|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Aixà governa el Partit Popular a València
|
|
|
per (valència amable) |
29 mar 2006
|
|
Ultimes recalificacions: Aixà governa el Partit Popular a València. Creguem que davant de la situació que estem patint sols cal un comentari: “reflexiona, treu conseqüències, mobilitzat... ¡¡¡¡ ens juguem el futur i ... el present¡¡¡¡¡¡� |
(Valencia amable)
MESTALLA (València C.F.) - Sociedad Anónima Deportiva
Es tracta del trasllat del camp de futbol a una parcel·la esportiva propietat municipal situada en l'Av. de les Corts Valencianes.
L'Ajuntament ha firmat un conveni amb el València C.F. Societat Anònima, pel que li reconeix una edificabilitat, en la parcel·la que quedaria de l'actual camp de futbol, entorn dels 89.000 m2 sostre.
Amb el PGOU actual si aquest trasllat es realitzara, l'edificabilitat mà xima que li correspondria serien de 57.000 m2 sostre, sempre que el mateix es requalificara, perquè en cas contrari la seva edificabilitat és zero.
L'Ajuntament justifica aquest increment atorgant EDIFICABILITATals carrers (Av. d'Aragó, Suècia etc.) de l'entorn. Un fet insòlit sense precedents en l'urbanisme democrà tic.
El València C.F. de fet ja ha venut a un promotor part d'eixa futura edificabilitat.
Ara el que pretén el València C.F. és que la parcel·la oÂn s'ubicaria el nou estadi en l'Av. Corts Valencianes passa de titularitat pública a privada, i per tant de públic a privat.
Cal recordar que el València C.F. és una societat anònima, i una cosa són els sentiments esportius i una altra molt diferent el negoci d'esta Societat el mà xim accionista del qual és D. Bautista Soler Luján (conegut empresari de la construcció).
A banda està la reqüalificació que la Generalitat li va a permetre (Porxinos) en terme del municipi de Riba-roja, una zona amb valor ambiental,per a la nova ciutat esportiva i milers de cases.
TABACALERA.-
L'antiga Fà brica de Tabacs, que aspirava a formar part del Pla Nacional de Patrimoni Industrial i que es va construir a principis del passat segle per a l'Exposició Universal de València, ha patit una modificació en el planejament.
Es derrocarà part de les naus per a construir 350 cases. La resta quedaria com a edifici administratiu per a oficines municipals.
Prèviament, el promotor Guadalmedina (Ballester) va comprar a Altadis (Tabaquera) el 50% de la fà brica, quan encara era vigent un acord municipalplenari votat per unanimitat que l'edifici es mantindria amb el seu nivell de protecció i no es destinaria a habitatges, sinó a equipaments públics.
L'Ajuntament ha firmat amb Altadis (propietari del 50%) iGuadalmedina (propietari del 50%) un conveni pel qual li reconeixen l'edificabilitat per als 350 pisos;i li permuten la resta de l'antigafà brica per l'actual edifici administratiumunicipal de l'Av. Navarro Reverter per a derrocar i construir cases i un hotel (tot un luxe d'espai amb vista al jardà del Túria).
Es calcula que el promotor pot guanyar amb aquesta requalificació i permuta uns 100 milions d'euros.-
Balneari de les Arenes
Miguel DomÃnguez, com a regidor d'urbanisme de l'ajuntament de València i president del consell d’administració d’AUMSA l’any 1998, signà un contracte de compravenda per 600.000.000 pessetes. Aquest contracte es fa públic per la denuncia que presenta la Plataforma Salvem El Cabanyal i davant la pressió de la premsa, es veu obligat a anul·lar el contracte i anunciar una subhasta pública. El preu d'eixida es va fixar en 2.000.000.000.DE SIS-CENTS A DOS MIL MILIONS!!! Una pilotada que es va evitar. Després es recuperaria la pilotada, sempre fan trampa.Ho expliquem a continuació.
El Pla Especial del Passeig MarÃtim prohibeix edificar en tot el litoral de les platges de Cabanyal i Malva-rosa més de tres altures (planta baixa més dos). L'Ajuntament va subhastar aquest Balneari que era propietat municipal, i una vegada adjudicada la subhasta , va permetre enderrocar elements catalogats i el que és mes greu redissenyar l'espai per a fer un hotel , pujant de tres a cinc altures. Per a això va modificar el planejament, assentant un greu precedent per a la resta de parcel·les del litoral oÂn segueix vigent el mà xim de 3 altures.
PERMUTAAMB UN EMPRESARI PER AMPLIAR MUSEU DE LA SEMANA SANTA MARINERA
Un empresari compra casualment dos cases velles protegida junt amb el Museu de la Setmana Santa Marinera, en l'à mbit del planejament (PEPRI) del Cabanyal. Just en el moment en què encara no està aprovat definitivament el planejament (maig del 2001) i l'Ajuntament podia grafiar com a servei públic estes xicotetes parcel·les.
“Casualitat� que res més aprovar-se el planejament, sorgeix la necessitat ampliar el Museu, i amb moció dels llavors regidors de Festes i Patrimoni (Sr. Grau i Sr. Ramón Isidro) s'ordena comprar estes cases.
Resulta ser que les cases són d'un gran promotorde la ciutat. Es diu que amic del Sr. Grau (Primer Tinent Alcalde), i que aquest senyor vol permutar eixes cases per sòl per a edificar.
L'Ajuntament li dona un solar en Sant Isidre, HO VALORA A PREU D'INVENTARI (sense actualitzar) i casualment coincideix amb el preu de VPO, però el promotor pot construir renda lliure.
No obstant, posteriorment aquest hoven a un altre promotor que està edificant just al costat,i li'l ven per 300.000 euros més. És a dir, només per haver tingut l'habilitat de comprar dos cases velles, que estaven protegides, isobre les quals només es podien construir per tant dos xicotetes cases en El Cabanyal, gana un solar edificable, que només de vendre-ho a un tercer li aporta 300.000 euros (està documentat amb informació del Registre de la Propietat), però a més part d'eixos diners ho repel promotor en pisos de la promoció del costat, pisos a preu de cost, que ha venut, aconseguint incrementar els beneficis d'esta operació.
Si l'Ajuntament hi haguera grafiat com a Servei Públic estes dos cases buides, tan sols les hauria d'haver expropiat, tal com fa amb la resta de cases i solars per a equipaments públics. Què fa un gran promotor comprant dos cases velles, que a més ha de rehabilitarOn estava el negoci? Evidentment en la permuta que l'Ajuntament li anava a facilitar
LA LANERA
Edifici Protegit propietat municipal situat enfront de Tabaquera.Estava com a Servei Públic en el planejament.
S'ha tret a concessió per a fer un hotel de luxe. (ara està en obres) S'ha buidat totalment l'interior deixant només les fatxades exteriors, modificant-se el planejament per al canvi d'ús, sense compensar tal com exigeix la legislació valenciana (LRAU) que davant de la pèrdua d'un sòl dotacional cal compensar-lo amb la mateixa superfÃcie en el mateix à mbit.
L'oposició va sol·licitar sense èxit destinar aquest edifici per a apartaments de lloguer per a jóvens.
SOL URBANITZABLE FONT DE SANT LLUÃ?S
En aquest sòl urbanitzable el planejament plantejava la construcció de la Ciutat del Transport. El PP no va portar avant aquest projecte. El resultat és la tramitació d'un programa d'actuació integrada que ha convertit aquest important espaien un futur barri amb 342.000 m2techo d'edificabilitat , per a2.000 habitatges ila resta quasi 120.000 m2 sostre de terciari , comercial etc.
Es van presentar al·legacions al projecte per
1.Requalificar uns terrenys que tenien una finalitat social.
2.Increment de l'edificabilitat en 100.000 m2 respecte de la prevista en el PGOU
3.Incomplir la reserva de sòl públicespecialment l'escolar per a les 2.000 habitatges
4.Reservar tan sols el 25% d'edificabilitat per a habitatges protegida
5.Programar un barri sense accessos adequats, les infrastructures del qual deuranposteriorment executar-se amb diners públics.
CENTRE CULTURAL LA RAMBLETA
Un equipament cultural llargament reivindicat pels veïns del barri de Sant Marcel·lÃ, es va a fer ara. Com diuen no disposar de pressupost (a pesar de superar l'endeutament públic i haver autoritzat El Govern Centralun increment del deute de 64 milions d'euros més, despeses fastuosos….), s'ha tret a concessió perquè una empresa construïsca i gestione com un centre cultural privat.
La cultura no es pot privatitzar, l'equipament ha de fer-se per als veïns amb diners dels pressupostos i la gestió i programacióha de ser pública i amb participació dels ciutadans.
REQUACALIFICACIONS DEL PGOU
El PGOU aprovat en 1988, amb el vot en contra del PPha sigut modificat des de 1991 que accedeix el PP al govern en més d'un centenar d'ocasions. Algunes d'elles eliminant equipaments públics (per exemple solars escolars o de servei públic per a fer esglésies). De fet es van donar 7 solars a l'Arquebisbat per a fer esglésies, i actualment està en trà mit un octau solar, grafiat en el planejament com esportiu. Una altra d'estes parcel·les és un pavelló industrial protegit que passa d'escolar a església (parròquia dels sants mà rtirs actualment en obres)
Altres requalificacions són modificacions en el sòl protegit del Parc Natural de l'Albufera (Pinedo) per a fer uns 300 adossats i zones comercials.
Els sectors de sòl urbanitzable s'han modificat tots incrementat l'edificabilitat i reduint els servicis públics, sense exigir prà cticament habitatge protegit. Del total de 32.000 vivendes previstes, s'han exigit tan sols als promotors un total de 3.000 (per davall del 10%). Hi ha hagut 11 sectors oÂn totes les vivendes han sigut de renda lliure.
El PGOU aprovat en 1988, amb el vot en contra del PPha sigut modificat des de 1991 que accedeix el PP al govern en més d'un centenar d'ocasions. Algunes d'elles eliminant equipaments públics (per exemple solars escolars o de servei públic per a fer esglésies). De fet es van donar 7 solars a l'Arquebisbat per a fer esglésies, i actualment està en trà mit un octau solar, grafiat en el planejament com esportiu. Una altra d'estes parcel·les és un pavelló industrial protegit que passa d'escolar a església (parròquia dels sants mà rtirs actualment en obres)
Altres requalificacions són modificacions en el sòl protegit del Parc Natural de l'Albufera (Pinedo) per a fer uns 300 adossats i zones comercials.
Els sectors de sòl urbanitzable s'han modificat tots incrementat l'edificabilitat i reduint els serveis públics, sense exigir prà cticament vivenda protegida. Del total de 32.000 vivendes previstes, s'han exigit tan sols als promotors un total de 3.000 (per davall del 10%). Hi ha hagut 11 sectors oÂn totes les vivendes han sigut de renda lliure.
DE JARD�PÚBLIC A CLUB DE TENIS PRIVAT
Més de 10.000 m2 de jardà previst en el PGOU passa a convertir-se en pistes de tenis privades per a un club. Els veïns han perdut un gran jardÃ.
NAUS DE LA CROSS. DE NAUS PER A ÚS ESPORTIU A NEGOCI PRIVAT
Propietat de l'Ajuntament des de 1991, formen part del sector urbanitzable Av. França.
L'Ajuntament ha permés el deteriorament d'aquestes dos naus amb bigues de mobila, quesón considerades una joia de l'arqueologia industrial. Ara, després de consentir el robatori permanent d'esta fusta, s'ha modificat el planejament perquè de dos naus es mantinga només una i s'ha aprovat la gestió per a l'ús esportiu d'eixa nau. Serà privat, en concessió. Un nou negoci sobre el patrimoni públic per a convertir-ho en centre esportiu privat.-
REGAL DE 10.000 M2 DE SÒL ESCOLAR PER A COL·LEGI PRIVAT
Al centre escolar privat, MARNI, que imparteix classes en plantes baixes del barri valencià d'Orriols, se li han regalat 10.000 m2 de sòl escolar públic.
La raó de l'Ajuntament és que com el col·legi està en plantes baixes, no té espai per a construir les instal·lacions esportives necessà ries que exigeix la LOGSE si vol disposar d'aules de secundà ria.
S'ha assentat un greu precedent, ja que qualsevol col·legi privat pot demanar el mateix tracte de favor.
LES VPO EN L'AVINGUDA DELS TARONGERS.REALOJOS DEL CABANYAL..? “doncs.. va a ser que no�
http://www.quediario.com/blogs/13746/ |
This work is in the public domain |
|
Re: Aixà governa el Partit Popular a València
|
|
per Bufff!!! |
29 mar 2006
|
|
Amb tanta lletra no us llegirà ningú! |
