Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat : laboral
Opinions sobre el Març francès a la premsa conservadora
per Ells es manifesten, nosaltres...	29 mar 2006
La protesta d'estudiantes i sindicats contra la legislació laboral que proposa el primer ministre francès, Villepin, no deixa indiferent a la generació de la precarietat a aquest costat dels Pirineus. Estudiants, activistes i joves en precari raonen les seves simpaties pel març francès.
JOSÉ TÉLLEZ 21 anys, activista de Revolta Global Va aparcar els estudis de Sociologia per motius econòmics i ara treballa per a estalviar i cursar Disseny Gràfic. Li agradaria sindicar-se però diu que aquí és difícil. Apel·la per un sindicat de gent en precari mentre lluita des de l'antiglobalització per la política d'aquí. "Villepin sap que té el pols perdut" Fa molt que mirem a França, i més des del seu no a la Constitució europea. És esperançador veure aquesta unitat entre sindicats i universitaris. Els moviments socials d'esquerres estem aquí minoritzats, absorbits pel tarannà Zapatero. Costa sindicar-se i pesa la llosa de la dictadura: ´No et fiquis en política...´. A França hi ha un estat d'opinió crítica que s'ha anat fraguant: prostesten contra l'acomiadament lliure els que van fer el Fòrum Social de París, els que van caminar contra la guerra o la privatització de serveis. Villepin sap que té el pols perdut. El no a la Constitució els va donar via lliure, la CGT francesa donava suport el sí desoint a la conferència de sindicats europeus. Els sindicats aquí són massa sectorials, no ens sentim representats. Si canviessin el xip, podrien ser una eina no lligada al lloc de treball, sinó a la situació social". LAURA (pseudònim) 24 anys, becària, assistent al *May *Day Ha estat okupa i és becària a la Universitat Autònoma. No pot sindicar-se. Els joves amb contracte temporal no poden confiar en els sindicats, diu, sempre acullen els treballadors més afavorits. La manifestació del *May *Day és la seva alternativa cada 1 de Maig. "Sorprèn l'aliança entre generacions" En la transició va haver figures estudiantils importants que van quedar diluïdes en el moviment d'esquerra tradicional, amb el que l'imaginari de protestes està més lligat a l'esquerra que a una generació. A més, es produeix un tall generacional. A Barcelona, del 2000 al 2004, surten al carrer els joves i els moviments veïnals de gent de més de 50, mentre que a França hi ha una tradició de lluita sostinguda, intergeneracional. Aquesta aliança sorprèn. Entre els que ocupen la Sorbona hi ha gent de l'espectacle amb treball intermitent que es manifesta no només per qüestions laborals, sinó estructurals. És una aliança entre sectors que observen la precarietat en molts més àmbits de la vida i que demanen drets d'existència. A diferència del 68, avui es tracta de reformular el concepte de treball: que tots, tant si treballen com si no, tinguin una inclusió social". CRISTINA GONZ�LEZ 26 anys, estudiant i activista de Attac Arrossega la carrera d'Empresarials, i des de fa tres anys i arran del seu interès per la justícia fiscal internacional protegeix l'organització Attac. El titular de The Estafis,comentat per altres mitjans espanyols, és al seu judici només una forma de criminalitzar encara més el botelló. "Comparar el botelló amb França és oportunista" Estic contenta de veure aquesta ràbia i aquestes ganes de reivindicar l'espai públic amb el botelló, doncs no hi ha una oferta d'oci accessible. Comparar-lo amb la revolta francesa és oportunista, perfecte per a criminalitzar-lo. França està acostumada a sortir al carrer, és crítica amb el sistema polític. Nosaltres tenim una lluita política de 30 anys enrere, però els joves estem acomodats. Sortim quan ho fa tot el món: contra la guerra. Els nostres majors tampoc han donat exemple des que se'ns va regalar la classe mitja i l'Estat de benestar. Amb el PSOE en el poder som menys, però ens unim en campanyes com contra la directiva Bolkenstein. Hem assolit que mori: no es pot liberalitzar el mercat de serveis en la UE aplicant les condicions laborals dels països més precaris. La pressió a tota Europa ha aconseguit canviar el vot dels eurodiputatts". MARC SANJAUME 21 anys, estudiant de Ciències Polítiques Pertany a la Coordinadora d´Estudiants dels Països Catalans i a la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública. La bombolla immobiliària i els estudis a jornada completa pels que estudia li impedeixen emancipar-se. "La protesta francesa és la del cognitariat" Quan no veiem estabilitat més enllà de l'últim any de carrera, que un govern faci una llei que institucionalitza la precarietat és la guinda. Però la protesta francesa cal emmarcar-la en les mobilitzacions del proletariat postmodern, que és el cognitariat en aquesta Europa de la societat del coneixement i el sector de serveis. S'està demanant que no s'imposin criteris econòmics, que la democràcia arribi al mercat, i racionalitzar-lo, posar-lo al servei de la ciutadania. És crucial que no pugui encarregar-se a una empresa el pla d'estudis d'una carrera. La universitat ha de ser un centre de coneixement i de producció de cultura i el procés de Bolonya (per a un espai europeu d'educació superior) la converteix en una fàbrica de cervells, i al llicenciat, en un FP del cognitariat. La reacció a Villepin és el de menys. És un rebuig al que ens estan abocant". XAVIER LOUREIRO 30 anys, tècnic informàtic i mileurista Pertany a la generació de mileuristes, el sostre salarial de la qual són mil euros. L'alternativa al contracte precari va ser treballar per compte propi. El sou no és millor, cotitza menys i té menys drets. Paga amb la seva núvia una hipoteca alleujada pels seus estalvis i els dels pares. "La clau del terme Revolució Francesa és 'francesa'" Totes les suposades legislacions de suport a l'emprenedor són per fi contractes precaris encoberts: l'empresari s'estalvia la Seguretat Social de l'assalariat demanant-li que es doni d'alta en autònoms i a més s'estalvia les ETTs. La majoria dels nous autònoms, des de la segona legislatura del PP, són falsos autònoms que treballen per a una sola empresa. Els paguen més però han de pagar-se la Seguretat Social i els impostos, amb el que els queda el mateix cotitzant una misèria. I les condicions en les que es treballa no són bones. Ens van vendre que el treball donaria sentit a les nostres vides i ens trobem amb un buit... M'ha costat fer-li entendre al meu pare que amb dues carreres no cobres més de mil eurets, que no tinc cap amic en una empresa que li pugi l'IPC cada any. Els francesos? Tenen una organització social envejable. Està clar que la paraula important de Revolució Francesa és francesa. Els estudiants no s'organitzen allí en òrgans de poder que intenten perpetuar-se: els líders varien i es dissolen després de causes concretes. I s'uneixen als sindicats, però amb menys tendència a cedir. No tenen cultura de cedir, doncs no es queixen del seu present, sinó del seu futur". original de http://www.lavanguardia.es/web/20060326/51239344161.html
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more