Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder
estatut retallat i financiació dels partits polítics
per Xavier Roig	31 mar 2006
Aquests dies ha tornat a saltar a la palestra un dels temes que, reconec, em treuen de polleguera: el finançament irregular dels partits. I tot per haver-se publicat que ERC es finança amb el 15% del salari de tota aquella gent que ha nomenat per ocupar càrrecs públics de lliure designació. Jo no sé quin és el millor sistema que existeix per finançar un partit. Però, sigui quin sigui, ha de ser transparent -s'ha de saber d'on provenen els diners-. He llegit que aquest sistema de finançament va ser públicament aprovat en un consell nacional, o en un congrés d'ERC. El senyor Vendrell deu saber com s'ho arregla per quadrar els números de casa seva -pel que fa a comptabilitats de partits no hi entenc ni un borrall-. No crec, però, que s'allunyi gaire dels objectius d'una empresa: garantir-ne la independència. Quan una empresa no està ben finançada és presa dels seus creditors, i la seva independència trontolla. Els nostres diaris no són independents perquè no s'autofinancen i han de viure del favoritisme polític. Els nostres partits no són independents, perquè necessiten ajuts en forma de donatius anònims -aquest és un tema que, com ja vaig apuntar, no deu haver ajudat que tinguéssim una bona negociació de l'Estatut. Sempre he pensat que el sistema dels donatius anònims és tan legal com immoral. Vull dir que si s'hagués fet una llei dient que robar cotxes no és delicte, el Vaquilla probablement mai hauria anat a la presó. És tan curiós com escandalós fer un seguiment de les quantitats que, anònimament, reben els partits. Si ens atenim a les informacions publicades pel Tribunal de Comptes, les xifres són les següents (any 2002): el PP va rebre 2,7 milions d'euros, Unió Democràtica de Catalunya en va rebre 2,1, i CDC gairebé 2. El PNB va recaptar-ne 1,7 milions. ¿És normal que partits d'un país petit ingressin gairebé tant, o més, que el PP a tot Espanya? I si partim del supòsit que els donatius a partits catalans provenen, també, de la resta de la península, ja podem tremolar. Pobre Estatut! Per contra, els socialistes s'han especialitzat, sembla, a finançar-se a cop de préstecs a baix interès, o a cop de condonació de deutes. Bé, tot plegat, un espectacle edificant per a tots aquells que a la més mínima equivocació en fer la declaració d'Hisenda ens cau una multa. No sent aquest un país de filantropia inflamada, hem de suposar que els donatius anònims es fan a canvi de favors. Io ti do una cosa a te, e tu mi dai una cosa a me. Ho fan tots els partits (o gairebé tots) i totes les administracions. Ara bé, cal posar cara de sorpresa, perquè ens hem instal·lat en la hipocresia mediterrània més clàssica. Sembla mentida que els partits catalans no tinguin ganes d'acabar amb aquesta pràctica irregular, perquè ells en són els més perjudicats. Al ser, el nostre, un país petit (a més de prim espiritualment i amb clares tendències a la corrupció), el mercat potencial de finançadors de partits és molt limitat. El PSC, per exemple, pot gaudir de transfusions del PSOE. I aquest, al seu temps, de la Internacional Socialista -lligada a grups de comunicació alemanys importantíssims-. Però els partits catalans? De seguida se'ls detecta el llautó. Que no ho veuen, això? No hauria de sorprendre aquesta reacció vers ERC, que en aquest afer compta amb la meva simpatia -qualsevol que s'oposi als donatius anònims hauria de comptar amb el suport de la gent honrada!-. Tots plegats li deuen tenir ganes a ERC de fa temps. Per moltes coses, però especialment des que el senyor Puigcercós va presentar una proposició a Madrid per eliminar els donatius anònims. Parlem de molts diners, i un partit no es deixa esquilar milions d'euros, així com així sense, tard o d'hora, tornar-s'hi. Cal llegir Mario Puzo per entendre els mecanismes que s'han posat en marxa. Quan a Don Corleone li eliminen els recaptadors, també s'hi torna. Aleshores s'alia amb gent sense escrúpols. Elements que apunten i disparen. A matar, és clar. Enginyer i escriptor
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more