Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : sanitat : pobles i cultures vs poder i estats
Bayer, Syngenta – Les multinacionals extreuen recursos biològics de l’Àfrica sense tornar els beneficis
29 mar 2006
Desenes de multinacionals biotecnològiques i farmacèutiques occidentals sâestan fent ilâ¢legalment amb recursos biològics de lâÃfrica per desenvolupar als seus laboratoris productes molt lucratius els beneficis del qual no reverteixen als seus països dâorigen, violant per tant la Convenció sobre Biodiversitat de la ONU, segons denuncia un informe conjunt nord-americà i sud-africà publicat avui al diari londinenc âThe Independentâ?.
Març de 2006

EcoPortal (www.EcoPortal.net)


Lâinforme revela que les multinacionals rastregen tot el continent africà en busca de mostres, tant de les plantes com de bacteris, que posteriorment processen als seus propis laboratoris. Amb aquestes mostres, les empreses desenvolupen productes patentats particularment lucratius, ja siguin plantes per als jardins dâEuropa, remeis naturals contra la impotència o fins i tot productes que serveixen per descolorar texans de disseny.

La Convenció Internacional sobre Biodiversitat, aprovada al 1992, estableix que els Estats tenen la plena sobirania sobre els seus propis recursos naturals i advoca per lâaprofitament just i equànime dels beneficis procedents del desenvolupament dels recursos genèrics, segons va recordar el diari londinenc un alt membre del secretariat de la Convenció (amb seu al Canadà), Arthur Nogueira.

En alguns casos, citats per lâinforme, les pròpies companyies han acceptat que els seus productes són origen de recursos naturals africans, però ho han justificat amb l'argument que els beneficis deuen recaure a qui els desenvolupa biotecnològicament i no als països dâorigen de la matèria prima. Per això, segons lâinforme, no hi ha indicis que les empreses hagin compensat econòmicament als països dels que procedeixen.

âÃs una nova forma de pillatge colonial", va declarar Beth Burrows, de lâinstitut nord-americà Edmonds, una de les organitzacions autores de lâinforme. âEl problema és que vivim a un món en el que les empreses solen apropiar-se dâallò que volen i on volen, i ens transmeten la idea que ho fan pel bé de la humanitat, va afegir.

âÃs una total falta de consideració i de respecte cap als recursos de lâÃfrica. Els nostres descobriments són només el producte d'un mes dâinvestigació, imagini el que hauríem descobert en dos anysâ?, va afirmar Mariam Mayet, del Centre Africà de Biodiversitat, lâorganització sud-africana coautora de lâestudi.

Companyies citades

Entre les companyies citades a lâinforme figuren la firma britànica SR Pharma, que es va fer amb la patent dâun bacteri recollida a Uganda durant els anys setanta i que sâutilitza per desenvolupar un tractament contra les malalties virals cròniques, inclosa la sida. El director de SR Pharma, Melvyn Davies, va confirmar als autors de lâinforme que lâempresa en cap moment ha ofert el producte o ni tan sols compensacions financeres a Uganda.

âSi vostè es troba una substància natural al carrer, hem de suposar que pertany al país en el que la va trobar?â?, va declarar. âLa qüestió no és on apareix el producte, sinó el treball que sâha invertit per desenvolupar-lo. Deu endur-se Uganda els beneficis que ha generat si no ha invertit en el seu desenvolupament?â?, va afegir.

Una altra companyia citada a lâinforme és Bayer, que va aconseguir una mena de bacteri al llac Ruiri de Kenya amb la que ha desenvolupat un fàrmac contra el bacteri, patentant com âPrecose" o âGlucobayâ?. El producte a generat 218 milions dâeuros, però Kenya no ha rebut res com a compensació. Una portaveu de Bayer, Christina Sehnert, ha confirmat que el producte ve dâun bacteri kenyana, però va afegir que âno sâestà utilitzant lâoriginal, allò que sâha patentat és el producte biotecnològicâ?.

La californiana Genecor International també ha utilitzat microbis procedents des de 1992 de Kenya, concretament de la vall del Rift, per a desenvolupar enzims que sâutilitzen com descolorants per pantalons texans.

Un altre cas citat a lâinforme és el de la companyia canadenca Option Biotech, que ha patentat llavors procedents del Congo â « Aframomum stipulatum »- per al desenvolupament del medicament contra la impotència Bioviagra.

Lâestudi inclou també el cas de la planta âImpatiens usambarensisâ?, recollida a les muntanyes Usambara de Tanzània i de la seva patent de la qual sâha apropiat la suïssa Sygenta per a la reproducció dâuna planta de jardí. Al 2004, Sygenta va obtenir 8 milions dâeuros per la seva venta, però el govern de Tanzània no nâha obtingut cap benefici.

Coordinació contra els perills de BAYER â www.CBGnetwork.org â Tel: +49-211-333 911 Fax: +49-211-333-940


Traduït de lâespanyol al català per Ãlex Tarradellas, membre de Tlaxcala (www.tlaxcala.es), la xarxa de traductors per la diversitat lingüística.
Aquesta traducció és copyleft.
Mira també:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=27250

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa