Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Zapatero comença dissabte el 'tour' per la colònia catalana
29 mar 2006
Sí, sí crític, abstenció i no, tot és possible
El president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero torna aquest cap de setmana a Barcelona. Si una de les últimes vegades que va visitar el país va ser per prometre ajudes multimilionàries als afectats per lâesvoranc del Carmel, ara tornarà per prometre que el nou estatut serà la solució a tots els problemes que afecten Catalunya. Dissabte, a les sis de la tarda, Joan Clos, Manuela de Madre, José Montilla, Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero sâaplegaran a Cornellà de Llobregat per proclamar als quatre vents la bondat del nou estatut. Formalment, lâobjectiu principal del desplaçament a Catalunya és la celebració dels â2 anys de govern socialistaâ. A la pràctica, però, serà el tret de sortida a la campanya pro-estatut que haurà dâenginyar-se-les per evitar que el referèndum estatutari tingui una resposta nul·la. Segons reconeix el mateix viceprimer secretari socialista Miquel Iceta, dijous âquedarà establert un text gairebé definitiuâ? de lâestatut i âvolem ser matiners a lâhora dâexplicar-ne els contingutsâ?. La presència de Zapatero en lâacte de dissabte respon, segons Iceta, a âl´enorme simpatia i sintonia del socialisme català amb el socialisme espanyol, i molt concretament amb el secretari general del PSOE i president del governâ?, imprescindible per âexplicar coses tan importants com les que estan passant en aquest moment, i particularment el procés dâelaboració de l'Estatutâ?. Sâignora, però, si el president espanyol també farà referència a la promesa incomplerta que va fer al Palau Sant Jordi, en què va prometre que aprovaria lâestatut que sortís del Parlament. La comparativa entre lâEstatut del 30 de setembre i el que sâhaurà dâaprovar en referèndum, però, és demolidora.



a) Sí, sí crític, abstenció i no, tot és possible

En una societat com la catalana, que pateix una de les crisis més grans de la seva història en quant a la seva classe política i a la seva classe dirigent es refereix, és difícil saber quina serà lâactitud majoritària vers el referèndum de lâEstatut, després de la fatiga de més de dos anys de negociació. El stablishment, el govern central i les anomenades principals forces polítiques, un cop reconduït i desplomat lâEstatut del 30 de setembre, pretenen aconseguir, amb rapidesa i si pogués ser amb nocturnitat, un sí majoritari que salvi els pactes Zapatero-Mas i la trista dependència del PSC del PSOE, així com la necessitat dâaquest partit de donar suport al seu primer secretari, José Montilla, i al secretari general del PSOE i president del govern. Catalunya, el nostre alliberament nacional, els drets de ciutadania i el sistema econòmic queden en segon termini i els partits majoritaris ho saben, com també saben que no estan disposats a córrer cap risc per pujar el llistó de la reivindicació de Catalunya. I així es munta una gran operació per tal que tothom, tant la classe política com la societat civil, accepti el resultat de lñ Estatut de la Moncloa, entre el PSOE i la dreta convergent. Hi ha sectors que volen resistir des de lâanomenat seny i responsabilitat dels catalans, plantejant un âsíâ? crític que els permetria ânedar i guardar la robaâ?. Però el problema és com diferenciar el âsíâ? del poder establert i el âsíâ? crític. Els que voldrien lâopció del âsíâ? crític manifesten que lâabstenció no es pot fer des del marc dâunes forces i dâuna societat que tant ha lluitat per la democràcia i que el ânoâ? els equipararia amb el vot ultraespanyol del PP i es lamenten que no tenen la força suficient en els mitjans de comunicació per explicar un ânoâ? diferenciat del dels populars, fet que evidenciaria la necessitat dâun âsíâ? crític. Però el que no diuen és com explicaran el âsíâ? crític desmarcant-lo del âsíâ? del stablishment. Així està el panorama del món polític.


En la societat civil, el sentiment generalitzat és de cansament i desencís. LâEstatut ja ha frustrat abans de ser aprovat i amb ell ha arrossegat el descrèdit de la classe política, incapaç de la unitat en la negociació amb lâEstat i que després ha donat el trist espectacle fratricida que estem patint aquests dies. LâEstatut de 1979 es va aprovar amb un baix percentatge de participació i eren uns moments de participació, dâil.lusió, de sortida de la llarga nit del franquisme. Què passarà ara, amb lâEstatut més net que una patena? Potser encara estem a temps dâactuar amb dignitat i evitar el que sembla inevitable.

ja veurem

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa