinar e intervenir polÃticamente sobre la realidad catalana sino que –más aún- estemos en la obligación de hacerlo si queremos defender consecuentemente los intereses nacionales de AndalucÃa (lo que no es contradictorio con apoyar desde esa perspectiva lo que entendemos son también intereses nacionales reales de Cataluña).
Al hacerlo hemos de tener presente también que ambas naciones –Cataluña y AndalucÃa- están bajo el dominio del Estado español. A ambas el Estado español y España les niega el reconocimiento de su derecho a la SoberanÃa Nacional. A ambas les ha atacado reprimiendo o usurpando su cultura nacional, utilizando en cada caso recursos especÃficos.
A la vez y aún desde esta posición, el Estado español, España y su capitalismo han permitido históricamente en contraste paralelo el desarrollo catalán al tiempo que impulsaban el subdesarrollo andaluz. A este respecto recordemos que AndalucÃa aportaba en 1800 el 25,7% del PIB de la MonarquÃa española frente al 8,3% de Cataluña. Ahora, doscientos años después, AndalucÃa sigue reducida -como hace décadas- al 13,6% del PIB estatal, sustancialmente inferior a su peso demográfico mientras que Cataluña está situada en torno al 18,36%. Para tener un cuadro general del periodo, no dejemos de tener presente que la parasitaria Corte de Madrid ha subido en este tiempo de un ridÃculo 2,7% al actual 17,35%, como consecuencia de una constante y consciente polÃtica española de rapiña, expolio y privilegio orientada a crearla y fortalecerla como centro español. Una de las consecuencias de este proceso es precisamente la Diáspora andaluza.
Para mayor complejidad si cabe, si la catalanofobia constituye eje polÃtico e ideológico esencial del españolismo -que actúa sobre los andaluces de la Patria y también de la Diáspora- tampoco es conveniente minusvalorar la existencia de influyentes sectores catalanes autóctonos que han apostado y apuestan por España y han tendido a utilizar instrumentalmente a los andaluces de Cataluña como tropa al servicio de sus proyectos. Sumémosle además -para completar el panorama- el hecho de que los andaluces tienen como lengua nacional propia el castellano –en la modalidad andaluza-; lengua que el Estado español ha impuesto en Cataluña y a la que mantiene allà con rango de co-oficialidad con el catalán.
El españolismo, por su parte, coincide con el catalanismo mayoritario y con el cosmopolitismo de izquierdas en negarle a AndalucÃa su condición nacional o en no reconocérsela en toda su magnitud y con todas sus consecuencias. Este fenómeno responde y se retroalimenta del diferente peso del sucursalismo polÃtico español en ambas naciones: dominante en AndalucÃa y más débil en Cataluña.
En estos dÃas, tanto Cataluña como AndalucÃa se encuentran embarcadas en sendos procesos de reforma estatutaria que aparecen polÃticamente interconectados. El proceso catalán ha influido e influye sobre el proceso andaluz por acción u omisión y viceversa.
Su desarrollo, a lo largo de su accidentado devenir, merece ser sometido a estudio y balance. Además el debate catalán ha ofrecido variados episodios extremadamente ilustrativos a ojos andaluces a partir del comportamiento de fuerzas polÃticas y sociales catalanas, andaluzas y de autoreferencia estatal; validos y útiles para su caracterización.
A abordar estas temáticas se dedican los artÃculos que -por su extensión- distribuiremos entre este numero y el siguiente de ANDALUCÃ?A LIBRE. En esta primera entrega recogemos noticias y documentación sobre la aprobación del Estatut por el Parlamento español y las reacciones que ha provocado e incluimos un primer análisis desde una perspectiva andaluza. Complementaremos el tema en nuestro próximo numero deteniéndonos especÃficamente en el papel de ERC y abordando diversos aspectos relacionados con la situación de los andaluces de Cataluña.
Andalucia Libre nº 290 - Cataluña y AndalucÃa (1)
sábado, 1 de abril de 2006 21:44
*Cataluña y AndalucÃa (1)
*Presentación, AndalucÃa Libre
*Parlamento español aprueba estatuto catalan con la oposición de PP y ERC
*Resumen posicionamientos: CiU - ERC - Vascos: PNV, EA, Nafarroa Bai - IU/ICV - PA
*Texto integro del Debate en el Parlamento español - Enlace
*El Congreso español reforma el estatut salido del Parlamento catalán - resumen de contenidos
*Propuesta de Estatuto de Autonomia para Cataluña aprobada por el Parlamento Catalán - Enlace
*Reforma del Estatuto de Autonomia aprobada por el Parlamento español - Enlace
*Más información: Campaña por la Autodeterminación - Estatuto.Info - StopEstatuto
*CiU lanza en AndalucÃa una campaña contra la catalanofobia
*Ultraespañolistas atacan sede PSOE en Granada en protesta por el estatut
*El Remate, Un estatuto fenicio: Perspectivas andaluzas sobre el Estatuto catalán, AndalucÃa Libre
*AndalucÃa - Polemica PSOE-PA: PSOE difunde texto adjudicado al PA
*Polemica PSOE-PA: Comunicado oficial del PA
*PA firma manifiesto conjunto con PNV, CiU y BNG
*La Construcción crea el doble de empleo en AndalucÃa que otros sectores productivos.
*Solidaridad con Palestina y la Nacion Ã?rabe
*Directorio de AndalucÃa en Internet
*Musica de fondo
ANDALUCÃ?A LIBRE
* Sitio: http://www.andalucialibre.tk/
* Alta: andalucialibre-alta ARROBA eListas.net
Independencia - República - Socialismo
========================== |
Mira també:
http://www.andalucialibre.tk/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Catalunya i Andalusia
|
|
per independentista català |
02 abr 2006
|
|
Com us atreviu a publicar uns adhesius amb una esvàstica prohibida amb el text "Vikingos neonazis. Boikot a Dinamarca"? Infantils talibans andalusís! Revolucionaris? Buida retòrica incendiària barata! Sou uns marginals! Feu pena!! |
|
Re: A independetista catalÃ
|
|
per AndalucÃa Libre |
02 abr 2006
|
Si es un error, pase.
Si no lo es y es consciente, es una infamia.
En Andalucía Libre NUNCA y en NINGUNA PARTE se ha incluido una esvastica con el texto: "Vikingos neonazis. Boikot a Dinamarca"
Salutacions a tots |
|
Re: Catalunya i Andalusia
|
|
per Carles |
02 abr 2006
|
Andalucia libre sois contrarevolucionarios. Fuera de indymedia.
Libertat Rubén y Ignasi!
Llibertat presxs anarquistes |
|
Re: Catalunya i Andalusia
|
|
per curruka |
02 abr 2006
|
em sembla ke els companys i companyes d´Andalucia Libre i de tot l´independentisme andalús es mereixen tot el nostre respecte i la nostra solidaritat en la seva lluita per la independència i la revolució al nostre poble germà que és Andalusia.
Que la situació de l´independentisme andalús estigui pitjor que la de l´independentisme català o basc no vol dir que no haguem d´estar amb ells,
akesta gent de contra-revolucionaris no en tenen res, són gent d´esquerres revolucionaris i independentistes, són o intenten ser coherents amb la realitat del poble andalús, molt diferent a la realitat dels Països Catalans, una forta abraçada !
Per uns Països Catalans Lliures!!
Per una Andalusia Lliure!!
KANYA KONTRA EXPANYA!!! |
|
Re: Catalunya i Andalusia
|
|
per andaluces levantaos!!!!! |
03 abr 2006
|
Totalment d'acord amb curruka, el que passa és que aquest tal Carles simplement és un provocador.
Visca Andalusia i catalunya Lliure
Visca totes les terres lliures |
|
|
